Avui arrenca un nou projecte
On són les gorgònies blanques de punta Santa Anna (Blanes)?>> Aquells que coneixeu punta Santa Anna sabeu que just davant de la platgeta de darrera l'espigó del port, entre 12-16m de profunditat hi ha una roca allargada que en diem la Llosa. De fet té més aviat forma de balena que no pas de res aplanat! Sobretot a la zona més profunda s'hi poden veure colònies de gorgònia blanca
(Eunicella singularis), també coneguda com a pala de rem. Malauradament, les altes temperatures que estan assolint les nostres aigües darrerament propicien que bacteris oportunistes les facin emmalaltir i fins i tot morir. Trobareu més detalls
aquí>>
Així que avui fem el primer mostreig per valorar en quin estat es troben aquests organismes. Baixem!
Comencem el mostreig optimistes: primera colònia i fa bona cara! De fet les aigües són particularment netes, així que no hi ha menjar disponible i per aquest motiu té aquest aspecte de filferro blanquinós
Aquí en canvi trobem una que ja teníem localitzada i no ha tingut tanta sort. En morir s'ha convertit en substrat perquè s'hi agafin altres organismes com algues, esponges, briozous... I inclús diríem que se li ha trencat alguna branca
Una altra colònia que tampoc li ha anat bé. Per com n'està de colonitzada sembla que no faci tan de temps que s'ha mort
Aquesta altra sí que fa molt que ens ha deixat. Quasi es podria escriure un llibre amb la diversitat d'organismes que hi han crescut a sobre!
D'aquesta ja en queda ben poca cosa
I el què encara ens sap més greu, trobar-ne una d'arrencada. Probablement hagi estat l'estrebada d'un fil de pescar o el cop d'una aleta d'algun submarinista. Un cop queden descalçades de la roca on se subjecten tenen els dies comptats. En aquesta posició, arran de terra, ja no està tan exposada als corrents marins que li porten nutrients. En breu morirà i quedarà colonitzada.
Aquests dies les aigües són anormalment calentes (25ºC), més pròpies de principis de setembre que no pas ara! I aquesta temperatura ho està aprofitant aquesta alga mucilaginosa per expandir-se. La trobem cobrint tot el què troba, incloent aquesta gorgònia blanca. Esperem que no s'hi estigui massa, per una que trobem que fa bona cara!
Aquesta en canvi té bona salut i a més si us hi fixeu a les branques, sembla que hi tingut "punxes". Bé, tenint una lupa veuríem que es tracta de pòlips: una estructura semblant a la dels tentacles d'una medusa. De fet, també són urticants i serveixen per capturar aliment! Així que es podria dir que es tracta de boques per on s'alimenta i per això diem que es tracta d'organismes colonials: realment són molts individus que formen aquesta estructura en forma d'arbre
A aquesta profunditat també trobem una altra gorgònia, la Leptogorgia sarmentosa, també coneguda com a olivaret
Per aquest projecte ens estem fixant sobretot en les gorgònies blanques, però també us volem mostrar com són les roques a les zones més exposades a la llum solar. Aquí hi predominen les algues
Però a la que hi ha una mica de forat i foscor són les esponges les que prenen el relleu. Això sí, per veure aquests colors caldrà portar una llanterna!
I és que els forats també són llocs interessants per a altres coses... Si mireu a dalt a l'esquerra hi veureu una posta de calamar (Loligo vulgaris)! (Sí, sí, són aquesta mena de butifarrons blancs!)
Però la vida dins d'un forat no és tan tranquila com sembla, aquí teniu un depredador: el llimac de mar! Bé aquest en concret és una vaqueta suïsa (Peltodoris atromaculata), que de vaqueta només té el nom, ja que és carnívora!
Ara per depredadors, aquests espets (Sphyraena viridensis)! I ara perquè tenen la boca tancada, però fixeu-vos com n'és de gros el cap respecta a la resta del cos: és enorme!
A banda i banda de la Llosa, la roca que estem explorant, hi ha una praderia de Posidonia oceanica. Tot i que sembla una herba, no ho és ben bé: enlloc d'arrels té rizomes. Però vaja, pot florir i li cauen les fulles a la tardor
I el què és més important proporciona un hàbitat perquè diferents espècies de peixos hi criin i aporta oxigen a la columna d'aigua, contribuint a la transparència de les aigües. I a més, ajuda a retenir la sorra quan hi ha temporals. Tota una joia per mantenir la mar tal com la coneixem i per la qual està molt protegida!
(A la imatge un espatarc - Symphodus tinca)
Malauradament a punta Santa Anna, amb les obres del port, veiem que està quedant soterrada per la sorra
Deixem enrera la Llosa i enfilem cap a la platja. Això sí, abans de marxar us presentem aquest altre depredador que sembla que s'hagi posat bé per la foto: l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Aquesta té predilecció per les garotes i els mol·luscs
De tornada a la platja passem per una zona de sorra, on aquesta orada (Sparus aurata) sembla que no tingui pressa per fugir
I avui agrair en Joan i en Roger per acompanyar-nos!
I ja ho veieu, avui enlloc de la Maru, quan treiem el cap hi trobem l'espigó. Esperem que les obres que s'hi estan fent resisteixin millor els temporals!
Salut!
Aquest projecte l'estem duent a terme amb el suport de la campanya "Diners al Carrer" de la
CUP - Blanes.
