Punt G1 (-52m) Queden poques gorgònies!

Ja portem tota la setmana veient la mar ben plana, però quan arriba el cap de setmana, què passa??? Doncs que les previsions indiquen que s'aixecarà molt de vent! Però com que depenent d'on consultes els resultats són contradictoris... i les ganes de gorgònies poden amb nosaltres... enfilem cap al punt G1 a 52m de profunditat, ni que sigui per poder fer un torn. Baixem!

La temperatura de l'aigua a la superfície s'ha escalfat encara mig grau respecte la setmana passada, està a 24ºC i just als 19m de profunditat passem altra vegada als 16ºC.  Això sí, avui l'aigua està força més neta. De fet està tan neta que les gorgònies estan tancades! És a dir, tenen els pòlips amagats i per això semblen filferros de colors.

Som davant d'un pendent rocós d'uns 4m d'alçada. La sensació és ben estranya: reconeixem les roques, les formes, algunes de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)... Però en falten moltes!!!

El punt d'immersió es caracteritza per una paret que comença als 48m de profunditat i baixa als 52m. Comencem per baix i a mida que pugem trobem alguna llagosta (Palinurus elephas) i gorgònies petites

I no és fins que arribem a dalt que aleshores en trobem més

Però al contrari del primer estudi que hi vàrem fer al 2011, la majoria estan en mal estat: branques trencades, molt colonitzades per organismes oportunistes o directament mortes com la del centre de la imatge. Aquí es veu com l'esponja rosada l'està fent servir com a substrat per enfilar-s'hi

En aquestes potser les algues desapareixeran quan es refredi l'aigua, però de totes maneres té branques trencades

Com aquí, les gorgònies en aquesta zona són de formar ventalls atapeïts i no branques separades com les de la imatge. Hi falten trossos!!!

Potser degut a l'alta temperatura que hi vàrem detectar l'any passat les faci emmalaltir, però aquí també hi ha un fil de pescar

Aquí en tenim una d'arrencada. Encara que s'hagi tornat a llençar a l'aigua, no serveix de res perquè no es troba dreta. Es tracta d'un animal colonial, no d'una planta que faci arrels, així que tombada, els individus que la formen aniran tenint més problemes per aconseguir menjar i acabarà morint. Això sí, tenim la sorpresa de trobar una garota de punxes llagues (Centrostephanus longispinus) que és una espècie protegida!

I encara una altra trencada. Han de ser recents ja que encara conserven la coloració i no estan particularment colonitzades

Dins de la desgràcia hi ha una bona notícia: n'hi ha de petites! Això vol dir que s'estan reproduint! A l'estudi del 2011 no en trobàvem. Eren colònies molt grans (50 cm de mitjana, el doble que el registrat al parc natural de les Illes Medes!) i tot feia pensar que en cas de desastre no en quedaria res. Doncs bé, no és el paisatge de 15 anys enrere, però sí que té capacitat de regenerar-se. Faltarà veure si es donen esdeveniments de calor massa freqüents acabin realment amb la població...

A les esponges canelobre (Axinella polypoides) no sembla que els hi estigui anant gaire millor, no és normal que estiguin així de colonitzades...

Aquest banc de xucles (Spicara maena) ens intenten alegrar el dia que la veritat ens ha deixat tocats...

Aquí teniu els enllaços a immersions anteriors al mateix punt: l'agost de l'any passat on vàrem intentar treure una mica de brossa... Juny 2024 visita prèvia a l'extracció de la brossa. Octubre 2023 es van supervisar. Agost 2022 tot i la pujada de temperatures vèiem que encara estaven força bé... Visita del setembre 2021. I ja no diguem al febrer del 2020 que s'hi passejaven peixos lluna i galls de Sant Pere! Juliol 2019 hi vàrem trobar microplàstics. I aquesta és la immersió més antiga que hem publicat Abril 2015 

I parlant de l'extracció de brossa de l'any passat, tot i no poder treure-ho tot, sembla que a aquestes llagostes els hi ha agradat trobar caus accessibles! Això sí, no us en feu il·lusions, són animals molt viatgers i de ben segur que ja són a una altra banda!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 149 bis (-38m) Ja és estiu!

Matí mig ennuvolat amb onades de mig metre molt seguides. I és que no bufa vent, però mar enfora n'hi ha i fa que ens arribin aquestes onades empipadores perquè són molt curtes. La Maru no es para de moure en totes direccions. D'immersió se'n pot fer, però esperar dalt de la barca es farà pesat. Així que avui ens decidim per un punt proper al port de Blanes, el 149 bis. Es tracta d'una roca allargada plena de forats acompanyades d'altres de fragmentades a 38m de profunditat. Baixem!

Només passar dels 6m ja notem un petit canvi de temperatura, però el canvi sobtat el trobem als 19m! Sí, sí, com si ja fos estiu que el Sol ja ha aconseguit escalfar l'aigua a tanta profunditat i només estem a 14 de juny. Ja ho veieu, 23ºC a superfície per després estar a només 16ºC! Això sí, la visibilitat ha millorat moltíssim respecte la setmana passada!

A una banda de la roca més gran fa una mica de penya-segat d'un 3m d'alçada. Aquí ens permet apreciar la vida que prefereix estar a la penombra i que és ben acolorida!

A la imatge el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Tot i que pot ser parasitat pel crustaci Megatrema anglicum, als espècimens de la imatge no se'n veuen.

I aquí un cuc, Protula tubularia. Sí, sí, no ens hem confós. Veieu el plomall blanc? Doncs aquest és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. La mateixa espècie pot tenir-ne d'altres colors taronjosos i rogencs. La resta de l'animal es troba dins del tub blanc que ell mateix ha produït. Això sí, si s'espanta, s'amaga tot ell dins del tub!

Però no tot són bèsties petites! Aquí una morena (Muraena helena) que prefereix espiar-nos durant la nostra exploració. 

Les pedres petites dels voltants també estan fortament colonitzades. I dalt de tot d'aquesta hi trobareu un captinyós (Scorpaena notata). És aquesta escorporeta petitona vermellosa que sembla que està gaudint de la panoràmica!

Pels voltants es veu alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I esponges de grans dimensions, com aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides)

Malauradament, les altes temperatures també s'estan notant aquí. En ho indica aquesta alga roja calcària (Lithophyllum stictaeforme): quan està bé tota ella és de color roig vinós, però aquesta clapes blanques ens indiquen que no està bé de salut

I els impactes fruit de l'activitat humana no acaben aquí. A l'esquerra de la imatge hi ha fils de pescar...

caps...

Una nansa abandonada....

I si us hi fixeu a la part central de la imatge, hi ha una gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que ha estat arrencada i arrossegada fins aquí. Ara ja l'estan colonitzant altres organismes i d'aquí la seva coloració fosca. I és que un cop l'arrenques no es torna a plantar perquè no és una planta que faci arrels, sinó un animal colonial!!!

I ara sí, cap a la Maru falta gent! Bé, avui, degut a l'onatge la veiem a estones!!!

Salut!

Punt 341 (-52m) Gorgònies i d'altres curiositats!

Aprofitant que la meteorologia encara acompanya ens animem a fer un nou punt a 52m de profunditat entre la platja gran de Lloret de Mar i cala Canyelles. Es tracta d'una barra allargada que s'aixeca del fons de grapissar de manera intermitent. És un tercer punt de la mateixa barra que a les ocasions anteriors hi hem trobat gorgònies. Així que avui provarem sort. Baixem!

Avui sí que tornem a veure gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Aquesta té els pòlips amagats, per això sembla un filferro de colors...

Aquesta en canvi, amb els pòlips oberts, li donen aquest aspecte esponjós.

Però també en trobem altres espècies com aquesta gorgònia groga (Paramuricea gray)

I aquí us en mostrem un detall dels seus pòlips. Si us hi fixeu, són com "trompetetes" de 8 tentacles urticants com les potes d'una medusa. Es tracta del seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. De fet les gorgònies són organismes colonials, i cada individu que la compon és una de les "trompetetes". La resta del cos està estructurat en "branques"

Però quan et poses a mirar gorgònies, de vegades et topes amb alguna que et fa pensar que no té massa a veure amb les anteriors... És el cas d'aquesta gorgònia groga; a veure, ple què fa al color és groga com l'anterior, però si mirem els seus pòlips una mica més de prop...

Veieu com hi ha menys densistat de pòlips per branca i són més llargaruts? Des del CSIC ens comenten que en el món de les gorgònies es donen moltes hibridacions, vaja, que diferents espècies es barregen. Així que nosaltres a aquesta de moment direm que és una Paramuricea sp. a l'espera de dades més concretes que l'dentifiquin!

També trobem esponges canelobre (Axinella polypoides) particularment grans. La de la imatge fa 70cm d'alçada

A aquesta profunditat no trobem algues verdes i els organismes predominants presenten coloracions groc i vermelles amb alguna excepció com l'esponja violada Dysidea avara

La curiositat del dia en canvi, ha estat aquesta esponja massiva fosca que no sabem identificar que és, al mateix temps, el substrat on han decidit aferrar-s'hi aquests ascidis i esponges vermelles

Els ascidis són Pycnoclavella communis i les taques taronjoses corresponen a l'esponja Cliona rhodensis que és perforant! És a dir, és una esponja que li agrada els substrat calcari, el qual pot ser tan una roca com una alga calcària. Aquí d'algues calcàries no se'n veuen, així que imaginem que sota de tot plegat hi hagi alguna roca calcària... En qualsevol cas la coloració és espectacular! 

I ara sí, a aquesta profunditat no ens hi podem entretenir per més temps, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 340 (-51m) Garotes de punxes llargues!

Matí assolellat i particularment tranquil, així que aprofitem per anar a l'extrem oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Tot i que estem parlant de 5 milles nàutiques (9km aprox.), amb la Maru ens suposa una hora llarga de navegació i quedem fora del recer del cap de Tossa. Vaja que si hi ha un canvi de temps, no hi ha on amagar-se! De moment sembla que l'han encertada, així que enfilem cap a cala Canyelles (Lloret de Mar), al punt 340 a 51m de profunditat. L'aigua a superfície és a 23ºC i ens fa dubtar si abrigar-nos més o més. 

A baix segur que farà fred, però una parada de descompressió passant calor pot ser molt pesada. Ens decidim per continuar amb l'equip de ple hivern. Baixem!

Aigua molt tèrbola i temperatura de 16ºC, agraïm l'abric d'hivern! Es tracta d'un aflorament rocós format per roques molt petites que no aixequen un pam de terra, més o menys alineades.

Això sí, tanta fresqueta fa que aquesta alga roja (Lithophyllum stictaeforme) estigui particularment bé de salut. A d'altres immersions us hem fet notar que les vores se li tornen blanques quan està malament. Avui com podeu veure, no és pas el cas!

Aquí no trobem algues verdes coronant les roques, sinó que hi dominen sobretot les esponges

Tot i que per escaladors, els fregalls (Astrospartus mediterraneus) o també coneguts com a estrelles de mar de cistell. De fet es tracta d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar de potes més primes. A qui ens fa l'efecte que hi ha dos individus...

Però i en aquesta? De fet els seus braços estan compostos de moltes ramificacions que estenen quan són de cacera. Avui es veu que ja deuen tenir la panxa plena!

A la part alta trobem alguna gorgònia groga que darrerament es diuen que es tractaria d'una Paramuricea gray. De fet, dins de les gorgònies, darrerament hi ha força canvis de nomenclatura. Això sí, quant de temps tindrà tan bon aspecte perquè aquesta tira de plàstic li està fent mal bé els pòlips que li permeten alimentar-se

De fet, per tot arreu hi ha tovalloletes d'un sol ús...

I entre les roques la nostra sorpresa del dia: la garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Fa uns 6cm de diàmetre, però les seves punxes poden arribar a fer el doble de llargada! El què les fa particularment fascinants d'observar és que aquestes punxes tenen bandes marronoses o blanquinoses. Al ser tan llargues es fa evident que no les paren de moure, cosa que amb d'altres espècies no se'n té aquesta percepció. 

Tot que se'n troben a tot el Mediterrani, és molt escassa i per això està a les llistes següents d'espècies protegides: segons la Convenció de Berna de vida salvatge europea (BERNA2-3), segons la Directiva Hàbitat 92/43 de conservació d'habitat naturals i seminaturals (annexes 2,4 i 5) i segons la Convenció de Barcelona referent a la protecció del medi marí Mediterrani (ASP 2-3). 

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!