G1 (-52m) Gorgònies enterbolides

Aprofitant que les previsions són de poc onatge, en decidim per anar a fer una ullada a les gorgònies del punt G1. L'aigua a superfície ja està com si fos ple agost i dels calorosos, 26ºC. Com serà al fons? Baixem!

Primera sorpresa només tocar l'aigua: una correntada d'un nus ben bo! Així que toca llençar-se a l'aigua a favor de la corrent de manera que ens arrossegui al punt d'immersió. Qualsevol intent de nedar serà inútil. Afortunadament, a mida que baixem n'hi ha menys. Però al igual que dimecres passa, cap als 40m és ben tèrbola i a 14ºC BRRRRRR! I el què és ben curiós, tot i l'abundància d'aliment que impliquen les aigües tèrboles, resulta que avui les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) tenen els pòlips amagats! Vaja que no s'estan alimentant i d'aquí el seu aspecte com si fossin filferros acolorits!

Malauradament, des de que les vàrem estudiar al 2011 s'han anat deteriorant molt. Aleshores en comptades ocasions i només a la primavera i tardor hi podries trobar algues que en penjaven

El creixement de Paramuricea clavata és en forma de ventall, eixamplant-se ja des de la base i orientat perpendicularment respecte als corrents principals. La branca que es veu a la dreta no es fa així de gran sola, sinó acompanyada d'un ventall ben ampli que ja no existeix

Aquí en teniu un altre exemple

Quan tenen problemes de salut, esdevenen presa fàcil per ser colonitzades per altres organismes i poc a poc les branques es van trencant. 

Es redueixen a mers branquillons fins finalment desaparèixer. Les fotos que us mostrem són de punts on hi havíem vist gorgònies de més de 80cm d'alçada. On som normalment l'aigua es manté freda i per això sempre les havíem vist bé. Malauradament, ja fa cosa 6 anys ens vàrem trobar que una massa d'aigua calenta havia arribat a aquesta profunditat. Depenent de la durada d'aquest esdeveniment les pot fer emmalaltir com s'ha vist en aigües menys profundes al nord de la Costa Brava

Tot i així, també hem detectat noves colònies que s'estan formant. Quan les vàrem estudiar al 2011 no en vàrem trobar i teníem els nostres dubtes si encara tenien capacitat de reproduir-se. I aquesta petita colònia ens demostra que sí. Caldrà veure si les condicions ambientals li son favorables

Ara bé, no només les gorgònies vermelles s'ho estan passant malament. Aquests ascidis (Synoicum blochmanni) tampoc es veuen mai altres organismes creixent-los al damunt. Aquí la veiem coberta d'uns cucs (Filograna implexa) que viuen dins de tubs calcaris

Si cliqueu sobre la imatge veureu com en sobresurten uns ventalls que són els seus aparells bucals amb els què capta l'aliment

Mirant l'entorn també veiem més algues de l'habitual que compliquen la vida als organismes propis del coral·ligen com les esponges. Però per qui les algues definitivament no són un problema és per les ortigues (Anemonia viridis). Aquesta anemone de grans dimensions (més de 20cm de diàmetre) avui ens mostra el seu tronc i sense pensar-s'ho hi ha amagat un cap-roig (Scorpaena scrofa). Mai hem vist una cosa semblant pel què ens fa pensar que potser s'ha espantat amb les nostres bombolles i s'hi ha amagat temporalment

I una altra que tampoc té problemes amb les algues és aquesta Lytocarpia myriophyllum. Tot i el seu aspecte fràgil, és un parent de les gorgònies i per tant, també ben urticant!

I en el capítol "objectes perduts" avui ja ha esta massa: una àncora! En altres ocasions ja us hem mostrat gorgònies abatudes i arrencades, però com han de sobreviure si directament els hi va una àncora a sobre? I ja són ganes de tirar un àncora a aquesta profunditat i a més tan recent que és ben neta!

I ara sí que se'ns fa tard i cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!