Punt 321 (-27m) Una grívia i no estem somiant!

Matí assolellat amb mar com un plat ni que sigui per donar la contraria a les previsions meteorològiques! Però avui la mar enganya, quina correntada! De fet ni tirem el disc de Secchi perquè no caurà vertical sota nostre.

Això no vol dir que a baix no s'hi pugui estar bé, però decididament no es dia per fer descompressions llargues! Les descompressions són les parades que fem abans de sortir de l'aigua per alliberar el nitrogen que se'ns ha ficat al cos degut a la pressió que l'aigua fa sobre nostre. A més profunditat, més pressió, més nitrogen que hem absorbit i per tant, més a poc a poc haurem de sortir per evitar cap embòlia gasosa.

Així que enfilem al punt 321. És abans d'arribar a Fenals (Lloret de Mar), ja fora de la nostra zona d'estudi a 27m de profunditat. La vàrem trobar per casualitat de camí de tornada a port. Es tracta d'una formació rocosa petita (uns 10m de llargada) envoltada de sorra. Amb tan poca profunditat encara podrem fer una bona mitja hora de fons sense que calgui fer cap parada de descompressió.

BAIXEM!

 A aquesta profunditat, res de forcadelles (Anthias anthias) donant-nos la benvinguda... A aquesta profunditat tot és VERD!!!

Sobre la sorra, cobrint petites pedres com la formació rocosa més gran que hem vingut a veure són recobertes d'algues. Malauradament per identificar-les la majoria suposa treure-les de l'aigua i mirar-les a la lupa i/o microscopi. Així que no us podem dir què són. Excepte en alguns casos com la boina (Codium bursa) de la imatge.

Aquesta vegada a més de veure castanyoles (Chromis chromis) i variades (Diplodus vulgaris), trobem oblades (Oblada melanura)! Les primeres són petites i fosques, les segones tenen dues franges verticals negres, mentre que les terceres es caracteritzen per una sola taca negra just abans de la cua. Totes tres espècies són ben habituals prop de la platja i amb ulleres i tub es poden veure. Però per nosaltres és excepcional trobar les oblades, és la primera vegada que les veiem! Segons la bibliografia, diguem que estan força al límit de la profunditat on els hi agrada ser...

La part alta de la roca principal està coberta per l'alga Halimeda tuna. Però on són totes les esponges que estem tan acostumats a veure a les nostres immersions?

En aquesta ocasió caldrà explorar els forats i esquerdes, al ser menys il·luminades, les algues no hi estan a gust i d'altres  organismes colonitzen l'espai rocós.

I en aquests llocs al reiet (Apogon imberbis) li agrada amagar-se. Si us fixeu a la imatge anterior també n'hi ha un!

I la veritable sorpresa del dia és aquesta grívia (Labrus viridis)! Si us fixeu en el seu nom científic de "cognom" es diu viridis, per dir que és verd. Bé aquesta espècie ja li van els ambients verds, plens d'algues o les praderies de Posidonia oceanica. Però resulta que també pot tenir aquesta coloració taronja com la de la imatge! Però el què ens ha sorprès més són les seves dimensions, tenint en

compte que sota seu és ple de fils de pescar, sembla impossible que s'hagi arribat a fer tan gran!

I nosaltres que tornem dalt de la Maru, que tot i que aquí a baix quasi no hi ha corrent no sabem com està la cosa a superfície. Salut!

Punt 184 (-38m) L'Aquari!

Ja mitjanament refets de la revetlla de Sant Joan decidim fer una immersió menys exigent que la darrera. Enfilem al punt 184. Es tracta d'una zona rocosa abans d'arribar a la platja de Fenals (Lloret de Mar) a 38 metres de profunditat.

BAIXEM!

La roca està fortament colonitzada i presenta forats de grans dimensions que convidarien a més d'un mero a fer-s'hi la "casa"

De meros res! Però no podem evitar meravellar-nos de la gran varietat d'organismes que entapissen les seves parets. L'esponja rosada del centre que sembla que es pugui menjar és l'Haliclona mediterranea

Però potser que comencem a fer honor al nom amb el què hem decidit batejar aquest punt. A la imatge un dels "guardians" d'aquesta roca, un cap-roig o polla (Scorpaena scrofa) com en diem a Blanes.

