Punt 330 (-40m) Primera exploració de Restaurem!

Finalment, després de pràcticament 1 mes de mal temps podem sortir amb la Maru per iniciar el projecte Restaurem! Es tracta d'un petit projecte, amb el suport de #ProyectoLibera, on explorarem 3 punts representatius dels Jardins Submergits de la Selva.  En una primera visita n'avaluarem el seu grau de degradació amb filmacions i fotografies i, en una segona, es procedirà a la seva restauració dins de les possibilitats de les què disposem a S'Agulla. I és que a aquestes profunditats, el mínim esforç fa que es disparin els consums d'aire!

Som davant de s'Agulla, la petita cala que dona nom a la nostra associació. Avui baixarem a una zona de coral·ligen format de roques petites aïllades.  Malauradament, com ja vàrem observar amb el projecte Mapejat d'arts de pesca abandonat a la Costa Brava sud, com més a prop del port de Blanes, més arts de pesca abandonats! Però no només són arts de pesca, al projecte No només canvi climàtic, vàrem analitzar el trist protagonisme que també tenen les tovalloletes d'un sol ús. Així que avui intentarem fer la nostra contribució a la restauració del fons marí explorant el punt 330. Baixem!

Avui es nota que és febrer i no només perquè l'aigua des de la superfície fins al fons està tota a 14ºC, sinó perquè a més sembla que el paisatge estigui adormit. Fa fred i la vida es desenvolupa a un ritme més pausat. Al tractar-se de roques petites l'efecte crida que fan sobre els peixos de roca és relativament petit. Però no per això estan exemptes  de vida! A aquesta profunditat, poques algues i més organismes filtradors. Els protagonistes són sobretot ascidis i esponges.

Pel què fa a ascidis avui ens quedarem amb aquest estofat (Diazona violacea). És de tipus colonial, on els individus estan connectats per la base. Forma una estructura de dos orificis a mode de sifó, que li permet filtrar l'aigua. D'altres espècies són de forma solitària que els podreu veure més endavant en aquest post

Tot i que la major part de les clapes de colors corresponen a esponges, la rosada és una alga calcàrea (Lithophyllum stictaeforme). I sí, tot i ser rosa, també fa la fotosíntesi! L'esponja blau cel és una Phorbas tenacior, però la marronosa que cobreix la major part de la roca i la fosca de la base no les sabem identificar. I és que aquests organismes varien molt de color, sobretot perquè tenen algues que hi viuen en simbiosi. El mètode infal·lible és agafant una mostra i mirant les seves espícules: unes estructures calcàries que semblen escuradents i estrelles de tres puntes, serveixen per mantenir els canals oberts de la seva estructura porosa i els tipus que se'n troben són propis de cada espècie. Nosaltres a ull nu, no us en podem dir més detalls

Tot i la nostra inexpertesa per identificar aquest tipus d'organismes, són sempre un espectacle de veure!

I en aquesta banda de món on res és el què sembla: la taca verda no és una esponja, sinó una alga (Palmophyllum crassum). I aquesta mena de teixit conegut com a puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) es tracta d'un briozou: un animal colonial que viu dins d'una capsuleta d'on en sobresurten uns tentacles per captar aliment. Aquestes capsuletes van totes enganxades les unes amb les altres, formant aquestes estructures tan curioses.

I en quin estat de conservació es troba aquest punt? Doncs potser ens podia semblar un punt poc especial per la fauna piscícola, però a jutjar per la de fils de pescar que hi ha, potser no sempre ha estat així!

En alguns punt, els fils i altres arts formen uns bons manyocs que un cop colonitzats es fan tan difícils d'identificar com de retirar

El cas més curiós és potser el de la imatge. És evident que hi han fils de pescar, però està colonitzada per aquesta esponja taronja (Cliona rhodensis) que és perforant! És a dir, és una esponja que li agrada el substrat calcari, el qual pot ser una roca com una alga calcàrea. Així que no sabem si es tracta d'una roca amb fils enrotllats o només una massa de fils que primerament ha estat colonitzada per algues calcàries i després s'hi ha instal·lat a sobre l'esponja. Això sí, altres ascidis també han aprofitat per convertir-la en la seva llar. Hi distingim: la leucèmia (Halocynthia papillosa), el budell (Ciona edwardsi) i encara un altre de transparent que no sabem identificar.. Els veieu?

I pel què fa a xarxes també en trobem d'abandonades. La present no la retirarem per diversos motius: 1) no tenim els mitjans per fer una tasca tan perillosa i, 2) ja està col·lapsada i colonitzada, és a dir, ja no pesca, així que tampoc donem avís als companys de pescafantasma.cat. No és que ens agradi prendre aquesta decisió, però n'hi ha tantes i són tan complicades d'extreure que cal prioritzar les que encara pesquen. Però si ho voleu veure, aquí en teniu una mostra del què val caldre mobilitzar...

I el què sí que n'hi ha per tot arreu són tovalloletes d'un sol ús. Al estar colonitzades no es veuen blanques, però ja veieu que a mar no es degraden gens!

I sinó, pregunteu-li a aquest cap tinyós (Scorpaena notata) que davant de casa ja té fil de pescar i tovalloleta!

I on no hi ha roca trobem fils de pescar tirats metres i metres sobre el fons...

A veure què aconseguim treure consumint el mínim d'aire possible!

Seguirem informant!

Salut!

Amb el suport de: