Punt 436 (-30 m). Cargols estilitzats i més!

Matí assolellat amb lleuger onatge que les previsions apunten a què no anirà a més. Avui ens agradaria poder estar una mica més de temps al fons i així aprofitar per fer proves amb la càmera nova. Enfilem cap al final de la cala de Sa Boadella (Lloret de Mar). Hi ha una barra rocosa que no sobresurt gaire del fons a 30m de profunditat. Baixem!

Tot i tractar-se d'una roca molt colonitzada, s'aprecien més algues verdes del què estem acostumats! Destacar la Halimeda tuna: formada per discs verds. És l'única representant al Mediterrani d'un gènere molt important als esculls coral·lins. I a la base de la roca, aquesta mena de boles marró-verdoses també són algues! Es tracta de les anomenades boines (Codium bursa) i poden fer fins a 40cm de diàmetre! 

 

Com veieu, les dimensions de les roques no són determinants perquè les colonitzi l'Halimeda tuna

A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides) que ens està indicant que sota seu la roca continua tot i la sorra que hi ha al seu voltant

A la secció cucs, aquí tenim una palmereta (Sabella spallanzanii). El plomall és part de l'aparell bucal amb el què captura l'aliment i, el què sembla un tronc, és realment un tub on viu la resta de l'animal. Això sí, cal anar ràpid a fer la foto perquè a la que s'espanta s'amaga dins del tub!

També trobem aquest eriçó de mar violat (Sphaerechinus granularis), és ben bé el doble de gros que els què trobem arran d'aigua. Les seves punxes en canvi, són força més curtes i gruixudes. Aprofiten el què hi ha al voltant per camuflar-se. En aquest cas, un tros de fulla de Posidonia oceanica

Avui dona la casualitat que tenim tres representants de cnidaris. És a dir, de parents de les meduses, que tenen en comú, entre d'altres coses que tenen potetes urticants anomenats pòlips com a sistema bucal que els hi permet captar l'aliment. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis) també coneguda com a pala de rem

I aquí en teniu un altre parent: la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa). En aquest cas també forma colònies, però els pòlips estan calcificats

I encara un altre parent és l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa). En aquest cas les branques són molt fines amb coloracions entre taronja i vermell. Però aquesta en particular té visitants...

Ens referim a aquests cargols tan estilitzats. Es tracta de la Simnia spelta

Aquí el podem veure una mica millor. Està mirant cap avall on se'n poden distingir el cap, els ulls i un parell de tentacles. I si fins ara havíem parlat dels pòlips de les gorgònies, aquí tenim el seu depredador! De fet es considera que la seva coloració depèn de la gorgònia de la qual s'alimenta. Això sí, no les arriben a matar: se'n mengen uns quants pòlips i després passen a una altra. 

Altres habitants d'aquest punt d'immersió són aquest gran bernat ermità (Dardanus calidus) que per si no li pesés prou la closca de cargol que s'ha agafat com a casa, resulta que s'hi han enganxat dues anemones (Calliactis parasitica)

Un esmunyedís tord negre (Labrus merula)

I el mimètic cabot d'alga (Gobius cruentatus)

Malauradament, tot i aquesta explosió de vida, també té una secció d"objectes perduts" igualment assortida: tovalloletes d'un sol ús...

caps abandonats,...

tovalloletes que inclús han quedat penjades a mitja roca (aquesta porta més temps i ja te una coloració més marronosa pels organismes que la van colonitzant), ...

i també xarxes!

I és que mentre l'activitat humana feia servir productes biodegradables (cotó, les fibres de les fulles d'atzavara, fusta...) l'impacte sobre l'entorn era mínim i poc durador. Malauradament, l'era del plàstic en què ens trobem propicia gran producció de tota mena de productes i que restaran al mar durant segles!

Així que meravellats, però alhora tristos, tornem cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Projecte amb el suport de: 

Punt 431 (-40m) Mans de mort i altres!

 Matí esplèndid, calorós amb el mar com una bassa d'oli! Avui ens animem a anar fins al punt 431, davant de la cala de Sa Boadella (Lloret de Mar). Es tracta d'una barra rocosa situada a 40m de profunditat. Baixem!

La roca està molt colonitzada i tots demanen el seu tros. Perquè us en feu una idea, a dalt les boles verdoses corresponen a l'alga coneguda com a beca o boina (Codium bursa), just a sota en groc el briozou conegut com a puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) i als costats esponges. Només per mencionar els més evidents

I de cacera hi ha aquesta estrella de mar taronja (Hacelia attenuata), que es diferencia d'altres espècies perquè té el cos cobert per petites concavitats més fosques 

Avui trobem un dels organismes que no veiem gaire sovint, un estofat (Diazona violacea)!

En aquesta altra imatge es veu millor que es tracta d'un organisme colonial i que comparteixen una ventosa comuna amb la que s'agafa a la roca. Just darrera hi ha un "parent" que és una versió solitària, coneguda com a leucèmia (Halocynthia papillosa). Si us fixeu, els membres que componen l'estofat tenen dos forats (un de gros i un altre de petit) per individu com també els té la leucèmia.

Però avui ens fa il·lusió explicar-vos la mà de mort (Alcyonium acaule)! Sí, tot i el nom desafortunat, de fet sí que sembla una mà de només uns 15cm d'alçada. El seu color pot variar de blanquinós a tons porpra com el de la imatge.

Però si ens hi acostem veiem que està cobert de pòlips! Vaja que és un parent de les gorgònies. Al contrari d'aquestes, el seu esquelet intern està format per petites espícules disperses que li donen aquest aspecte més arrodonit

I gràcies a la càmera nova ja us podem explicar millor què són els pòlips!!! Veieu la mena de floretes blanques que té? Això són els pòlips. Per entendre'ns: una mà de mort és un organisme colonial format per petites "medusetes" que estan enganxades pel cap. De fet són parents de les meduses, i cada pòlip està format per 8 tentacles amb punxetes anomenades pínnules que contenen les mateixes cèl·lules urticants que les meduses. Ara està de cacera i ens mostra els pòlips, però quan no hi ha menjar es retrauen dins d'aquest teixit vermellós. Això sí, aquests pòlips estan comunicats entre ells per un sistema de tubs, així que els què aconsegueixen caçar alguna cosa comparteixen l'aliment amb la resta de la colònia. 

I passant al capítol d'objectes perduts, no falten les llaunes. Aquesta té un color rosat degut als organismes que l'han colonitzat

I les tristament famoses tovalloletes d'un sol ús. Una autèntica plaga!

I nosaltres cap a la Maru falta gent, que avui sí que podrem prendre el solet!

Salut!

Projecte amb el suport de:

Punt 430 (-39m) Un cementiri d'arts de pesca

Seguim amb les nostres proves amb la càmera nova i ens decidim per un punt nou que a la imatge del sonar d'escombrat lateral ens ha cridat l'atenció, el 430. Es tracta d'una petita roca aïllada, a 39m de profunditat, situada entres la cala de Treumal i la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Les primeres sensacions són bones, la roca és més fragmentada de l'esperat, però amb molts forats que poden servir de cau a molts organismes.

Inclús les més petites són tot un ecosistema per si soles

I en parts més prominents s'aprecia el domini de les esponges sobre altres formes de vida que colonitzen la roca

I sinó li ho podríem preguntar a aquesta morena (Muraena helena) que es mostra prudent amb les visites inesperades...

I és que no n'hi ha per menys, això és un cementiri d'arts de pesca abandonats!  A la imatge una xarxa que cobreix i tanca l'accés a qualsevol cavitat que hi pugui haver

Una mica més enllà una altra, d'on en destaca el cap que la lligaria a l'embarcació

Fil de pescar que podria correspondre a palangró

I més caps gruixuts que ja costa de dir quina era la seva funció original

I fils de pescar també provinents de pesca recreativa. Aquests normalment tenim problemes per fotografiar-los: per prims i perquè al quedar colonitzats contrasten poc amb la resta del paisatge. Aquesta vegada en canvi és evident com creua la roca i continua més enllà

I no tota la brossa és productes de l'activitat pesquera, també tenim tovalloletes d'un sol ús. Quan deixaran de dir que són biodegradables i que les poden llençar al WC??? 

I nosaltres amb el cor compungit tornem cal a la Maru...

Salut!

Projecte amb el suport de: 

Punt 223 (-41 m) Un petit jardí

Continuem fent proves amb la càmera nova, però aquesta vegada sense la lent de gran angular. Això ens hauria de permetre fotografiar detalls que amb la càmera anterior (Canon G12) no era possible. Avui ens decidim pel punt 223, es troba a la barra rocosa de davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) a 41 metres de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una barra molt fragmentada on en alguns trams s'eleva 1 metres del fons del mar. Lloc ideal perquè s'hi amaguin animals de mitjanes dimensions. A la imatge un serrà (Serranus cabrilla), peix molt territorial que intenta plantar-nos cara per defensar el seu territori. Això sí, quan ja no ho veu clar, tampoc dubta a sortir corrents!

Ah! I no us feu il·lusions, l'organisme vermellós no és corall vermell, sinó la Myriapora truncata, més coneguda com a fals corall. De fet no té res a veure, es tracta d'un briozou. Vaja, que de corall, res de res!

Entre els organismes colonitzadors de la roca destaquem la presència d'esponges canalobre (Axinella polypoides). Normalment les trobem lliures d'epífits (organismes que hi creixen a sobre), però aquesta no és el cas. Serà que està malalta? Per l'aspecte general no ho sembla i la temperatura de l'aigua (13ºC) ja és normal per l'època de l'any cosa que en ocasions la podria estressar. Però pel cas d'avui no sabem què pensar.

I aquí tenim la primera sorpresa del dia, una garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida i és només la cinquena vegada que en veiem!

Ja més habitual és trobar aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que es distingeix per aquests petits forats que ressegueixen els seus braços de dalt a baix

Avui ens fa particular il·lusió mostrar-vos aquesta anemone: Anemonia viridis. Sovint quan en trobem només veiem la part dels tentacles, però no s'aprecia com s'ho fa per restar subjecte a la roca. Doncs aquí ho veieu,  té tot un peduncle que fa de ventosa i d'allà ningú la mou!

I just al costat hi hem trobat aquesta petita gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Cada vegada que parlem de gorgònies us expliquem que es tracta d'animals colonials. De fet són parents de les meduses, però enlloc de viure lliurement, estan unides entre si pel què seria el cap formant branques

Avui amb la càmera nova us ho podem mostrar millor!!! Cada "trompeteta" de la imatge, són un conjunt de 8 tentacles urticants que formen el seu sistema bucal. Els científics els anomenen pòlips i el fet que tingui 8 tentacles es fa servir per a classificar-la com de la subclasse Octocorallia. Avui està de "cacera" i els podem observar. Ja veieu que de fet, cada tentacle és com un petit arbret. Quan hi ha pocs nutrients a l'aigua, tota aquesta estructura s'amaga dins de la part més robusta de la branca. Vist a ull nu, les branques d'una gorgònia quan té els pòlips oberts li dóna una especte esponjós i, quan estan amagats, aleshores semblen filferros. Però no ens ha d'enganyar, està ben viva!

Ja de camí de tornada, la roca no disposa de grans forats i aquestes morenes (Muraena helena) han trobat la solució: compartir forat! Ara, perquè encara són petites hi caben però d'aquí un parell de mesos ja no ho veiem tan clar que sigui possible!

Abans d'acabar novament tenim apartat "objectes perduts". A la imatge fils de pescar abandonats que estan molt colonitzats. 

I novament una tovalloleta d'un sol ús. Aquesta és ben recent que encara es veu de color blanc. Fins quan deixaran de dir que són biodegradables??? A mar es colonitzen però no desapareixen!

I nosaltres cap a la Maru falta gent. 

Salut!

Projecte amb el suport de: 

 

Punt 172 (-42m) Mostrari d'objectes perduts

Matí ennuvolat però amb onatge acceptable per fer immersió amb la Maru. Volem aprofitar per continuar fent proves amb la càmera nova i la lent de gran angular. Ens decidim pel punt 172 situat sobre la barra d'en Goula, davant de Fenals (Lloret de Mar). L'aigua continua fresqueta (12ºC) així que millor no pensar-s'ho gaire... Baixem!

Bé, serà que som força a prop del port de Blanes, serà que la barra és molt coneguda pels pescadors professionals i esportius, però l'espectacle d'avui es pot resumir com a: mostrari d'arts de pesca abandonats! Ja al 2018 vàrem fer un mapejat de xarxes i altres arts de pesca abandonades>> també amb el suport de #ProyectoLibera>>. Però avui us podrem ensenyar com aquestes arts queden passat un temps al fons del mar. Si mireu cap al centre de la imatge hi ha una estructura estriada que penja de la roca fins tocar la sorra: són caps d'alguna xarxa abandonada. Ja es troba totalment colonitzada per tota mena d'organismes (algues, espoges, briozous...) fent que es mimetitzi amb el paisatge.

A la zona central de la barra la presència de les forcadelles (Anthias anthias), el banc de peixos rosats, és particularment notable. A més es pot observar l'estructura d'esquerdes i forats on molts peixos aprofiten per fer-hi el seu cau. Si cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran, observareu que a l'àrea foradada del centre és plena de fils de pescar.

Hi ha parts de la roca que sobresurten més que d'altres, però inclús en aquesta, si us fixeu a la meitat dreta de la imatge, hi ha fils de pescar i fins i tot una tovalloleta d'un sol ús enganxades! 

A aquest altre extrem de la barra rocosa hi ha més fils de pescar abandonats que ja quasi ni es reconeixen. Però si queden tan ben colonitzats, quin problema hi ha? Doncs que acaben esdevenint com unes estovalles que cobreixen els forats, fent que molts organismes no hi puguin viure.

En algunes zones els forats són tan grossos que si no fos per les ampolles que portem a l'esquena hi podríem entrar dins. Molls de roca, sargs, variades i meros són habitants habituals però avui no n'hem trobat cap. Potser els fils de pescar que es veuen per sobre la roca hi tenen alguna cosa a veure?

 

I per si en quedava cap dubte del què us hem estat explicant, aquí teniu una nansa. Pops o llagostes hi poden entrar dins però no en poden sortir. Al estar abandonada la nansa continua pescant, essent una trampa mortal però de cap profit per ningú. Aquesta activitat passiva és el què s'anomena pesca fantasma. Un gran problema a la nostra costa.

I com que el temps és una mica boig, millor no refiar-se'n i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Projecte amb el suport de: