Punt 352 (-54m) Gorgònies grogues

Encadenant una setmana sencera de molta calor, pràcticament zero vent i mar plana, avui decidim anar 150m més enllà del punt on hem trobat la gorgònia rara, Spinimuricea klavereni. També hi hem detectat fons rocós, així que a veure si tenim sort i en trobem més. Baixem!

Tornem als 27ºC de la superfície a 9m hi ha una baixada notable i a partir dels 30m ja la temperatura de l'aigua es manté constant a 16ºC. Avui no arriba a 1 nus de corrent fins als 5m, un xic menys que ahir. La visibilitat és bona, trobem roquetes d'un pam d'alçada, però tot continua cobert de l'alga bruna Carpomitra costata

A les petites roques que sobresurten hi trobem organismes típics del coral·ligen com l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme que sembla un bolet de soca, però és ben dura!

L'esponja canelobre (Axinella polypoides). La de la imatge fa més de 40cm d'alçada

O aquesta esponja, Ciocalypta penicillus. Realment és una massa plana i extensa, però la major part es troba recoberta de sediment. L'única cosa que ens indica la seva presència són aquesta mena de dits cònics d'uns 3-4cm d'alçada

A la secció gorgònies, la predominant és la gorgònia groga (Paramuricea gray), que no arriba a formar boscos. Tot i així, al tractar-se de colònies petites tenim dificultat a veure-les degut a les algues

Aquí en tenim una altra colònia 

També trobem alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I algun olivaret (Leptogorgia sarmentosa)

 Això sí, aquesta vegada amb una petita estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Realment es tracta d'una ofiura, un organisme menys evolucionat que les estrelles de mar. Al tractar-se d'un individu tan jove es pot distingir el disc d'on surten els seus fins braços

Aquí en teniu un adult que com veieu té els braços molt més ramificats

Bé, avui no hem trobat cap més espècimen de la Spinimuricea klavereni, però si més no ens fa plantejar on baixar el proper dia, ja que amb tanta alga bruna no podem valorar com estan els organismes propis del coral·ligen. 

Salut!

Punt 351 (-54m) Una rajada escrita!

Aprofitant aquests dies de bon temps, hem anat diverses vegades més al punt 351. Avui però, us volem explicar una trobada singular per a nosaltres: la rajada escrita (Raja montagui). 

Fa més de mig metre de llargada, tot i que a la bibliografia trobem que pot arribar a fer 80cm. És una espècie pròpia d'aigües profundes que es pot trobar fins als 600m

Aquests animals estan fets d'ossos cartilaginosos, al igual que els taurons, però en són una versió aplanada. Aquest tipus d'esquelet els fa més lleugers que la majoria de peixos amb l'esquelet fet d'os. Al ser més lleugers no tenen bufeta natatòria per poder-se mantenir suspesos a la columna d'aigua

Tot i així tenen una flotabilitat una mica negativa, és a dir, que si no es mouen, s'enfonsen. 

Un peix per respirar, obté l'oxigen dissolt a l'aigua fent-ne entrar per la boca i sortir per les brànquies. La majoria de taurons i rajades tenen la boca a la part ventral, si es queden quiets al fons, fan entrar aigua barrejada amb sediment, cosa que els hi tapona les brànquies i, finalment, moren asfixiats. Aquest és el cas per a algunes espècies, que estan obligades a no parar de nedar durant tota la seva vida. Però per la majoria, com la rajada escrita, no tenen cap problema en passar-se la major part del temps descansant sobre el fons marí. Aleshores, com s'ho fa per respirar? Fixeu-vos que darrera els ulls hi té unes obertures, són els espiracles! Li serveixen per bombejar aigua neta cap a les brànquies sense xuclar el sediment que hi ha sota la seva boca. A més, també les fa servir mentre menja, ja que s'alimenta d'animals enterrats a la sorra

Avui, aquesta, s'ha decidit a fer una excursioneta cap amunt, o l'han fet pujar... i s'està entretenint abans de tornar a majors profunditats. En qualsevol cas, ha tingut la paciència de deixar-se fotografiar!

Així que avui, amb aquesta sorpresa ben curiosa, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 351 (-54m) Mesurant la gorgònia rara!

Aprofitant que la metereologia es manté estable, decidim tornar al punt 351 on quatre dies enrere vàrem localitzar una gorgònia molt rara: la Spinimuricea de Klaveren (Spinimuricea klavereni). Això sí, aquesta vegada equipats amb una cinta mètrica. A la bibliografia hem trobat que pot fer fins a 60cm de llargada tot i que acostuma a ser més petita. A nosaltres ens ha fet l'efecte que les dues colònies que hem trobat són més llargues... anem a verificar-ho. Baixem!

Avui a superfície la temperatura de l'aigua ha baixat lleugerament 27,2ºC, però hi ha força més corrent i la visibilitat ha empitjorat. La termoclina la trobem a 30m de profunditat i a partir d'aquí la temperatura ha estat de 15ºC. Pel què fa a la visibilitat, està millor que a superfície però no tan bona com el dia passat. Desfem el camí de l'anterior immersió i aquí estan!

Es tracta de dues colònies

Una té dues ramificacions, la mesurem i fa 84cm!

I l'altra que no té ramificacions està una mica ondulada, la mesurem i fa...114cm! Practicament el doble del què s'ha descrit fins ara!

Això sí, l'experiència de ser mesurada no sembla que li hagi agradat perquè immediatament després ha amagat els seus pòlips. 

Això sí, abans de marxar ja els ha tornat a treure

Continuem explorant l'entorn a veure si en trobem més, però sense èxit. Aquesta alga bruna (Carpomitra costata) potser està cobrint colònies més petites, però no ho podem assegurar. Més enllà, com ja vàrem descriure sí que trobem gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) i gorgònies grogues (Paramuricea gray) però la spinimuricea es troba solitària i allunyada uns 5m de la resta. Quin en serà el motiu? 

Sigui quin sigui el motiu, com si n'hi ha d'altres ho haurem de deixar per un altre dia. Se'ns acaba l'aire, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut! 

Punt 329 (-52m) Zero gorgònies

Després de l'èxit d'ahir, i aprofitant que el bon temps encara aguanta, decidim continuar explorant la zona. Enfilem cap al punt 329, una zona de roques petites disperses, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Baixem!

Avui ja estem batent rècords de temperatura de superfície: 28ºC! Durant la baixada creuem dues masses d'aigua: a 6m baixa de cop a 23ºC i només a 20m de profunditat ja sí trobem la termoclina on a partir d'aquí la temperatura de l'aigua és de 17ºC i no varia fins arribar al fons. La bona notícia és que la visibilitat ha millorat i hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata)

Ara ja podem veure els organismes que colonitzen les zones rocoses que sobresurten del grapissar amb un clar domini de les esponges

Cobrint la major part de la roca de color rosat és l'esponja Hexadella racovitzai. Però les de baix a l'esquerra amb aspecte punxós són la Dysidea avara i de color més clar la Dysidea fragile. Però aquestes esponges, i d'altres que no sabem identificar, no sembla que li importin el més mínim a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que senzillament hi veu una talaia perfecta per caçar!

I si a la imatge anterior no tenim clar que només hi hagi un individu, aquí com a mínim n'hi ha dos. Per dir-ho ens fixem en els discs. Les estrelles de mar de cistell, tot i el nom, són ofiüres, uns parents menys evolucionats que les estrelles de mar. Els seus braços surten d'un disc central, en aquesta altra immersió s'aprecia molt millor. Vosaltres quants individus hi compteu?

Però no són els únics escaladors del dia, aquí tenim una estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) acompanyant a un captinyós (Scorpaena notata)

Aquesta altra es passeja per sobre de l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme, però no us sabem dir si està en gaire bon estat, hauria de ser ben rosada...

I aprofitant que avui podem veure altres algues, us destaquem aquesta alga bruna: Phyllariopsis brevipes. Les làmines fan més de 10cm de llargada!

Rondant la zona no només hi ha estrelles de mar, sinó també llagostes (Palinurus elephas). De fet al centre el què hi ha és una muda! I és que aquests animals no tenen un esquelet intern com els peixos, sinó un exoesquelet! És a dir, que la part dura del cos va per fora com una cuirassa. Això fa que quan creixen se n'han de desprendre. Quan això passa, són tous i vulnerables a qualsevol depredador. Però passada una estona, la pell secreta quitina força calcificada que se'ls hi endureix i ja tenen cuirassa nova d'una talla més gran!

Aquí en tenim unes quantes de reunides. Nosaltres n'hem comptat 4, hi esteu d'acord?

I encara n'hi ha una altra que sembla que fa tard a la "reunió"!

Aquí però, també hi trobem la petja de l'activitat humana. A la imatge les restes d'un cap i una xarxa, però estan tan colonitzats que ja costa de distingir

I aquí fils de pescar... Si més no, fa molt que ningú s'hi deixa res més!

I aquesta llagosta que "fa guàrdia" prop d'una altra xarxa molt colonitzada. Esperem que no se li enredin les banyes!

La veritat que tornem cap a la barca força sorpresos, no tant pel què hi hem trobat, sinó pel què no hi ha! Només hem anat 100m enllà del punt 351 i no hi hem trobat ni una sola gorgònia de cap tipus. És ben bé que tenen unes necessitats ben concretes!

