dijous, 5 de gener de 2023

Punt 191 (-31m) Una esponja en reproducció!

Aprofitant que les previsions són encara millors que les d'ahir, decidim repetir punt d'immersió. Ens hem deixat moltes coses per explicar-vos, però acompanyat de més fotos sempre s'entén millor. Baixem!

Es tracta d'un entorn de petites pedres molt colonitzades on no hi arriba molta llum solar tot i trobar-se a només 31m de profunditat. I què delata aquesta manca de llum? Doncs que es vegin tantes esponges!

Dies enrere ja us vàrem introduir a les particularitats de la seva anatomia>> En aquesta ocasió us mostrarem algunes més i unes en reproducció! A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides). Normalment les veiem com si fossin canelobres com es veu al post que us hem indicat. La d'avui en canvi fa tot d'estructures laminades.


I com sabem que es tracta de la mateixa espècie? Pels òsculs en forma d'estrella que té! Recordem que es tracta d'organismes filtradors. L'aigua entra per uns foradets petits que té per tota la superfície, es filtra per uns canals i surt per uns forats més grossos i aparents que anomenem òsculs


Un cas on els òsculs són encara més evidents és el d'Ircinia variabilis

Vist de prop es pot apreciar com n'és de porós i com fins a l`òscul hi desemboquen tot de canals. Es tracta d'una esponja de coloració molt variable, podent ser de rosada a violada passant pel gris o el marró! Tot depèn dels organismes fotosintètics que contingui!

D'altres són com una taca groga rugosa incrustada a la roca com la de la imatge que pertany al gènere Suberitidae

A d'altres se li poden distingir els canals perquè sobresurten con en el cas de l'esponja incrustant taronja (Spirastrella cuncatrix). D'aquesta se n'han trobat casos que arriben a cobrir un metre quadrat de superfície!

O molt semblant però de colors clars és la Phorbas tenacior

Altres tenen una forma globular amb pocs òsculs. Hi ha vàries espècies que s'hi assemblen i caldria prendre una mostra i mirar les espícules (petites punxes internes que fan funció de "costelles")

Però la què ens ha sorprès avui és aquesta Chondrosia reniformis perquè s'està reproduint! 
Bé, potser d'es d'aquest angle no és tan evident...

Veieu aquesta mena de llengua que penja? Això és que s'està per reproduir de forma asexual! Les esponges són uns organismes curiosos que es poden reproduir de forma sexual i asexual. La reproducció sexual implica la producció de cèl·lules sexuals (oòcits i esperma) que poden ser produïts tots dos pel mateix individu o per individus separats (un fa de mascle i l'altre de femella). Sovint la fecundació és dóna de forma interna i les larves resultants són expulsades al medi marí. Viuran de les seves reserves i nedaran buscant un substrat adient on adherir-se i créixer. Estem parlant de larves de menys d'un mil·límetre de llargada! Però avui estem presenciant un fet menys habitual, la reproducció asexual. En aquest cas estem presenciant el què s'anomena fragmentació: una porció de l'individu, aprofitant la força de la gravetat comença a deixar-se caure fins acabar trencant-se de la resta. Si el substrat on caigui és adient per agafar-s'hi tindrem una nova esponja totalment funcional!

Aquí en tenim una altra en una fase més inicial. La part blanca no conté organismes fotosintètics perquè fins fa poc estava enganxada a la roca

Aquest fragment en canvi ja no li falta gaire per acabar-se d'estirar i trencar-se

Això sí, tot i que les esponges competeixen per colonitzar substrats durs mitjançant substàncies químiques, hi ha altres organismes que no els hi molesta per res. Aquest és el cas d'aquests petits ascidis (Pycnoclavella communis) que, com les esponges, també s'alimenten per filtració

Entre els ascidis també en trobem de ben grans, robustos i de color vermell con la leucèmia (Halocynthia papillosa). O si us fixeu més amunt n'hi ha de transparent més petits (Clavelina lepadiformis)

I qui passa per sobre de tots endrapant el què troba pel camí aquest llimac de mar Felimare picta (tot i que a la imatge és sobre una alga i no una esponja!)

Amb gustos deferents tenim aquest Antiopella cristata que ja us en vàrem parlar dies enrere>>

O aquesta Flabellina que prefereix menjar-se les hidrozous (uns parents de les meduses també urticants!)


I nosaltres que ja tornem cap a la Maru pensant que potser demà caldria tornar...
Salut!

dimecres, 4 de gener de 2023

Punt 191 (-31m) Primera de l'any i revisant l'hidròfon!

Primer dia de l'any assolellat i amb mar pràcticament plana, què és el millor que es pot fer???? Anar a l'aigua!

Com que portem uns dies sense anar-hi millor començar per alguna cosa tranquil·la i ja posats donar una ullada a l'hidròfon>>. Ja hi porta 3 mesos i sempre va bé verificar que tot segueix al seu lloc. Baixem!

Ara l'aigua ja és a 16ºC, així que anem vestits de ple hivern encara que fora de l'aigua el dia és ben primaveral. La visibilitat és excepcionalment bona i ens permet veure de seguida l'hidròfon. 

L'aparell en si, de moment, no està gaire colonitzat

Però no podem dir el mateix del cap que vam lligar a una boia per trobar-lo més fàcilment: ja s'hi han enganxat un bon grapat d'organismes. Esperem que per la propera vegada no hagin enfonsat la boia! 

L'objectiu de l’hidròfon és detectar la presència de peixos que han estat marcats amb un transmissor i veure quins desplaçaments fan. Això no treu que d'altres de tafaners s'hi acostin per veure de què es tracta com aquest sarg imperial (Diplodus cervinus). Això sí, curiós però mantenint una distància prudencial, potser degut a l'ensurt que ha tingut: fixeu-vos que just a l'inici d'on hauria de ser l'aleta dorsal li falta un tros!

Altres "passants" d'interès comercial és aquesta morruda (Diplodus puntazzo), que és de fàcil distingir amb aquest "nas" tan punxegut

Acompanyant-la tenim castanyoletes (Chromis chromis)


I alguns encara són juvenils com ho demostren les marques blau brillant del cap que encara li queden

Ens trobem prop d'una praderia de Posidonia oceanica que fa que sigui habitual veure els cabots d'alga (Gobius cruentatus)

És molt característic en adults que tinguin els llavis tacats de vermells. A nosaltres ens fan gràcia les seves aletes pectorals, sembla que intenti fer flexions!

I fent guàrdia a l'entrada de qualsevol part de la roca que pugui recordar a una cova hi trobem els reietons (Apogon imberbis). De fet no és habitual veure'n tants fora del cau

Però vistos de prop ja veieu que fan cara de pocs amics

I ara sí que per nosaltres ja toca tornar cap a la Maru!
Salut!