Punt 223 (-41 m) Un petit jardí

Continuem fent proves amb la càmera nova, però aquesta vegada sense la lent de gran angular. Això ens hauria de permetre fotografiar detalls que amb la càmera anterior (Canon G12) no era possible. Avui ens decidim pel punt 223, es troba a la barra rocosa de davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) a 41 metres de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una barra molt fragmentada on en alguns trams s'eleva 1 metres del fons del mar. Lloc ideal perquè s'hi amaguin animals de mitjanes dimensions. A la imatge un serrà (Serranus cabrilla), peix molt territorial que intenta plantar-nos cara per defensar el seu territori. Això sí, quan ja no ho veu clar, tampoc dubta a sortir corrents!

Ah! I no us feu il·lusions, l'organisme vermellós no és corall vermell, sinó la Myriapora truncata, més coneguda com a fals corall. De fet no té res a veure, es tracta d'un briozou. Vaja, que de corall, res de res!

Entre els organismes colonitzadors de la roca destaquem la presència d'esponges canalobre (Axinella polypoides). Normalment les trobem lliures d'epífits (organismes que hi creixen a sobre), però aquesta no és el cas. Serà que està malalta? Per l'aspecte general no ho sembla i la temperatura de l'aigua (13ºC) ja és normal per l'època de l'any cosa que en ocasions la podria estressar. Però pel cas d'avui no sabem què pensar.

I aquí tenim la primera sorpresa del dia, una garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida i és només la cinquena vegada que en veiem!

Ja més habitual és trobar aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que es distingeix

per aquests petits forats que ressegueixen els seus braços de dalt a 

baix

Avui ens fa particular il·lusió mostrar-vos aquesta anemone: Anemone viridis. Sovint quan en trobem només veiem la part dels tentacles, però no s'aprecia com s'ho fa per restar subjecte a la roca. Doncs aquí ho veieu,  té tot un peduncle que fa de ventosa i d'allà ningú la mou!

I just al costat hi hem trobat aquesta petita gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Cada vegada que parlem de gorgònies us expliquem que es tracta d'animals colonials. De fet són parents de les meduses, però enlloc de viure lliurement, estan unides entre si pel què seria el cap formant branques

Avui amb la càmera nova us ho podem mostrar millor!!! Cada "trompeteta" de la imatge, són un conjunt de 8 tentacles urticants que formen el seu sistema bucal. Els científics els anomenen pòlips i el fet que tingui 8 tentacles es fa servir per a classificar-la com de la subclasse Octocorallia. Avui està de "cacera" i els podem observar. Ja veieu que de fet, cada tentacle és com un petit arbret. Quan hi ha pocs nutrients a l'aigua, tota aquesta estructura s'amaga dins de la part més robusta de la branca. Vist a ull nu, les branques d'una gorgònia quan té els pòlips oberts li dóna una especte esponjós i, quan estan amagats, aleshores semblen filferros. Però no ens ha d'enganyar, està ben viva!

Ja de camí de tornada, la roca no disposa de grans forats i aquestes morenes (Muraena helena) han trobat la solució: compartir forat! Ara, perquè encara són petites hi caben però d'aquí un parell de mesos ja no ho veiem tan clar que sigui possible!

Abans d'acabar novament tenim apartat "objectes perduts". A la imatge fils de pescar abandonats que estan molt colonitzats. 

I novament una tovalloleta d'un sol ús. Aquesta és ben recent que encara es veu de color blanc. Fins quan deixaran de dir que són biodegradables??? A mar es colonitzen però no desapareixen!

I nosaltres cap a la Maru falta gent. 

Salut!

Projecte amb el suport de: 

 

Punt 172 (-42m) Mostrari d'objectes perduts

Matí ennuvolat però amb onatge acceptable per fer immersió amb la Maru. Volem aprofitar per continuar fent proves amb la càmera nova i la lent de gran angular. Ens decidim pel punt 172 situat sobre la barra d'en Goula, davant de Fenals (Lloret de Mar). L'aigua continua fresqueta (12ºC) així que millor no pensar-s'ho gaire... Baixem!

Bé, serà que som força a prop del port de Blanes, serà que la barra és molt coneguda pels pescadors professionals i esportius, però l'espectacle d'avui es pot resumir com a: mostrari d'arts de pesca abandonats! Ja al 2018 vàrem fer un mapejat de xarxes i altres arts de pesca abandonades>> també amb el suport de #ProyectoLibera>>. Però avui us podrem ensenyar com aquestes arts queden passat un temps al fons del mar. Si mireu cap al centre de la imatge hi ha una estructura estriada que penja de la roca fins tocar la sorra: són caps d'alguna xarxa abandonada. Ja es troba totalment colonitzada per tota mena d'organismes (algues, espoges, briozous...) fent que es mimetitzi amb el paisatge.

A la zona central de la barra la presència de les forcadelles (Anthias anthias), el banc de peixos rosats, és particularment notable. A més es pot observar l'estructura d'esquerdes i forats on molts peixos aprofiten per fer-hi el seu cau. Si cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran, observareu que a l'àrea foradada del centre és plena de fils de pescar.

Hi ha parts de la roca que sobresurten més que d'altres, però inclús en aquesta, si us fixeu a la meitat dreta de la imatge, hi ha fils de pescar i fins i tot una tovalloleta d'un sol ús enganxades! 

A aquest altre extrem de la barra rocosa hi ha més fils de pescar abandonats que ja quasi ni es reconeixen. Però si queden tan ben colonitzats, quin problema hi ha? Doncs que acaben esdevenint com unes estovalles que cobreixen els forats, fent que molts organismes no hi puguin viure.

En algunes zones els forats són tan grossos que si no fos per les ampolles que portem a l'esquena hi podríem entrar dins. Molls de roca, sargs, variades i meros són habitants habituals però avui no n'hem trobat cap. Potser els fils de pescar que es veuen per sobre la roca hi tenen alguna cosa a veure?

 

I per si en quedava cap dubte del què us hem estat explicant, aquí teniu una nansa. Pops o llagostes hi poden entrar dins però no en poden sortir. Al estar abandonada la nansa continua pescant, essent una trampa mortal però de cap profit per ningú. Aquesta activitat passiva és el què s'anomena pesca fantasma. Un gran problema a la nostra costa.

I com que el temps és una mica boig, millor no refiar-se'n i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Projecte amb el suport de:

Punt 125 (-41m) Una mica de paisatge

Matí assolellat amb mar de fons de mig metre. Aquest onatge no és l'ideal amb la Maru ja que es fa sentir molt, però amb el bon dia que fa no es pot desaprofitar! De fet estem provant una càmara nova, així que intentarem resoldre uns dels problemes que tenim al fer fotos: els paisatges! Sovint us expliquem la forma de les roques on anem, però a les imatges només us n'ensenyem trossos d'aquestes. I és que si la volem fotografiar sencera, ens n'hem d'allunyar massa per la potència que tenen els flaixos. Ja ho intentem, però ens surten tan fosques que ni les pengem de la pena que fan! Avui amb aquesta càmera li hem afegit una lent humida de gran angular. Què vol dir això? Anem per parts: el gran angular ens permet acostar-nos més a les roques i encara agafar-les senceres. Així que els nostres flaixos les podran il·luminar millor. I al ser humida vol dir que deixem que hi hagi aigua entre la lent i la càmara. De fet, la podem treure mentre fem la immersió i tornar-la a posar! Això sí, com que amb la nostra respiració fem bombolles, hem d'anar amb compte que no se'ns en fiquin entre la lent i la càmara, sinó a les fotos ens hi sortiran unes rodones. De fet, estem tan nerviosos que no ens atrevim a treure la lent, així que avui les imatges seran de paisatges. Baixem!

Tot i que s'està acostant la primavera, l'aigua encara és força clara. Els peixos més habituals que ja ens alertem de que som davant d'una roca gran (més de 2 metres de llargada) són les forcadelles (Anthias anthias), els peixos rosats de la imatge. Formen bancs molt nombrosos i quan t'hi acostes es queden a un metre de distància per sobre teu.

Tot i que la roca està colonitzada per organismes de molts tipus, les esponges destaquen per la seva forma i colors. Al centre de la imatge la Dysidea avara, tot i que presenta un color rosa clar, sovint presenta un color més fort i tirant a violat. 

Aquí les forcadelles ja s'han allunyat una mica i podem apreciar la forma de la roca. Tots els organismes de coloracions vermelloses i taronjoses no les veiem durant la immersió, només quan fem la fotografia apareixen. I és que la franja de llum vermella penetra molt poc a l'aigua, als primers metres ja es deixa de veure d'aquest color per tornar-se en marronós fosc. Així que fer una foto és sempre una sorpresa!

Aquestes formacions rocoses tan foradades no són d'origen geològic sinó biogènic! Això és de bon comprovar: si pots pessigar-ne un trosset és que és de tipus biogènic(restes d'organismes vius i carbonat càlcic que ha precipitat i ho encimenta tot). De fet és molt característic que estiguin plenes de forats. Vaja, l'ambient ideal perquè tota mena d'organismes s'hi pugin amagar, incloent-hi els peixos. O que les estrelles de mar hi facin escalada!

El conjunt fa una mena de barres que sobresurten de forma irregular sobre el fons sorrenc. Als extrems acostumen a ser més baixes i presentar petits passadissos.

I tornant a l'apartat d'"objectes perduts", tampoc en aquesta ocasió hi podia faltar un fil de pescar. I és que els pescadors amb canya tenen sempre problemes amb aquest tipus de roques, a qualsevol punt se'ls hi poden quedar enganxades i les tenen que abandonar. Potser haurien d'aprendre que és per fora d'aquestes roques on trobaran els dèntols més grossos?

Final de la sessió de proves. I ara cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 168 (-40m) Tornem-hi!

Avui tornem al punt 168 ja que fa unes setmanes no vàrem poder explorar la roca degut al fort corrent. Segueix fent molt de fred, fora de l'aigua i a l'aigua només 13ºC. I és que quan estàs submergit es perd molta calor corporal, així que caldrà estar molt atent! Baixem!

Les aigües són més clares del que semblaven abans de tirar-nos a l'aigua. Només arribar al fons ensopeguem amb aquesta llagosta talla extra, que no sembla estar molt contenta de la visita!!!

Aquí la teniu en detall

A les roques més altes hi ha petits caus molt colonitzats sobretot per l'esponja groga Aplysina aerophoba.

Avui hem trobat una altra vegada un tipus d'ascidia nana que havíem descrit al punt 198 el 19 de desembre de 2021>>. Són d'aquesta mena de tubs semitransparents de l'especie Pycnoclavella nana. Tot i el seu aspecte es tracta d'animals filtradors

Desafortunadament no tot són coses boniques, com aquesta tovalloleta d'un sol ús que hi ha arran de la roca... 

O aquesta xarxa abandonada que entre les dues roques forma una mena de teulada...

I un cas encara més extrem, el d'aquesta xarxa que embolcalla tota una roca... Amb els dies quedarà colonitzada de tal manera que qualsevol forat que pugués tenir ja no quedarà accessible i perdrem microhàbitats

I ara sí, tornem cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Punt 155 (-39m). Dia d'esponges

Matí gèlid (4ºC) però amb poc vent, així que cap a l'aigua falta gent!

Enfilem cap al punt 155, a 39 metres de profunditat davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Es tracta d'una roca amb forma de U on en alguns punts sobresurt quasi dos metres del fons. Des de la barca l'aigua es veu particularment verdosa, esperem que a baix no ho estigui tant. Baixem!

La roca està molt foradada creant cavitats molt grans com es pot apreciar a la imatge

Els organismes més abundants són les esponges. Aquí podem veure una colònia d'Aplysina aerophoba, l'esponja groga del centre de la foto

També les roques petites que envolten les grans estan colonitzades per esponges, com aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) de mig metre d'alçada que creix envoltada d'una atra esponja lilosa: la Dysidea avara

Però no tot són esponges. A la tornada cap al fondeig ens trobem amb aquesta mena de blonda, que ven al contrari del què sembla és ben dura! Es tracta d'una colònia del briozoo Reteporella grimaldii, popularment coneguda com a punteta de Neptú. Vaja que de punteta res, es tracta d'una colònia d'animalons!

 

I com no!!! A la secció objetes perduts no podia faltar el fil de pescar barrejat amb la tovalloleta d'un sol ús...

A nosaltres ja se'ns acaba el temps i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Amb el suport de:

Punt 168 (-40m) Primera de l'any...

Reprenem l'exploració i ens decidim per una de senzilleta a 40m de profunditat per tornar a agafar el ritme. Matí assolellat, una mica de mar de fons però aconseguim fondejar en el punt sense problemes.

Baixem!

Vaja, la primera de l'any i sembla més aviat que ens haguem llençat en un plat de brou de verdures ben espès! Només es veu verd fins pràcticament arribar al fons. Durant la baixada anem notant tensió en el cap del fondeig i efectivament.... el fondeig està garrejant! Què vol dir això? Doncs que hi ha tanta corrent que tot i tenir-hi 8kg de plom s'està desplaçant pel fons.

De fet sempre tirem al costat de la roca per evitar fer malbé el fons marí, doncs ho hem fet tan bé que ni veiem la roca! 

Lligat al cap del fondeig hi tenim, a més, un llum estroboscòpic que fa flaixos de llum com els què porten els avions. Així ens dóna una mica de marge per no perdre'l de vista encara que s'allunyi en aigües tèrboles com avui! 

Només aconseguim veure algunes pedretes aquí i allà...

El corrent és tantfort, que fins i tot aquestes ascidies que formen colònies ben erectes s'estan doblegant!

Tot i les condicions, encara trobem "objectes perduts", com ara una llauna (cervesa?) i una tovalloleta d'un sol ús ja de color marronós a la part alta de la roqueta.

Però el fondeig continua sense aturar-se, així que millor tornar dalt de la Maru abans d'haver de lamentar mals majors!

Ara sí que podem dir que pel 2022 només podem millorar!!!!

Salut!

Amb el suport de: