Punt 198 (-38m) Bonítols supervisant un altre abocador

Avui, tot i que el dia s'ha llevat igual de plàcid que ahir, les previsions són que cap al migdia hi haurà força onatge. Així que decidim no anar gaire lluny: punt 198 davant de Fenals (Lloret de Mar). Profunditat 38m.

Baixem!

La roca és fantàstica, molt colonitzada i amb molts forats perquè s'hi amagui de tot!

Moltes de les fotografies no les pengem entre d'altres motius per no avorrir-vos. Aquesta n'és una. Tenia curiositat per saber què era aquest "branquilló". I a la segona foto, perquè es veiés millor, m'he posat una mica amb la intenció que hi sortís més el blau del mar i.... Ostres! Què són aquestes siluetes del fons de la imatge???

Un banc enorme de bonítols (Sarda sarda)!!! Bé, no cal dir que han passat com un llamp. Així que en un intent desesperat de fotografiar-los he aixecat el braç i disparat un parell de vegades mentre pujaven cap amunt. Ja ho veieu que no eren pocs!

De l'ensurt i sense saber encara si els he pogut fotografiar, m'he hagut d'agafar a la roca. I és clar, has de mirar on poses les mans! I just en aquest moment quelcom s'ha amagat. I aquí el teniu! Es tracta d'un cranc molt esmunyedís, la Munida rugosa. Així que et veu, fa un bot enrere i busca'l! Però avui ja més enrere no hi podia anar!

I aquí no han acabat les sorpreses, hem trobat aquesta morena (Muraena helena). Té el cap força més groc que d'altres que hem vist, però és que aquesta...

ÉS ENORME!

Alguns dels forats per sobre la roca són aprofitats per llagostes (Palinurus elephas), de dimensions més que respectables...

I d'altres s'han hagut de conformar a trobar un foradet en mig de tot de fils de pescar

I és que tot i les meravelles que hi hem trobat, de fils de pescar n'hi per donar i per vendre!

I amb el temps, s'hi enganxen tovalloletes d'un sol ús, altres organismes ho colonitzen tot i acaben tapant les cavitats que oferia la roca

I quan els eriçons (Sphaerechinus granularis) ja fan servir compreses enlloc de petxines per camuflar-se... Decididament és MAL SENYAL!

I nosaltres que ja ens toca tornar cap a la Maru que només estem a 16ºC!!! Sí, sí a prop de la superfície hi ha 26ºC, però a partir dels 27m de profunditat en avall és una glacera!

Salut!

Punt 184 (-38m) Una morena tafanera en un abocador

Matí esplèndid amb la mar com un plat. Tot i les aparents bones condicions, no ens refiem, en dies com aquests sovint hi ha molt corrent. Enfilem al punt 184, es tracta d'una barra davant de la plajta de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Fins als 20m la temperatura és paradísiaca, per sobre dels 20ºC. Però passada aquesta profunditat l'aigua és només a 15ºC i a sobre ben tèrbola!!!

I en un moment de pausa ens ve a veure aquesta morena (Muraena helena)!

Aquí la teniu en acció. Es veu que no es podria creure que algú pogués nedar més ràpid que ella!

I sí, els flaixos que es veuen són les fotos que també li hem fet, però no us volem avorrir!!!

Malauradament l'encontre amb la morena ha estat l'única nota simpàtica d'aquesta immersió, la resta és el testimoni de com una barra rocosa, hàbitat per a tantes espècies, es pot convertir en un abocador.
Xarxes tapant accessos a forats que podrien ser el cau de molts peixos...

Fils de pescar que al ser tan llargs es comporten com xarxes, atrapant tovalloletes d'un sol ús i tapant els accessos a les cavitats de la roca

Aquí la barreja ja és total de xarxes, tovalloletes, fils... Què més hi veieu vosaltres?

Un altre accés a una roca arran de terra que ni es veu per la quantitat de tovalloletes atrapades amb fils de pescar

I per acabar-ho d'adobar, algú a pescat una gorgònia blanca (Eunicella singularis) i com que no es menja... Doncs l'ha tornat a mar. Haurà senyalat la posició al seu GPS per no arrancar-ne d'altres?

