diumenge, 19 de desembre de 2021

Punt 198 (-38m) Un dia estrellat!

 Avui canviem de registre, no anem a un punt tant profund (38 metres), som davant de la platja de Treumal on comença una barra rocosa coneguda com a Barra d'en Goula. Baixem!

Aigües molt clares que ens permeten gaudir d'aquesta barra tan colonitzada. En primer pla una esponja d'or (Aplysina aerophoba). Al final d'aquesta mena de dits que té hi trobem l'òscul: l'obertura per on hi entra l'aigua que filtra per capturar-ne l'aliment.
I una mica per darrera, la primera estrella de mar del dia, una estrella vermella (Echinaster sepositus)

Vorejant la roca trobem variades (Diplodus vulgaris), castanyoletes (Chromis chromis) i xucles (Spicara maena)



I la sopresa del dia és aquesta estrella espinosa (Coscinasterias teniuspina), és la primera que trobem als Jardins Submergits de la Selva. De fet és habitual a profunditats entre 5-25m de profunditat, però a més ja no ho és tant.

Al centre de la imatge aquesta alga calcàrea rosada (Lithophyllum stictaeforme) té particular bon aspecte. De fet hi estem bastant a sobre, ja que ens ha arribat que a altres zones de la costa s'estan morint. Per saber-ho cal fixar-se en els marges, si són blancs aleshores és que està malalta. La de la imatge en canvi és ben rosada!
Continuem explorant forats...

D'aquí volem destacar el conjunt de tubs transparents del centre de la imatge. De fet si us fixeu estan pedunculats, és a dir, que tenen com una tija que els aferra a la roca. Es tracta d'un tipus d'ascidia nana (Pycnoclavella communis). Són animals filtradors amb un sistema digestiu que recorda a les velles ampolles de sifont: per la part de dalt és per on entra l'aigua, baixa fins al fons del sac i després torna a pujar per finalment sortir per un foradet més petit que hi ha al costat del de l'entrada. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure a més dels dos forats la mena de "costelles" que té per evitar deformar-se!

I també aprofitem per a mostrar-vos un cuc de closca particularment cridaner! Es tracta d'una Protula tubularia. El plomall taronja és de fet el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Això sí cal anar ràpid, perquè a la què t'hi acostes s'amaga dins del tub que es veu encastat a la roca. I és que aquests no s'ho pensen ni un moment, no sigui que se'ls mengin!

Passant a la secció objectes perduts, comencem amb un fil de pescar,

una bossa de plàstic
i les fastigoses tovalloletes d'un sol ús! Fins quan diran els fabricants que són biodegradables quan a mar no ho són pas???

I nosaltres cap a la Maru falta gent!
Salut!


dissabte, 16 d’octubre de 2021

Punt 36 (-50 m) Punt de control de gorgònies

Finalment les condicions meteorològiques tornen a ser bones i ens decidim per anar a un punt de control de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Aquí les havíem estat mesurant i analitzant genèticament en el marc del projecte GorGene>> . Anem a veure com estan. Baixem!

Les condicions de l'aigua són bones, tant, que no hi ha menjar per les gorgònies així que tenen els pòlips tancats. És a dir, que el seu aspecte és de filferro colorejat però són ben vives!

Avui hi ha més presència de les forcadelles (Anthias anthias), els peixos rosats de la imatge. I alguna llagosteta (Palinurus elephas) ha decidit passar-hi un temps en els forats que ofereix la roca

Malauradament no totes estan en bones condicions, algunes és evident que han patit algun trencament de les seves branques. Recordem que tot i ser organismes colonials no es desmonten amb facilitat. Ben al contrari, els ventalls que formen estan encarats al corrent principal. D'aquí que faci l'efecte que s'hagin posat en fila per la foto. Els trencaments en canvi només els podem associar a dos factors: 1) que hàgin emmalaltit i se li caiguin els trossos morts o 2) resultat de l'activitat humana pesquera de la zona. 
El cas 1 es dóna sovint amb fortes pujades de temperatura i aquest estiu justament ho ha estat molt de calurós. Però això hauria afectat al conjunt de la població i com es veu a la fotografia, no és el cas. De fet a aquestes profunditats, l'escalfor de les radiacions solars té molta dificultat a arribar-hi i a ple agost encara hi teniem 16ºC tot i els 26ºC que hi havia a la superfície!
Així que novament certifiquem que el deteriorament és degut a l'activitat humana. Algú podria dir als pescadors recreatius que si volen dèntol, que tirin la canya FORA de les roques???? Als dèntols no els hi agrada gens anar per sobre les roques!!!

Afortunadament encara trobem especímens en bon estat de salut

Els cas d'aquesta gorgònia no tenim massa clar en quin estat de salut es troba. A la part central està  colonitzada i de la banda inferior dreta inclús hi falten part de les branques. L'hem estat estudiant per veure si hi havia fils de pescar o altres indicis per saber què fa que estigui en aquesta situació, però continuem sense tenir-ho clar. Això sí, la part sana pot continuar vivint encara que tingui algunes branques afectades.

I en altres parts de la roca l'estat de salut de les gorgònies és immillorable!

De totes maneres, sempre ens intriga com és que en algunes parts de la roca no n'hi ha quan sembla que s'hi donin les mateixes condicions per ser colonitzades. Aquí veiem el predomini d'aquestes algues calcàrees de colors rosats.

Malaruadament, també trobem especímens ben morts que amb prou feines encara serveixen de suport per a altres organismes que les colonitzen

I vet aquí els fils de pescar. De fet són de molt mal fotografiar perquè de seguida queden colonitzats, fent-los poc reconeixibles i amb la mateixa coloració dels organismes de l'entorn. Els de la imatge, en canvi, són recents.

I nosaltres que tornem cap a la Maru amb uns quants interrogants. I és que potser caldria trobar alguna manera de protegir aquests hàbitats tan frágils...

Salut!

dissabte, 4 de setembre de 2021

Punt G1 (-50 m) Visita d'inspecció

 Aprofitem el bon temps d'aquests dies per tornar al primer punt amb gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) del què els amics del Club Esportiu Subaquàtic de Calella (CESC) ens en van fer coneixedors. Som davant de Lloret de Mar i el punt es troba a 50m de profunditat.

Baixem!

La roca és tota una llosa on d'una banda fa penya segat. I en alguns forats llagostes (Palinurus elephas) s'hi amaguen


Algunes de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que hi trobem són particularment grans. La de la imatge fa prop d'un metre d'alçada. 

En aquest punt d'immersió no totes les gorgònies són tan grans, a la imatge en veiem un grupet que fan uns 40cm d'alçada. Això és particularment interessant perquè indica que aquesta roca ha tingut diferents episodis de colonització i que en cas de catàstrofe ecològica hi ha possibilitats que es regeneri. 
Cal dir que no sempre és així, per exemple al punt 22>> totes són de dimensions molt semblants (80cm), així que no només són molt velles és que tampoc s'estan reproduint ni repoblant amb poblacions properes! 


No tota la roca està coberta per gorgònies, però aixó no desanima a les llagostes per buscar-hi un cau! 

També ens ha sorprès trobar pels voltants aquests conglomerats calcaris del què sembla un escull coral·lí en formació

En el capítol esponges, destacar aquesta rosadeta, la Dysidea avara. No la veiem gaire sovint, així que ens l'apuntem! I sí, també hi ha les algues, però no sabem classificar-les. S'accepten propostes!

En el capítol de desgràcies denunciar la malasort d'aquesta gorgònia. Les gorgònies tenen un sistema molt eficient de subjecció a les roques i tots els corrents marins no es desenganxen. Per acabar com la de la imatge cal que sigui arrencada, per exemple algú que se li ha enganxat el fil de pescar?
 
I els efectes de la pandèmia també es deixen notar aquí a baix... i per mostra un guant de làtex...


A nosaltres ja se'ns acaba el temps i cap a la Maru falta gent!
Salut!











dilluns, 16 d’agost de 2021

Punt 242 (-58 m) Última ullada pel "jardinet"

Un nou matí encara tranquil que s'albira com el final de la setmana d'onada de calor. La mar sembla que no es doni per al·ludida i nosaltres tampoc! Així que aprofitem per tornar cap a la zona dels Jardins Submergits de la Selva més allunyada del port de Blanes. Sí, sí, tornem a ser a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) i és que amb la Maru suposa una horeta de navegació. Encara hi ha unes pedretes més que no hem explorat mai, són a 58m de profunditat.

Baixem!

Més que pedretes, el què s'intueix és una plataforma rocosa, on d'un costat sí que es pot apreciar un caient d'uns dos metres d'alçada. Per la part de sobre és tot pla amb gorgònies de tot tipus ben "plantadetes". A la imatge una gorgònia vermella (Paramuricea clavata), amb una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) reposant-hi al damunt després d'una nit de cacera. Malauradament a la base s'hi ha enganxanda una tovalloleta d'un sol ús, així que tot apunta a què en breu la gorgònia anirà emmalaltint ja que la zona amb la tovalloleta no es pot alimentar.


De fet la presenècia d'estrelles de mar de cistell és més que notable i no totes han trobat quelcom on enfilar-se. La de la imatge és ben bé sobre la roca i només ha desplegat la part terminal d'alguns dels seus braços: són com els circells d'una parra!


Novament certifiquem l'impacte de certes arts de pesca que erosionen el fons. A la imatge una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) que li manca un tros d'una de les seves branques. Tot i així, les estrelles de cistell no hi veuen cap problema per enfilar-s'hi, de fet, n'hi ha dues. Les veieu?

La superfície d'aquesta llosa rocosa també hi tenen una notable presència algues que no sabem identificar. I d'entre aquestes sobresurten també especímens de gorgònia blanca (Eunicella singularis) i de l'esponja canalobre (Axinella polypoides). A jutjar per la disposició dels braços de l'esponja evidencia que ens trobem en zona de corrents canviants, els té ben torts i mirant a totes bandes. Habitualment la seva disposició és més regular, recordant al de les gorgònies.

Observant-nos des de la part del caient de la roca hi ha aquesta morena (Muraena helena) que no ens treu l'ull de sobre. Sí, sí, ho heu entès bé, és ella qui ens observa a nosaltres. Està totalment fora del cau i per moltes fotos que li fem, no marxa!
De fet ens estem desesperant perquè tot i tenir davant una model tan pacient, ara és la càmara fotogràfica la què ens està fallant!



Això sí, la model, per precaució, es queda enganxada a la paret. Finalment, imaginem que un xic avorrida, fa una fuetada nedat enrere i marxa. Deu pensar que som uns extraterrestre ben curiosos que només sabem fer llumetes amb els nostres flaixos!


Mirant la part baixa de la roca, constatem que aquí també les gorgònies han rebut alguna estocada: veieu la gorgònia blanca que hi ha tombada? De moment aguantarà, però només que els sediments del voltant es moguin i la comencin a soterrar serà el seu final. Això sí, és la primera vegada que veiem tanta estrella de mar vermella junta: sembla que estiguin jugant a cuit i amagar!

I nosaltres que ja ens toca pujar dalt de la Maru que s'està aixecant mar!

Salut!

diumenge, 15 d’agost de 2021

Punt 239 (-57 m) Seguim en el jardinet!

La mar segueix com un plat i aprofitant que l'aigua és molt neta decidim que el segon torn explorarà un punt només una mica més 50m més enllà del 238. Es tracta del punt 239 a 57m de profunditat també format per pedres petites.

Baixem!

Tot i tractar-se de pedres molt baixes, ha resultat ser un mostrari de gorgònies! A la imatge una gorgònia groga que sospitem es tracti d'una Paramuricea macrospina, però no n'estem segurs. Això sí, la part central ha estat decididament espaçada com a resultes de l'activitat humana: potser algú practicant l'art de pesca del curricà de fons?

Aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), també és una gorgònia de branques molt més fines. Malauradament també ha estat escapçada i al seu lloc espècies oportunistes han aprofitat per colonitzar-la. Aquest és el cas de cuc Filograna implexa que té l'aparença de tros de fregall banc desfilat. Viu de forma colonial, fent una xarxa de tubs, d'aquí que es pugui confondre amb restes de tovalloletes d'un sol ús o teixit blanquinós deteriorat.

Ja de majors dimensions, hem trobat gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), de més de 60cm d'alçada. Malauradament, la de la imatge també sembla haver patit algun accident, ja que algunes branques també han estat escapçades.

Més sort sembla que hagi tingut aquesta gorgònia rosada (Eunicella verrucosa), ja que el ventall que formen les seves branques és complet. Però si mirem la base, està totalment colonitzada, indicant que ha patit algun tipus de deteriorament: s'hi haurà refregat el cap d'alguna àncora o art de pesca?

Deixem el capítol de gorgònies que ens ha desanimat força per passar a aquesta bella esponja groga: Axinyssa digitata. És la primera vegada que ens n'adonem de la seva presència, tot i que se la considera típica d'aquests tipus de fons que s'anomena coral·ligen.


I ara sí, tornem cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Punt 238 (-58 m) Un altre petit jardí

La mar segueix com un plat i l'aigua molt neta, i aixo s'ha d'aprofitar per visitar un punt nou i llun del port de Blanes. Ens decidim per aná al punt 238 (-58m). Es part d'un conjunt de pedres petites que es troben davant de Cala Canyelles. 

Baixem!

Comencem amb pedrs molt petites però molt colonitzades: aquí veiem el anemone incrustant Parazooanthus axinellae que creix sobre l'esponja que creien Axinella damicornis 


Però en pocs metres ja estem a roca molt coloniztada que aparexia en el sonar com un escalon i trobem una esponja canelobre (Axinella polypoides) de gairabè un metre, amb un una estrella cistella (Astrospartus mediterraneus) amb els braços mig oberts  


la roca está molt foradada i molt concurreguda per les diferentes espècies. Entre aquestes hem trobat un eriçó de pues llargues (Centrosthephanus longispinus), una especie protegida dels Jardins Submergits de la Selva. 

A les gorgónies sembla que aquesta roca no els agrada molt: aquesta gorgònia vermella (Paramuricea clavata) no te pinta de passars-ho molt be

Les que tenen bona pinta estan fora de la roca, com aquesta gorgònia groga (creiem que es una Paramuricea macruspina)

O la gorgònia blanca Eunicella singularis 

I per acabar una espècie que encara no haviem trobat als Jardins: la garota cor (Spatangus purpureus) amb espines i esquelet porpres. Es molt abundant als fons de sorra gruixuda i grapissar. Encara que normalment viu enterrada, sovint s'observa fent voltes en la sorra




I nosaltres tornem cap a la Maru que falta gent!
Salut!