diumenge, 11 de desembre de 2022

Gavots a Blanes!

Avui, per tercera setmana consecutiva, hem vist gavots (Alca torda) al port de Blanes! Es tracta d'un ocell nòrdic que ve a passar l'hivern en aigües mediterrànies. És de mida semblant a una gavina i recorda a un pingüí. 


El seu cant és com el d'un ànec però una mica més greu

Ara llueixen el seu plomatge hivernal, però a l'estiu canvia una mica i tot el cap serà negre. Aquí en teniu unes imatges>> on podreu apreciar a més les línies blanques ben fines que tenen al bec i les ales.

El què ens ha deixat molt impressionats són les seves apnees: no només per la seva durada, sinó també per la seva freqüència. A estones han estat alternant com a mínim mig minut sota de l'aigua amb respiracions de només 3 segons! I si descansen més temps, tranquil·lament s'hi estan minut i mig. I tot això acompanyat d'uns bons desplaçaments! Així que ja us podeu imaginar que intentar fotografiar-los, sense teleobjectiu i enmig d'un port ha estat molt entretingut!

Però com s'ho fan?

Just abans de cabussar-se estiren el coll fins que toca l'aigua, obren el bec per agafar aire, separen les ales i...

XOF!
I a partir d'aquí a afinar la vista per veure per on surt!

Però és que a més a més, hem passat de veure'n només un diumenge 27 de novembre a veure'n 4! Ja els vàrem veure dimarts i avui encara hi són!


Els amics d'ornitho.cat informen que, a Catalunya, normalment se'n veuen de l'ordre de 2-10 individus al llarg del mes de novembre. En canvi, enguany ja portem més d'un centenar d'albiraments! I és que les fortes borrasques al nord d'Europa ha fet que a molts els hi hagin vingut ganes de passar l'hivern a la Mediterrània. Més informació>>

Salut!

diumenge, 20 de novembre de 2022

Punt: Posidonia de Fenals amb sorpresa! (-18m)

Matí de veritable tardor finalment! Només 10ºC amb vent de terral persistent. Hem sentit que a Tarragona i Balears hi ha floracions de Posidonia oceanica. Un esdeveniment considerat poc freqüent que passa cada 5-10 anys. Com que també tenim mar de fons de vora un metre, ens hem decidit a anar a la praderia que hi ha davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Tot i el Sol, el dia és incòmode per la mar creuada: el vent ve en una direcció i l'onatge arriba d'un altre degut a la tramuntana que bufa mar endins. Avui excepcionalment preferim esperar a veure si es confirmen les prediccions i baixa el vent... I després de mitja hora... la cosa millora, així que baixem!

I aquí tenim la praderia ben florida! Hmmm... no veieu les flors? Un moment que ens posem arran de terra!

Les flors són aquesta mena de de brots verd clar. No queden per sobre la praderia sinó, respecte les fulles, es troben a mitjana alçada

Aquí en teniu un detall. 

I com veieu es van obrint en forma de ventall. Cap al maig es convertiran en fruits que suraran i es coneixen com a olives de mar

Però en aquest entorn també s'hi amaguen d'altres organismes com els ascidis. A la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa). S'alimenta filtrant l'aigua a través de les dues obertures que funcionen com un sifó.

Però hi ha altres espècies que viuen formant colònies. Com en el cas de la Pseudodistoma crucigaster, on cada parell de puntets corresponen a un individu. 

I d'altres són pedunculats, és a dir, que s'agafen al substrat a través d'una mena de peu. Aquest és el cas de la Pycnoclavella communis. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu veure les "costelles" que té per mantenir els seu cos en forma de sac obert!

Però no tot són organismes petits, aquí tenim aquesta morena (Muraena helena) que es passeja molt ben camuflada

Malauradament també s'hi camuflen "objectes perduts" com ara ampolles de cervesa...

O algun nedador o nedadora intrèpida que ha perdut les ulleres...


Ups! Però amb tant de prat no sabem com tornar cap a la Maru. Ah! Allà al fons hi ha el globus amb un llum estroboscòpic penjat. Estan lligats a una boia que fem servir per marcar la nostra posició. Avui sí que ens estan fent molt de servei!

I ara sí, cap a la Maru falta gent! 

*  *  *  *  *
Ei! Que encara no s'han acabat les sorpreses per avui. Al recollir la boia semblava que tingués sorra enganxada. Però no pot ser perquè el fons es troba a 18m de profunditat! Aleshores hem vist que els granets de sorra es movien... Així que hem vist que es tractava d'algun tipus de larva i els hem tornat a l'aigua.
Però al arribar a casa n'hem trobat alguns més enganxats a l'equip i aquí en teniu el resultat!

És una larva de cranc del gènere Liocarcinus. Les larves passen per diferents fases on canvien de forma, la de la imatge és una larva megalopa. Si us hi fixeu té un parell de potes acabades en pinça i després encara 4 parells més de potes. La cua és força llarga i els ulls sobresurten molt!

Aquí teniu el detall del cap d'un altre individu. Sobretot us la mostrem perquè es veu molt bé la forma de la pinça. Justament és amb les pinces que s'arriba a definir de quina espècie es tracta. Però no tenim bibliografia per poder acabar-la de classificar. S'accepten propostes!!!


I ara sí, donem per finalitzades les aventures d'avui.
Salut!

diumenge, 9 d’octubre de 2022

Punt 240 (-30m) Orelles d'elefant als afores del port

 Avui no tenim clar que les condicions es mantinguin adequades per fer submarinisme, així que, aprofitant que poca gent s'ha animat a sortir a mar, ens quedem a prop del port. Es tracta d'una zona molt plana, de fons dur, on sembla que la roca, en alguns punts, hagi estat tallada amb una radial. Profunditat: 30m. 

Baixem!

Efectivament, la roca és ben dura i als marges es formen petites coves allargades

Les esquerdes són aprofitades per tota mena d'organismes. Com l'anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Espècie endèmica del Mediterrani que sovint entre els seus tentacles s'hi passegen crancs i gambetes per recollir les sobres dels seus "àpats"!

Parent de l'anterior però amb un esquelet ben calcificat és la madrèpora solitària (Balanophyllia europaea). Es tracta d'una espècie protegida i segons la bibliografia no tolera bé l'escalfament de l'aigua. Caldrà veure per una altra vegada si en tornem a veure!

Potser seran esquerdes petites, però hi hem trobat vàries morenes (Muraena helena) que no estan disposades a desaprofitar-les per amagar-s'hi!

Això no treu que valgui la pena treure la lupa per admirar organismes com aquest arbret (Eudendrium racemosum). Es tracta d'un hidroïdeu, un parent de les gorgònies

Que vist de prop també té a les seves "branques" tot de pòlips urticants que li serveixen per alimentar-se

Perquè en pugueu fer la comparació, aquí teniu una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Com es pot apreciar, les branques són molt més gruixudes i robustes. I els pòlips a més de molt més grossos tenen els tentacles ramificats

Aquí en tenim una altra amb els pòlips amagats, d'aquí el seu aspecte de filferro. Això sí, tant l'una com l'altra tenen les puntes mortes. Serà per les aigües persistentment calentes d'aquest any?

Sobre alguns trams de roca hi predomina l'alga verda (Codium effusum)

Però el què realment ens ha cridat l'atenció és la presència abundant són les orelles d'elefant (Spongia  lamella). El diàmetre d'aquests calzes era de mínim 40cm!

Algunes presidint el trist espectacle de fils de pescar abandonats...

Algunes amb bon estat de salut

Altres una mica colonitzades

I d'altres massivament colonitzades, cosa poc habitual i ens fa pensar que s'estan morint. Serà conseqüència de la persistent temperatura alta de les aigües?

I amb aquests interrogants al cap nosaltres tornem dalt de la Maru!
Salut!

dissabte, 1 d’octubre de 2022

Punt 191 (-30m) Instal·lant un hidròfon!

Avui aprofitant una finestra de bon temps i bona mar ens hem animat a col·laborar amb el projecte Xarxa Catalan de Marcatge i Seguiment de Fauna Aquàtica (Catalan Tracking Network>>). Es tracta d'una iniciativa científica impulsada per la Universitat de Barcelona, juntament amb la Direcció General de Política Marítima de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu és fer un seguiment dels desplaçaments que fan els animals marins a la costa catalana a fi de millorar-ne la gestió.  I és que hi ha espècies que fan tot el seu cicle vital per la mateixa zona, però d'altres poden fer grans desplaçaments. Al projecte anterior RESMED>> van detectar una orada marcada a Narbona en aigües de l'Estartit!

Com fer-ho? Doncs per una banda amb la col·laboració de pescadors professionals i recreatius per pescar, marcar amb un transmissor acústic i alliberar espècies d'interès (meros, llobarros, corballs, espets...). I per altra banda, col·locant al fons marí hidròfons: uns aparell receptors dels senyals acústics que emeten els transmissors de la fauna marina marcada.

I aquí tenim a en Bernat Hereu, professor de la Universitat de Barcelona i Coordinador del projecte ensenyant-nos l'hidròfon. És aquest cilindre que té a les mans. 

La nostra proposta de punt és el 191, es troba entre les cales de Sa Boadella i la platja de Fenals (Lloret de Mar). Situat a 30m de profunditat, és una barra rocosa amb zones planes que esperem evitin que l'hidròfon quedi cobert de sorra. Així que senyalitzem el punt amb una boia i després baixem l'hidròfon amb uns caps a poc a poc perquè no es tombi...

I aquí comencen les nostres aventures! L'hidròfon per funcionar bé cal que estigui dret, però clavant-lo a la sorra s'acabaria tombant o enterrant. Així que s'ha preparat una base de formigó amb un cilindre de PVC perquè quedi dret. L'hidròfon és dins del cilindre. Malauradament, tot i les precaucions ha quedat sobre una roca! El conjunt pesa vora 30kg, així que per a desplaçar-lo li lliguem un globus.

El què nosaltres anomenem globus, és realment una bossa de plàstic que al ficar-hi aire s'infla i puja cap amunt. Així que l'important és no inflar-lo massa que sinó s'ho emportarà tot cap a la superfície i haurem de tornar a començar! 

Avui tot ha anat rodat. Tot i l'entrebanc inicial,  ja tenim l'hidròfon en marxa per detectar la fauna marina marcada que passi per la zona. El punt escollit és prop d'una praderia de Posidonia oceanica, així que confiem detectar molt de "trànsit"!
De moment, si feu clic sobre la imatge i resseguiu el cap taronja veureu que hi ha un espet enorme que ha vingut a veure què era tot aquest enrenou!

Aquí el teniu!

Perquè us en feu una idea de com és l'entorn aquí en teniu algunes imatges. La part rocosa té molts forats i està molt colonitzada.

La presència d'algues és notable i algunes de grans dimensions com aquesta boina (Codium bursa). Amb alguns feixos de fulles de Posidonia oceanica provinents de la praderia que hi ha a prop.

Però de tots els peixos que han estat observant les nostre maniobres aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) sembla que no li ha fet massa gràcia. 

Això sí, tampoc avui podia faltar el capítol d'"objectes perduts". Una tovalloleta d'un sol ús... Esperem que cap cobreixi l'hidròfon!

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Si voleu col·laborar a la compra de marcadors acústics i hidròfons perquè la xarxa catalana sigui més informativa podeu ser micromecenes de la Universitat de Barcelona clicant aquí!>>

Salut!

diumenge, 11 de setembre de 2022

El derelicte Ciudad de Barcelona (-32m)

Enguany Malgrat de Mar commemora el 85è aniversari del trist esdeveniment que va presenciar davant de la seves platges: l'enfonsament de la motonau Ciudad de Barcelona. És el 30 de maig del 1937, en plena Guerra Civil Espanyola que el creuer de luxe Ciudad de Barcelona transportava 280 passatgers, la majoria brigadistes de diferents nacionalitats que venien a lluitar pel bàndol republicà. El vaixell va ser torpedinat pel submarí franquista General Sanjurjo. La nau es va enfonsar al cap de pocs minuts. La presència de pescadors en el moment de l'atac va permetre salvar molts dels passatgers tot i que 50 van morir ofegats.

Si passegeu per la platja de Malgrat de Mar, a l'alçada de l'estació de tren hi trobareu aquest cartell que en recorda l'esdeveniment

I al costat aquesta escultura que recorda als ofegats i en marca els seus països d'origen. Aquest indret ara es diu el Parc de la Solidaritat. El punt escollit no es casual: mirant a mar hi ha la Pilona>>, i darrera d'aquesta és on es va enfonsar el Ciudad de Barcelona.

I aquí trobareu més informació de l'acte de commemoració



Del Ciudad de Barcelona què en queda?

Encara durant la Guerra Civil es va intentar reflotar la nau sense èxit. Anys més tard es va dinamitar per extreure'n algunes parts, però què en queda?
Doncs a 32 m de profunditat hi trobareu part de la quilla i les quadernes amb alguna xarxa enredada.










Però si teniu curiositat per saber com havia estat aquest vaixell i què n'ha estat dels supervivents, aquí trobareu més informació>>

Salut!