Punt 355 (-47m) Els "parents" de les estrelles de mar

Després dels ruixats d'ahir, el dia s'aixeca assolellat i amb poc onatge... però molt seguit! Així que la jornada serà incòmode, pel què millor no anar gaire lluny. Ens decidim pel punt 355, a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Es tracta d'una barra que més enllà hi hem trobat gorgònies. Avui en canvi serem entre dues d'aquestes barres que s'aixequen poc més d'un metre respecte el fons marí. Baixem!

Com passa sempre després d'un dia de pluja és que l'aigua a nivell superficial és ben bruta, tant per la quantitat de partícules en suspensió com per restes de fullaraca i plàstics. Poc a poc, aquesta massa d'aigua provinent dels aiguats s'anirà barrejant amb l'aigua de mar i tota aquesta aportació de material s'anirà enfonsant. Avui l'aigua és ben tèrbola fins als 30m de profunditat, on, a més, hi tenim la termoclina: passem dels 25ºC de la superfície a 17ºC de cop! I per acabar-ho d'adobar, pel fons hi ha una bona correntada!

El corrent ens porta cap a un segon caient, així que ens quedem prop del primer que ens fa de recer i encara aconseguim fer algunes fotografies. La barra rocosa està semienterrada, però dels punts on sobresurt està ben colonitzada. Això sí, finalment l'alga bruna Carpomitra costata que ens ha donat la murga tot l'estiu comença a desaparèixer i podem començar a apreciar la resta d'organismes propis del coral·ligen

Coronant les roques veiem estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus). De fet no són ben bé estrelles de mar, sinó uns "parents", les ofiures.  Durant el dia tendeixen a quedar-se amb els braços plegats que semblen un cistell i, és a la nit, quan els estenen per capturar l'aliment. Avui, serà per la correntada, però si us hi fixeu a la part inferior de la imatge, ja té un braç ben estès

O potser perquè avui hi ha més foscor degut a que a capes superficials hi ha l'aigua bruta de la pluja que aquesta té 4 braços ben desplegats!

Però què són les ofiures? Són equinoderms, que significa literalment "pell de punxes". Aquest grup el componen 5 classes d'organismes: crinoideus (clavellines), holotúries (espardenyes de mar), estrelles de mar, ofiures i eriçons de mar. En aquest post us fèiem cinc cèntims de les estrelles i eriçons de mar. I encara que no tots els organismes que us hem mencionat tenen unes punxes prou evidents, sí que tenen altres característiques en comú. Per una banda els peus ambulacrals: una espècie de ventoses que alhora fan funció de potes que els hi permet desplaçar-se. En aquest post es veu molt bé en una estrella de mar i en aquest altre en un eriçó de mar.  En el cas de les ofiures però, no li serveixen per al desplaçament, sinó que en té prop de la boca i li serveixen per alimentar-se. Per altra banda tenen simetria pentaradial: si tallem un individu com si fossin 5 formatgets hi trobaríem els mateixos òrgans orientats respecte un eix central. En el cas de les ofiures com la de la imatge veiem que el seu cos està format per un disc central que conté els òrgans vitals i d'on en surten els seus braços. La boca la té a la part inferior del disc.

L'espècimen de la imatge sembla que ja té gana i s'està decidint a desplegar els seus braços. I aquí volem destacar una particularitat pròpia de les ofiures, estrelles de mar i crinoideus: en un moment donat, si se senten amenaçades, poden desprendre's d'un braç! Sí, sí, tal i com ho fan les sargantanes a terra ferma, distreuen el depredador amb el braç que s'han amputat mentre elles surten corrents. Fins i tot hi ha espècies que poden regenerar un braç sencer amb plena funcionalitat en només 4 setmanes! De fet s'ha vist que molts dels gens que s'activen per fer-ho possible són els mateixos que fan servir d'altres organismes que no hi tenen res a veure. Estudiar-los ajuda a entendre com és que ho aconsegueixen i com és que l'espècie humana no té aquesta capacitat. Aquí en trobareu més detalls!

I com que avui estem obligats a anar arran del fons marí, doncs ens hem adonat d'uns altres equinoderms: els crinoideus! Millor cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu el següent: una mena de "branques" vermelloses que pengen de la roca. Bé, això són clavellines (Antedon mediterranea). Cada individu té un número de braços múltiple de 5. Als costats dels braços tenen aquestes pínnules que li donen aquest aspecte de "branca". Està recoberta d'una mucositat on s'hi enganxa l'aliment transportat pels corrents marins que després fa arribar a la boca. Aquests braços articulats són molt flexibles i fràgils. Encara que es trenquen molt fàcilment, també es regeneren molt ràpidament com fan les ofiures. 

Però aquests disposició en forma de "branca" no és exclusiva des crinoideus! A la imatge un parent de les gorgònies, la Lytocarpia myriophyllum, que tot i el seu aspecte sedós està coberta de cèl·lules urticants!

I per organismes urticants ja visibles a ull nu, aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Tot i que sembla ser sobre la sorra, necessita d'un substrat rocós on agafar-se, així que la roca és molt plana i coberta per algues i grapissar

De fet es tracta d'un organisme molt senzill on el forat central fa tan de boca com d'anus. De vegades entre els seus tentacles s'hi amaguen unes gambetes transparents, però ens fa l'efecte que avui tampoc en tingut sort...

Sobre les roques trobem un parent seu, molt més petit, l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Tot i que a poca fondària és normal trobar-la sobre un substrat dur, a aquestes profunditats normalment la trobem sobre esponges d'Axinella verrucosa

I l'altre organisme que també fa servir tentacles minúsculs per alimentar-se és la punteta de Neptú (Reteporella grimaldii). Això sí, caldrà un microscopi per veure'ls, així que ens conformarem a apreciar les formes delicades que formen les colònies d'individus. Bé, amb el permís del captinyós (Scorpaena notata) que està al costat!

Això sí, hi ha colònies amb la part central destrossada. Serà que hi ha passat un plom com ara un curricà de fons?

Potser a la imatge anterior podem tenir el dubte que sigui resultat de l'activitat humana, però aquesta xarxa abandonada està clar que sí!

O aquests fils de pescar que ja s'hi ha enganxat de tot. I és que mai ens deixa de sorprendre que fins i tot sobre pedretes tan petites i trobem restes d'arts de pesca...

I ara sí, que entre onatge i correntada la immersió ha estat esgotadora, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!