diumenge, 18 de setembre del 2016

Punt 19 (-54m) Superesponges!

Dia tranquil i soleiat que no dubtem a aprofitar. Enfilem al punt 19, un petita roca davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 54m de profunditat.
Profunditat de Secchi: 16,8m Es nota que arriba la tardor i poc a poc hi ha més pláncton!
Baixem!

Es tracta d'un aflorament rocós d'un 20m de llargada. Les forcadelles
(Anthias anthias) aquesta vegada enlloc de donar-nos la benvinguda
es diria que es preguntaven què fer amb aquest fil de pescar abandonat.

I aquest cap roig (Scorpaena scrofa) fa tota la cara de voler posar
una reclamació...

I el què ja comença a sar habitual són aquests draps ben grossos!


I aquest congre (Conger conger) que sembla que no tingui ganes
de sortir a veure aquest espectacle. Si més no està ben acompanyat
per aquesta gamba netejadora.

A aquestes profunditats no és difícil veure gorgònies. Quan la roca
és més aviat aplanada trobem extension de la gorgònia vermella
(Paramuricea clavata). Avui en canvi, la roca està més fragmentada
que fa que en trobem poques, més aviat petites, però molta varietat!
A la fotografia la versió groga de P. clavata tot i que nosaltres
continuem sense tenir clar que realment ho sigui...

Versió vermell i groga de la mateixa espècie de gorgònia. Les
branques que semblen filferros tenen els pòlips tancats (les "floretes"
per on s'alimenta). Mentre que les branques amb aspecte més flonjo
tenen els pòlips oberts. Si la mireu de prop, en aquesta part hi ha
branquillons ben blancs. Aquests estan morts. Així que no gaudeix
de massa bona salut.

A la imatge una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

I a més de les ja comentades, també tenim la gorgònia blanca
(Eunicella singularis)

Però el què sí que ens ha sorprès és trobar tantes esponges de grans
dimensions! Es tracta de l'orella d'elefant (Spongia lamella). La què hi ha 
a l'esquerra de la imatge fa 50cm de diàmetre.

I aquí dues més. La de la dreta a més té una estrella de mar de cistell
(Astrospartus mediterraneus) agafada a la seva base. 
Es tracta d'una esponja molt elàstica, qualitat molt apreciada 
comercialment sigui per a pulir el vidre com per alguns terrissaires! 
Aquests s'ajuden d'aquesta esponja per mantenir el fang humit quan 
treballen al torn ja que les sintètiques se'ls hi desfan massa fàcilment!
 I darrerament també se'l considera un objecte decoratiu.

I nosaltres que tornem cap a la Maru que fa fred! (13ºC)

diumenge, 11 de setembre del 2016

Punt 184 (-38m) Dia sorprenent!

Matí tranquil i calurós, acabem de tornar de les vacances i preferim reemprendre l'activitat amb una immersió de "reciclatge". Enfilem cap al punt 184, davant de la platja gran de Lloret de Mar a 38m de profunditat.
Profunditat de Secchi: 21'4m
Baixem!

Trobem de seguida aquesta roca d'uns 20 metres de llargada
envoltada de tres cues (Anthias anthias)

Amb molts forats on esperem trobar moltes sorpreses...

Bé, les primeres sorpreses no animen gaire... Que si aquesta
ampolla...

Fils de pescar abandonats. I aquest drap, què hi fa?

I el què ens acaba de rematar el dia: una pila de tovalloletes
d'un sol ús. I després diuen que són degradables...

Però no desistim i aquí tenim el primer habitant inesperat: un
cabot d'alga (Gobius cruentatus). Tot i que la bibliografia diu
que ja és la seva profunditat habitual, per nosaltres és només
la segona vegada que en trobem a tanta profunditat.

I aquesta caracola tan ben posada amb una banyeta que en
surt... Finalment coneixerem el seu habitant?

Doncs, no! Aquest xufanc (Dardanus arrossor) ja se l'ha apropiat! 
Es distingeix dels bernats ermitans que us hem descrit en altres
ocasions per les bandes que té a les seves pinces. Els altres hi tenen
un munt de pèls i punxes! És la primera vegada que en veiem.

De cop i volta notem que ens arriba una massa d'aigua més 
calenta que la segueixen aquestes cànteres (Spondyliosoma 
cantharus)

Seguits per aquests gerrets (Spicara smaris). Són aquests
peixos petits allargats amb una taca fosca al costat. Es distingeixen
de les xucles per ser més allargats. També és la primera vegada
que en veiem!

I tornant als forats, aquesta morena (Muraena helena) treu el
cap.

Però no és l'única. Sabeu veure'n una altra en aquesta imatge?

Qui decidiament no té ganes de visites és aquest congre (Conger conger)!
Una mica més i ens passem de llarg i pas perquè sigui petit!

I després d'aquesta immersió tan sorprenent tornem cap a la Maru falta gent!
Salut!