dijous, 13 d’agost del 2026

Efecte FAD: llampugues!

Un dels fenòmens que es dona quan hi ha un objecte flotant a l'aigua és el què s'anomena efecte FAD (Fish Aggregating Device): l'ombra que projecten atrau una sèrie d'espècies marines particulars que no se solen veure en altres contextos. Aquest objecte pot ser una embarcació, una branca o fins i tot una boia. Potser, els que sou de Blanes, us haureu fixat que sovint hi ha pescadors esportius prop de la boia de la dessaladora (alçada dels càmpings), doncs comenceu a sospitar què hi fan!

Nosaltres aquests dies, de forma totalment fortuïta, hem ensopegat amb aquesta, i preocupats que no estigués a la deriva i fos un perill per la navegació ens hem tirat a l'aigua. Això sí, aquesta vegada només a fer snorkel i sorpresa...

...era un AQUARI!!!

Per una banda, juvenils de surers, també coneguts com a peix ballesta (Balistes capriscus), marcant territori a tot aquell que s'hi volgués acostar tot i ser de la mida del dit gros del peu!

Amb aire expeditiu i tafaner alhora aquestes petites círvies o verderols (Seriola dumerilii) anaven patrullant amunt i avall. Tot i tractar-se d'un peix solitari, quan són joves van en petits grups

Però mirant al fons, sigui sota nostre, com una mica més enllà, hi ha un banc de peixos més grossos... Sembla que s'acosten... són llampugues (Coryphaena hippurus)!!! Sí, sí, no són pas tan grans ni verdosos com els que apareixen a les revistes de pesca que poden fer més d'un metre, sinó que només fan uns 30cm, són més blavosos, i tot i així  ja s'estan reproduint!!!

De tant en tant en veus algun que deixa anar una estela blanca d'ous i d'altres que s'hi afegeixen. (Són les línies en ziga-zaga de la imatge)

I n'hi ha que els deixen ben a prop de la superfície!



Van fent passades: tan bon punt es deixen veure pel fons que pugen prop de superfície...

...inclús algun de tafaner ens passa a tocar. Però això sí, ho fan a tota velocitat!

Hi hem tornat 2 dies més tard i a la festa s'hi ha afegit aquest grup de seitons. I és que encara hi ha llampugues reproduint-se!

És clar que els ous són molt nutritius i aquí tothom s'apunta al banquet per desesperació de les llampugues...

17/08/26: avui l'aigua és molt tèrbola, continua a 29ºC, no hi ha seitons, els surers ja ignoren la càmera i van cap a nosaltres, hi ha menys llampugues que ja no estan fresant, moltes més círvies que es mantenen vigilants a un metre per sota de la resta però se'ns ha afegit un peix pilot (Naucrates ductor)!

18/08/26: i finalment s'ha corregut la veu i és ple de pescadors esportius. Què dura és la vida de la llampuga!!!

Això sí, tampoc les boies són garantia d'èxit. Al mateix dia hem anat també a veure la boia de la dessaladora de Blanes...

I ja ho veieu, a part de plàstics petits avui no hi ha res més!

Salut!

diumenge, 9 d’agost del 2026

Punt 191 (-31m) Irreconeixible!

Matí xafogós amb la mar com un plat. Les previsions són que a mig matí ja  s'hauria d'aixecar vent, però com que últimament no l'estan encertant gaire ens animem a anar al punt 191. És la roca on hi tenim fondejat un hidròfon de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un conjunt de pedretes no gaire altes a 31m de profunditat. A superfície l'aigua és a 27ºC, a veure què trobarem avui... Baixem!

Aigua particularment neta, ja des dels 5m de profunditat podem veure el fons. Així que som a 25m hi ha la termoclina i la temperatura es queda a 22ºC, però el paisatge no té res a veure amb el què ens esperàvem, està tot cobert per aquesta alga mucilaginosa!

Aquí tenim l'hidròfon... Bé,  ni que sigui per la brida que està intacta sabem que no ens hem confós amb alguna roca!

Tenint en compte que el mes d'agost és el nostre preferit pel què fa a visibilitat i absència d'algues, l'espectacle d'avui ens té ben desconcertats 

Però és que inclús afecta a d'altres algues com la Flabellia petiolata que ja de les vores ni és verda...

