diumenge, 22 de maig del 2022

Retirada d'una xarxa fantasma (Blanes)

Hi ha dies que reps notícies que preferiries estalviar-te i n'hi ha d'altres, que a més, són una crida al compromís. Diumenge 8 de maig al vespre vàrem rebre una de les segones: els amics de #tekkiesdepakotilla ens comuniquen de l'existència d'una xarxa fantasma a punta Santa Anna (Blanes). Es tracta d'una xarxa de tipus monofilament de 100m de llargada, sense galls, ni res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. És recent, les algues encara no l'han colonitzat i els peixos que està pescant no seran recullits per ningú. 

Dilluns 9 de maig, ho notifiquem a pescafantasma.cat. Dijous des de pescafantasma.cat ens informen que la Unitat Aquàtica dels Mossos d'Esquadra ha decidit que la retirarà el proper dilluns però que els hi caldrien les coordenades exactes. Ens coordinem amb els companys que l'han trobada i acordem que marcaran la posició amb globus de submarinista i nosaltres agafarem la posició i en farem fotos.

Malauradament l'endemà des de pescafantasma.cat ens informen que una altra xarxa fantasma  ha estat trobada a Sant Feliu de Guíxols>> i que serà aquesta la què la Unitat Aquàtica dels Mossos d'Esquadra retirarà primer. De totes maneres acordem que en marcarem la posició, fotografiarem i si es possible es mirarà de colapsar per evitar que continui pescant.

Dissabte 14 de maig es marquen tres punts de la xarxa: extrems nord i sud i un punt entremig:


Des des la superfície de l'aigua només es veuen els globus de submarinista que, passada una estona, enlloc de quedar drets, s'han tombat:

Extrem més al nord

Punts intermig i extrem sud 

Abans de fer res més, es filma tota la xarxa. Es fan dues passades: una de l'extrem nord fins al sud i després la tornada al punt inicial per l'altra banda. Hi ha trams que són sobre la praderia de Posidonia oceanica, trams sobre roques, trossos que han estat tallats i trossos que han estat trencats:


Mentre els companys són a l'extrem nord, nosaltres procedim a fotografiar i fer inventari dels peixos que s'han quedat enganxats a la meitat sud. Estem parlant de 60m de xarxa monofilament on hi ha enganxats 10 peixos encara reconeixibles, dels quals alguns es troben en estat de descomposició i algun més ja ha estat devorat per algun altre depredador. Aquí en teniu les imatges:

Escórpora (Scorpaena porcus)

Pagell (Pagellus erythrinus)

Aquest pagell (Pagellus erythrinus) ja veieu que porta uns dies mort...

En primer pla les restes del què ja no podem saber què és... Al centre un espet (Sphyraena sphyraena) d'uns 70 cm de llargada, un petit tacó (Bothus podas) i al fons una rata (Uranoscopus scaber) d'uns 40 cm de llargada

Mirant les restes no deixa de sorprendre veure-les tan ben apilades...


Pel què fa l'espet també fa dies que és mort i just a sota seu hi ha el cap d'un altre peix mort. De fet al vídeo del principi d'aquest post s'hi veuen 2 espets més de dimensions semblants

Des d'aquest angle es veu millor el tacó (un tipus de llenguado de poca profunditat). La seva estratègia de vida és nedar arran de sorra i si cal enterrar-s'hi. Tot i mimetitzar-se tan bé amb l'entorn, de res li ha servit per evitar la xarxa

De rates en aquest tram n'hem trobades 3. El seu cas és força deseperant ja que la seva tàctica de caça és enterrar-se i atraure les seves preses amb una mena de tentacle que té a la boca. Així que encara que quan l'alliberis sigui viu, es queda enterrat al costat de la xarxa pel què és de preveure que si no es retira aviat s'hi tornarà a quedar atrapada. La de la imatge deu fer poc que s'hi ha enganxat ja que encara és viva

Aquesta en canvi ja ens ha deixat

A la imatge un dragó (Synodus saurus) d'uns 15 cm de llargada que...

..com aquest sorell blancal (Trachurus mediterraneus), ja són prou grans com per quedar-s'hi enganxats

I encara un altre sorell blancal ben mort

Hi haurà qui li sembli que són pocs, però voldríem fer èmfasi en la col·locació tan desafortunada i en el seu potencial per a continuar pescant de forma fantasma:








L'avantatge que tenen les xarxes monofilament és que són molt lleugeres i al mateix col·lapsar-la s'ha pogut anar retirant. Això sí, amb moltíssima precaució ja que l'equipació fa que sigui molt fàcil quedar-s'hi enganxat!

Així que el control de la flotabilitat, dels moviments i la coordinació són imprescindibles

tant entre els que són a l'aigua com els què els hi donem suport des de les embarcacions. La xarxa s'ha anat retirant assegurant-se que fos neta d'organismes (vius o morts), embolicant-la fent boles i agrupant-la a les boies de senyalització posades pels submarinistes. Posteriorment des d'una embarcació s'ha tret de l'aigua. 

I aquí teniu el resultat de dos dies de feina

I la seva destinació que esperem tingui una continuitat més profitosa

Des d'aquí agrair tota la col·laboració rebuda incloent les persones que per causes alienes a la seva voluntat no han pogut venir aquests dies. I felicitar-nos als què sí que hem pogut participar per: 1) no haver pres mal i 2) una xarxa fantasma menys al mar!

I perquè aquest gra de sorra pugui convertir-se en muntanya que tan debò no tornem a veure... us ho expliquem!

Salut!

diumenge, 15 de maig del 2022

Punt 436 (-30 m) Avui nudibranquis i peixos!

Aprofitant que el temps encara es manté estable, tornem al punt del cap de setmana passat on hi ha unes bestioletes de les que encara no us n'hem parlat. I sobretot que fins ara no havíem estat capaços de fotografiar! A veure si avui aconseguim fer-ne algunes de boniques. Així doncs tornem a anar cap a la cala de sa Boadella, profunditat 30m i... Baixem!

Com recordareu, la roca no és gaire alta i a la part superior la trobem colonitzada per l'alga verda Halimeda tuna

Però d'entre les algues, com si les fes servir a mode de talaia hi distingim una petita flabellina (Flabellina ischitana). Sí, sí, és aquest animaló violat d'aspecte gelatinós de menys d'1cm de llargada! Diguem que es tracta d'un llimac de mar, però al contrari dels terrestres, té uns colors molt més vistosos! I és ben estrany que sigui sobre una alga, perquè de fet s'alimenta d'uns "parents" de les meduses que formen "arbrets". Si els voleu buscar, són del gènere Eudendrium.

Ja sabem que no ens donaran un premi per la foto, avui l'onatge es nota a aquesta profunditat i no hi ha manera d'estar quiet per tirar la foto! Però és tan excepcional trobar-les dretes que volem aprofitar per explicar-vos-en alguns detalls. 

I és que tot i no tenir ulls com els nostres, està equipat de tota mena de sensors! Anem a veure quins:
1) El primer parell de "banyes" són palps orals: uns tentacles que es troben al voltant de la boca amb el què toquen i "oloren" el què estan a punt de menjar. 
2) El segon parell de "banyes" són rinòfors que li permeten el sentit del gust! Abans es pensava que servien per "olorar" d'aquí el nom, però sembla que no sigui així (més informació>>). Si us hi fixeu tenen bandes horitzontals. Això és propi d'aquesta espècie.
3)La mena de "poteta" que es veu sota el primer parell de "banyes" és un tentacle propodal que funcionen com ho farien un parell de mans. (En té un altre a l'altre banda que no es veu a la imatge)
4) El conjunt de punxes vermelloses conformen la cerata. Cada "punxa" conté ramificacions del sistema digestiu que en aquest cas li donen aquesta coloració. Als extrems conté cnidosacs que contenen les cèl·lules urticants de l'Eudendrium que es mengen. Així que quan se sent atacat les allibera a través d'un porus que tenen a la punta. Així que preneu nota, tocar-lo vindria a ser el mateix que una picada de medusa! 
5) Aquest és el peu que quan està estirat el manté subjecte a la superfície d'on s'estigui passejant 
I aleshores, els ulls on són?
Es troben a la base dels rinòfors, són uns puntets petits que només tenen capacitat per detectar si hi ha llum o foscor (no es veuen a la imatge)

I no s'acaben les sorpreses en forma de nudibranqui. A la imatge un Antiopella cristata (abans conegut com a Janolus cristatus). Aquest és tres vegades més gran que la flabellina, fa uns 5cm aproximadament. En aquest cas la cerata està tan desenvolupada que costa veure la resta d'òrgans que acabem d'explicar!


Aquí en tenim un altre un xic de costat, en distingiu els rinòfors? Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu observar que estan ratllats de forma espiralada. 

L'Antiopella cristata s'alimenta de briozous. A la imatge us n'hem marcat uns quants: semblen arbrets, però es tracta d'organismes colonials! Cada individu de la colònia viu dins d'una capsuleta, d'on només en sobresurt un plomall minúscul que li serveix per captar aliment. Aquestes capsuletes estan enganxades les unes al costat de les altres formant els "arbrets" que veiem a la imatge.


 Tot i que aquesta organització ens podria recordar a les gorgònies, ja veieu que vistes de prop no tenen res a veure. I a més, al contrari de les gorgònies, tampoc són urticants!


Aleshores com es pot defensar aquest "llimac de mar" si la seva dieta no li proporciona cèl·lules urticants? L'Antiopella cristata prefereix mimetitzar-se amb l'entorn. De fet és quasi transparent i les puntes de la seva cerata són d'un blau iridescent que podrien semblar ulls que et miren. Són curiosos de veure, ja que al més mínim moviment de l'aigua fa que es mogui tota la cerata d'una banda a l'altra.

Les dues espècies de nudibranquis que hem comentat pertanyen a la subclasse Heterobranchia (abans coneguda com a Opistobranchia). El què tenen en comú és que són hermafrodites, és a dir, poden fer tan de mascle com de femella. Necessiten d'una parella per reproduir-se, però n'hi ha que fins i tot fan de mascle i femella alhora mentre s'aparellen! 


Continuem explorant la roca i trobem aquesta esponja groga Axinella damicornis. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i notareu que també hi té alguna anemone groga incrustant enganxada!


I en l'apartat de peixos veiem que també hi ha molt de moviment. A les cavitats fosques de la roca hi trobem reietons (Apogon imberbis)


Ja arran de sorra un cap-roig (Scorpaena scrofa), caçador voraç que passa desapercebut si no es mou

Molt més actiu és el tord negre (Labrus merula) que no para d'inspeccionar els forats de la roca

I a qui no li agraden les visites és a la morena (Muraena helena), que per ganes ens faria fora a cops de cua... Però enlloc d'això no dubta a ensenyar-nos les dents amb l'esperança d'espantar-nos!

Malauradament, el què sí que espanta és la quantitat de fils de pescar. El de la imatge és ben recent i tot i així ja comença a estar colonitzat. És que són una plaga!



I nosaltres cap a la Maru falta gent! 
Salut!


diumenge, 8 de maig del 2022

Punt 436 (-30 m) Els cogombres de mar muden!

Tornem al punt d'ahir aprofitant que les condicions es mantenen bones. I és que a aquesta profunditat podem allargar les nostres pràctiques amb la càmera nova! Baixem!

Continuem gaudint de veure l'espectacle d'algues verdes a les parts altes de les roques. Aquí domina l'Halimeda tuna, però la massa fosca que sobresurt no és roca, sinó una esponja! Es tracta d'una Chondrosia reniformis

 
Tot i que també hi ha esponges d'aspecte particularment cridaner com aquesta esponja d'or (Aplysina aerophoba). Els punts negres són un forats anomenats òsculs que permeten el pas de l'aigua. De fet es tracta d'un animal filtrador. Però com funciona? L'aigua entra per petits forats que tenen arreu del cos i estan connectats entre ells mitjançant un sistema de canals. Els canals estan folrats d'unes cèl·lules proveïdes d'una mena de pèls (cilis) que capturen l'aliment. I finalment l'aigua que ha entrat troba un forat de sortida, l'òscul!  A ull nu, només s'aprecien els òsculs tot i que en d'altres espècies també s'intueixen els canals principals.

I aquí els nostres cucs preferits: les palmeretes (Sabella spallanzanii). La part bucal amb el què captura l'aliment és el plomall, la resta de l'animal es troba dins del tub calcari que ell mateix ha fabricat. Si l'espantes tot ell s'acaba d'amagar dins del tub. Aquests dos ens han fet gràcia perquè estan cap per avall a tocar del fons de sorra. Normalment els veiem drets o inclinats, però en poques ocasions n'hem vist cap per avall!

En alguns racons de les roques s'hi agafen anemones (Anemone viridis) de grans dimensions. Els tentacles d'aquesta fan prop de 15cm de llarg

El què ja ens preocupa més és l'aspecte d'aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa). Aquesta gorgònia acostuma a ser de color taronja o vermell brillant i uniforme des de la base fins les puntes de les branques. Aquesta decoloració ens fa sospitar que les altes temperatures d'aquests dies l'estant fent emmalaltir. Haurem d'estar al cas a veure si hi ha més colònies afectades.



I aquí tenim la curiositat del dia: un cogombre de mar mudant! Aquesta espècie en concret se la coneix com a pixota sorrenca (Holothuria poli). Aquest animal, tot i el seu aspecte està emparentat amb els eriçons i les estrelles de mar. Però caldria que el talléssim per la meitat per explicar-vos les similituds i això no ho farem... Però el què no sabíem, ni ho hem trobat enlloc descrit, és que mudin la pell com les serps. Així que aquí en teniu l'evidència!

Hem continuat explorant una mica més enllà d'ahir i ens hem trobat amb una praderia de Posidonia oceanica morta! Per l'estat en què es troba, pensem que ja fa un grapat d'anys que es va morir. La Posidonia colonitza fons sorrencs, però té dificultats per mantenir-se arrelada en cas de temporal. Així que els nous individus creixen sobre els més vells fent aquesta mena de talús. A dalt de tots sempre hi trobarem les plantes joves que ofereixen un entorn perquè s'hi reprodueixin moltes espècies de peixos. Però tota l'estructura ,a més a més, fa de barrera, evitant que la sorra es mogui. Antigament en aquesta zona s'hi havia practicat la tècnica de l'arrossegament que consisteix en arrossegar una xarxa pel fons marí. Aquesta en seria la conseqüència si es passa per sobre d'una praderia de Posidonia: arrenca les plantes vives i només queda la base morta. 
 
I continuant amb el capítol d"objectes perduts": un fil de pescar! Normalment tenim molts problemes per fer fotos on es vegin, ja que acostumen a ser de color verdós transparent. El de la imatge està tan colonitzat que sembla un fil d'estendre la roba! 

I nosaltres cap a la Maru falta gent.
Salut!