Punt 149 bis (-38m) Ja és estiu!

Matí mig ennuvolat amb onades de mig metre molt seguides. I és que no bufa vent, però mar enfora n'hi ha i fa que ens arribin aquestes onades empipadores perquè són molt curtes. La Maru no es para de moure en totes direccions. D'immersió se'n pot fer, però esperar dalt de la barca es farà pesat. Així que avui ens decidim per un punt proper al port de Blanes, el 149 bis. Es tracta d'una roca allargada plena de forats acompanyades d'altres de fragmentades a 38m de profunditat. Baixem!

Només passar dels 6m ja notem un petit canvi de temperatura, però el canvi sobtat el trobem als 19m! Sí, sí, com si ja fos estiu que el Sol ja ha aconseguit escalfar l'aigua a tanta profunditat i només estem a 14 de juny. Ja ho veieu, 23ºC a superfície per després estar a només 16ºC! Això sí, la visibilitat ha millorat moltíssim respecte la setmana passada!

A una banda de la roca més gran fa una mica de penya-segat d'un 3m d'alçada. Aquí ens permet apreciar la vida que prefereix estar a la penombra i que és ben acolorida!

A la imatge el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Tot i que pot ser parasitat pel crustaci Megatrema anglicum, als espècimens de la imatge no se'n veuen.

I aquí un cuc, Protula tubularia. Sí, sí, no ens hem confós. Veieu el plomall blanc? Doncs aquest és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. La mateixa espècie pot tenir-ne d'altres colors taronjosos i rogencs. La resta de l'animal es troba dins del tub blanc que ell mateix ha produït. Això sí, si s'espanta, s'amaga tot ell dins del tub!

Però no tot són bèsties petites! Aquí una morena (Muraena helena) que prefereix espiar-nos durant la nostra exploració. 

Les pedres petites dels voltants també estan fortament colonitzades. I dalt de tot d'aquesta hi trobareu un captinyós (Scorpaena notata). És aquesta escorporeta petitona vermellosa que sembla que està gaudint de la panoràmica!

Pels voltants es veu alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I esponges de grans dimensions, com aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides)

Malauradament, les altes temperatures també s'estan notant aquí. En ho indica aquesta alga roja calcària (Lithophyllum stictiforme): quan està bé tota ella és de color roig vinós, però aquesta clapes blanques ens indiquen que no està bé de salut

I els impactes fruit de l'activitat humana no acaben aquí. A l'esquerra de la imatge hi ha fils de pescar...

caps...

Una nansa abandonada....

I si us hi fixeu a la part central de la imatge, hi ha una gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que ha estat arrencada i arrossegada fins aquí. Ara ja l'estan colonitzant altres organismes i d'aquí la seva coloració fosca. I és que un cop l'arrenques no es torna a plantar perquè no és una planta que faci arrels, sinó un animal colonial!!!

I ara sí, cap a la Maru falta gent! Bé, avui, degut a l'onatge la veiem a estones!!!

Salut!

Punt 149 bis (-38m) Una llàstima...

Matí assolellat, de poc vent, tot i que hi ha una mar de fons persistent que no fa més que gronxar la Maru! Així que per no acabar massa marejats ens decidim per un punt proper. L'hem anomenat 149 bis, perquè és sobre la mateixa barra rocosa, però a l'extrem oposat. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt es troba a 38m de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una roca molt colonitzada on depenent de les preferències de llum i corrents trobem uns organismes o altres. A les parts més il·luminades hi trobem l'alga calcària (Lithophyllum stictiforme) que sembla un bolet de soca rosat

A l'entrada d'aquest forat hi trobem un tord rogenc (Symphodus mediterraneus) fent guàrdia. El veieu? És de color taronjós

I entapissant les entrades als forats, però sense arribar a la zona totalment fosca hi trobem el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Forma una mena de didals ben durs dels quals sobresurten aquests tentacles amb els que capta l'aliment. A dalt a l'esquerra n'hi ha un amb els tentacles amagats i un altre que només els comença a treure. Però tot i que semblin "gominoles" són ben durs i urticants!

Però els coralls no són els únics que segueixen una estratègia urticant, també s'hi apunten molts llimacs de mar. A la imatge una flabellina lila (Flabellina affinis). S'alimenta d'un parent dels coralls, els hidrozous. I n'aprofita les cèl·lules urticants que ingereix per defensar-se

I aquí en tenim una altra espècia de flabellina. Flabellina ischitana. Aquesta parella es troba sobre un hidrozou, sí, sí, tot i l'aspecte d'arbret, realment és un animal colonial que capta el menjar amb tentacles urticants! Això sí, els tentacles són microscòpics i per això no els veiem. Si mireu la "branca" de la dreta, s'hi distingeixen una mena de fils violats que l'embolcallen. Es tracta d'una posta d'ous de les flabellines. I és que la primavera ja és aquí inclús a 38m de profunditat!

Pel què fa als peixos també tenen les seves preferències. Per sobre la roca i de color rosat trobem les forcadelles (Anthias anthias) amb alguna castanyoleta (Chromis chromis) que les acompanya. Per la base de la roca i defensant el territori hi ha serrans (Serranus cabrilla). Normalment els trobem solitaris, serà que també és primavera per a ells?

