diumenge, 28 de juny del 2020

Punt 307 (-38m) Xocolata!

Continuant amb el nostre "entrenament", comencem a anar a localitzacions una mica més profundes. Avui ens hem decidit pel punt 307 situat a 38m de profunditat. Es tracta d'una roca molt petita envoltada de fons fangós davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Primera sorpresa: l'aigua és molt tèrbola!!! Però no tant per producció de plàncton, sinó molt acompanyada de sediment. Sembla que els darrers aiguats han fet una bona aportació al medi marí!

La roca està molt colonitzada i només s'alça uns 30cm sobre el fons marí. Però tot hi així hi trobem la petjada de l'activitat humana: a la imatge fil de pescar sobre fals corall (Myrapora truncata)

I és que ni tan sols sabem com orientar els flaixos perquè no es vegi tan de sediment! Per fer una fotografia acceptable mai apunteu amb el flaix frontalment a l'objecte que voleu fotografiar ja que la llum rebotarà sobre les partícules de pols que hi ha entre vosaltres i aquest objecte, fent que es vegin més. És com quan condueixes en un lloc amb boira, per molta que n'hi hagi, no posis mai les llargues que és pitjor!
Aleshores, com ho fem nosaltres? Doncs lligant el flaix a un braç. D'aquesta manera il·luminem l'objecte a fotografiar de costat i les partícules en suspensió no queden tan il·luminades. I si tens un doble flaix, un a la dreta i un altra a l'esquerra de la càmara, encara millor! Però ja ho veieu, a l'esquerra d'aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) no hem pogut evitar que es vegin les partícules en suspensió.

I tot i les petites dimensions de la roca, ens soprèn trobar aquesta esponja Sarcotragus spinosulus, d'uns 40cm d'alçada. Això sí, ja ni ens hem entretingut a veure si està colonitzada per opistobranquis com a la immersió anterior. Per avui ja n'hi ha prou de no veure-s'hi!

Salut!

diumenge, 21 de juny del 2020

Punt 308 (-30m) - Una antiga praderia de Posidònia a més de 30m de profunditat!

Avui no només continuem amb el nostre "reciclatge" per recuperar la forma física i habituar-nos a la profunditat, sinó que també li hem tret la pols al torpede! No us espanteu, té el mateix aspecte que l'arma submarina, però en petitó i si t'hi agafes és una manera molt divertida de passejar pel fons marí!

Com és aquest canvi? Doncs perquè a la imatges de sónar d'escombrat lateral hi veiem una àrea amb una textura que no sabem dir a què correspon: sorra, roca, grava...??? Com que la zona a cobrir és força gran, millor no gastar massa aire i deixar que el torpede faci la resta. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt és a 30m de profunditat.
Baixem!


En primer lloc trobem aquesta petita roca molt colonitzada plena de forats. I aquesta vegada els reietons (Apogon imberbis), aquests peixos ataronjats amb "antifaç" estan disposats a defensar el seu territori. Quants en compteu?

Reseguint la roca hi trobem aquesta xarxa que de tant que hi és ja es confon amb la roca. És a la part dreta de la imatge i s'allarga fins la sorra.

Ens comencem a allunyar de la roca i veiem que fins i tot en pedretes petitones alguna gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) ha decidit agafar-s'hi.

I aquí tenim la resposta al misteri! Veieu el desnivell? No es tracta pas de roca, sinó de les restes d'una antiga praderia de Posidònia oceànica!
A la imatge se'n poden distinguir les restes dels rizomes, unes estructures que li serveixen d'arrel. La Posidonia és un organisme que quan mor, nous individus creixen a sobre. Per això, amb el pas del temps arriben a fer aquesta mena de penya-segats.
I el què és més sorprenent és la profunditat. A la Costa Brava l'aigua és força tèrbola degut a la influència de l'arribada d'aigües riques en nutrients del golf de Lleó. La Posidonia requereix de llum per a poder viure i per aquest motiu sempre s'havia considerat que en aquesta zona no podia créixer a tanta profunditat. Però la troballa d'avui ens demostra que sí que n'hi havia hagut!


I nosaltres, més sorpresos que mai, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 320 (-30m) Més esponges, madrèpora i llimacs de mar!

Continuem amb el nostre "pla d'entrenament" particular i ens decidim per un altre punt a 30m de profunditat: es tracta del 320 format per una sèrie de roques baixes que componen una barra.
Baixem!

Les roques no només estan densament colonitzades sinó que, a més, estan cobertes per nombroses esponges canalobre (Axinella polypoides)

La major part d'exemplars fan un 50cm d'alçada i sorprèn que presenten moltes ramificacions

Tot i que no és l'única esponja de grans dimensions que trobem. Al centre de la imatge amb aspecte de fong de fusta hi tenim una orella d'elefant (Spongia lamella). Fa prop d'uns 30 cm de diàmetre. Antigament, després de treure-li les "espines" s'havia fet servir com a esponja de bany!

Sí, sí, no ens hem equivocat, les esponges tenen "espines", bé millor dit, espícules que formen el seu esquelet.

Una altra esponja de grans dimensions és aquest Sarcotragus spinosulus. També fa uns 30cm de diàmetre

I quan ens l'hem mirat de més a prop hem vist que estava coberta per aquests llimacs de mar (Felimare orsinii). I perquè tampoc tenim massa temps, però la parella de dalt a l'esquerra sembla que està molt entretinguda...

I novament una colònia de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa).
Es tracta d'un corall dur que està protegit! Aquesta fa uns 30cm de diàmetre, però també n'hem trobat una altra de només 15cm

De gorgònies només hem trobat aquesta de blanca (Eunicella singularis). I com veieu a la imatge sembla que ha patit un accident, les branques haurie d'estat totes ben dretes.

Malauradament, aquí també s'ha fet sentir l'activitat humana, deixant aquest manyoc de fils de pescar

I com a conseqüència del temporal Glòria, també trobem Posidonia oceanica arrencada que s'acumula pels racons de les roques

I tot i que avui les fotos es veuen força lluminoses, la realitat és que l'aigua és força tèrbola i de seguida perds de vista el fondeig. És a dir la boia lligada a un plom que utilitzem per senyalitzar el punt d'immersió. Al plom hi tenim lligat a més un globus (una mena de salsitxa de 2 metres de llargada de color groc fluorescent) i un llum estroboscòpic que va fent pampallugues. I us podem assegurar que sort n'hem tingut del llum perquè el globus de seguida el perdem de vista!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!