Punt 356 (-54m) Algues i esponges a -54m!

Matí de final d'estiu, núvols alts i quasi sense vent. Tot i haver mar de fons, les bones condicions es preveu que aguantin fins ben bé l'hora de dinar, i amb l'aigua a 25ºC... Aprofitem per anar a l'extrem oriental dels Jardins Submergits de la Selva! Avui punt nou, el 356: clapa de zona rocosa d'uns 30m de llargada a l'alçada de cala Canyelles. Baixem!

Avui la termoclina la tenim a 20m de profunditat i d'allà en avall l'aigua està a 16ºC. Això sí, fins als 20m hi ha força corrent pel què costa baixar, però a partir d'allà molt bona visibilitat i zero corrent!

Les roques més altes només fan prop d'un metre i mig d'alçada, però són plenes de forats perquè s'hi amagui de tot! Per començar ens fixem amb els habitants de la part més alta de la roca: l'alga calcària rosada que recorda a un bolet de soca (Lithophyllum stictiforme).  Avui veiem que la major part és blanca i per tant morta

I no en trobem que tingui millor estat de salut

I qui sembla que ho estigui inspeccionant és aquesta petita bavosa de franja negra (Parablennius rouxi). Cal dir que no n'estem del tot segurs de la seva identificació, ja que per la profunditat on ens trobem, és més probable que es tracti d'un cabot ratllat (Gobius vittatus), però per la postura i a falta de millors imatges ens hem decidit per la bavosa. I és que la major part de la bibliografia no recull informació de més de 40m de profunditat degut a les dificultats tècniques per arribar-hi...

Tot i que a d'altres algues no sembla que els hi vagi pas malament. Com ara la Peyssonnelia sp. que té un aspecte semblant a l'anterior, també és calcària, però més vermellosa. Hi ha tot d'espècies semblants que només es poden distingir amb l'ajuda d'un microscopi

També presenta bon aspecte l'alga incrustant verda Palmophyllum crassum. Si no fos pel color, es diria que es tracta d'una esponja!

I avui encara hem estat de sort amb una alga bruna, la Zanardinia typus. Tot i que és pròpia de fons foscos inclosos el coral·ligen, és la primera vegada que la veiem!

I parlant de profunditat, aquí el clar dominador del paisatge són les esponges. Particularment abundant és l'Haliclona poecillastroides que fa clapes massives de coloració clara. Es tracta d'una espècie endèmica del Mediterrani

Una altra esponja que avui ens ha cridat particularment l'atenció és l'Haliclona mucosa. Si mireu a les vores veureu que forma unes prolongacions en forma d'arbret molt particulars. Aquesta esponja, com en el cas d'avui, sovint creix sobre una altra esponja, l'Agelas oroides, recobrint-la parcialment

Aquí teniu l'Agelas oroides sense ser recoberta per altra esponja!

Pel què fa a gorgònies, aquesta vegada n'hem trobat ben poca cosa tot i que l'entorn semblava que els hi fos propici. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I alguna gorgònia groga (Paramuricea grayi) 

Els espècimens trobats encara tenen penjats restes de l'alga bruna Carpomitra costata que aquest estiu ha cobert tot el fons!

A la immersió passada vàrem parlar molt sobre els equinoderms compost per estrelles de mar... A la imatge una estrella taronjada (Hacelia attenuata)

Eriçons de mar... A la imatge una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Però avui encara hem estat més de sort i hem trobat aquesta garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida!

I aquesta estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus) sembla que vulgui investigar què hi ha en aquest forat...

On hi descobrim aquesta posta de calamar (Loligo vulgaris)!

Ara, qui està encara més indecís que nosaltres sobre quin forat explorar és aquest cap-roig (Scorpaena scrofa)!

I si semblava que en aquest paisatge de roca tan fragmentada, no hi trobaríem evidències de l'activitat humana... aquí teniu un tros de xarxa recent!

Ja s'ha aixecat migjorn, que encara fa que ens costi més tornar a port! Ara mateix un dia de ple estiu tot i que per demà sembla que finalment serà tardor!

Salut!

Punt 18 (-52m) Gorgonies en un mar d'algues!

Matí fantàstic de mar plana i que no es preveu que s'aixequi molt al llarg del dia. Aprofitem per anar a la zona més allunyada dels Jardins Submergits de la Selva. Avui anem a punt 18, es troba a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Es tracta tot de pedres petites que en la darrera ocasió presentaven gorgònies (2014, 2017, 2019). A veure com els hi va a aquestes... BAIXEM!

Avui a superfície l'aigua ja frega els 27ºC, i a partir dels 25m ja només hi ha 16ºC fins al fons. Però un cop arribats quedem desconcertats: tot el paisatge està cobert d'algues de tons bruns (Carpomitra costata)!

De fet, ens costa distingir les roques, i les gorgònies que trobem amb prou feines sobresurten!

Es fa ben difícil valorar l'estat de les gorgònies, i no haver-ne trobat de les rosades que vàrem detectar al 2019 tampoc significa que no hi siguin. També hem tingut les nostres dificultats per reconèixer aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), ja que a aquesta profunditat, el vermell esdevé negre pel què sovint et passa desapercebut fins que no li fas una foto i el flaix et dona els seus colors. Acompanyant-lo hi ha una esponja canelobre (Axinella polypoides)

Gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)

I una "escaladora" habitual: l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

En aquesta imatge es veu una mica millor que el cos central des d'on en surten els braços té forma de disc. I es que, tot i el nom, realment es tracta d'una ofiura, un "parent" una mica menys evolucionat que les estrelles de mar. Ara diguem que està "descansant", quan està de cacera aquests braços es descargolen i formen autèntiques xarxes per captar aliment!

Aquesta gorgònia groga (Paramuricea grayi) no està tan coberta d'algues...

...i en podem apreciar els seus pòlips: les estructures que semblen didals dels quals, ens alguns casos, en sobresurten tentacles urticants com les de les meduses!

I un "parent" menys evolucionat de les gorgònies és aquest hidroïdeu. També és un animal colonial i si feu clic sobre la imatge per ampliar-la, veureu que les "branquetes" estan cobertes de "trompetetes" que són pòlips amb tentacles finíssims transparents. Malauradament, no el sabem identificar. S'accepten propostes!!!

En alguns punts les roques sobresurten d'aquest mar d'algues i podem apreciar altres organismes propis del coral·ligen acompanyats d'aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). 

Aquí predomina l'alga calcària rosada amb forma de bolet de soca (Lithophyllum stictiforme). De fet estem contents que mostri tan bon estat de salut, amb l'aigua tan calenta a superfície no se sap mai com s'ho estan passant a aquestes profunditats!

I aquestes esponges de sota la roca també estan ben còmodes per poder filtrar l'aigua sense tanta alga! Destaquem la de coloració clar, Haliclona poecillastroides, que és endèmica del Mediterrani!

No tan còmode de estar aquesta altra, Ciocalypta penicillus. La major part de l'organisme es troba sobre un substrat dur i sovint recoberta de sediment i avui també d'algues... Però en sobresurten aquestes estructures amb forma de dit d'un 3cm d'alçada que són ben curioses de veure. 

Això sí, després de l'èxit d'albiraments de mantes del dia passat, ara ens sembla veure'n per tot arreu!

Però no hem tingut tanta sort, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!