...o l'alga incrustant rosada que sembla que s'estigui desfent

Ens sorprèn veure que la gran anemona (Anemonia viridis) aconsegueix mantenir els seus tentacles per sobre d'aquesta massa algosa. Això sí, la seva coloració ens fa dubtar, és més pàlida de l'habitual o només l'efecte del contrast amb tanta alga?

També hi ha algunes esponges que aconsegueixen tenir l'alga a ratlla com aquesta Sarcotragus spinosulus. Normalment té un aspecte més porós, però avui és brillant, serà una defensa?

O aquesta esponja groga, Axinella damicornis. Però aquí ja no sabem si és mèrit seu, o de les anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae) que  hi viuen a sobre!

Donem un cop d'ull a la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa). Aquesta colònia és particularment reconeixible i n'hem anat fent seguiment 

Gran part dels pòlips que la formen tenen molt bon aspecte...

Però les de la part superior no tant. Semblen afectades pel fenomen conegut com a emblanquiment del corall (coral bleaching en anglès), on les algues que viuen dins els seus tentacles fugen, perdent així coloració i capacitat de fer la fotosíntesi, és a dir, es queden sense una font important d'aliment. El corall es pot recuperar, així que esperem que aquest episodi no duri gaire!

Encara que el que té pitjor aspecte són les dues boines (Codium bursa) que té a sobre. Es tracta d'algues verdes i avui tenen un color rogenc que no havíem vist fins ara

I fent guàrdia just al davant hi hem trobat aquesta petita bavosa blanca (Parablennius rouxi)

Cursiosament avui veiem més morenes (Muraena helena) que mai! 

I no paren de treure el cap enmig de les algues

Els cap-roigs (Scorpaena scrofa) són els més grans que hem vist mai!

I encara ens preguntem com no se'ls hi enganxen les algues a aquestes barbes que tenen...

Caldrà tornar-hi per fer-ne seguiment. I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

dissabte, 18 de juliol del 2026

Punt 249 (-47m) Més garotes de cor!

Avui sí que fa un dia fantàstic per fer immersió, Sol i mar tranquil·la, o si més no en aparença, ja que sovint hi ha més corrent. Caldrà estar al cas! Continuem explorant zones de detrític costaner (sorreta fina) on no acostumem a anar, però amb alguna pedreta, per petita que sigui, per veure quina vida s'hi amaga. Enfilem al punt 249, davant de la platja gran de Lloret de Mar. De moment de corrent poqueta...Baixem!

L'aigua a superfície és a 27ºC però a partir dels 20m en avall només 17ºC BRRRRRR!!!! Això sí, també des dels 20m podem veure el fons. Tot i la claror, per aquesta estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus) el dia és prou fosc com per sortir de cacera!

La colonització de les petites pedres que sobresurten de la sorra està dominada per esponges. Tot i que s'hi us hi fixeu, també s'hi amaga una morena (Muraena helena)!

Formant estructures digitades tenim aquesta esponja rosada Dysidea avara

I una esponja canelobre (Axinella polypoides) ha resultat ser una bona talaia per a una altra estrella de cistell. Això sí, a sobre d'aquesta sembla que hi ha restes d'algues que ja estan desapareixent...

En canvi, aquesta altra esponja groga, Axinella damicornis, serveix de suport a l'anemone incrustant groc (Parazoanthus axinellae). La mena de "berrugues" que té a sobre, són les anemones amb els tentacles amagats i, a la dreta, en veiem amb els tentacles estesos

Sorprenentment abundants són aquests acidis negres (Phallusia fumigata). Es tracta d'animals filtradors molt eficients! A la imatge veiem el sifó bucal, l'obertura per on entra l'aigua. Aquí us donem més detalls sobre aquest tipus d'organismes

Tot i el poc substrat dur disponible, hi ha una notable presència de gorgònies d'espècies diferents. A la imatge un olivaret (Leptogorgia sarmentosa) que presenta restes d'algues a sobre

I aquí en tenim un altre de coloració més vermellosa

Una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

I algunes de petites dimensions que ens donen a entendre que recentment s'han estat reproduint!

On les pedres són més grans hi trobem formacions més curioses com la de la imatge: l'estructura blanca és una colònia de cucs (Filograna implexa)! Creen conglomerats de tubs calcaris i hi viuen dins. A la banda esquerra hi ha una mà de mort (Alcyonium acaule) bastant mal parat. Normalment són més carnosos cosa que fa honor al seu nom. Clicant sobre la imatge veureu que està cobert de "floretes" que són els pòlips per on s'alimenta. I ja que teniu la imatge ampliada veureu que penjant de la Filograna implexa hi ha una mena de moc... és una posta de calamar! La cosa curiosa no és tant que hagi decidit posar aquí els ous, és que només n'hi ha un!  

Tot i les reduïdes dimensions de les pedres, aquesta morena troba on amagar-se

I no dubta a mostrar una imatge més ferotge així que se sent amenaçada!

La zona sorrenca pot semblar, a primer cop d'ull, ben uniforme. Però aquí és on tenim la veritable sorpresa del dia: la garota de cor (Spatangus purpureus)! Tot i ser d'hàbits nocturns en trobem passejant per sobre la sorra. D'altres són esmorzant mig enterrades. Què hi ha al seu plat? Doncs sobretot els cucs i crustacis que s'amaguen als primers centímetres de sorra

I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent que està entrant garbí!!!
Salut!

diumenge, 12 de juliol del 2026

Punt 248 (-47m) Garotes cor!

Matí assolellat dels què creues els dits perquè les previsions siguin correctes: ja hi ha onada de mig metre i a mig matí el vent encara serà més fort. Vaja, dia de Biodramina! Enfilem al punt 248, es tracta d'una zona de sorra fina amb pedretes petitones. És un tipus d'hàbitat on no anem gaire sovint perquè tendeix a ser molt homogeni, però no per això menys interessant! L'aigua a superfície ja està a 27ºC a veure què ens trobarem a baix... Baixem!

Una aigua ben fresqueta ens dona la benvinguda, 16ºC BRRRRRRR!!!! I què ens trobem on hi ha pedretes petites? Doncs un món on cal treure la lupa i veure què en sobresurt de la sorra...

En aquest paisatge, les esponges són els organismes dominants. Algunes cobreixen el més mínim substrat dur que troben com aquesta Petrosia ficiformis

D'altres formen estructures elevades amb forma de dits. A la imatge, una Dysidea avara. Si cliqueu sobre la imatge veureu que està formada per una estructura en forma de xarxa minúscula. Al tractar-se d'un animal filtrador, l'aigua passa per aquesta xarxa i surt pels òsculs (els forats que hi ha al final dels "dits")

I d'altres formen estructures amb forma de calze com la Calyx nicaeensis. Aquesta només fa uns pocs centímetres de diàmetre i encara no ha agafat alçada, però pot arribar a fer-ne 40cm!

Enmig de les esponges altres organismes aconsegueixen un petit espai on subjectar-se a la roca com aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa). També s'alimenta per filtració, però en aquest cas l'aigua entre pel forat de dalt (sifó bucal) i en surt pel lateral (sifó atrial). Aquí us en donem més detalls

I dalt d'alguna pedreta hi trobem aquestes puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii). Es tracta d'un animal colonial, on els seus individus microscòpics viuen dins d'una mena de "caixetes" d'on només en sobresurt l'aparell bucal que té forma de plomall. Tot plegat no es pot apreciar a ull nu, però sí cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran podreu apreciar la fina estructura reixada que fa!

Això sí, quan la roca ja és de mig metre fins i tot una morena (Muraena helena) s'hi ha enfilat!

Pel seu posat, qualsevol diria que no li agraden les visites...

En aquest tipus de paisatge cal estar particularment atent a la sorra, i avui hem tingut premi: garotes de cor (Spatangus purpureus)!

Són d'hàbits nocturns, així que durant el dia s'enterren a la sorra. Avui encara hem estat de sort i aquesta la tenim més destapadeta i podem apreciar la seva forma de cor!

I ara sí, toca pujar cap amunt i fer una parada de descompressió a 6m. A aquesta fondària avui estem notant molt l'onatge així que ja ha entrat el vent... Al treure el cap de l'aigua la situació és clara, ni fotos de la barca, ni res de res, toca pujar dalt de la Maru i tornar a port com més aviat millor! 

Salut!