Som prou nets? - transsecte 4

Avui ens animem a fer el quart transsecte del projecte Som prou nets? 

Es tracta d'una de les sortides d'aigües pluvials més importants. Des de terra ferma està coberta i és el carrer Rambla Joaquim Ruyra, més conegut pels blanencs i blanenques com La Riera. 

Aquests dies a més hi han estat fent treballs amb una excavadora per alliberar-ne la sortida. Enguany, als desplaçaments de sorra dels temporals, cal afegir-hi la manca de pluges, pel què s'ha tapat quasi totalment la sortida.  

Tot i així, per avui, volem veure si es nota la seva influència sobre el fons marí proper. Com que som més lluny del port, avui sí que comencem amb un fons de 10m. Per arribar a terra haurem de recórrer 369m. Baixem!

Aquí, al igual que a cala Sant Francesc (transsecte 1), ens trobem el fons cobert per algues. Bé, hi a algues i també a la dreta de la imatge hi trobem un petit plàstic blanc

Ensopeguem amb aquesta roca on si mireu al forat hi trobareu una posta de calamar! Són aquesta mena de botifarrons blancs. De fet a la banda esquerra de la roca se'n veuen més. Les cintes fosques són restes de fulles de Posidonia oceanica, provinents d'una praderia propera. No és estrany trobar-no ja que aquesta planta marina perd les fulles cada any. Però entre les fulles també hi trobem la punta de plàstic d'un coet. Serà de la darrera edició dels Focs de Blanes? Tan debò trobin la manera de fer-los de material compostable!

Una mica més endavant trobem aquest cap o corda gruixuda i una bossa de plàstic blanca

I aquí i allà trobem tovalloletes d'un sol ús! Quan porten un temps al fons són colonitzades per organismes marins. Així que deixen de tenir color blanc, però ja veieu que no es degraden gens!

Aquí en teniu un grapat escampats pel fons junt amb un parell de plàstics blancs que no sabem identificar. Què cal fer perquè la gent entengui que un WC no és una paperera?

Però és que aquí no s'acaben les sorpreses... Els que heu vingut a l'estiu a Blanes sabreu que prop del transsecte d'avui, hi acostuma a haver un carril d'entrada i sortida d'embarcacions. Bàsicament hi ha la possibilitat de llogar patins i, a fi d'evitar interferir amb el bany de la resta d'usuaris, hi ha marcat aquest carril amb boies. Doncs bé, les boies per mantenir-se en el mateix punt estan lligades al què anomenem un mort. És a dir, un pes amb una anella al qual el manté fixat al fons. Pel què estem observant, només enretiren les boies i el cap que les té lligades, però els morts els abandonen! 

Aquí us els mostrem de prop. I és que ja deuen ser de diversos anys que s'hi acumulen perquè sembla un cementiri! No se'ls podria demanar que també enretiressin els morts?

Aquí ja ens estem acostant a les roques de la platja i hi trobem aquest globus que molta gent té costum de comprar per celebrar l'aniversari. A veure quin número és,... el 2?

Ara ja som a tocar de la riba i a les ondulacions de la sorra no només s'hi acumulen fulles de Posidonia, sinó també plàstics de tots tipus...

Ja som a les roques de la riba, on també trobem objectes fets de plàstic...

I final de transsecte!

Serà ben curiós de veure, quan finalment plogui de forma abundant, quina és l'aportació que haurà fet la riera. Seguirem informant!

Salut!

Projecte amb el suport de:

Punt 149 bis (-38m) Una llàstima...

Matí assolellat, de poc vent, tot i que hi ha una mar de fons persistent que no fa més que gronxar la Maru! Així que per no acabar massa marejats ens decidim per un punt proper. L'hem anomenat 149 bis, perquè és sobre la mateixa barra rocosa, però a l'extrem oposat. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt es troba a 38m de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una roca molt colonitzada on depenent de les preferències de llum i corrents trobem uns organismes o altres. A les parts més il·luminades hi trobem l'alga calcària (Lithophyllum stictaeforme) que sembla un bolet de soca rosat

A l'entrada d'aquest forat hi trobem un tord porcellana (Symphodus mediterraneus) fent guàrdia. El veieu? És de color taronjós

I entapissant les entrades als forats, però sense arribar a la zona totalment fosca hi trobem el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Forma una mena de didals ben durs dels quals sobresurten aquests tentacles amb els que capta l'aliment. A dalt a l'esquerra n'hi ha un amb els tentacles amagats i un altre que només els comença a treure. Però tot i que semblin "gominoles" són ben durs i urticants!

Però els coralls no són els únics que segueixen una estratègia urticant, també s'hi apunten molts llimacs de mar. A la imatge una flabellina lila (Flabellina affinis). S'alimenta d'un parent dels coralls, els hidrozous. I n'aprofita les cèl·lules urticants que ingereix per defensar-se

I aquí en tenim una altra espècia de flabellina. Flabellina ischitana. Aquesta parella es troba sobre un hidrozou, sí, sí, tot i l'aspecte d'arbret, realment és un animal colonial que capta el menjar amb tentacles urticants! Això sí, els tentacles són microscòpics i per això no els veiem. Si mireu la "branca" de la dreta, s'hi distingeixen una mena de fils violats que l'embolcallen. Es tracta d'una posta d'ous de les flabellines. I és que la primavera ja és aquí inclús a 38m de profunditat!

Pel què fa als peixos també tenen les seves preferències. Per sobre la roca i de color rosat trobem les forcadelles (Anthias anthias) amb alguna castanyoleta (Chromis chromis) que les acompanya. Per la base de la roca i defensant el territori hi ha serrans (Serranus cabrilla). Normalment els trobem solitaris, serà que també és primavera per a ells?

Qui no para de patrullar és aquesta pastanaga (Labrus mixtus). I en aquest cas no us sabem dir si és un juvenil o una femella perquè tenen la mateixa coloració

I patrullant però agafada a la roca trobem aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). És molt curiós com les marques rodones que té realment són petits enfonsaments de la pell

Malauradament, no és un lloc fàcil per viure-hi. A la sorra hi distingim fils de pescar

que passen per sobre d'una roca a la següent...

Si us hi fixeu, per sobre la roca n'és ple i també en pengen pel costat. I una mica més cap al centre s'hi ha enganxat una tovalloleta d'un sol ús...

I aquí quantes en compteu? Queden enganxades sobre esponges, algues i coralls que els acaben ofegant

Aquí en teniu un detall

D'altres van enredant-se amb fils de pescar fins fer aquesta mena de pilotes

I per imatges desagradables, aquest tampó! Quan entendrà la gent que els WC no són papereres???

Això sí, al final de la barra rocosa hi hem trobat aquest escull artificial antiròssec. Que ja em direu: si els pescadors que fan servir aquest art ja no s'acosten a les roques perquè se'ls hi quedaria enganxat, es pot saber per què s'han molestat a deixar-hi aquest "regalet"???

Bé, a nosaltres sí que se'n està acabant l'aire per fer immersió, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!