Punt 354 (-54m) Un Centrostephanus, un ascidi negre...

Matí tranquil de final d'estiu amb previsions poc clares sobre quan i quant de vent entrarà. Tot i no tenir-ho massa clar ens animem a anar a la banda oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Anem a provar sort amb el punt 354: som davant de cala Canyelles, hi ha el què sembla un caient i una mica de roca a 54m de profunditat. Baixem!

L'aigua a superfície continua sent molt calenta 26ºC i el canvi fort de temperatura no el notem fins als 22m, on a partir d'aquí estem a 15ºC. Trobem la roca principal que indicava la imatge de sonar d'escombrat lateral

Malauradament, la resta del què semblava un caient, és tot grapissar (sorra gruixuda barrejada amb algues calcàries i petxines trencades). Sí que s'ha de dir que finalment hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata), però al haver tan poca roca que sobresurti de la sorra, no hi ha gaire representació d'organismes de coral·ligen.

Aquí tenim alguns dels seus habitants...

Primer de tot destacar la presència de la garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida. Les punxes són zebrades i fan prop del doble del diàmetre del seu cos

De gorgònies només n'hem trobat de groga (Paramuricea gray) tot i que encara enredada amb l'alga bruna (Carpomitra costata)

I mentre estàvem admirant els seus pòlips, aquestes "trompetetes" a través de les quals s'alimenta, hi hem trobat aquesta petitíssima escórpora

Continuant amb organismes urticants, tenim l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae) que en aquesta ocasió no creix directament sobre la roca, sinó sobre una esponja. Aquí no s'aprecia....

... però en aquesta altra si que es veu un tros d'esponja també groga (Axinella verrucosa)

Continuant amb les esponges, de color vinós és la Petrosia ficiformis. Cal dir que la seva coloració depèn dels organismes simbionts que conté, podent variar cap al marró o fins i tot blanc en ambients completament foscos. En canvi, la que fa una mena de digitacions foradades amb la punta més clara pertany al gènere Haliclona sp

I en el capítol ascidis, aquests organismes filtradors que aquí ja us en vàrem parlar, ens ha passat una cosa curiosa. A la imatge hi ha una versió groc-transparent, conegut com a budell (Ciona edwardsi), però al mig hi hem trobat un ascidi negre (Phallusia fumigata). Sí, aquest tub negre rugós, no és pas una esponja, sinó també un ascidi. Si cliqueu sobre la imatge, la veureu més gran. Aquest forat que es veu, és el sifó bucal, per on fa entrar l'aigua, i no es ben bé rodó, sinó format per una sèrie de seccions acabades amb forma de punxa. En el cas del budell semblen punts grocs. Si es tractés d'una esponja seria ben rodó. L'espècimen de la imatge fa uns 7cm, tot i que a la bibliografia hem trobat que pot arribar a fer 15 cm de llargada. Però el més curiós del cas és que fins ara s'ha descrit que viu entre 1 i 30m de profunditat i nosaltres som a 54m!

Ara sí, ens toca guardar la lupa i cap a la Maru falta gent!

Salut!