diumenge, 21 d’agost del 2016

Punt 11 (-53m) Dia de llunes!

Aprofitant que l'aigua és ben calentona ens animem a provar un punt que ens havia quedat al tinter: l'onze, una roca aplandada d'uns 50m de llargada davant de la platja de Lloret de Mar.
Profunditat: 53 m
Baixem!

Aigües transparents com només es veuen a l'agost i gaudint del 
color de forcadelles (Anthias anthias) al seu màxim explendor!

I comencem l'exploració mirant pels forats d'aquesta roca aplanada.
A la imatge, aquesta mena de dits blancs són una posta de calamar.

I aleshores la sorpresa: un peix lluna (Mola mola) ENORME!!!
Malauradament al tenir la càmera en mode macro ens ha quedat
desenfocada. Llàstima!!!!

Però encara hem estat a temps de fer-li aquesta altra quan s'allunyava.
De fet és sobretot a la primavera que se'n veuen prop de la costa surant
a l'aigua posats de costat. Quan t'hi acostes comencen a moure les seves
petites aletes laterals per posar-se drets i després es capbussen.
Hi ha qui els anomena bots, per aquesta manera de surar com si es 
tractés d'una petita embarcació. I encara més curiós és el seu nom 
en anglès sunfish, "peix-Sol", per aquestes genes de prendre el Sol 
que tenen i no peix lluna com fem nosaltres!

Per no ser menys aquesta morena (Muraena helena) es deixa
veure desafiant.

Aprofitem avui per comentar sobre aquestes algues roges. Com 
ja hem dit en anteriors ocasions, no les mencionem gaire perquè
cal mirar-les a la lupa per acabar-les d'identificar. Però sí que volem 
destacar com a aquesta profunditat dominen els vermells, 
inclús per les algues!

Tampoc ens en podem estar de mencionar les gorgònies que hem
trobat. Per una banda, aquesta versió groga de la gorgònia vermella 
Paramuricea clavata

I per l'altra, aquesta Callogorgia verticillata. 

I nosaltres que tornem cap amunt que aquí baix fa molt fred, 12ºC!
Salut!

diumenge, 14 d’agost del 2016

Punt 122 (-45m) Bonítols i museu de la pesca

Matí que semblava tranquil i ens decidim per explorar la barra rocosa que hi ha davant de la platja gran de Lloret de Mar. De fet fa com dos terrasses i ens decidim per la segona, més allunyada de la costa i més profunda (45m).
Baixem!

Doncs el què semblava un matí tranquil ha resultat no ser-ho tant,
hi ha tanta corrent que fins i tot les forcadelles (Anthias anthias) es
posen a recer!

Tot i ser una roca gran, plena de forats, el paisatge és desolador:
ni un peix que fes més de 10 cm, ni una sola morena, cap congre per
no dir meros i corballs...
Només un museu de la pesca d'arts abandonats i això que la paret
fa uns 5 metres ben bons de desnivell!
A la imatge una nansa

Caps gruixuts. Si pitgeu sobre la imatge també veureu a l'esquerra
un fil de pescar ben recent

Altres fils de pescar que ja hi porten més temps i comencen a ser 
colonitzats

I no ens queda més remei que fixar-nos en coses més petites, com
aquest fals corall (Myriapora truncata) decorat amb una posta
de llimac de mar. De fet, no té res de corall, ja que li manquen les
floretes (pòlips) al llarg de les branques que els caracteritzen. Sinó 
que es tracta d'un briozou. Coincideixen en què són organismes
colonials, però en aquest cas l'aparell bucal es troba al final de les
"branques". Si cliqueu sobre la imatge veureu que a les branques centrals
en surten una mena de "paraigües"; es tracta del lofòfor, composat per
per un grapat de tentacles peluts que li permeten captar l'aliment. 
Res a veure amb els 8 tentacles urticants de coralls i gorgònies 
que normalment us ensenyem! 

Alguna llagosteta (Palinurus elephas) de primer any

I finalment un habitant habitual en aquest tipus d'entorn, una
mòllera roquera  (Phycis phycis). Això sí, tot i ser ben jove
a jutjar per l'estat de la seva pell, sembla que ja ha tingut més
d'un problema...

I com si d'un joc de pistes es tractés, de camí cap al fondeig trobem
aquest ou que suposem de rajada

I quan ens disposem a pujar ens passen per sobre aquests bonítols!

Tot i passar-nos a tota velocitat, en aquesta fotografia encara se'n
poden distingir les ratlles que té al dors

I cap a la Maru falta gent, que amb el corrent que hi ha tampoc
és de les immersions més relaxades que hem fet!

Salut!