Punt 4 (-55m) Visitant gorgònies amb MACROSORPRESA!!!

Matí supercalurós i amb previsió que es quedi així tot el dia. Això sí, acompanyat d'unes onades moooolt baixetes, però molt seguides. Vaja, cap problema per la Maru, però caldrà estar atents als marejos! Amb aquestes condicions tan favorables cal aprofitar per anar als punts més allunyats dels Jardins Submergits de la Selva!!! Ens decidim pel punt 4, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta de pedretes petites que a la visita anterior hi havia moltes gorgònies. Els hi estarà afectant els canvis de temperatura de l'aigua? Baixem!

Comencem per les bones notícies: les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) i les gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) continuen tenint bon aspecte, les branques es veuen en bon estat, no s'hi detecta cap necrosi (mort de teixit). Ara bé, sembla que els problemes venen d'una altra banda: no trobeu que la gorgònia de la dreta li manca un tros?

I a la del centre, no li manca també un tros? I això que l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) no hi té res a veure. Aquests organismes fan servir les gorgònies com atalaies des d'on captar millor les seves preses però no les fan malbé 

Aquí en tenim una altra estrella de mar de cistell que ja és més a prop del cim. Normalment són més actives de nit, que és quan estenen els seus braços amb totes les seves ramificacions

Us la tornem a ensenya vista des de dalt, perquè us en feu una millor idea de com són!

Continuem revisant l'estat de les gorgònies i aquí són les colònies petites les que potser no ho haurien  de ser tant, fixeu-vos en les colònies de la dreta...

Aquí la part escapçada és encara més evident. Probablement sigui degut a la tècnica de pesca del curricà de fons: un fil de pescar amb esquer lligat a un plom que és arrossegat pel fons marí des d'una embarcació en marxa. Cal tenir present que les gorgònies són organismes robustos però flexibles, capaços de suportar fortes correntades sense trencar-se. De fet, només les trobarem a zones amb fort hidrodinamisme, ja que al tractar-se d'organismes que estan ancorats al substrat, depenen dels corrents perquè els hi arribi el plàncton del qual s'alimenten. Ara bé, la força dels corrent marins no es comparable a una bona estrebada feta amb una embarcació que després d'insistir i amb la por de perdre l'art la pot acabar trencant

Aquí no només té branques escapçades, sinó que un costat està tot colonitzat. Això podria ser degut al fregament amb un fil de pescar que li ha causat ferides. Aquestes ferides propicien que altres organismes les colonitzin, fent que la gorgònia perdi vitalitat fins morir. De fet, darrerament trobem pescadors esportius pescant-hi, però al no aconseguir cap tipus de protecció tampoc les podem senyalitzar per evitar que s'hi pesqui...Al cap hi a la fi, des de la superfície, tot el mar és blau

I les gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) tampoc estan tenint més sort...

La de la dreta li manca un tros i sembla a més que de la part alta té alguna ferida que ja està sent colonitzada per altres organismes

Celebrem tornar a trobar aquesta gorgònia de fons solitària, Lytocarpia myriophyllum. Però en canvi no hem trobat rastre de l'àrea on predominava la gorgònia blanca Eunicella singularis. Serà més sensible a l'augment persistent de la temperatura de l'aigua dels darrers anys?

En l'apartat d'esponges, trobem aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella) de més de 40cm de diàmetre. Avui l'hem fotografia des de sota i no és tan fàcil de reconèixer. I és que les esponges també proporcionen un hàbitat per a moltes altres espècies: algues, cucs... I a la gorgònia rosada hi ha una branca de color fúcsia: es tracta de la gorgònia incrustant Alcyonium coralloides

Avui es nota que fem una immersió de més profunditat perquè també hem trobat aquesta garota  Gracilechinus acutus que segur que no trobareu mai fent snorkel!

Se'ns acaba el temps d'exploració i cap a la Maru falta gent!

Però avui la veritable sorpresa de quasi 2m d'envergadura ha estat prop de la superfície. Hem tingut una primera visita mentre el primer grup feia descompressió: hem vist que alguna cosa venia directa cap a la Maru, hem posat la càmera a l'aigua i aquest n'és el resultat! Més tard,  ja a l'alçada de Treumal (Blanes), ens decidim a aturar-nos...Posem els nostres tendals d'estiu... I mentre dinem, més visites! Sentim la poca qualitat de les imatges, però us les hem volgut mostrar a velocitat real perquè pugueu gaudir de la seva gracilitat

I ara sí, s'està fent tard i tornem cap a port.

Salut!

Punt 21 (-55m) Gorgònies amb sorpresa!

Aprofitant que les previsions meteorològiques són encara bones tornem a enfilar cap als punts més allunyats dels Jardins Submergits de la Selva. Ens decidim pel punt 21, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Hi ha més onatge que ahir, però quan som davant de la platja gran de Lloret les condicions milloren. Arribem al punt i mentre el primer grup comença a equipar-se....

SORPRESA!!!! Una manta (Mobula mobular) ens ha vingut a veure! Feia cap a 1m d'envergadura, i, tenint en compte que arriben a fer més de 5m, doncs deu ser encara joveneta! I per la nostra alegria, també força tafanera. Ja que ens ha vingut a veure fins a 3 cops!

I després de la bogeria per intentar filmar-la, ara sí, baixem!

BRRRRR! Ja hi tornem, 28ºC a superfície i a partir dels 33m només 16ºC! Continuem amb 16ºC que els notem pràcticament de cop quan som sobre els 33m de profunditat. Aigua un xic tèrbola i una lleugera corrent, el suficient perquè les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) s'animin a menjar, és a dir, a obrir els seus pòlips

Som sobre una llosa rocosa coberta de grapissar. Aquí les gorgònies no formen parets denses alineades, sinó que trobem colònies també distribuïdes en rengleres, però amb espais buits entre elles

Això sí, sempre acompanyades d'un bon grapat de forcadelles (Anthias anthias) de color rosat

En el post d'avui us convidem a fer comparacions amb les fotografies de la darrera ocasió que vàrem visitar aquest punt: 1 d'agost 2020. Aquesta la sabeu reconèixer? La branca dreta era molt més llarga i la gorgònia del costat ja quasi no en queda res. Podria haver estat abatuda pel plom d'un curricà de fons... Apuntem a aquesta possibilitat i no els forst corrents, ja que són organismes molt flexibles, cal alguna cosa més per arribar a trencar-les

Aquestes també les hi reconeixereu. Malauradament, la de l'esquerra sembla que també hagi patit algun accident, ja que ha perdut branques

També aquestes són ben reconeixibles, tot i que la petita de la dreta no ho era tant 4 anys enrere...

Aquesta en canvi no l'hem sabut reconèixer. Ara bé, a jutjar pel bon estat de salut que té tota la colònia, fa molt difícil de justificar que el forat que hi ha al seu ventall sigui d'origen natural. De fet, s'aprecia perfectament el deteriorament de la branca afectada

Això sí, tal com hem observat també a la immersió passada, es veuen gorgònies petites que ens indiquen que hi ha reproducció. Cosa que sempre és una bona notícia!

També us volem mostrar que no tot són gorgònies vermelles. A la imatge un olivaret (Leptogorgia sarmentosa) de color taronjós. 

I aquestes làmines són algues brunes (Phyllariopsis brevipes). Sí, sí, a 55m de profunditat encara hi poden fer la fotosíntesi!

El que sí que hem tornat a trobar i de forma encara més abundant són fils de pescar!

De les gorgònies afectades a la visita anterior quasi no en queda rastre i d'altres estan ara seguint la mateixa fi

I no en tingueu cap dubte, ara hi ha encara més fils de pescar. El de la imatge és tan recent que encara presenta trams sense colonitzar

I ja veieu quantes colònies estan afectades per aquest mateix fil de pescar que és ben recent! I és que només amb que una persona es posi a pescar a la zona, ja podem dir adeu a organismes on molts d'ells tenen més de 100 anys!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!