Més arran de terra aquests rogers o molls de roca (Mullus surmuletus) que es distingeixen dels molls de fang per les ratlles que té a la primera aleta dorsal i per  tenir el morro més punxegut. I si aneu al mercat també trobareu que són més cares! Però no us penseu, a Sardenya per exemple, prefereixen les de fang i per tant, les de roca són les barates. I és que sobre gustos no hi ha res escrit!

Un banc de variades (Diplodus vulgaris), no ha parat de venir-nos a veure. Cosa curiosa, ja que normalment les veus al arribar i després es fan fonedisses.

I encara hem quedat més meravellats quan de sobte ens hem vist envoltats de tot aquest peix petit! I què són?

Doncs aquí els teniu, xucles (Spicara maena). Tot un espectacle!

Malauradament aquest Aquari també té tot d'elements fruit de l'activitat humana com aquesta ampolla plena de sorra que no sabem si feia de plom de la xarxa que té darrera. I per si teniu cap dubte, els filets de sobre són fils de pescar tan recents que encara no estan colonitzats.

Esperem que us hagin agradat aquestes fotografies, ja que l'endemà se'ns va inundar la càmera. Així que després de 4 anys de bon servei la nostra Canon G12 ens ha deixat...

I el pitjor del cas és que ja no es fabrica!!!!

Salut!

Punt 196 (-51m) Encara hi ha llagostes?

Avui hem decidit repetir un punt molt especial per la gran quantitat de llagostes que hi vàrem trobar al gener 2015 i sobretot perquè eren les més grosses que hem vist mai, el punt 196! 

Es tracta d'un conjunt de roquetes petites, que encara ara ens costa molt localitzar a 51m de profunditat.
BAIXEM!

Buf! Es nota que es primavera perquè l'aigua és ben tèrbola!!! Tot i així les forcadelles (Anthias anthias) ens indiquen que som prop de les roques

Però veiem que no estan soles. Aquí avui, com a les darreres immersions, veiem un grup nombrós de rogers (Mullus surmuletus)

Les roques, tot i ser petites estan ben colonitzades. Al centre de la imatge l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae)

I la presència anecdòtica d'aquesta gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Però i les llagostes, on són???

Doncs no n'hem trobades tantes ni tan grans com la darrera vegada, però són per tot arreu! Passejant alegrement pel fons, cosa no gaire habitual.

Ficades en forats a mitja roca, una posició que els dóna més protecció. Quantes en veieu a aquesta foto? 

O inclús arran de terra, encara que hagin de compartir espai amb altres membres de la família. Les llagostes (Palinurus elephas), al contrari de les gambes vermelles, són els mascles més grossos que les femelles. Es distingeixen  perquè els mascles tenen totes les potes iguals mentre que les femelles tenen el 5è parell de potes modificat en forma d'una petita pinça. Malauradament, de totes les fotos que els hi hem fet, tenen les puntes clavades a la sorra així que ens han deixat amb la incògnita de si es tractava de femelles o senzillament d'individus més joves que els observats a la darrera immersió.

Així que amb aquesta incògnita a nosaltres ja ens toca pujar cap amunt.

Salut!

Punt 320 (-29m) Un llissol i més!

Matí assolellat i mar tranquil·la, però nosaltres estem encara una mica ressacosos de la immersió d'ahir així que ens decidim per fer alguna cosa menys exigent. Anem al punt 320, que és una continuació de la mateixa barra de roques del punt 191, a 29m de profunditat davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar).
Profunditat de Secchi: 13'3m, es nota que es primavera i l'aigua continua força tèrbola.
Baixem!

Encara no hem arribat al fons que d'entre la sorra distingim les taques que semblen 2 ulls al dors d'aquest llissol (Raja miraletus). Però aconseguiu distingir-ne els seus veritables ulls?

Pitgeu sobre la foto per veure'l millor!

I si encara no us n'heu sortit, potser ara que ha decidit marxar els podeu distingir millor. Si us fixeu, escapa resseguint sempre la zona sorrenca tot intentant passar desapercebut!

