diumenge, 29 de gener del 2023

Som prou nets? - transsecte 2

 Avui continuem amb el segon transsecte del projecte Som prou nets?>> 

Aquesta vegada som molt a prop de la bocana del port, pel què ens quedarem al costat de l'espigó. Aquí la profunditat és de només 4.4m, però degut a la de punts de sortida d'aigües pluvials propers, ens ha semblat interessant veure què hi ha.

Hem marcat el punt de partida amb una boia i nosaltres ens hi apropem portant-ne una altra per senyalitzar en tot moment la nostra posició

Últim cop d'ull per verificar que tot està correcte i... Baixem!

Prop del punt de partida el fons es veu molt net

Passem a tocar de les roques de l'espigó i també es veu tot molt net

Una mica més endavant hem trobat el què podria ser una estatja o corda gruixuda. En qualsevol cas no ha arribat fins aquí arrossegada per les aigües pluvials

I final de transsecte!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Projecte amb el suport de:

diumenge, 15 de gener del 2023

Som prou nets? - transsecte 1

Avui és un dia especial perquè comencem projecte nou! L'hem titulat Som prou nets?>> I es que estem farts que amb cada temporal la platja s'ompli de brossa i ja no diguem de tota la què trobem al fons del mar... Així que per posar una mica de llum a tot plegat ens hem decidit a analitzar què ens porten les rieres cada vegada que hi ha fortes pluges. Teòricament són aigües netes que no cal tractar i van directament a mar. Però realment són prou netes?

Hem pres nota de sortides que hi ha a les platges de Blanes i a partir d'aquí hem determinat uns transsectes. Els farem 2 cops: un abans d'un episodi de fortes pluges i un altre després d'un d'aquests esdeveniments.

Avui hem començat amb el transsecte 1 a cala Sant Francesc (Blanes). La intenció és escombrar la zona entre els 0-10m de profunditat. En aquest cas ens aturem a l'alçada de l'escull d'Es Niell i seguim 300m fins arribar a la platja

Per fer els mostrejos hem acoblat una càmera DJI Osmo Action 3 a un torpede

Però com que un cop submergits és molt fàcil desorientar-se, hem lligat una brúixola a l'empunyadura del torpede. Així que ara caldrà estar ben atents i no perdre el rumb!
(Bé, de totes maneres portem una boia per senyalitzar la posició en tot moment!)

Saludem als companys que són dalt de la Maru i baixem!

A 10m de profunditat ens trobem el fons sorrenc cobert d'algues

Continuem avançant i ja no en trobem. En canvi els fons esdevé més ondulat

Trobem les primeres roques i amb elles la primera bossa de plàstic...

Ara sí ja hem arribat a la riba...

...i final del transsecte!

Entre el bar i els lavabos hi ha la sortida de les aigües pluvials. L'accés a la cala és amb un fort pendent, així que en cas de fortes pluges l'aigua hi arriba amb molta força. A veure què ens espera!
Però per avui, cap a la Maru falta gent!
Salut!

Projecte amb el suport de:

divendres, 6 de gener del 2023

Punt 191 (-31m) Esculls coral·lins mediterranis!

Avui ja és l'últim dia de bon temps fins a proper avís, així que no ens ho pensem i tornem al mateix punt (davant platja Fenals, Lloret de Mar). Encara hi ha algunes cosetes que us voldríem explicar... Baixem!

Quan ets al fons del mar i mires al teu voltant, no tota la roca és d'origen geològic, també n'hi ha de biogènic! És a dir, organismes vius amb el seu esquelet calcari van formant construccions que acaben essent l'hàbitat per a moltes altres espècies. De quines es tracten? Anem a veure-les d'una mica més de prop...

Aquestes làmines rosades que semblen un bolet de soca corresponen a l'alga coral·lina Lithophyllum stictaeforme. Sí, sí, és una alga rogenca i ben dura!

I aquí tenim una altra alga rogenca coral·lina, la Lithophyllum racemus. Aquesta en canvi forma el què s'anomena un rodòlit: es tracta de capes d'alga que embolcallen un gra de sorra o restes d'alguna petxina. Els corrents marins i la fauna la fan rodolar, pel què són com pilotetes ben vives per tots els costats!

Però quan parlem d'esculls coral·lins, ens referim a estructures molt més grans i massives. A la zona mediterrània n'hi havia fins fa cosa de 6 milions d'anys que el mar pràcticament es va assecar >>. En el seu lloc van quedar unes immenses salines on en alguns punts el gruix de sal és de fins a 3 km! Van caldre cosa de 2,5 milions d'anys perquè en el seu lloc es tornessin a formar esculls coral·lins. Però de quines espècies estem parlant? De cnidaris hexacoral·laris!

Els què ens seguiu ja sabeu que en aquest blog sovint parlem dels cnidaris, que vindrien a ser els organismes dotats de tentacles urticants. I en particular dels octocoral·laris, és a dir, el què tenen al voltant de la boca 8 tentacles com ara les gorgònies. Avui en canvi us volem parlar dels hexacoral·laris, els que acostumen a tenir 6 tentacles o múltiples de 6. Aquest és el cas de les anemones. Us en presentem unes quantes que hem vist avui. A la imatge una ortiga (Anemone viridis).

Més camuflada amb l'entorn l'Aiptasia mutabilis


De tentacles molt més curts i rabassuts és l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa)

I incrustada sobre una esponja groga tot i que també ho pot fer-ho sobre roca directament és l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae)

Totes aquestes són més o menys toves, pel què no formaran esculls coral·lins. Aleshores, de què estem parlant? De les madrèpores! Són semblants però d'esquelet molt calcificat. N'hi ha de solitàries, com la Balanophyllia europaea que vàrem trobar el passat octubre>> i d'altres que formen colònies que poden arribar a ser esculls coral·lins. I absolutament totes són espècies protegides!

I aquí teniu l'estrella de la immersió d'avui, la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)!

Es tracta d'una espècia colonial que forma bioconstruccions amb forma de coixí. Cada individu fa un diàmetre de 4-5mm de forma més o menys arrodonida. En zones de poc corrent poden fer fins a 10 cm d'alçada. Té un esquelet calcari robust i estan unides entre elles per una massa calcària anomenada coenosteum

Es tracta d'un corall no tropical que s'alimenta del què poden captar els seus tentacles i sobretot de l'aliment que li proporcionen les zooxantel·les! Les zooxantel·les són algues que viuen dins de la madrèpora i tenen capacitat de fer la fotosíntesi. Les substàncies que produeixen serveixen d'aliment a la madrèpora. En conseqüència només trobarem la C. caespitosa en zones il·luminades, sent menys abundant a mida que baixem a més profunditat.

Les estructures que hem trobat avui ronden enter els 20 - 80 cm de diàmetre però el registre fòssil que se'n té ens diu moltes coses sobre el canvi climàtic! Al principi del post us hem dit que no és fins fa cosa de 2,5 milions d'anys que tenim esculls coral·lins protagonitzats per aquesta madrèpora. I on es trobaven? Doncs a Almeria hi ha una zona de més de 3.000 m2! Però encara és més interessant saber a quina altitud o profunditat respecte el nivell del mar al què es troben aquests fòssils. A Taranto (Itàlia) n'hi ha de quan el nivell del mar era 8 m més alt que no pas ara. I d'altres de quan el nivell del mar era 130 m per sota de l'actual! I tot i aquests grans canvis, C. caespitosa a continuat a formar esculls coral·lins.

Prefereix aigües tranquil·les amb aportacions importants d'aigua dolça. S'han aplicat tècniques de raigs X sobre fòssils i organismes vius i s'ha vist que els períodes de major creixement han estat en situacions de major aportació de sediments molt fins dels rius amb temperatures més elevades que les actuals

Aleshores què ha passat en aquesta colònia? Només la part marró fosc de l'esquerra és encara viva!

De la resta ja només en queda l'esquelet calcari. D'acord que acabem de passar un estiu particularment calorós, on la temperatura de l'aigua ha estat persistentment calenta. Però el registre fòssil ens indica que la temperatura no és un problema, podria ser la manca de pluges amb la conseqüent disminució de sediments i nutrients?

Bé, no sabem si es causa del canvi climàtic, però està clar que l'activitat humana té també impactes directes evidents: com aquest escull antiarrossegament llençat sobre una zona ja de per se rocosa!!!

O els fils de pescar i les tovalloletes d'un sol ús que també aquí s'hi estan acumulant...

En qualsevol cas no ens deixa de meravellar tot el que C. caespitosa ha arribat a superar en 2,5 milions d'anys! Ah! I si voleu veure un veritable escull coralí són a Croàcia a les illes de Prvic i Pag. Tot i que la més espectacular es troba al llac marí de Veliko al Parc Nacional de Mljet:  entre els 5 - 15m de profunditat hi ha una àrea de 650 m2 coberta de colònies. Nosaltres no descartem posar-ho a la propera Carta als Reis, i vosaltres?


I mentre us ho penseu, per part nostra cap a la Maru falta gent!
Salut!

***********
Bibliografia específica
Aguirre J., Jiménez, A.P. (1998) Fossil analogues of present-day Cladocora caespitosa coral bancks: Sedimentary setting, dwelling comunity, and taphonomy. (Late Pliocene, W Mediterranean). Coral Reefs, vol 17, Issue 3, pp 203-213

Trainito E, Baldacconi R. (2016) Coralli del Mediterraneo. Ed. Il Castello

dijous, 5 de gener del 2023

Punt 191 (-31m) Una esponja en reproducció!

Aprofitant que les previsions són encara millors que les d'ahir, decidim repetir punt d'immersió. Ens hem deixat moltes coses per explicar-vos, però acompanyat de més fotos sempre s'entén millor. Baixem!

Es tracta d'un entorn de petites pedres molt colonitzades on no hi arriba molta llum solar tot i trobar-se a només 31m de profunditat. I què delata aquesta manca de llum? Doncs que es vegin tantes esponges!

Dies enrere ja us vàrem introduir a les particularitats de la seva anatomia>> En aquesta ocasió us mostrarem algunes més i unes en reproducció! A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides). Normalment les veiem com si fossin canelobres com es veu al post que us hem indicat. La d'avui en canvi fa tot d'estructures laminades.


I com sabem que es tracta de la mateixa espècie? Pels òsculs en forma d'estrella que té! Recordem que es tracta d'organismes filtradors. L'aigua entra per uns foradets petits que té per tota la superfície, es filtra per uns canals i surt per uns forats més grossos i aparents que anomenem òsculs


Un cas on els òsculs són encara més evidents és el d'Ircinia variabilis

Vist de prop es pot apreciar com n'és de porós i com fins a l`òscul hi desemboquen tot de canals. Es tracta d'una esponja de coloració molt variable, podent ser de rosada a violada passant pel gris o el marró! Tot depèn dels organismes fotosintètics que contingui!

D'altres són com una taca groga rugosa incrustada a la roca com la de la imatge que pertany al gènere Suberitidae

A d'altres se li poden distingir els canals perquè sobresurten con en el cas de l'esponja incrustant taronja (Spirastrella cuncatrix). D'aquesta se n'han trobat casos que arriben a cobrir un metre quadrat de superfície!

O molt semblant però de colors clars és la Phorbas tenacior

Altres tenen una forma globular amb pocs òsculs. Hi ha vàries espècies que s'hi assemblen i caldria prendre una mostra i mirar les espícules (petites punxes internes que fan funció de "costelles")

Però la què ens ha sorprès avui és aquesta Chondrosia reniformis perquè s'està reproduint! 
Bé, potser d'es d'aquest angle no és tan evident...

Veieu aquesta mena de llengua que penja? Això és que s'està per reproduir de forma asexual! Les esponges són uns organismes curiosos que es poden reproduir de forma sexual i asexual. La reproducció sexual implica la producció de cèl·lules sexuals (oòcits i esperma) que poden ser produïts tots dos pel mateix individu o per individus separats (un fa de mascle i l'altre de femella). Sovint la fecundació és dóna de forma interna i les larves resultants són expulsades al medi marí. Viuran de les seves reserves i nedaran buscant un substrat adient on adherir-se i créixer. Estem parlant de larves de menys d'un mil·límetre de llargada! Però avui estem presenciant un fet menys habitual, la reproducció asexual. En aquest cas estem presenciant el què s'anomena fragmentació: una porció de l'individu, aprofitant la força de la gravetat comença a deixar-se caure fins acabar trencant-se de la resta. Si el substrat on caigui és adient per agafar-s'hi tindrem una nova esponja totalment funcional!

Aquí en tenim una altra en una fase més inicial. La part blanca no conté organismes fotosintètics perquè fins fa poc estava enganxada a la roca

Aquest fragment en canvi ja no li falta gaire per acabar-se d'estirar i trencar-se

Això sí, tot i que les esponges competeixen per colonitzar substrats durs mitjançant substàncies químiques, hi ha altres organismes que no els hi molesta per res. Aquest és el cas d'aquests petits ascidis (Pycnoclavella communis) que, com les esponges, també s'alimenten per filtració

Entre els ascidis també en trobem de ben grans, robustos i de color vermell con la leucèmia (Halocynthia papillosa). O si us fixeu més amunt n'hi ha de transparent més petits (Clavelina lepadiformis)

I qui passa per sobre de tots endrapant el què troba pel camí aquest llimac de mar Felimare picta (tot i que a la imatge és sobre una alga i no una esponja!)

Amb gustos deferents tenim aquest Antiopella cristata que ja us en vàrem parlar dies enrere>>

O aquesta Flabellina que prefereix menjar-se les hidrozous (uns parents de les meduses també urticants!)


I nosaltres que ja tornem cap a la Maru pensant que potser demà caldria tornar...
Salut!