Matí idíl·lic, assolellat, amb mar lleugerament moguda però sense vent. En aquestes condicions l'aigua sembla que es torni gelatinosa, tot són ondulacions suaus de colors argentats. I encara és més curiós com això afecta al so: el motor d'una embarcació llunyana sona com si fos ben a prop nostre. És un moment màgic que es trencarà amb la brisa entrant. En aquestes condicions, no ens ho pensem, enfilem cap al punt 22, un dels més allunyats dels Jardins Submergits de la Selva on hi ha un bosc de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Quan les vàrem estudiar, l'alçada mitjana era de 80cm, però el més curiós del cas és que no n'hi havia de petites!!! Han perdut la seva capacitat de reproduir-se? Hauran patit calor els darrers dos anys? Anem a comprovar-ho, baixem!
Avui les diferències de temperatura de l'aigua són encara pitjor que el dia passat, 28ºC a superfície i a partir dels 37m només 16ºC! Quina calor que passarem durant la parada de descompressió... Però no tot són males notícies, l'aigua està particularment neta i ens permet fer aquesta fotografia a 20 m del fons! Ja ho veieu, les primeres a saber de la nostra presència són les forcadelles (Anthias anthias), els peixos rosats de la imatge.
I ja més a prop del fons es veuen les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). A aquesta distància el flaix no arriba a il·luminar-les, així que les esteu veient tal com les veiem nosaltres a ull nu: no són vermelles, sinó fosques, però tenim la sort que predomina la variant amb puntes grogues, així que distingim formes verdoses. Ja veieu que donen la sensació d'haver estat plantades ja que disposen els seus ventalls fent rengleres al llarg de la zona rocosa
I encara en aquestes condicions de penombra podem distingir altres organismes on no hi ha gorgònies, com ara esponges i algues
Ens hi apropem i ens alegra veure que la majoria es troben en bon estat. I encara més curiós, trobem un cogombre de mar enfilat dalt d'una gorgònia! Tot i disposar de peus ambulacrals com les estrelles de mar, és la primera vegada que en veiem un d'escalador!
Això sí, mirant-les més detingudament observem que no totes tenen la mateixa alçada. Sinó que també n'hi ha de petites!
El fet que n'hi hagi de petites ens indica que mantenen la seva capacitat reproductora! A l'
anterior estudi, només havent-hi de grans, podia ser que estiguéssim davant d'uns dinosaures que aconseguien sobreviure però no reproduir-se. Ara celebrem poder dir que no és això, es reprodueixen!
Ara bé, per reproduir-se necessiten d'un canvi de temperatura... Però si estem parlant de temperatures massa altes, durant massa temps, doncs les poden debilitar. I això també fa que ara en trobem en mal estat, colonitzades per altres organismes com les de la imatge
Encara que en el cas de les que viuen més aïllades, normalment desenvolupen un ventall ampli, però a la de la imatge es diria que en falta un tros. Podria ser degut a alguna tècnica de pesca com el curricà de fons?
O aquesta branca d'aspecte "despentinat" podria ser degut a canvis en els corrents predominants? Tot plegat fa de mal dir, sobretot sense tenir aparells fondejats que proporcionin sèries de dades relatives a corrents, temperatura de l'aigua o salinitat, factors, tots ells fonamentals per entendre l'entorn on viuen aquests organismes
Però tampoc són tot gorgònies. A la imatge l'alga bruna (Phyllariopsis brevipes), que tot i que no podem dir que sigui una espècie rara, sí que és poc habitual a les nostres immersions
I aquesta garota de fons (echinus melo) que feia temps que no en vèiem
I amb aquest munt d'incògnites al cap ja es toca tornar dalt de la Maru!
Salut!