Punt 339 (-52m) Phycis point!

Un altre cap de setmana de previsions meteorològiques estranyes però que permeten anar més lluny de l'habitual. Estranyes perquè a partir de migdia no comença la garbinada que sempre fa els retorns a port més pesat, però acceptable perquè tot i que tenim ones molt baixes i seguides encara ens permet fer immersió. Potser algú s'haurà de prendre alguna cosa per al mareig, però es pot fer. Així que ens hem animat a anar a un punt nou, el 339 que queda a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta d'una zona de roca baixa, fragmentada, a 52m de profunditat. Tot feia preveure trobar-hi més gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), però no ha estat ben bé així. Ara, el lloc ha estat tan fascinant que hi hem anat dissabte i diumenge. Aquí en teniu el resum: baixem!

Primer impacte del dia: a la part de la roca on hem caigut no hi ha gorgònies, però a l'entrada dels forats més grossos de la roca hi ha una mòllera roquera (Phycis phycis). Es tracta d'un peix molt esquerp que així que et veu s'amaga. En canvi avui, per algun motiu que no entenem, no només n'hi ha moltes, sinó que a més són totes fora del cau! Malauradament som massa lluny perquè hi arribi la llum dels flaixos, així que baixem arran de roca i intentem plasmar el moment... però al fer-ho, noten la nostra presència i es comencen a amagar... A la imatge en veiem 4, i vosaltres?

Aquí en teniu un primer pla perquè la pugueu veure millor

Aixequem el cap i encara un altre peix en una postura que fa temps que no vèiem... Fem CLICK i... no es veu de la quantitat de forcadelles (Anthias anthias) que té davant! En deixarà apropar-nos-hi per una segona oportunitat?

I aquí la tenim: una morena (Muraena helena), ben dreta que a poc a poc es va amagant...

Però que més endavant tornem a trobar amb un posat gens amistós. I és que a mar, cadascú té les seves estratègies per no ser devorat!

I un altre que acostuma a ser petit, però avui hem trobat un bon exemplar és aquest serrà (Serranus cabrilla). Són tan territorials que qualsevol diria que estava fent el possible per sortir a la foto!

Cap a l'extrem oposat de la roca, ja no trobem mólleres però sí gorgònies. A la imatge la versió completament groga de la Paramuricea clavata, tot i que nosaltres som del parer que es tracti d'una Paramuricea macruspina ja que inclús a ull nuu els pòlips són més grossos i robustos

Aquí la versió bicolor de la Paramuricea clavata que és més coneguda com a gorgònia vermella

I aquí un detall d'una altra gorgònia amb unes petites estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

Però no us penseu, també s'enfilen sobre gorgònies blanques (Eunicella singularis) per escarransides que siguin...

O inclús poden passar sense gorgònies, enfilant-se sobre altres organismes a fi de tenir una bona talaia

Són d'hàbits més aviat nocturs, per això normalment us les mostrem amb els braços cargolats, però es veu que aquesta s'ha quedat amb gana i està de cacera!

De fet les estrelles de cistell són realment ofiures. Si us fixeu a les fotografies anteriors veureu que els braços sobresurten a partir d'una estructura circular. Són ben diferents de per exemple aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

O aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis)

Pel què fa als cucs, us en volem presentar dos de particularment vistosos: a la imatge una Protula sp que per distingir-la d'altres espècies cal observar-la al laboratori

I aquests petits Dialychone. Tan els uns com els altres, així que t'hi apropes s'amaguen dins del tub.  Així que normalment, i amb sort, només et donen una sola oportunitat de fer-los-hi una foto que ja no els veus més!

I després de parlar de tants caçadors, aquests produiran els seus residus que altres organismes aprofiten com a aliment. Estem parlant de filtradors: ascidis i esponges. A la imatge uns ascidis que els individus viuen separats uns dels altres, les leucèmies (Halocynthia papillosa), tot i que a la imatge estan físicament molt junts

N'hi ha que prefereixen tenir pràcticament tot el cos amagat com el cas d'aquests budells (Ciona edwardsi) d'on només en sobresurten els seus sifons grocs

Uns altres tenen un peu llarg i són ben transparents com les Pycnoclavella de color groc de la imatge. Però de color blavós tenim un altre tipus d'ascidi, aquest Cystodytes dellechiajei forma colònies incrustants.  Aquí sí que a ull nu no podem distingir els forats que els hi fan de sifó que us vàrem explicar a la passada immersió>>

D'altres també incrustants, com Diplosoma spongiforme, són transparents i no cobreixen del tot l'organisme que fan servir de substrat on agafar-se de manera que continuïn vius.

Altres ascidis colonials formen aquestes estructures globuloses d'uns 15cm d'alçada com aquest Pseudodistoma crucigaster

Els altres grans filtradors però amb estructures internes molt menys evolucionades són les esponges. Les que més destaquen en aquest entorn són les esponges canelobre (Axinella polypoides) amb mides que a la immersió d'avui oscil·len entre els 15-40cm d'alçada, 

Menys vistosa, però també de grans dimensions (30 cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella)

I també aprofitem per presentar-vos la sorprenent Ciocalypta penicillus. Resulta que la major part de l'organisme es troba sota el sediment formant una base incrustant continua i només en sobresurten aquestes estructures còniques d'uns 3-4cm d'alçada que veieu. 

i ja no diguem de les esponges que semblen ascidis i dels ascidis que semblen esponges... I és que en aquests entorns, quan et pares a mirar hi ha de tot! 

Desgraciadament, aquí també trobem xarxes abandonades que fa força temps que hi són

però que si més no, ja no pesquen de forma fantasma

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 334 (-55m) Un jardí groc! (esponges i ascidis)

Avui les previsions ens permeten ser prou optimistes com per poder anar una mica més lluny sense patir per la tornada. Enfilem cap al punt 334, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). És una zona de roca plana coberta de sediment, no esperem veure grans roques que sobresurtin, però quan hi ha substrat dur pel mig no se sap mai què hi pots trobar. Baixem!

Dels 10 fins al 40m de profunditat l'aigua és ben tèrbola, fruit de les darreres pluges, però arribem al fons i és ben clar. Una lleugera corrent amb la què caldrà estar atents per poder tornar al fondeig. I així que se'ns acostuma la vista a la poca llum, veiem aquest jardinet groc!

Avui és un dia que caldrà treure la lupa per apreciar molts dels organismes que hi ha. Comencem pels ascidis. A la imatge, una leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'una espècie solitària, d'un 10cm d'alçada. És un organisme filtrador: l'aigua entra per la part de dalt (sifó bucal) i surt per aquesta segona obertura lateral anomenada sifó atrial. La major part del seu interior és una cavitat buida folrada per un  sac reixat anomenat faringe. L'aigua entrant és forçada a travessar la faringe i els nutrients que porta hi queden atrapats. La resta del seu aparell digestiu es troba a la base. Els excrements, junt amb l'aigua ja filtrada, són expulsats pel sifó atrial.

Aquí en canvi tenim una versió colonial d'ascidi, el Pseudodistoma crucigaster. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure que la seva superfície està recoberta de puntets que corresponen als sifons de cadascun dels individus que el componen.

També se'n troben de vermells tot i que hi ha autors que consideren que es tracta d'una espècie diferent.

Altres, tot i ser colonials, només estan units per la base com en el cas de l'estofat (Diazona violacea). Per cert, ja veieu que el nom científic violacea vol dir violeta però ja veieu que no ho és gens! Curiosament, quan se'l conserva en alcohol per ser estudiat al laboratori sí que esdevé violeta. 

N'hi ha d'altres formen el què s'anomenen colònies incrustants. Aquest és el cas de Didemnum commune que no sabem què està recobrint, perquè l'ha cobert completament. El punts petits corresponen als sifons bucals de cada individu. En canvi els sifons atrials són compartits per diversos individus formant forats més grossos. Tot i semblar una esponja, si l'obríssim veuríem que no tenen res a veure!

Aquí en tenim un altre exemplar que està recobrin un hidroideu (un altre "parent" de les gorgònies)

I d'altres, tot i ser solitaris, la seva base forma un peduncle, com és el cas d'aquests Pycnoclavella sp.

Això sí, també tenen els seus depredadors que fan els seus estralls. En aquesta colònia de Pseudodistoma crucigaster no veiem qui se l'ha menjat...

Però a la base d'aquest estofat, força replegat hi trobem aquest cuc pla grisós, el Prostheceraeus vittatus.

Però tornem a la Pycnoclavella, perquè està acompanyada d'un parent de les gorgònies, però de tipus estolonífer. És a dir, fa unes branques que s'enganxen a un substrat, d'on en sobresurten els pòlips (les "trompetes" amb les quals s'alimenta). Caldrà que cliqueu sobre la imatge i mireu a la banda dreta dels ascidis, són com unes trompetes rosades transparents. Es tracta de Sarcodictyon catenatum

I encara n'hem trobat un altre a la base d'un estofat. Fixeu-vos en aquestes estructures marrons, resseguiu-les de dreta a esquerra i en distingireu unes altres "trompetes". Es tracta de Maasella edwardsi

Però el post d'avui va de coses grogues i no totes són petites: a la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides) que està sent una bona atalaia per aquestes estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) i per què un calamar hi deixi la seva posta!

Aquesta altra, tot i fer més de 60cm d'alçada veiem que té un potencial depredador fent-hi escalada. El veieu?

Aquí el teniu! Es tracta d'un nudibranqui, un tipus de llimac de mar, anomenat eolidaci ratllat (Fjordia lineata)

Una altra esponja de dimensions notables (més de 20cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia lamella)

Altres organismes prefereixen cercar el seu aliment frugant per la sorra com aquesta garota de cor (Spatangus purpureus) 

I aquest n'és el seu esquelet on encara es fa més evident la seva forma de cor

Tot i la singularitat del lloc, aquí tampoc manca la petjada de l'activitat humana en forma de residus. A la imatge un got...

un envàs que no hem sabut identificar...

i un drap... I això no és degut al canvi climàtic i sí totalment evitable!!!

Ups! I ja a superfície un altre "objecte perdut" colonitzat per peus de cabra (Lepas anatifera). Llàstima que només s'assemblin als percebes i no hi hagi res per menjar!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!