diumenge, 6 de febrer del 2022

Punt 223 (-41 m) Un petit jardí

Continuem fent proves amb la càmera nova, però aquesta vegada sense la lent de gran angular. Això ens hauria de permetre fotografiar detalls que amb la càmera anterior (Canon G12) no era possible. Avui ens decidim pel punt 223, es troba a la barra rocosa de davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) a 41 metres de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una barra molt fragmentada on en alguns trams s'eleva 1 metres del fons del mar. Lloc ideal perquè s'hi amaguin animals de mitjanes dimensions. A la imatge un serrà (Serranus cabrilla), peix molt territorial que intenta plantar-nos cara per defensar el seu territori. Això sí, quan ja no ho veu clar, tampoc dubta a sortir corrents!
Ah! I no us feu il·lusions, l'organisme vermellós no és corall vermell, sinó la Myriapora truncata, més coneguda com a fals corall. De fet no té res a veure, es tracta d'un briozou. Vaja, que de corall, res de res!

Entre els organismes colonitzadors de la roca destaquem la presència d'esponges canalobre (Axinella polypoides). Normalment les trobem lliures d'epífits (organismes que hi creixen a sobre), però aquesta no és el cas. Serà que està malalta? Per l'aspecte general no ho sembla i la temperatura de l'aigua (13ºC) ja és normal per l'època de l'any cosa que en ocasions la podria estressar. Però pel cas d'avui no sabem què pensar.

I aquí tenim la primera sorpresa del dia, una garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida i és només la cinquena vegada que en veiem!

Ja més habitual és trobar aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que es distingeix
per aquests petits forats que ressegueixen els seus braços de dalt a 
baix

Avui ens fa particular il·lusió mostrar-vos aquesta anemone: Anemone viridis. Sovint quan en trobem només veiem la part dels tentacles, però no s'aprecia com s'ho fa per restar subjecte a la roca. Doncs aquí ho veieu,  té tot un peduncle que fa de ventosa i d'allà ningú la mou!


I just al costat hi hem trobat aquesta petita gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Cada vegada que parlem de gorgònies us expliquem que es tracta d'animals colonials. De fet són parents de les meduses, però enlloc de viure lliurement, estan unides entre si pel què seria el cap formant branques

Avui amb la càmera nova us ho podem mostrar millor!!! Cada "trompeteta" de la imatge, són un conjunt de 8 tentacles urticants que formen el seu sistema bucal. Els científics els anomenen pòlips i el fet que tingui 8 tentacles es fa servir per a classificar-la com de la subclasse Octocorallia. Avui està de "cacera" i els podem observar. Ja veieu que de fet, cada tentacle és com un petit arbret. Quan hi ha pocs nutrients a l'aigua, tota aquesta estructura s'amaga dins de la part més robusta de la branca. Vist a ull nu, les branques d'una gorgònia quan té els pòlips oberts li dóna una especte esponjós i, quan estan amagats, aleshores semblen filferros. Però no ens ha d'enganyar, està ben viva!

Ja de camí de tornada, la roca no disposa de grans forats i aquestes morenes (Muraena helena) han trobat la solució: compartir forat! Ara, perquè encara són petites hi caben però d'aquí un parell de mesos ja no ho veiem tan clar que sigui possible!

Abans d'acabar novament tenim apartat "objectes perduts". A la imatge fils de pescar abandonats que estan molt colonitzats. 

I novament una tovalloleta d'un sol ús. Aquesta és ben recent que encara es veu de color blanc. Fins quan deixaran de dir que són biodegradables??? A mar es colonitzen però no desapareixen!

I nosaltres cap a la Maru falta gent. 
Salut!

Projecte amb el suport de: 



 

dissabte, 5 de febrer del 2022

Punt 172 (-42m) Mostrari d'objectes perduts

Matí ennuvolat però amb onatge acceptable per fer immersió amb la Maru. Volem aprofitar per continuar fent proves amb la càmera nova i la lent de gran angular. Ens decidim pel punt 172 situat sobre la barra d'en Goula, davant de Fenals (Lloret de Mar). L'aigua continua fresqueta (12ºC) així que millor no pensar-s'ho gaire... Baixem!

Bé, serà que som força a prop del port de Blanes, serà que la barra és molt coneguda pels pescadors professionals i esportius, però l'espectacle d'avui es pot resumir com a: mostrari d'arts de pesca abandonats! Ja al 2018 vàrem fer un mapejat de xarxes i altres arts de pesca abandonades>> també amb el suport de #ProyectoLibera>>. Però avui us podrem ensenyar com aquestes arts queden passat un temps al fons del mar. Si mireu cap al centre de la imatge hi ha una estructura estriada que penja de la roca fins tocar la sorra: són caps d'alguna xarxa abandonada. Ja es troba totalment colonitzada per tota mena d'organismes (algues, espoges, briozous...) fent que es mimetitzi amb el paisatge.

A la zona central de la barra la presència de les forcadelles (Anthias anthias), el banc de peixos rosats, és particularment notable. A més es pot observar l'estructura d'esquerdes i forats on molts peixos aprofiten per fer-hi el seu cau. Si cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran, observareu que a l'àrea foradada del centre és plena de fils de pescar.

Hi ha parts de la roca que sobresurten més que d'altres, però inclús en aquesta, si us fixeu a la meitat dreta de la imatge, hi ha fils de pescar i fins i tot una tovalloleta d'un sol ús enganxades! 

A aquest altre extrem de la barra rocosa hi ha més fils de pescar abandonats que ja quasi ni es reconeixen. Però si queden tan ben colonitzats, quin problema hi ha? Doncs que acaben esdevenint com unes estovalles que cobreixen els forats, fent que molts organismes no hi puguin viure.

En algunes zones els forats són tan grossos que si no fos per les ampolles que portem a l'esquena hi podríem entrar dins. Molls de roca, sargs, variades i meros són habitants habituals però avui no n'hem trobat cap. Potser els fils de pescar que es veuen per sobre la roca hi tenen alguna cosa a veure?
 
I per si en quedava cap dubte del què us hem estat explicant, aquí teniu una nansa. Pops o llagostes hi poden entrar dins però no en poden sortir. Al estar abandonada la nansa continua pescant, essent una trampa mortal però de cap profit per ningú. Aquesta activitat passiva és el què s'anomena pesca fantasma. Un gran problema a la nostra costa.


I com que el temps és una mica boig, millor no refiar-se'n i cap a la Maru falta gent!
Salut!

Projecte amb el suport de: