Punt 331 (-40m) i els voltants...

Després de dues setmanes patint una DANA finalment un dia que podem anar a l'aigua! Ja fa un mes que no ens tirem a l'aigua i aleshores estava a 19ºC. Ara, amb tanta pluja, a quina temperatura estarà? Segons la sonda que porta la Maru marca 21ºC! No ens ho podem creure, no només per aquestes dates la temperatura acostuma a rondar els 16ºC, sinó que a més a més ha pujat! Tenim mar de fons del nord i vent de terra, estem un xic incòmodes i a mida que anem més mar endins l'onatge empitjora. Així que canviem de plans i anem al punt 331. És a 40m de profunditat, petita i molt fragmentada. De moment l'aigua és verdíssima... Baixem!

Caram! Quina correntada! Ens costa baixar ja que és tan forta que semblem banderoles agafades a un pal. En arribar al fons, afortunadament, quasi no n'hi ha. Però el fondeig s'ha mogut. Seguim la marca que ha fet a la sorra i dos metres més enllà veiem la marca d'on era inicialment. Però on és la roca? Tot és ben verd i opac... Avancem una mica més en línia recta i res, a pocs metres, veiem la roca!

Aquí ja hi vàrem venir el 16 de març i hi havia llagostes enormes acompanyades de moltes tovalloletes. Pel camí de tovalloletes ja n'hem vist. I pel què veiem, també hi ha llagostes! No tan grans com la darrera vegada però igual d'escaladores!

Realment és sorprenent com no es fan nosa amb tanta banya!

I per dins del forat encara se'n veuen més!

Com que la visibilitat és tan dolenta i la baixada ha estat tan complicada, el primer torn decideix tornar cap a la Maru de seguida. Això sí, hem verificat que hi ha 20ºC fins i tot al fons!

El segon torn va equipat amb un escúter, vaja que va motoritzat, així que encara que hi hagi corrent podrà voltar una mica. Malauradament, quan arriben al fons el fondeig encara s'ha mogut més de lloc i no troben la roca principal. Tot i així, aprofiten per fer un tomb i troben aquesta altra roca que resulta ser una "guarderia" de serrans de bou (Serranus hepatus). Són ben petits i no se n'allunyen gens!

Aquí els veieu una mica més de prop

També hi trobem algun serrà (Serranus cabrilla) que a la seva manera ens intenta fer fora del seu territori fent cara de pocs amics...

...acompanyat d'algunes julioles (Coris julis)

Malauradament, inclús en una roca tan petita hi trobem deixalles: a la imatge una ampolla verda que té la boca entaforada dins la roca i només se n'aprecia la base

I ara sí, amb una mar més pròpia del mes de setembre que de novembre, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 398 (-48m) Buscant gorgònies

Finalment un cap de setmana amb una previsió meteorològica bona, o si més no, el mínim per anar tranquils amb la Maru. Ara els matins refresca força i la temperatura de l'aigua ja ha baixat als 19.8ºC. A baix com deu estar? Ja és hora de comprovar-ho, baixem!

Es tracta del punt 398, som davant de la platja gran de Lloret de Mar a 43m de profunditat, anys enrere hi havíem trobat gorgònies i avui ens animem a verificar com estan. Es tracta de petites roques baixes, però molt colonitzades

Algunes roques estan recobertes per espècies comunes, però que siguin tan abundants les fa singulars. Aquest n'és un exemple: l'organisme taronjós, Pentapora fascialis cobert per aquest altre blanquinós, Filograna implexa. Dit així, potser no té cap gràcia, però a vosaltres què us sembla que són? Plantes, algues, coralls??? Doncs la  Pentapora fascialis és un briozou, un organisme que viu dins d'una capsuleta que totes juntes formen aquestes làmines ataronjades que veiem. I la Filograna implexa, són cucs de tub. És a dir, el cuc fa un tub calcari i es troba amagat a dins! 

D'altres organismes no hi ha ombra de dubte del què són, com aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella) una esponja que en el passat s'havia fet servir per la dutxa! I a sobre d'aquesta, una petita estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que ens mostra alguns dels seus tentacles recarcolats

Tot i que aquestes altres, ja adultes, prefereixen aquesta esponja canalobre (Axinella polypoides) com a talaia per capturar les seves preses

L'objectiu d'avui però, són les gorgònies i avui només hem trobat aquesta espècie

Tot i que alguns autors la consideren una variant tota groga de la Paramuricea clavata, a nosaltres el pòlips que té ens semblen massa robustos. Així que ens inclinem a pensar que es tracta d'una Paramuricea macrospina, però estem pendents de confirmació!

I a nosaltres ja se'ns acaba el temps per explorar, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 165 (-48m) Dia de plan A i B amb premi!

Després d'un parell de dies de pluges i mar agitada, avui les condicions tornen a ser bones. Així que sortim del port, la primera sorpresa és que l'aigua a la superfície en només 4 dies ja ha baixat de 4ºC! Com pot ser tan ràpid? Enfilem cap al punt 21 per fer-hi una segona visita com ja vàrem fer el dia passat. Ens hem quedat amb ganes de més. Baixem!

Ups! Ara sabem com és que ha baixat tant la temperatura, hi ha una bona correntada! Optimistes que som, pensem que només és superficial, així que continuem baixant. Per desgràcia, el corrent no fa més que empitjorar, només arribar a 27m ens estava suposant massa esforç. I és que amb desinflar l'equip no n'hi ha prou per baixar, hem d'anar agafats tota l'estona de la corda del fondeig i amb les mans anar-la resseguint... semblem banderoles ben esteses. Tot i així, som cabuts: no serà la primera vegada que un cop al fons no n'hi ha... I ja a 54m, no només no hi ha rastre de gorgònies, sinó que som al mig del grapissar. A un metre del fons hi tenim penjat un globus que ens permet recuperar el fondeig amb facilitat. L'inflem una mica i cap a la Maru falta gent!

Un cop a la barca, recuperem el fondeig i tornem a avaluar la situació. Hi ha una mica de vent però encara és factible fer una segona immersió, però on? Decidim anar més a prop de la costa i ens decidim pel 165 (-48m) que fa anys que no hi anem i que els companys del Club Esportiu Subaquàtic Calella (CESC) coneixen com a Meteorit. Esperem tenir més sort amb el corrent. Baixem!

Es tracta d'una roca rodona d'uns 25m de diàmetre, ben foradada i envoltada de grapissar (sorra gruixuda amb algues calcàries)

Al apropar-nos ja se'n distingeixen les forcadelles (Anthias anthias) que l'envolten i...

I la pensada ha tingut premi: només arribar un peix lluna (Mola mola)!

Però encara hi ha altres peixos que s'hi acosten com aquestes variades (Diplodus vulgaris)

I arran de terra hi trobem aquests rogers (Mullus surmuletus)

Es tracta d'una roca molt colonitzada on a la part baixa hi ha unes petitíssimes branquetes de corall vermell (Corallium rubrum). Això sí, com que és viu, i està de cacera, veureu que està cobert "d'estrelletes blanques": són els pòlips, l'aparell bucal format per tentacles urticants!

Aquí les veureu una miiiiica més de prop. Malauradament la càmera està equipada amb una lent de gran angular, una mica com la què porten els mòbils, que fa impossible fotografiar coses petites!

En parts més elevades hi predominen altres organismes com algues, esponges i ascidis

I en alguns forats hi trobem garotes de fons (Echinus melo) com la de la imatge. És força més grossa que les que trobem prop de la superfície i sobretot, tan rodona que sembla una pilota!

Tristament, avui l'apartat d'"objectes perduts" és molt extens. De no haver-hi cap xarxa ni fil de pescar, ara ens la trobem en aquestes condicions d'evident degradació: coberta per xarxes...

...que obstaculitzen l'accés al forats, llocs molt apreciats per molts organismes per fer-hi el cau...

Uns morts de formigó d'alguna xarxa...

I un fabulós "peix compresa"... Quantes vegades caldrà repetir que els WC no són papereres?

Entristits per la degradació d'un punt que sempre havia estat un espectacle, enfilem cap a la Maru.

Salut!

Punt 21 (-55m) Gorgònies amb sorpresa!

Aprofitant que les previsions meteorològiques són encara bones tornem a enfilar cap als punts més allunyats dels Jardins Submergits de la Selva. Ens decidim pel punt 21, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Hi ha més onatge que ahir, però quan som davant de la platja gran de Lloret les condicions milloren. Arribem al punt i mentre el primer grup comença a equipar-se....

SORPRESA!!!! Una manta (Mobula mobular) ens ha vingut a veure! Feia cap a 1m d'envergadura, i, tenint en compte que arriben a fer més de 5m, doncs deu ser encara joveneta! I per la nostra alegria, també força tafanera. Ja que ens ha vingut a veure fins a 3 cops!

I després de la bogeria per intentar filmar-la, ara sí, baixem!

BRRRRR! Ja hi tornem, 28ºC a superfície i a partir dels 33m només 16ºC! Continuem amb 16ºC que els notem pràcticament de cop quan som sobre els 33m de profunditat. Aigua un xic tèrbola i una lleugera corrent, el suficient perquè les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) s'animin a menjar, és a dir, a obrir els seus pòlips

Som sobre una llosa rocosa coberta de grapissar. Aquí les gorgònies no formen parets denses alineades, sinó que trobem colònies també distribuïdes en rengleres, però amb espais buits entre elles

Això sí, sempre acompanyades d'un bon grapat de forcadelles (Anthias anthias) de color rosat

En el post d'avui us convidem a fer comparacions amb les fotografies de la darrera ocasió que vàrem visitar aquest punt: 1 d'agost 2020. Aquesta la sabeu reconèixer? La branca dreta era molt més llarga i la gorgònia del costat ja quasi no en queda res. Podria haver estat abatuda pel plom d'un curricà de fons... Apuntem a aquesta possibilitat i no els forst corrents, ja que són organismes molt flexibles, cal alguna cosa més per arribar a trencar-les

Aquestes també les hi reconeixereu. Malauradament, la de l'esquerra sembla que també hagi patit algun accident, ja que ha perdut branques

També aquestes són ben reconeixibles, tot i que la petita de la dreta no ho era tant 4 anys enrere...

Aquesta en canvi no l'hem sabut reconèixer. Ara bé, a jutjar pel bon estat de salut que té tota la colònia, fa molt difícil de justificar que el forat que hi ha al seu ventall sigui d'origen natural. De fet, s'aprecia perfectament el deteriorament de la branca afectada

Això sí, tal com hem observat també a la immersió passada, es veuen gorgònies petites que ens indiquen que hi ha reproducció. Cosa que sempre és una bona notícia!

També us volem mostrar que no tot són gorgònies vermelles. A la imatge un olivaret (Leptogorgia sarmentosa) de color taronjós. 

I aquestes làmines són algues brunes (Phyllariopsis brevipes). Sí, sí, a 55m de profunditat encara hi poden fer la fotosíntesi!

El que sí que hem tornat a trobar i de forma encara més abundant són fils de pescar!

De les gorgònies afectades a la visita anterior quasi no en queda rastre i d'altres estan ara seguint la mateixa fi

I no en tingueu cap dubte, ara hi ha encara més fils de pescar. El de la imatge és tan recent que encara presenta trams sense colonitzar

I ja veieu quantes colònies estan afectades per aquest mateix fil de pescar que és ben recent! I és que només amb que una persona es posi a pescar a la zona, ja podem dir adeu a organismes on molts d'ells tenen més de 100 anys!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 22 (-55m) Tornem a les gorgònies del Sant Miquel!

Matí idíl·lic, assolellat, amb mar lleugerament moguda però sense vent. En aquestes condicions l'aigua sembla que es torni gelatinosa, tot són ondulacions suaus de colors argentats. I encara és més curiós com això afecta al so: el motor d'una embarcació llunyana sona com si fos ben a prop nostre. És un moment màgic que es trencarà amb la brisa entrant. En aquestes condicions, no ens ho pensem, enfilem cap al punt 22, un dels més allunyats dels Jardins Submergits de la Selva on hi ha un bosc de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Quan les vàrem estudiar, l'alçada mitjana era de 80cm, però el més curiós del cas és que no n'hi havia de petites!!! Han perdut la seva capacitat de reproduir-se? Hauran patit calor els darrers dos anys? Anem a comprovar-ho, baixem!

Avui les diferències de temperatura de l'aigua són encara pitjor que el dia passat, 28ºC a superfície i a partir dels 37m només 16ºC! Quina calor que passarem durant la parada de descompressió... Però no tot són males notícies, l'aigua està particularment neta i ens permet fer aquesta fotografia a 20 m del fons! Ja ho veieu, les primeres a saber de la nostra presència són les forcadelles (Anthias anthias), els peixos rosats de la imatge.

I ja més a prop del fons es veuen les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). A aquesta distància el flaix no arriba a il·luminar-les, així que les esteu veient tal com les veiem nosaltres a ull nu: no són vermelles, sinó fosques, però tenim la sort que predomina la variant amb puntes grogues, així que distingim formes verdoses. Ja veieu que donen la sensació d'haver estat plantades ja que disposen els seus ventalls fent rengleres al llarg de la zona rocosa

I encara en aquestes condicions de penombra podem distingir altres organismes on no hi ha gorgònies, com ara esponges i algues

Ens hi apropem i ens alegra veure que la majoria es troben en bon estat. I encara més curiós, trobem un cogombre de mar enfilat dalt d'una gorgònia! Tot i disposar de peus ambulacrals com les estrelles de mar, és la primera vegada que en veiem un d'escalador!

Això sí, mirant-les més detingudament observem que no totes tenen la mateixa alçada. Sinó que també n'hi ha de petites!

El fet que n'hi hagi de petites ens indica que mantenen la seva capacitat reproductora! A l'anterior estudi, només havent-hi de grans, podia ser que estiguéssim davant d'uns dinosaures que aconseguien sobreviure però no reproduir-se. Ara celebrem poder dir que no és això, es reprodueixen!

Ara bé, per reproduir-se necessiten d'un canvi de temperatura... Però si estem parlant de temperatures massa altes, durant massa temps, doncs les poden debilitar. I això també fa que ara en trobem en mal estat, colonitzades per altres organismes com les de la imatge

Encara que en el cas de les que viuen més aïllades, normalment desenvolupen un ventall ampli, però a la de la imatge es diria que en falta un tros. Podria ser degut a alguna tècnica de pesca com el curricà de fons?

O aquesta branca d'aspecte "despentinat" podria ser degut a canvis en els corrents predominants? Tot plegat fa de mal dir, sobretot sense tenir aparells fondejats que proporcionin sèries de dades relatives a corrents, temperatura de l'aigua o salinitat, factors, tots ells fonamentals per entendre l'entorn on viuen aquests organismes

Però tampoc són tot gorgònies. A la imatge l'alga bruna (Phyllariopsis brevipes), que tot i que no podem dir que sigui una espècie rara, sí que és poc habitual a les nostres immersions

I aquesta garota de fons (echinus melo) que feia temps que no en vèiem

I amb aquest munt d'incògnites al cap ja es toca tornar dalt de la Maru!

Salut!