Després d'un mes sencer de condicions marítimes desfavorables finalment un dia idíl·lic. De tan esplèndid que no podíem deixar passar l'oportunitat per canviar l'hidròfon! Així que amb una mar mooooolt plana, una temperatura de principis d'octubre i aigua a 17ºC no val a badar. Tornem al punt 191 a canviar l'hidròfon. Esperem que la bateria encara aguanti. Baixem!
Sí, a la foto fa gràcia, però si us fixeu estic aguantant l'hidròfon amb les mans perquè hem oblidat d'agafar una bossa reixada! Com em caigui de les mans podem passar una bona estona buscant-la...
Bé, primera bona notícia, hem trobat l'hidròfon a la primera! Ara bé, de tan bé que ho hem fet quasi que li donem un cop. Així que haurem de prendre nota per la propera vegada de mirar de caure un xic més enllà...
El què veieu és un cilindre que dins conté l'hidròfon. Està lligat amb brides, així que tocarà tallar-les. Per sort no està massa colonitzat així que no tenim gaire problema... Bé, el problema ha estat que després el tub ens ha fet el buit i no hi ha manera de treure l'hidròfon!!!
Després de tombar tota l'estructura entre dos finalment el tenim fora. N'hem posat el nou dins i lligat. El què ha estat un any a mar encara té bateria, té un llum vermell que pampalluga...
Així que primera part de l'aventura superada!
Però ja posats, seria una llàstima no aprofitar per fer una volta.
Això sí, amb compte de no desorientar-nos que aquí està ple de pedretes que semblen totes iguals!
Sort d'alguns espècimens espectaculars com aquesta anemone (Anemone viridis) que ens ajuden a saber per on hem passat!
Nosaltres com sempre, ens fixem particularment amb les gorgònies com aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa) que a més de la fulla de posidònia hi té tot d'algues i altres organismes a les seves branques. Això no és gens habitual, estarà ferida?
I això és el què en queda d'una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Fa cosa de 10 anys n'hi havia moltes i de dimensions notables (30cm d'alçada). Però ja no en trobem de vives. Només aquestes restes que ens recorden que no hem somiat.
Arribem fins al escull antiarrossegament que ja us hem comentat en anteriors ocasions. Sí, sí, què hi fa en una zona de roca on igualment no hi podem passar les barques de ròssec?
Però de camí de tornada, sorpresa: una clavellada (Raja undulata). Cliqueu sobre la imatge i en podeu admirar tot el dibuix de taques i ratlles que té. És hipnotitzant!
És molt temptador seguir-la, però ja toca pujar dalt de la Maru. Sort que al fondeig hi tenim penjat un llum estroboscòpic, que té un terç de la potència del què porten els avions que ens ajuda a no despistar-nos!
I sí, ara toca fer una parada de descompressió amb l'hidròfon entre les mans. Com em caigui perdríem les dades!
Bé ara sí, ja som dalt de la Maru amb l'hidròfon! I pel què veiem, ha recollit dades!!!
Seguirem informant, salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada