diumenge, 5 de maig del 2024

Dia d'extraterrestres flotants!

Avui en un excés d'optimisme degut a les previsions ens hem animat a anar fins a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Teníem curiositat per explorar nous punts, però la realitat s'ha imposat: fa massa mala mar!

Hi hem anat de totes maneres i la sorpresa l'hem tingut pel camí: barquetes de Sant Pere (Velella velella)!

Durant les darreres setmanes n'hem vist moltes embarrancades a la platja. 

A ull nu sembla un musclo gelatinós equipat amb una vela...
Però res més lluny de la realitat: es tracta d'un organisme colonial emparentat amb les meduses. I si parlem de meduses, estem parlant de tentacles urticants per alimentar-se. Quan són a la platja amb prou feines els podem distingir, però anem a veure quin aspecte tenen mentre encara són al mar...


El primer que ens crida l'atenció, com quan són a terra, és aquesta mena de plataforma equipada amb una vela rígida gelatinosa. El què acabem de descriure és un sol individu que s'ha transformat per fer les tasques de flotació i navegació. I com que està tan exposat al Sol necessita protecció i això ho aconsegueix gràcies a la seva  coloració blavosa!

Bé, el què es diu navegar, tampoc és el cas. Senzillament es deixa portar pel vent i com que no tenen cap altre sistema de locomoció fa que de vegades acabin totes a la platja.

Les que hem vist ronden els 5-7cm de llargada. Però la sort és que ens hi hem pogut acostar i fotografiar per sota. Anem a veure-les...

I ara us podem presentar altres membres de la colònia. Al igual que amb les gorgònies, tots els individus que la componen són pòlips. Ara bé, aquí tenen funcions diferents i, per tant, formes també diferents. Ja hem parlat del què fa de flotador i vela. Els què es troben al perímetre de la plataforma flotant tenen forma de tentacle urticant. Aquests s'encarreguen de captar aliment (plàncton) i portar-lo cap als pòlips que tenen boca i capacitat de digerir. Els nutrients obtinguts són distribuïts per uns canals a la resta de la colònia. Pel què fa a la perillositat del seu verí, si no n'ets al·lèrgic, a les persones no causa gaire molèsties. 
Però estar a mar obert i sense saber cap a on et portarà el vent pot ser que passis dies per zones amb poc aliment disponible. Doncs les barquetes de Sant Pere tenen un pla B per alimentar-se: tenen unes algues (zooxantel·les) que viuen en simbiosi i són capaces d'aprofitar la radiació solar proporcionant-li aliment tal i com fan les plantes!

Això sí, tot i ser urticants, també tenen els seus depredadors: els cargols (Jantina pallida)!


La cosa encara més curiosa és el seu cicle vital: alterna entre aquesta estructura colonial feta de pòlips amb una fase sexual en forma de medusetes. Cada barqueta és tota ella capaç de produir només medusetes mascle o femella. Es tracta d'unes medusetes minúscules d'1mm de llargada. Quan arribin a la maduresa sexual produiran ous i espermatozoides que al unir-se crearan una larva anomenada coronaria que amb el temps serà una nova barqueta de Sant Pere. 

Però si tenen la mala sort d'acabar a la platja, es moriran assecades fins semblar paper de fumar que fàcilment s'endurà el vent.


I nosaltres que tornem cap a port abans d'acabar marejats del tot!
Salut!

diumenge, 18 de febrer del 2024

Punt 330 (-40m) Primera exploració de Restaurem!

Finalment, després de pràcticament 1 mes de mal temps podem sortir amb la Maru per iniciar el projecte Restaurem! Es tracta d'un petit projecte, amb el suport de #ProyectoLibera, on explorarem 3 punts representatius dels Jardins Submergits de la Selva.  En una primera visita n'avaluarem el seu grau de degradació amb filmacions i fotografies i, en una segona, es procedirà a la seva restauració dins de les possibilitats de les què disposem a S'Agulla. I és que a aquestes profunditats, el mínim esforç fa que es disparin els consums d'aire!

Som davant de s'Agulla, la petita cala que dona nom a la nostra associació. Avui baixarem a una zona de coral·ligen format de roques petites aïllades.  Malauradament, com ja vàrem observar amb el projecte Mapejat d'arts de pesca abandonat a la Costa Brava sud, com més a prop del port de Blanes, més arts de pesca abandonats! Però no només són arts de pesca, al projecte No només canvi climàtic, vàrem analitzar el trist protagonisme que també tenen les tovalloletes d'un sol ús. Així que avui intentarem fer la nostra contribució a la restauració del fons marí explorant el punt 330. Baixem!

Avui es nota que és febrer i no només perquè l'aigua des de la superfície fins al fons està tota a 14ºC, sinó perquè a més sembla que el paisatge estigui adormit. Fa fred i la vida es desenvolupa a un ritme més pausat. Al tractar-se de roques petites l'efecte crida que fan sobre els peixos de roca és relativament petit. Però no per això estan exemptes  de vida! A aquesta profunditat, poques algues i més organismes filtradors. Els protagonistes són sobretot ascidis i esponges.

Pel què fa a ascidis avui ens quedarem amb aquest estofat (Diazona violacea). És de tipus colonial, on els individus estan connectats per la base. Forma una estructura de dos orificis a mode de sifó, que li permet filtrar l'aigua. D'altres espècies són de forma solitària que els podreu veure més endavant en aquest post

Tot i que la major part de les clapes de colors corresponen a esponges, la rosada és una alga calcàrea (Lithophyllum stictaeforme). I sí, tot i ser rosa, també fa la fotosíntesi! L'esponja blau cel és una Phorbas tenacior, però la marronosa que cobreix la major part de la roca i la fosca de la base no les sabem identificar. I és que aquests organismes varien molt de color, sobretot perquè tenen algues que hi viuen en simbiosi. El mètode infal·lible és agafant una mostra i mirant les seves espícules: unes estructures calcàries que semblen escuradents i estrelles de tres puntes, serveixen per mantenir els canals oberts de la seva estructura porosa i els tipus que se'n troben són propis de cada espècie. Nosaltres a ull nu, no us en podem dir més detalls

Tot i la nostra inexpertesa per identificar aquest tipus d'organismes, són sempre un espectacle de veure!

I en aquesta banda de món on res és el què sembla: la taca verda no és una esponja, sinó una alga (Palmophyllum crassum). I aquesta mena de teixit conegut com a puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) es tracta d'un briozou: un animal colonial que viu dins d'una capsuleta d'on en sobresurten uns tentacles per captar aliment. Aquestes capsuletes van totes enganxades les unes amb les altres, formant aquestes estructures tan curioses.

I en quin estat de conservació es troba aquest punt? Doncs potser ens podia semblar un punt poc especial per la fauna piscícola, però a jutjar per la de fils de pescar que hi ha, potser no sempre ha estat així!

En alguns punt, els fils i altres arts formen uns bons manyocs que un cop colonitzats es fan tan difícils d'identificar com de retirar

El cas més curiós és potser el de la imatge. És evident que hi han fils de pescar, però està colonitzada per aquesta esponja taronja (Cliona rhodensis) que és perforant! És a dir, és una esponja que li agrada el substrat calcari, el qual pot ser una roca com una alga calcàrea. Així que no sabem si es tracta d'una roca amb fils enrotllats o només una massa de fils que primerament ha estat colonitzada per algues calcàries i després s'hi ha instal·lat a sobre l'esponja. Això sí, altres ascidis també han aprofitat per convertir-la en la seva llar. Hi distingim: la leucèmia (Halocynthia papillosa), el budell (Ciona edwardsi) i encara un altre de transparent que no sabem identificar.. Els veieu?


I pel què fa a xarxes també en trobem d'abandonades. La present no la retirarem per diversos motius: 1) no tenim els mitjans per fer una tasca tan perillosa i, 2) ja està col·lapsada i colonitzada, és a dir, ja no pesca, així que tampoc donem avís als companys de pescafantasma.cat. No és que ens agradi prendre aquesta decisió, però n'hi ha tantes i són tan complicades d'extreure que cal prioritzar les que encara pesquen. Però si ho voleu veure, aquí en teniu una mostra del què val caldre mobilitzar...

I el què sí que n'hi ha per tot arreu són tovalloletes d'un sol ús. Al estar colonitzades no es veuen blanques, però ja veieu que a mar no es degraden gens!

I sinó, pregunteu-li a aquest cap tinyós (Scorpaena notata) que davant de casa ja té fil de pescar i tovalloleta!

I on no hi ha roca trobem fils de pescar tirats metres i metres sobre el fons...

A veure què aconseguim treure consumint el mínim d'aire possible!

Seguirem informant!

Salut!

Amb el suport de:

dissabte, 13 de gener del 2024

Punt 191 (-30m) Revisant l'hidròfon!

Tot i que les previsions meteorològiques indiquen ona curteta i molt seguida... vaja, marejada quasi assegurada, ens animem a fer un punt relativament proper. Així que ben mirat, què millor que anar a donar un cop d'ull a l'hidròfon?! El passat 18 de novembre el vàrem canviar a fi de descarregar les dades recollides i canviar-li la bateria. L'anterior va fer un centenar de registracions d'una mateixa cèrvia (Seriola dumerilii) marcada a Banyuls (França) el 6 d'agost del 2021 i que rondava la nostra zona entre el 12 l'octubre - 16 novembre 2022. És a dir, ben poc temps després d'haver col·locat l'hidròfon. Aquí teniu un gràfic del seu periple, tot i que encara caldria afegir-hi les dades que la localitzen a Blanes. 
Aquesta història i la d'altres peixos marcats la podeu seguir a marcatgemari.cat A veure si enguany aconseguim registrar-ne més! Baixem!

Així primer de tot comencem verificant el què hi hem vingut a fer: l'hidròfon. Tot correcte i funcionant. Això sí, tot i que només han passat 2 mesos, ja està molt colonitzat.
I ara a gaudir del punt que sempre té sorpreses!