Qui no para de patrullar és aquesta pastanaga (Labrus mixtus). I en aquest cas no us sabem dir si és un juvenil o una femella perquè tenen la mateixa coloració

I patrullant però agafada a la roca trobem aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). És molt curiós com les marques rodones que té realment són petits enfonsaments de la pell

Malauradament, no és un lloc fàcil per viure-hi. A la sorra hi distingim fils de pescar

que passen per sobre d'una roca a la següent...

Si us hi fixeu, per sobre la roca n'és ple i també en pengen pel costat. I una mica més cap al centre s'hi ha enganxat una tovalloleta d'un sol ús...

I aquí quantes en compteu? Queden enganxades sobre esponges, algues i coralls que els acaben ofegant

Aquí en teniu un detall

D'altres van enredant-se amb fils de pescar fins fer aquesta mena de pilotes

I per imatges desagradables, aquest tampó! Quan entendrà la gent que els WC no són papereres???

Això sí, al final de la barra rocosa hi hem trobat aquest escull artificial antiròssec. Que ja em direu: si els pescadors que fan servir aquest art ja no s'acosten a les roques perquè se'ls hi quedaria enganxat, es pot saber per què s'han molestat a deixar-hi aquest "regalet"???

Bé, a nosaltres sí que se'n està acabant l'aire per fer immersió, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 132 (-37 m) No només canvi climàtic (1)

Avui la mar està molt calmada i el dia assolleiat. Segons les previsions es quedarà així tot el matí. Anem al punt 132 a 37 metres de profunditat. Es tracta d'un grup de roques allargades amb molts forats de dimensions variades. 

Baixem! L'aigua com era d'esperar per l'epoca de l'any està freda, 13º !!! Però amb bona visibilitat.

El primer que trobem és una petita cova tapissada per anemones grogues (Leptosammia pruvoti) amb les forcadellas (Anhias anthias) que fan guàrdia a l'entrada.

  

 

A la zona sorrenca ens alegra la vista una colònia del briozou Pentapora fascialis de color taronja molt cridaner

I mentre nedem se'ns acosta una pastanaga (Labrus mixtus). Es tracta d'un juvenil o d'una famella ja que els colors dels mascles no tenen res a veure!

 Passant a la secció objectes perduts, començem amb una àncora (ja molt colonitzada) i el seu cap

 

La tovalloleta d'un sol ús que ha quedat enganxada en un fil de pescar abandonat

Però la foto que més ens ha sorprès és aquesta: una roca molt colonitzada amb fil de pescar enrotllat. Aquesta imatge ens ha fet reflexionar sobre la problemàtica molt actual de la degradació dels ecosistemes degut al canvi climàtic ... però potser aquesta no sigui l'única raó

I nosaltres cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Punt 128 (-37m) Morenes, bonítols i espets!

Matí idíl·lic: Sol, mar plana, sense corrent a la superfície, les previsions diuen que el garbí bufarà ben entrat el migdia... Ideal per anar a un punt allunyat. Però la veritat que membres de S'Agulla estem provant equips nous, així que ens decidim per fer una immersió més a prop de casa. Ens dirigim al punt 128. Es tracta d'una barra rocosa de davant la platja de Fenals (Lloret de Mar). Profunditat 37m.
Baixem!

Això és el que nosaltres veiem sempre que comencem una immersió. Hem llançat un fondeig que consisteix en un pes lligat a una boia i el què veieu a la foto és el cap que els uneix. Així que només saltar a l'aigua no veiem mai el fons, sinó que es tracta d'anar seguint el fil.

Normalment les sorpreses no comencen fins que no arribem a baix, però avui la festa ha començat ja a 18m. Un grup de bonítols (Sarda sarda) ben jovenets ens han començat a envoltar! Així que hem hagut de frenar la baixada per poder gaudir de l'espectacle!

Es tracta d'una roca molt colonitzada

On en algunes zones hi predomina el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti).

I en d'altres l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Aquestes no tenen un aspecte tan gelatinós com les anteriors.

I mentre érem entretinguts per bitxos petits han tornat a passar els bonítols. Malauradament teníem la càmera en mode macro i ens haurem de conformar amb aquestes imatges borroses. ARGH!!!

Aprofitant tantes distraccions, aquest pop (Octopus vulgaris) ha decidit sortir a fer una passejada

I aquesta morena (Muraena helena) s'ha confiat tant que li hem pogut fer aquesta foto de ben a prop. Fixeu-vos quines dents més fines que té!

També hi hem trobat alguna llagosteta petita (Palinurus elephas)

Aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) té més de 100 tentacles que l'ajuden a captar l'aliment

Malauradament aquí tampoc ens escapem dels fils de pescar. (El peix ataronjat és una pastanaga, Labrus mixtus)

O tapes de gelat...

I ja de camí de pujada, a 21m, un banc d'espets (Sphyraena viridensis)! Fixeu-vos bé a la fotografia, nosaltres som incapaços de comptar-los!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!