I nosaltres que tornem cap a la Maru ben indignats.

Salut!

Què passa amb les nacres de Blanes? 1a exploració

Tal i com ja us hem informat des de la web de S'Agulla, l'edició d'enguany de "Diners al Carrer" de la CUP Blanes ens permeterà tirar endavant el projecte Què passa amb les nacres de Blanes? Es tracta d'un estudi de l'estat d'aquest bivalve. Bé, per entendre'ns, es tracta del "musclo" més gran de la  Mediterrània. Viu semienterrat (punxa mirant avall) i pot arribar a fer un metre de llarg. Darrerament s'han registrat grans mortalitats i hem pensat que seria hora de valorar com estan les d'aquí. Això sí, aquesta vegada ens quedarem a Punta Santa Anna (darrera l'espigó del port de Blanes) i a profunditats entre 5 i 15m. Així que si us animeu, hi esteu TOTS convidats!

Bé, ara mateix, no podem fer el mostreig perquè ens cal la Maru per posicionar els punts de mostreig i la major part de la zona d'estudi es troba dins de l'àrea d'exclusió d'embarcacions. Així que ens esperarem a què les treguin.

Mentres, aprofitant la diada de Santa Anna, ens hem decidit a donar-hi un cop d'ull sortint des de la platja.

Bé, hi ha qui ho ha fet tot nedant i qui s'ha posat a provar invents!

Comencem per presentar-vos l'objecte d'estudi: la nacra (Pinna nobilis). Aquesta deu fer uns 15 cm de llargada i com veieu és morta. Que com ho sabem?

Doncs perquè a falta d'un hi viuen dos habitants. Els veieu?

I ara mirant la nàcra de costat? El més gran és un banyut (Parablennius tentacularis) i l'altre, a la seva esquerra, pensem que és una babosa de plomall (Parablennius policornis). Aquesta última és un habitant recent al Mediterrani, però s'està tornant en habitual

Però aquí no acaben les nostres observacions. A 15m de profunditat hi ha una roca molt gran, la Llosa. Sobretot a la part més profunda hi trobem alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis). Doncs aquesta, en la nostra curta exploració, és l'única que hem trobat viva!

La resta oferien aquest aspecte: totalment colonitzada per tota mena d'organismes que l'utilitzen com a suport. Inclosos els dos crancs ermitanys que s'hi han enfilat. Això només passa quan són mortes. I per acabar-ho d'adobar, si us fixeu a les algues del voltant hi veureu unes boletes verdes. Corresponen a l'alga invasora Caulerpa cylindracea. És originària d'Austràlia i tot i que menys famosa que l'alga assessina (Caulerpa taxifolia), està molt més extesa i és més agressiva

Veiem també que hi ha altres moluscs que tampoc estan passant per un bon moment. Aquí en tenim un del què només en queda la meitat enganxada a la roca

Ser a poca profunditat també té altres avantatges a part de poder-t'hi estar més estona. Mentre fèiem la foto ens pensàvem que estàvem davant d'un banc de peixos petits...

Però mireu què són! Es tracta d'un tipus de "gambeta", de l'ordre Mysida. També se'ls anomena gambetes marsupials perquè les femelles tenen una mena de sac on hi posen i fecunden els ous i, d'on finalment en surten els juvenils

Una morena (Muraena helena) molt joveneta aprofita una acúmul d'algues per amagar-s'hi

I sí, sí, quan som a proca profunditat també ens agrada fer fotos com aquesta! En primer pla hi tenim salpes (Sarpa salpa) i allunyant-se per la banda esquerra són esparralls (Diplodus annularis)

I coses d'estar a poca profunditat, aquesta variada (Diplodus vulgaris) se'ns ha quedat mirant com volent dir: esteu segurs que no hauríeu d'ampliar l'objectiu de l'estudi?

Salut!

Punt 307 (-38m) Meravelles i deixalles

Dia exigent pel què fa a la mar, ja que a mida que ha passat el temps l'onatge ens ha posat a prova. Tot i així, després del primer torn hem vist que el punt s'ho valia. Així que hem aguantat una estona més dalt de la Maru mentre el segon torn feia la seva immersió.
Es tracta del punt 307, una barra rocosa de prop de 80m de llargada. Aquesta vegada sí que hem tirat de l'escúter que hem aconseguit amb el suport de Lush.
Baixem!

Les zones rocoses estan molt colonitzades

On animals de grans dimensions hi troben un cau, com aquesta morena (Muraena helena)

D'altres, tot i l'aparatositat de les seves banyes també s'hi animen com aquesta llagosta (Palinurus elephas)

I encara hi trobem d'altres que prefereixen passejar-s'hi per sobre. De fet aquestes estrelles de mar vermelles, (Echinaster sepositus), no sabem si s'acaricien o s'estan barallant pel territori...

Però posats a passejar-se "per sobre" ens ha sorprès veure com a sobre d'una de les potes hi havia aquest llimac de mar (Thuridilla hopei)!

Però posats a cridar-nos l'atenció, han estat les anemones de grans dimensions. De fet són parentes de les meduses, però diríem que tenen el "cap" clavat a terra. Aquí teniu aquesta anemone guixuda (Cribrinopsis crasa). Si us fixeu, la taca vermella del centre és la seva boca oberta!

Hem trobat un parell d'ortigues de mar (Anemonia viridis). Els seus tentacles fan uns 20cm de llarg!

Però també n'hi ha d'altres més petites amb tentacles delicats com aquesta del gènere Cerianthus

I qui diu que els peixos no caminen? Fixeu-vos en aquest rafelet (Chelidonichthys lastoviza). Part de les seves aletes pectorals estan modificades en forma de dits. Aquí a més ha aixecat les aletes dorsals per a espantar-nos

Però en vistes de la nostra insistència, finalment s'ha deixat d'espectacles, ha recollit les aletes i ha marxat nedant!

Malauradament aquests 80m de roca també l'han fet de bon detectar pels aparells que porten els vaixells. I hi hem trobat tota mena d'objectes "perduts". Sabatilles...

Un tros de teulada d'uralita. A la imatge ha estat quasi tota colonitzada per una alga rosada incrustant.

Una ampolla que sembla correspondre a un quinto de cervesa. I a la banda esquerra dos trossos de corda ben gruixuda

Fils de pescar...

Una xarxa de pescar...

Una altra xarxa que porta més temps abandonada i per això quasi no se la reconeix...

Però el què ens ha acabat d'indignar han estat les tovalloletes d'un sol ús!

I no pas poques!!!! Fins quan haurem de repetir que els WC no són papereres????

I ara sí ja podem pujar cap amunt, que els que són dalt de la Maru s'estan marejant!!!!

Salut!

Punt 399 (-48m), dia de Jardins!

Avui ja que el dia prometia ser espectacular hem enfilat cap al punt 399. Es troba a 47 metres entre les platges de Fenals i Lloret. Es tracta d'una zona amb roques molt fragmentades i baixes. Baixem!

Un cop al fons ens rep una explosió de colors provinent de la gran varietat de gorgònies que hi trobem. Així que novament, tal i com vàrem batejar, som als Jardins Submergits de la Selva! 

 

Aquí tenim una gorgònia color lila molt cridanera. Encara no sabem ben bé de quina espècie es tracta. Segons el que hem trobat a la bibliografia podria ser una variant de Paramuricea macrospina, el què els científics anomenen un morfotipus.

Gorgònia groga (Paramuricea grayi)

Això sí, el que no podia faltar als Jardins és la gorgònia vermella Paramuricea clavata!

I tampoc la estrella cistell Astrospartus mediterraneus que aquí sembla que se li han enredat un parell de braços.

I com ens passa a cada immersió, tampoc podia faltar l'art de pesca abandonat.

Salut!