Salut!

Punt 351 (-54m) Gorgònia endèmica del mediterrani!

Aprofitem que membres de S'Agulla són de vacances i que les condicions continuen sent fantàstiques per fer una nova immersió a la zona més oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Som al punt 351, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) i anem a explorar un conjunt de roques baixes. A veure si avui hi ha menys algues que ahir. Això sí, serà que som més mar endins que la temperatura de l'aigua a la superfície és altra vegada de 27ºC....Baixem!

La baixada continua sorprenent-nos de veure que hi ha tant de plàncton i la termoclina és 10m més amunt: el canvi sobtat de temperatura es dona als 30m de profunditat i des d'allà fins al fons l'aigua és a 17ºC. Això sí, avui hem ensopegat amb un nou punt on hi ha gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Anem a veure com estan aquestes...

Bé, el fons continua particularment entapissat d'aquesta alga bruna (Carpomitra costata), però les gorgònies sobresurten i se les veu amb bona salut

No són tan grans com en altres punts, però n'hi ha que arriben als 60cm d'alçada

Ens alegra, veure que a més n'hi ha de petites: això vol dir que s'estan reproduint!

Bona part les trobem arrenglerades com si es tractés d'un camp sembrat

D'altres es troben aïllades com si les haguessin plantat en "testos" separats. Probablement sigui degut a que la roca que li fa de substrat sigui molt fragmentada, però amb tanta alga no ho podem valorar.

Avui la majoria tenen els pòlips oberts: són les "trompetetes" de la imatge que corresponen a la boca de cada individu que forma la colònia. Això sí, no oblidem que són parents de les meduses i, per tant, urticants!

Hem trobat alguna colònia totalment vermella. A la Costa Brava nord són habituals però aquí no n'acostumem a trobar. La de la imatge farà uns 10cm d'alçada

Però també n'hem trobat de 50cm!

Entre les colònies solitàries de gorgònia vermella, trobem la groga (Paramuricea gray) que és de menors dimensions (10cm aprox)

Aquesta també està sobre un substrat dur que ha quedat cobert per la sorra

També hi ha gorgònies rosades (Eunicella verrucosa)

Tenen branques tan fines com les grogues...

...però les columnes d'on sobresurten els tentacles dels pòlips són més fins i robustos, fent que semblin punxes

I sembla que les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) hi tinguin predilecció

Ja ho veieu fins a quin punt s'hi arriben a agafar!

Una altra gorgònia més pròpia de menors profunditats és l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa) on també hi ha una estrella de mar de cistell molt ben amarrada!

I encara hem trobat alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis). Com l'olivaret, sol ser habitual a aigües somes on acostuma a ser de majors dimensions. La de la imatge farà uns 10cm d'alçada

Afegir aquest parent llunnyà de les gorgònies, i també urticant, Lytocarpia myriophyllum

Les esponges i ascidis deuen estar passant per un mal moment ja que en pocs punts poden sobresortir de tanta alga!

Tot i que aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella), amb més de 20cm de diàmetre, sembla que se'n surt prou bé!

En el capítol algues, no tot és Carpomitra costata, sobre algunes roques trobem l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme. Sembla un bolet de soca rosat i té particular bon aspecte: no se li detecten clapes blanques. Acompanyant-la, a més, hi trobem l'alga bruna laminar Phyllariopsis brevipes

I.... un moment, aquesta no és una gorgònia blanca... 

...farà uns 50cm de llarg, té molt poques branques i en canvi mooooolts pòlips! Es tracta d'una Spinimuricea de Klaveren (Spinimuricea klavereni), una espècie endèmica del Mediterrani. Segons la bibliografia només se'n troba al mar Mediterrani: hi ha cites que van des de la riba occidental fins a Turquia. Això sí, n'hi ha molt poca i per això és una espècie protegida!

I una mica més enllà no podien faltar els fils de pescar!!!

I les gorgònies accidentades... Veieu com està de tombada la rosada? Això no és gens normal! I fixeu-vos en la part que està a tocar de la gorgònia vermella, està tota colonitzada per d'altres organismes inclòs el fals corall (Alcyonium coralloides) que dona una coloració vermellosa a les branques amb pòlips grocs (Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran!)

I aquesta branca trencada no és possible sense l'acció de l'activitat humana. Les gorgònies tenen unes branques de sorprenent flexibilitat per fer front als forts corrents que els hi aporten nutrients. Així que d'una manera ho altra ha estat segada i en breu perdrà la seva coloració

I és que els Jardins Submergits de la Selva no es deixen mai de sorprendre. A veure si aguanta el temps i podem continuar explorant aquesta zona!

Salut!