dissabte, 1 d’octubre de 2022

Punt 191 (-30m) Instal·lant un hidròfon!

Avui aprofitant una finestra de bon temps i bona mar ens hem animat a col·laborar amb el projecte Xarxa Catalan de Marcatge i Seguiment de Fauna Aquàtica (Catalan Tracking Network>>). Es tracta d'una iniciativa científica impulsada per la Universitat de Barcelona, juntament amb la Direcció General de Política Marítima de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu és fer un seguiment dels desplaçaments que fan els animals marins a la costa catalana a fi de millorar-ne la gestió.  I és que hi ha espècies que fan tot el seu cicle vital per la mateixa zona, però d'altres poden fer grans desplaçaments. Al projecte anterior RESMED>> van detectar una orada marcada a Narbona en aigües de l'Estartit!

Com fer-ho? Doncs per una banda amb la col·laboració de pescadors professionals i recreatius per pescar, marcar amb un transmissor acústic i alliberar espècies d'interès (meros, llobarros, corballs, espets...). I per altra banda, col·locant al fons marí hidròfons: uns aparell receptors dels senyals acústics que emeten els transmissors de la fauna marina marcada.

I aquí tenim a en Bernat Hereu, professor de la Universitat de Barcelona i Coordinador del projecte ensenyant-nos l'hidròfon. És aquest cilindre que té a les mans. 

La nostra proposta de punt és el 191, es troba entre les cales de Sa Boadella i la platja de Fenals (Lloret de Mar). Situat a 30m de profunditat, és una barra rocosa amb zones planes que esperem evitin que l'hidròfon quedi cobert de sorra. Així que senyalitzem el punt amb una boia i després baixem l'hidròfon amb uns caps a poc a poc perquè no es tombi...

I aquí comencen les nostres aventures! L'hidròfon per funcionar bé cal que estigui dret, però clavant-lo a la sorra s'acabaria tombant o enterrant. Així que s'ha preparat una base de formigó amb un cilindre de PVC perquè quedi dret. L'hidròfon és dins del cilindre. Malauradament, tot i les precaucions ha quedat sobre una roca! El conjunt pesa vora 30kg, així que per a desplaçar-lo li lliguem un globus.

El què nosaltres anomenem globus, és realment una bossa de plàstic que al ficar-hi aire s'infla i puja cap amunt. Així que l'important és no inflar-lo massa que sinó s'ho emportarà tot cap a la superfície i haurem de tornar a començar! 

Avui tot ha anat rodat. Tot i l'entrebanc inicial,  ja tenim l'hidròfon en marxa per detectar la fauna marina marcada que passi per la zona. El punt escollit és prop d'una praderia de Posidonia oceanica, així que confiem detectar molt de "trànsit"!
De moment, si feu clic sobre la imatge i resseguiu el cap taronja veureu que hi ha un espet enorme que ha vingut a veure què era tot aquest enrenou!

Aquí el teniu!

Perquè us en feu una idea de com és l'entorn aquí en teniu algunes imatges. La part rocosa té molts forats i està molt colonitzada.

La presència d'algues és notable i algunes de grans dimensions com aquesta boina (Codium bursa). Amb alguns feixos de fulles de Posidonia oceanica provinents de la praderia que hi ha a prop.

Però de tots els peixos que han estat observant les nostre maniobres aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) sembla que no li ha fet massa gràcia. 

Això sí, tampoc avui podia faltar el capítol d'"objectes perduts". Una tovalloleta d'un sol ús... Esperem que cap cobreixi l'hidròfon!

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Si voleu col·laborar a la compra de marcadors acústics i hidròfons perquè la xarxa catalana sigui més informativa podeu ser micromecenes de la Universitat de Barcelona clicant aquí!>>

Salut!












diumenge, 14 d’agost de 2022

Una altra xarxa fantasma amenaça la praderia de Posidonia oceanica de Punta Santa Anna (Blanes)

Dijous 11 d'agost rebem un avís dels companys de #tekkiesdepakotilla (TdP) que han localitzat  una xarxa fantasma a la praderia de Posidonia oceanica propera a punta Santa Anna, a 18m de profunditat. Aquí en teniu la filmació:

Es tracta un altre cop d'una xarxa de tipus monofilament d'uns 100m de llargada, sense galls, ni res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. No és recent, ja que les algues l'han colonitzada. Es troba parcialment col.lapsada, però encara pot pescar.  

Divendres 12 d'agost ho notifiquem a pescafantasma.cat i ens indiquen que necessiten les coordenades exactes. Ens coordinem amb els companys que l'han trobada i acordem que marcaran la posició amb globus de submarinista i nosaltres n'agafarem la posició. 

Dissabte 13 d'agost els companys de #tekkiesdepakotilla (TdP) la marquen amb dos globus (gràcies a Delfí i Meritxell!!!), per agafar la posició exacta i filmen tota la xarxa. La filmació es molt important per les persones que faran el reportatge  fotogràfic ja que es veuran punts crítics i punts potencialment perillosos per als bussejadors. 

I aquí teniu el punt on es troba la xarxa. Com podeu veure la posició és molt semblant a la xarxa que vam treure al maig>>. Ves que no sigui del mateix pescador?



Diumenge 14 baixem per fer el reportatge fotogràfic. El primer que veiem és que la xarxa és a sobre de la praderia Posidonia oceanica

 

I una cosa molt important per considerar una xarxa com a fantasma: el gall (un flotador de porexpan amb banderola i matrícula del vaixell de pesca que es obligatori posar) ha sigut tallat per algú. Aixó vol dir que no hi ha res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. Conclusió: ÉS UNA XARXA FANTASMA!!!

Aquí podeu veure com el final de la xarxa acaba en un dels flotador que la mantenen aixecada i no hi ha rastre de cap gall. Els que sí que hi ha és una posta de calamar! (Són aquesta mena de macarrons blancs que es veuen entre els dos flotadors) 


De seguida veiem que es tracta d'una xarxa monofilament. L'avantatge que tenen aquest tpus de xarxes és que són molt lleugeres i calen pocs flotadors perquè es mantinguin aixecades. Per l'aspecte sembla que porta uno o dos mesos a l'aigua. 

La xarxa, degut al pes de les algues i altres organismes que l'estan colonitzant fa que es col·lapsi sobre la praderia de Posidonia oceanica amb 3 conseqüències: 1) aixafa les fulles privant que hi arribin nutrients, 2) les algues filamentoses que estan creixent sobre de la xarxa eviten que la llum solar arribi a la Posidonia, cosa vital per la seva supervivència i 3) tanca l'accés al peixos que s'hi reprodueixen!!! 

En altres paraules, o es treu la xarxa, o aquesta praderia morirà amb el conseqüent empobriment d'oxigen a l'aigua, més moviment de sorra (com si ara a les platges ens en sobrés) i menys hàbitat disponible perquè s'hi reprodueixin els peixos, molts d'ells d'interès comercial!!!





Un dels extrems de la xarxa està fet una pilota, segurament on es devia enganxar i per això s'ha abandonat



Part de la xarxa es troba sobre fons sorrenc

El procés de colonitzacio no és uniforme

Part de la xarxa passa per sobre de zones rocoses

En aquesta zona de la xarxa encara pot pescar encara que els organismes que la colonitzen la fan una mica més visible. El monofilament que es fa servir té un to verdós que aquí ja no es veu

Encara que xarxa no está pescant, aquest roger (Mullus surmuletus) i el tamborer (Simphodus cinereus) s'estaran preguntant què ha passat amb casa seva?

I aquests dos serrans (Serranuls cabrilla) que estan estudiant la xarxa, què deuen pensar?

Qui ha fet honor a la seva fama és aquest pop (Octopus vulgaris) que ha aconseguit escapar-se de la xarxa!


Així que indignats i tristos, tornem cap a la Maru que falta gent! I a donar les darreres dades a pescafantasma.cat!

Salut!


diumenge, 31 de juliol de 2022

Punt 437 (-38m) Qui n'és el responsable?

 Matí calorós que convida a moure's ràpid abans de què sigui encara pitjor. I és que ja portem un més de juliol amb temperatures que assoleixen els 35ºC sense dificultat. La temperatura de l'aigua ja és de 27ºC, cosa francament excepcional per aquesta zona del litoral. Decidim provar sort en un punt relativament proper al port de Blanes: punt 434, profunditat 38 metres ja tocant a la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

D'entrada dues coses que ens han xocat: 1) Quin FRED!!!! Des dels 32m de profunditat i fins al fons només 16ºC!!!  I 2) tota la roca està coberta d'aquesta alga muscilaginosa que ho tapa tot

O millor dit, quasi tot. Al centre de la imatge unes puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) que tot i el seu aspecte és un animal! 

I en contra del què diu molta bibliografia, a aquesta profunditat sí que trobem bavoses de franja negra (Parablennius rouxi). De fet si aneu amb ulleres i tub des de qualsevol platja en podreu veure per les roques

Malauradament la resta del paisatge està cobert per tota mena d'algues: vermelles, brunes i verdoses. Ja penses que per ser estiu la temperatura puja i anima a que creixin. Però és que aquí estem a només 16ºC, res a veure amb els 27ºC de la superfície! Vaja, que aquí baix la temperatura ha pujat amb prou feines un parell de graus respecte la primavera...

Però com a dominant, destacar aquesta alga muscilaginosa. Esperem que no privi d'aliment a totes les esponges i altres organismes que colonitzen la roca. 

Però el què encara ens ha deixat més parats és la quantitat de brossa abandonada que hi hem trobat! Fils de pescar...
Alguns enredats amb tovalloletes d'un sòl ús...

Xarxes que de tan colonitzades es mimetitzen amb la roca, però estan cobrin cavitats que proporcionarien un lloc per viure per a moltes espècies. En entorns com aquests acostumem a veure morenes, congres, molls roquers que aprofiten aquestes cavitats. Avui, res de res.

Allà on mires, només hi ha que brossa...

Més fijls de pescar embolicats amb tovallotetes d'ún sol ús. I fins i tot aquí aquestes algues que us comenten les embolcallen

En racons més amagats també trobem tota mena d'escombraries

I les zones més cantelludes de les roques ja semblen un bazar: a la meitat esquerra una xarxa, al centre de la imatge caps, fils de pescar i com no, MÉS TOVALLOLETES D'UN SOL ÚS!


El passat mes de març a Nairobi (Kènia) els governs del món, dins del programa de l'ONU per al Medi Ambient (UNEP), van acordar que es redactarà un tractat internacional per prohibir la contaminació per plàstics que s'ha d'aprovar el 2024. Esperem que per llavors hi hagi prou consciència col·lectiva per posar un aturador a tot plegat!

Salut!

Projecte amb el suport de:




diumenge, 12 de juny de 2022

Punt 438 (30m) Davant cala St Francesc (Blanes)

Avui el dia no acompanya massa i preferim quedar-nos prop del port per si hem de tornar corrents! Ens dirigim al punt 438, a l'alçada de cala St Francesc (Blanes), popularment coneguda com a cala Bona. Es tracta d'un conjunt de roques petites que es troben a 30m de profunditat. Baixem!


L'aigua està particularment neta, així que ens permet gaudir del paisatge! Al tenir força llum disponible en comparació a les immersions de 40-50m de profunditat, la presència d'algues colonitzant les roques és dominant. A la imatge aquestes làmines rosades corresponen a l'alga calcària Lithophyllum stictaeforme. Sí, sí, tot i tractar-se d'una alga és ben dura!

Tot i ser roques relativament petites (no s'alcen més d'un metre del fons) i  els organismes predominants són molt variables. En aquesta roca l'alga rosada no és tan dominant i n'hi trobem de verdoses i brunes que no sabem identificar

En aquesta altra en canvi, a més de la rosada, hi té molta presència l'alga verda Flabellia petiolata. Fa uns ventalls que podreu apreciar millor si cliqueu sobre la imatge. És pròpia de zones poc il·luminades. Així que ja ens indica que tot i la bona visibilitat d'avui, sovint no deu ser així!

Aquí en canvi, de les algues comentades quasi no se'n veuen. Però també els peixos varien. Per fora la roca es veuen castanyoletes (Chromis chromis), propis d'aigües poc profundes. Però en primer pla hi tenim peixos rosat, les forcadelles (Anthias anthias), que són més habituals a més profunditat


I com a indicadors que som en una zona més aviat fosca, aquí ja trobem esponges com a organisme predominant en bona part de la roca. De color blanc-grisós i coberta de "craters" Phorbas tenacior. Per sobre d'aquesta hi ha l'esponja vermella vellutada Crambe crambe. I a la zona groga s'intenta obrir pas l'esponja groga Axinella damicornis. I diem obrint pas perquè està colonitzada per l'anemone incrustant groc Parazoanthus axinellae (són les trompetetes grogues que en sobresurten)

Encara en l'apartat d'esponges volem destacar l'esponja d'or (Aplysina aerophoba). Tot i la seva delicada coloració en contacte amb l'aire es torna d'un negre-verdós!

Altres organismes que colonitzen la roca és aquesta colònia d'ascidis Diazona violacea, popularment coneguda com a estofat. Es tracta d'organismes filtradors on cada individu és un sac amb dos forats amb forma de sifó: per un entra l'aigua i per l'altre en surt

I en plena cacera trobem aquesta estrella de mar ataronjada Hacelia attenuata. Si feu la imatge més gran veureu que les taques rodones que té són realment enfonsaments de la seva pell!

Malauradament avui també tenim capítol d'"objectes perduts". A la imatge una xarxa abandonada ja molt colonitzada. Tal i com ja vàrem mostrar en un mapejat de Els Jardins Submergits de la Selva al 2018>> com més a prop del port més se'n troben. 

També trobem altres trossos de plàstic que ni sabem de què podien ser

O un tros de canonada en mig del grapissar. Sí, no es tracta de runa, sinó del què els biòlegs anomenem maërl: un conjunt d'algues calcàries colonitzades per tota mena d'organismes (esponges, briozous...). Si us hi fixeu hi trobareu molts dels organismes que hem comentat en el post d'avui!

I nosaltres cap a la Maru falta gent!
Salut!