I aquí teniu l'estrella de la immersió d'avui, la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)! Es tracta de l'escull coral·lí mediterrani. Ja us en vàrem parlar extensament ara tot just fa un any i, aquesta fotografia és d'aleshores


I aquest és l'aspecte que té ara: veieu com de la part de dalt és més blanquinosa? Aquesta zona de l'escull està morta. Si bé aquest estiu passat ha estat persistentment calorós, no sabem si aquest és l'únic motiu del seu mal estat de salut

En canvi, si mirem la part central, veiem que estan bé de salut. Si us hi fixeu, tenen els tentacles desplegats que els hi serveixen per captar l'aliment

Una mica més enllà hem trobat altres colònies més petites que presenten un bon estat de salut com la de la fotografia. Així que aprofitant les visites periòdiques a l'hidròfon, farem seguiment de com evoluciona la madrèpora

Un "parent" de la madrèpora, però de tentacles molt més curts i rabassuts és l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa).

I amb tentacles molt més llargs tenim aquesta ortiga (Anemone viridis). Tant aquesta com l'anterior poden ser la llar de petites gambes transparent, però avui tampoc hem estat de sort

I per acabar aquest capítol d'organismes amb tentacles urticants (cnidaris) tenim aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). La veritat que tampoc té bon aspecte: totes les puntes de les branques les té colonitzades per altres organismes. Això només passa quan està debilitada. I és que per molt ben armada que estigui amb aquests tentacles, si les condicions ambientals no són favorables, no pot sortir corrents!

Esperem que no acabi com aquesta gorgònia!

L'aspecte general de les petites pedres que trobem en aquest punt són com la de la imatge

Amb presència d'algues verdes (Halimeda tuna) a la part superior i just a sota hi predominen les esponges

Acompanyats d'altres organismes filtradors com aquests petits ascidis (Pycnoclavella communis) on cada individu està separat de l'altre i té un peduncle amb el què s'agafa al substrat

Mentre altres ascidis prefereixen fer colònies ben compactes (Synoicum blochmanni) que fa que semblin mores o...

... bolets!

I qui ha decidit jugar a cuit i amagar amb nosaltres és aquest tord negre (Labrus merula) escapolint-se per tots els forats que ha trobat!

Malauradament, també aquí tenim "objectes perduts" com aquest xarxa...

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

diumenge, 24 de desembre del 2023

BONES FESTES I TOT EL MILLOR PEL 2024!!!

 


Punt 149bis (-38m) Per acabar l'any...

Avui probablement serà la darrera immersió de l'any i el punt 149bis té tants racons que ens ha vingut de gust tornar-la a explorar. És una roca allargada, d'uns 3m d'alçada plena de forats on s'hi amaga de tot. Baixem!

Com ja us vàrem explicar a la immersió passada, la roca està molt colonitzada però les preferències dels organismes que les colonitzen són fortament marcades per la llum i l'hidrodinamisme. I ja no diguem si no ets nedador!

Tot i que a part dels què neden i dels què no, també en trobem de "passejadors". Aquest és el cas d'aquesta garota violeta  (Sphaerechinus granularis). Es tracta d'un equinoderm que literalment significa pell de punxes. Bé les punxes són prou evidents, però com s'ho fa per estar en un pla inclinat i a més mantenir agafats aquests trossos d'alga que té per sobre per camuflar-se? La resposta són els peus ambulacrals! D'entre les punxes en surten una mena de tentacles acabats en ventosa que tant li serveixen per caminar, per quedar-se subjectat a un substrat, com per agafar el què trobi per camuflar-se. 

Un altre "passejador" que també és un equinoderm és aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). Tot i tenir aquests braços tan evidents, per moure's fa servir peus ambulacrals que es troben per sota!

I passant als nedadors, aquí teniu un banc de gerrets (Spicara smaris). És molt característica la seva taca fosca quadrangular al centre del cos, tot i que en alguns exemplars por estar molt difuminada. Al contrari de les xucles, que també tenen una taca, el seu cos és més allargat. Això sí, tot i anar en grups tan nombrosos, ja pots anar ràpid amb la càmera que desapareixen en un no res!

D'altres nedadors no tenen tanta pressa i van estudiant els forats de les roques. Aquest és el cas de la pastanaga (Labrus mixtus). El de la imatge podria ser una femella o un juvenil, el mascle té colors ben blaus. Al mig hi ha una forcadella (Anthias anthias) que formen grans bancs sempre fixes sobre alguna roca de fons i per últim...

Una morena (Muraena helena)! Aquí la veiem tota amagada dins d'un forat, però quan s'ho proposa, ja fa unes bones passejades anant de roca en roca. 


I parlant d'aprofitar els forats per fer-hi el cau... aquí tenim una llagosta (Palinurus elephas) que per les dimensions que té, i per les dates en què es trobem, millor que continui amagada!

I nosaltres cap a la Maru falta gent, que per avui ja hem fet prou espai pels torrons!

Salut!