Aquí la barra rocosa es troba desfeta en pedres disgregades que no fan més d'un metre d'alçada. A aquesta profunditat la presència d'algues és molt superior a les immersions que fem a més profunditat. Però a nosaltres ens ha cridat particularment l'atenció la gran  quantitat d'esponges canelobre (Axinella polypoides) que hi ha, que a més són molt ramificades.

Explorant les roques trobem aquesta mà de mort (Alcyonum acaule). Un altre parent de les gorgònies, però d'estructura més tova. Si pitgeu sobre la imatge podreu veure els seus pòlips, aquesta mena d'estrelletes fetes de tentacles que és per on s'alimenta.

Aquí les gorgònies blanques (Eunicella singularis) no sembla que hi estiguin massa bé. Les poques que trobem tenen poques ramificacions, o bé estan força colonitzades

Aquesta olivera (Leptogorgia sarmentosa), sembla que es trobi en bon estat de salut encara que un tros de la branca superior estigui morta.

Tot i trobar-nos a una profunditat on es normal trobar aquesta espècie, mirant aquesta altra veiem que té les branques molt descolorides, indicant que es troba en mal estat de salut. Serà degut a les calorades de l'estiu passat?

Pels amants de les coses petites, avui tenim aquest llimac de mar per vosaltres! Es tracta de la Thuridilla hopei. Tot i tenir una coloració variable, s'ha vist que els que viuen per sota dels 20m de profunditat són més blavosos que els veïns de zones més superficials! Aquí teniu un article on ho expliquen >>

I pels amants dels peixos, aquí en tenim dos al peu d'aquesta espoja canalobre: es tracta d'una parella de tords rogencs (Symphodus mediterraneus), la femella és la que té una taca negra prop de la cua i una de groga a la base de l'aleta pectoral. El mascle té totes dues taques ben negres i se li distingeixen unes línies de punts dorsals.

Però per aquí sembla que hi hagin passat també persones molt "desendreçades" que ens han deixat regalets com aquest cap ben gruixut

O aquesta nansa

On si més no, algú abans que nosaltres ja s'ha encarregat d'inutilitzar obrint-la per la part de darrera.

Salut!

Punt 21 (-54m) Gorgònies i altres bèsties!

Matí ennuvolat que fan que l'aigua sigui de color plom. Avui no podrem tirar el disc de Secchi, però mirant l'estació oceanogràfica (OOCS) que té el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) a la capçalera del canyó submarí de Blanes, veiem que no hi ha corrents, així que ens decidim a donar un cop d'ull a les poblacions de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que ja coneixem.

Enfilem cap al punt 21, a l'alçada de cala Canyelles a 54m de profunditat. Avui serà un d'aquests dies que portar un focus serà imprescindible!
Baixem!

L'aigua és bastant tèrbola degut a l'augment de plàncton, coses de la primavera!

La major part de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que trobem són francament grans (70-90cm d'alçada!) 

I l'avantatge de veure-les en dies d'aigües tèrboles és que tenen els pòlips oberts! Què són els pòlips? Són els individus que formen una gorgònia. De fet les gorgònies són animals colonials i cada pòlip té un aparell bucal amb tentacles com els d'una medusa per  on s'alimenta. En aquesta imatge la gorgònia de l'esquerra té els pòlips tancats, és a dir, els tentacles estan amagats i només es veu una estructura que sembla feta de filferro. En canvi les altres dues tenen un aspecte més "peludet" degut a tots els tentacles minúsculs que exposen. Però les tres tenen molt bon estat de salut!

Les continuem observant a la recerca que alguna s'hagi decidit a reproduir-se. És just amb la pujada de temperatura primaveral que deixen anar un cordillet d'ous violats que només per 5 dies es queden enganxades a la gorgònia. Després cauen i si  troben on agafar-se comencen a "germinar", tot i que són animals i no plantes!!!

Bé, postes d'ous no en trobem, però en canvi en trobem algunes que no tenen gaire bon estat 

de salut. Una de les coses que ens ho indica és que hi creixen altres organismes a sobre, com els què veiem a la banda dreta d'aquesta gorgònia. Tampoc les decoloracions que té la més petita de la dreta són un bon senyal.

I si ens apropem a la part que sembla més sana, veiem unes branquetes molt escarransides. Aquestes puntes ja són mortes. Per aquí encara fa fred (14ºC) així que potser per això no s'hagin decidit a reproduir-se, però la mala cara que fan algunes podria ser d'algunes pujades de temperatura notables que van patir l'any passat, com ens diuen els companys de l'estació oceanogràfica CEAB-CSIC.

Això sí, en aquest bosc de gorgònies vermelles, també d'altres es fan un lloc. Com aquesta gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

O aquesta olivera (Leptogorgia sarmentosa), molt més abundant a menys profunditat.

Però el què ens ha agafat de sorpresa és el munt de rogers (Mullus surmuletus) que hem trobat! Ben bé el doble de grossos que els què estem acostumats a trobar prop de la platja! Sembla que fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) se'ls mirin curiosos des de dalt!

Avui amb l'ànsia de poder fer alguna foto bona d'una gorgònia sencera no ens hem parat a fotografiar els fils de pescar, que també n'hi ha! I és que se'n fa tard i toca pujar cap amunt!

Salut!

Punt 191 (-30m) Cuc nou!

Finalment sembla que podem arrencar la temporada d'immersions, però com que estem una mica rovellats preferim fer una immersió de "reciclatge", només baixarem a 30 m de profunditat. Enfilem la Maru cap al punt 191 davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar).

Profunditat de Secchi: 16.8 m
Baixem!

Es tracta d'un fons ple de pedres petites fragmentades. Cal estar al cas per no desorientar-nos!

Tot i que les algues són particularment abundants (es nota que és primavera!), hem trobat un mostrari de

gorgònies. A la imatge la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

La gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I alguna olivera (Leptogorgia sarmentosa)

També destacar la presència de grans esponges, com aquesta canelobre (Axinella polypoides)

I aquesta amb forma de calze, la Spongia lamella, que feia més de 20 cm de diàmetre. Sembla que no cal que baixem a més per trobar-la!

Una petita morena (Muraena helena) ens ha saludat, a la seva manera...

Llimacs de mar, com aquest Felimare picta, van menjant tot el què se'ls hi posa per davant...

I aquí han començat les sorpreses. Una posta del què sembla ser de calamar (Loligo vulgaris). Si pitgeu sobre la imatge, es farà més gran i podreu veure les "bombolletes", que són els petits que s'estan formant.

Però a nosaltres avui us volem parlar dels cucs de closca, els serpúlids! A la imatge sembla que es tracti d'un Hydroides elegans. Són uns cucs que viuen en tubs calcaris que ells mateixos fabriquen i dels quals només arribem a veure el seu aparell bucal. És a dir, aquest plomall de la foto  que té doble funció: captar l'aliment  i respirar! I si us fixeu, a la part de baix hi ha una petita trompeteta...

I què passa amb la trompeteta? Doncs que és el seu opèrcle! Vaja, que és una petita peça calcària que ha creat i que quan s'amaga dins del tub fa de tap! Així que els depredadors no se'l puguin menjar. A la foto es veu com s'està acabant d'amagar i l'opercle que en taparà l'entrada. Acostumen a tenir forma d'embut amb vores més o menys irregulars i estriacions. Els científics es fixen en el seu aspecte per a classificar-los. Per això a la imatge anterior hem dit que ens sembla saber de quina espècie es tracta, però aquest tipus d'organismes no s'identifiquen mai des d'una fotografia, sinó al laboratori.

I per rematar avui hem fet un nou fitxatge! Com aquest no n'hem vist mai cap. I sembla que es tracti d'una Bispira mariae. Afegir que és menys tímida que els seus parents, si tens una mica de paciència, al cap de no res torna a sortir del seu tub!

(A la seva esquera n'hi ha una altra amagada dins del tub)

Bé, i abans d'acabar, certificar que la llista d"'objectes perduts" continua fent-se més llarga. A part d'haver trobat fils de pescar, aquí tenim la tapa d'un motor forabord!

Salut!