Punt 352 (-54m) Gorgònies grogues

Encadenant una setmana sencera de molta calor, pràcticament zero vent i mar plana, avui decidim anar 150m més enllà del punt on hem trobat la gorgònia rara, Spinimuricea klavereni. També hi hem detectat fons rocós, així que a veure si tenim sort i en trobem més. Baixem!

Tornem als 27ºC de la superfície a 9m hi ha una baixada notable i a partir dels 30m ja la temperatura de l'aigua es manté constant a 16ºC. Avui no arriba a 1 nus de corrent fins als 5m, un xic menys que ahir. La visibilitat és bona, trobem roquetes d'un pam d'alçada, però tot continua cobert de l'alga bruna Carpomitra costata

A les petites roques que sobresurten hi trobem organismes típics del coral·ligen com l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme que sembla un bolet de soca, però és ben dura!

L'esponja canelobre (Axinella polypoides). La de la imatge fa més de 40cm d'alçada

O aquesta esponja, Ciocalypta penicillus. Realment és una massa plana i extensa, però la major part es troba recoberta de sediment. L'única cosa que ens indica la seva presència són aquesta mena de dits cònics d'uns 3-4cm d'alçada

A la secció gorgònies, la predominant és la gorgònia groga (Paramuricea grayi), que no arriba a formar boscos. Tot i així, al tractar-se de colònies petites tenim dificultat a veure-les degut a les algues

Aquí en tenim una altra colònia 

També trobem alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I algun olivaret (Leptogorgia sarmentosa)

 Això sí, aquesta vegada amb una petita estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Realment es tracta d'una ofiura, un organisme menys evolucionat que les estrelles de mar. Al tractar-se d'un individu tan jove es pot distingir el disc d'on surten els seus fins braços

Aquí en teniu un adult que com veieu té els braços molt més ramificats

Bé, avui no hem trobat cap més espècimen de la Spinimuricea klavereni, però si més no ens fa plantejar on baixar el proper dia, ja que amb tanta alga bruna no podem valorar com estan els organismes propis del coral·ligen. 

Salut!

Punt 18 (-52m) Gorgonies en un mar d'algues!

Matí fantàstic de mar plana i que no es preveu que s'aixequi molt al llarg del dia. Aprofitem per anar a la zona més allunyada dels Jardins Submergits de la Selva. Avui anem a punt 18, es troba a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Es tracta tot de pedres petites que en la darrera ocasió presentaven gorgònies (2014, 2017, 2019). A veure com els hi va a aquestes... BAIXEM!

Avui a superfície l'aigua ja frega els 27ºC, i a partir dels 25m ja només hi ha 16ºC fins al fons. Però un cop arribats quedem desconcertats: tot el paisatge està cobert d'algues de tons bruns (Carpomitra costata)!

De fet, ens costa distingir les roques, i les gorgònies que trobem amb prou feines sobresurten!

Es fa ben difícil valorar l'estat de les gorgònies, i no haver-ne trobat de les rosades que vàrem detectar al 2019 tampoc significa que no hi siguin. També hem tingut les nostres dificultats per reconèixer aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), ja que a aquesta profunditat, el vermell esdevé negre pel què sovint et passa desapercebut fins que no li fas una foto i el flaix et dona els seus colors. Acompanyant-lo hi ha una esponja canelobre (Axinella polypoides)

Gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)

I una "escaladora" habitual: l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

En aquesta imatge es veu una mica millor que el cos central des d'on en surten els braços té forma de disc. I es que, tot i el nom, realment es tracta d'una ofiura, un "parent" una mica menys evolucionat que les estrelles de mar. Ara diguem que està "descansant", quan està de cacera aquests braços es descargolen i formen autèntiques xarxes per captar aliment!

Aquesta gorgònia groga (Paramuricea grayi) no està tan coberta d'algues...

...i en podem apreciar els seus pòlips: les estructures que semblen didals dels quals, ens alguns casos, en sobresurten tentacles urticants com les de les meduses!

I un "parent" menys evolucionat de les gorgònies és aquest hidroïdeu. També és un animal colonial i si feu clic sobre la imatge per ampliar-la, veureu que les "branquetes" estan cobertes de "trompetetes" que són pòlips amb tentacles finíssims transparents. Malauradament, no el sabem identificar. S'accepten propostes!!!

En alguns punts les roques sobresurten d'aquest mar d'algues i podem apreciar altres organismes propis del coral·ligen acompanyats d'aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). 

Aquí predomina l'alga calcària rosada amb forma de bolet de soca (Lithophyllum stictiforme). De fet estem contents que mostri tan bon estat de salut, amb l'aigua tan calenta a superfície no se sap mai com s'ho estan passant a aquestes profunditats!

I aquestes esponges de sota la roca també estan ben còmodes per poder filtrar l'aigua sense tanta alga! Destaquem la de coloració clar, Haliclona poecillastroides, que és endèmica del Mediterrani!

No tan còmode de estar aquesta altra, Ciocalypta penicillus. La major part de l'organisme es troba sobre un substrat dur i sovint recoberta de sediment i avui també d'algues... Però en sobresurten aquestes estructures amb forma de dit d'un 3cm d'alçada que són ben curioses de veure. 

Això sí, després de l'èxit d'albiraments de mantes del dia passat, ara ens sembla veure'n per tot arreu!

Però no hem tingut tanta sort, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 339 (-52m) Phycis point!

Un altre cap de setmana de previsions meteorològiques estranyes però que permeten anar més lluny de l'habitual. Estranyes perquè a partir de migdia no comença la garbinada que sempre fa els retorns a port més pesat, però acceptable perquè tot i que tenim ones molt baixes i seguides encara ens permet fer immersió. Potser algú s'haurà de prendre alguna cosa per al mareig, però es pot fer. Així que ens hem animat a anar a un punt nou, el 339 que queda a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta d'una zona de roca baixa, fragmentada, a 52m de profunditat. Tot feia preveure trobar-hi més gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), però no ha estat ben bé així. Ara, el lloc ha estat tan fascinant que hi hem anat dissabte i diumenge. Aquí en teniu el resum: baixem!

Primer impacte del dia: a la part de la roca on hem caigut no hi ha gorgònies, però a l'entrada dels forats més grossos de la roca hi ha una mòllera roquera (Phycis phycis). Es tracta d'un peix molt esquerp que així que et veu s'amaga. En canvi avui, per algun motiu que no entenem, no només n'hi ha moltes, sinó que a més són totes fora del cau! Malauradament som massa lluny perquè hi arribi la llum dels flaixos, així que baixem arran de roca i intentem plasmar el moment... però al fer-ho, noten la nostra presència i es comencen a amagar... A la imatge en veiem 4, i vosaltres?

Aquí en teniu un primer pla perquè la pugueu veure millor

Aixequem el cap i encara un altre peix en una postura que fa temps que no vèiem... Fem CLICK i... no es veu de la quantitat de forcadelles (Anthias anthias) que té davant! En deixarà apropar-nos-hi per una segona oportunitat?

I aquí la tenim: una morena (Muraena helena), ben dreta que a poc a poc es va amagant...

Però que més endavant tornem a trobar amb un posat gens amistós. I és que a mar, cadascú té les seves estratègies per no ser devorat!

I un altre que acostuma a ser petit, però avui hem trobat un bon exemplar és aquest serrà (Serranus cabrilla). Són tan territorials que qualsevol diria que estava fent el possible per sortir a la foto!

Cap a l'extrem oposat de la roca, ja no trobem mólleres però sí gorgònies. A la imatge una gorgònia groga Paramuricea grayi

Aquí la versió bicolor de la Paramuricea clavata que és més coneguda com a gorgònia vermella

I aquí un detall d'una altra gorgònia amb unes petites estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

Però no us penseu, també s'enfilen sobre gorgònies blanques (Eunicella singularis) per escarransides que siguin...

O inclús poden passar sense gorgònies, enfilant-se sobre altres organismes a fi de tenir una bona talaia

Són d'hàbits més aviat nocturs, per això normalment us les mostrem amb els braços cargolats, però es veu que aquesta s'ha quedat amb gana i està de cacera!

De fet les estrelles de cistell són realment ofiures. Si us fixeu a les fotografies anteriors veureu que els braços sobresurten a partir d'una estructura circular. Són ben diferents de per exemple aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

O aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis)

Pel què fa als cucs, us en volem presentar dos de particularment vistosos: a la imatge una Protula sp que per distingir-la d'altres espècies cal observar-la al laboratori

I aquests petits Dialychone. Tan els uns com els altres, així que t'hi apropes s'amaguen dins del tub.  Així que normalment, i amb sort, només et donen una sola oportunitat de fer-los-hi una foto que ja no els veus més!

I després de parlar de tants caçadors, aquests produiran els seus residus que altres organismes aprofiten com a aliment. Estem parlant de filtradors: ascidis i esponges. A la imatge uns ascidis que els individus viuen separats uns dels altres, les leucèmies (Halocynthia papillosa), tot i que a la imatge estan físicament molt junts

N'hi ha que prefereixen tenir pràcticament tot el cos amagat com el cas d'aquests budells (Ciona edwardsi) d'on només en sobresurten els seus sifons grocs

Uns altres tenen un peu llarg i són ben transparents com les Pycnoclavella sp de color groc de la imatge. Però de color blavós tenim un altre tipus d'ascidi, aquest Cystodytes dellechiajei forma colònies incrustants.  Aquí sí que a ull nu no podem distingir els forats que els hi fan de sifó que us vàrem explicar a la passada immersió>>

D'altres també incrustants, com Diplosoma spongiforme, són transparents i no cobreixen del tot l'organisme que fan servir de substrat on agafar-se de manera que continuïn vius.

Altres ascidis colonials formen aquestes estructures globuloses d'uns 15cm d'alçada com aquest Pseudodistoma crucigaster

Els altres grans filtradors però amb estructures internes molt menys evolucionades són les esponges. Les que més destaquen en aquest entorn són les esponges canelobre (Axinella polypoides) amb mides que a la immersió d'avui oscil·len entre els 15-40cm d'alçada, 

Menys vistosa, però també de grans dimensions (30 cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella)

I també aprofitem per presentar-vos la sorprenent Ciocalypta penicillus. Resulta que la major part de l'organisme es troba sota el sediment formant una base incrustant continua i només en sobresurten aquestes estructures còniques d'uns 3-4cm d'alçada que veieu. 

i ja no diguem de les esponges que semblen ascidis i dels ascidis que semblen esponges... I és que en aquests entorns, quan et pares a mirar hi ha de tot! 

Desgraciadament, aquí també trobem xarxes abandonades que fa força temps que hi són

però que si més no, ja no pesquen de forma fantasma

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!