dissabte, 1 d’agost del 2020

Punt P21 (-55m) Un jardí fabulós en perill!

Aprofitant que les condicions marítimes són favorables decidim continuar explorant l'àrea on preveiem que també hi hagi més gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Us en vàrem explicar els detalls a la immersió anterior >>. Som davant de cala Canyelles, la mar s'està quedant com un plat, no sembla que hi hagi gaire corrent i nosaltres... BAIXEM!

Arribem a baix... i finalment un dia amb poquíssim corrent! I és que a les gorgònies els hi cal que els corrents els hi facin arribar l'aliment. Així que dies com avui són un regal!

Som sobre una gran llosa rocosa on les gorgònies sembla que siguin alzines en una devesa. En un entorn com aquest, les alzines es tornen més rodones... doncs les gorgònies a més de ser molt altes perquè són molt velles, també són molt amples 

En alguns punts les trobem arrenglerades totes orientades en un mateix pla. En aquest cas, són més estretes. Però sempre deixant tant d'espai entre aquest petits grups que ens hi podem passejar entremig

Petites irregularitats del terreny semblen haver fet decidir tenir una orientació o una altra. N'hi ha de perpendiculars les unes respecte a les altres!

I algunes amb un aspecte "despantinat". Serà perquè rep forts corrents de direccions canviants? Bé, les gorgònies tenen certa flexibilitat que les hi permeten resistir l'embat dels corrents. Quan hi ha corrent queden amb una forma semblant a la de la imatge. Però quan deixa d'haver-n'hi adopten una postura més plana i aquí no s'ha donat. Massa esforç resistint el corrent que l'ha deformat permanentment? 

Aquest cas encara ens ha fascinat més, ja que el "despentinament" només el presenta de la meitat del ventall en amunt! Penseu que es tracta especímenes que ronden el metre d'alçada!

Val a dir que no tot el terreny és pla, i qualsevol roca pot ser un punt molt interessant on ancorar-s'hi. I inclús decidir orientar-se de maneres diferents!

I fixeu-vos en les dues gorgònies de la dreta, creixen de tal manera que eviten tocar-se tot i estar orientades en el mateix pla!

Però no cal que siguin gorgònies diferents que no es volen molestar, fixeu-vos en les branques d'aquesta: deixa uns espais tan notables que sembla que algú l'hagi retallada!

Però no tot són gorgònies de grans dimensions. També n'hi ha de més petitones (40cm d'alçada) que ens indiquen que s'han donat diferents moments de reproducció


I és que quan veus que totes són de la mateixa talla és mal senyal, perquè indica que tenen la mateixa edat. I si a sobre són enormes, com les que trobem aquí, vol dir que fa molt que no s'han donat les condicions per reproduir-se!


Així que trobar-ne alguna de petiteta, encara que no ho sigui gaire, dóna per pensar que encara tenen capacitat reproductora

Enmig de tanta gorgonia vermella en trobem alguna de blanca (Eunicella singularis) en bon estat de salut

Esponges de grans dimensions (30cm de diàmetre) que no sabem identificar però que són l'àpat d'algun  petit llimac de mar (opistobranqui)

O d'algun no tan petit, com aquests Felimare picta que estan en actitud molt carinyosa... d'uns 6 cm de llargada. Pot semblar poc, però tenint en compte que la majoria són més petits que l'ungla del dit petit de la mà, aquests són gegants!

Però no tota la roca és terreny exclusiu de les gorgònies vermelles. Hi ha zones on sobretot esponges, algues i briozous prenen el protagonisme

Malauradament no tot són bones notícies... No us fa nosa alguna cosa en aquesta fotografia???

Doncs us ho ensenyem de més a prop. Ho veieu ara?
Sííííííí´, és una fastigosa tovalloleta d'un sol ús que s'hi ha quedat enganxada!!!

I aquí en tenim una altra! Sembla que els corrents són tan forts que les arriben a aixecar del fons i es queden enganxades sobre les gorgònies. Així que la branqueta en qüestió i zona propera està condemnada a mort pels cops que anirà rebent que els corrents la facin voleiar...

Així que si amb les tovalloletes la gent des de casa seva ja incideix directament sobre aquest hàbitat. També hi tenim els que hi van a pescar. El fil s'ha enrotllat en la gorgònia de més a la dreta que no només la tiva i la trenca, sinó que a més la debilita, fent-la presa fàcil per a altres organismes oportunistes que ja l'estan colonitzant

Us l'ensenyem de més a prop perquè en pugueu distinguir el fil de pescar i a més una altra de tombada per terra. Des del terra no està exposada als corrents i en canvi queda colrada de sorra, així que tot i ser un organisme de probablement més de 100 anys, amb una senzilla acció inconscient se l'ha condemnat a mort

I quin aspecte té una gorgònia morta? Doncs per mostra un botó. Aquí s'hi pot observar el fil de pescar que encara la travessa i com ja en queda ben poca cosa del què havia estat

I no tot són fils de pescar, aquí si us fixeu bé hi distingireu una xarxa

Aquí algú que hi deu haver intentat "llaurar" ja que a més de la tombada en primer pla n'hi ha una altra darrera...

Bé, i també podríem dedicar un capítol a part pels "objectes perduts" com el de la imatge...

I és que quan ens hem tirat a l'aigua estàvem envoltats de pescadors recreatius. N'hi ha que fins i tot s'hi han deixat un llum de la barca


I nosaltres que tornem cap a la Maru pensant: si vosaltres fóssiu pescadors recreatius i haguéssiu perdut el fil de pescar perquè se us ha enganxat, no marcaríeu el punt per no tornar-hi????
És ben bé que no valorem el què tenim!

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada