diumenge, 19 de juny del 2011

I com és la sorra?

Bé un estudi mai és complert si a més a més no sabem què hi ha a les zones que teòricament no són tan interessants. En el cas del fons marí els submarinistes preferim les roques perquè s'hi troba més densitat i varietat de peix. En canvi per la sorra (que és realment la major part del paisatge) les probabilitats de trobar alguna cosa més gran que un pam baixen estrepitosament. Vaja, que a no ser que et dediquis a agafar la sorra i mirar els cucs que hi viuen, diguem que massa atractiva no resulta. Tot i així s'ha de mirar tot!

Així que avui el Ninu enfila cap a una zona sorrenca al sud de l'àrea de mostreig.

El què hi trobem és grapissar: barreja de sorra amb trossets de closques de petxines. Per sobre i ha tot d'alguetes i de tant en tant hem trobat aquesta estrella de mar.

Així que ja ho veieu, vinga a nedar a 50m i només hem vist això!

Estrella de sorra ataronjada (Astropecten aranciacus)

dimecres, 15 de juny del 2011

Dia del sónar!!!!

Després de fer cua per aconseguir un supersónar d'escombrat lateral (Klein 3000), equip tècnic, embarcació (gràcies Josep Maria per deixar-nos el Ninu!) i sobretot una mar moooolt calma finalment hem passat el sónar per la zona de mostreig!!!

En el dia d'avui tenim com a estrelles convidades ens acompanyen en Carles i en Miquel.

Es tractava de fer 5 passades de 5 km de llarg un al costat de l'altra per tal que després se'n fes una imatge composada sense forats pel mig. Prova dura de navegació ja que hem hagut d'anar a només 3 nusos i mirar d'anar sempre en línia recta! Sí, sí, anar rectes a mar a tan poca velocitat no és cap broma!

Una passada això de veure roques que més o menys mentalment ja teníem identificades de fer immersions a veure-les en imatge!

Bé sembla que els tècnics ens han donat l'aprovat per les nostres habilitats de navegants.

Ara a esperar que es passin la imatge composta mentres descansem, que estem KO,zzzzzzzz....



Aquest és el famós sónar que el Ninu ha hagut d'arrossegat tot el sant dia!
Aquí tenim la zona de mostreig
 





diumenge, 12 de juny del 2011

Tornem al punt més proper de Blanes...

Tornem a fer el punt més proper a Blanes. El fet és que es tracta d'una àrea rocosa força gran i decidim veure com és la zona sud.

La sessió de "natació sincronitzada" per col·locar un rectangle de 1x2m on n'hem de mesurar les gorgònies que s'hi troben ha anat prou bé. Podem recollir dades de les gorgònies, però pel què fa a la càmera, ARGHH!!!! S'ha entelat!!!

Bé, ja ho veieu, no són massa impressionants però n'hi ha!