Punt 191 (-31m) Una esponja en reproducció!

Aprofitant que les previsions són encara millors que les d'ahir, decidim repetir punt d'immersió. Ens hem deixat moltes coses per explicar-vos, però acompanyat de més fotos sempre s'entén millor. Baixem!

Es tracta d'un entorn de petites pedres molt colonitzades on no hi arriba molta llum solar tot i trobar-se a només 31m de profunditat. I què delata aquesta manca de llum? Doncs que es vegin tantes esponges!

Dies enrere ja us vàrem introduir a les particularitats de la seva anatomia>> En aquesta ocasió us mostrarem algunes més i unes en reproducció! A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides). Normalment les veiem com si fossin canelobres com es veu al post que us hem indicat. La d'avui en canvi fa tot d'estructures laminades.

I com sabem que es tracta de la mateixa espècie? Pels òsculs en forma d'estrella que té! Recordem que es tracta d'organismes filtradors. L'aigua entra per uns foradets petits que té per tota la superfície, es filtra per uns canals i surt per uns forats més grossos i aparents que anomenem òsculs

Un cas on els òsculs són encara més evidents és el d'Ircinia variabilis. 

Vist de prop es pot apreciar com n'és de porós i com fins a l`òscul hi desemboquen tot de canals. Es tracta d'una esponja de coloració molt variable, podent ser de rosada a violada passant pel gris o el marró! Tot depèn dels organismes fotosintètics que contingui!

D'altres són com una taca groga rugosa incrustada a la roca com la de la imatge que pertany al gènere Suberitidae

A d'altres se li poden distingir els canals perquè sobresurten con en el cas de l'esponja incrustant taronja (Spirastrella cuncatrix). D'aquesta se n'han trobat casos que arriben a cobrir un metre quadrat de superfície!

O molt semblant però de colors clars és la Phorbas tenacior

Altres tenen una forma globular amb pocs òsculs. Hi ha vàries espècies que s'hi assemblen i caldria prendre una mostra i mirar les espícules (petites punxes internes que fan funció de "costelles")

Però la què ens ha sorprès avui és aquesta Chondrosia reniformis perquè s'està reproduint! 

Bé, potser d'es d'aquest angle no és tan evident...

Veieu aquesta mena de llengua que penja? Això és que s'està per reproduir de forma asexual! Les esponges són uns organismes curiosos que es poden reproduir de forma sexual i asexual. La reproducció sexual implica la producció de cèl·lules sexuals (oòcits i esperma) que poden ser produïts tots dos pel mateix individu o per individus separats (un fa de mascle i l'altre de femella). Sovint la fecundació és dóna de forma interna i les larves resultants són expulsades al medi marí. Viuran de les seves reserves i nedaran buscant un substrat adient on adherir-se i créixer. Estem parlant de larves de menys d'un mil·límetre de llargada! Però avui estem presenciant un fet menys habitual, la reproducció asexual. En aquest cas estem presenciant el què s'anomena fragmentació: una porció de l'individu, aprofitant la força de la gravetat comença a deixar-se caure fins acabar trencant-se de la resta. Si el substrat on caigui és adient per agafar-s'hi tindrem una nova esponja totalment funcional!

Aquí en tenim una altra en una fase més inicial. La part blanca no conté organismes fotosintètics perquè fins fa poc estava enganxada a la roca

Aquest fragment en canvi ja no li falta gaire per acabar-se d'estirar i trencar-se

Això sí, tot i que les esponges competeixen per colonitzar substrats durs mitjançant substàncies químiques, hi ha altres organismes que no els hi molesta per res. Aquest és el cas d'aquests petits ascidis (Pycnoclavella communis) que, com les esponges, també s'alimenten per filtració

Entre els ascidis també en trobem de ben grans, robustos i de color vermell con la leucèmia (Halocynthia papillosa). O si us fixeu més amunt n'hi ha de transparent més petits (Clavelina lepadiformis)

I qui passa per sobre de tots endrapant el què troba pel camí aquest llimac de mar Felimare picta (tot i que a la imatge és sobre una alga i no una esponja!)

Amb gustos deferents tenim aquest Antiopella cristata que ja us en vàrem parlar dies enrere>>

O aquesta Flabellina que prefereix menjar-se les hidrozous (uns parents de les meduses també urticants!)

I nosaltres que ja tornem cap a la Maru pensant que potser demà caldria tornar...

Salut!

Punt 191 (-31m) Primera de l'any i revisant l'hidròfon!

Primer dia de l'any assolellat i amb mar pràcticament plana, què és el millor que es pot fer???? Anar a l'aigua!

Com que portem uns dies sense anar-hi millor començar per alguna cosa tranquil·la i ja posats donar una ullada a l'hidròfon>>. Ja hi porta 3 mesos i sempre va bé verificar que tot segueix al seu lloc. Baixem!

Ara l'aigua ja és a 16ºC, així que anem vestits de ple hivern encara que fora de l'aigua el dia és ben primaveral. La visibilitat és excepcionalment bona i ens permet veure de seguida l'hidròfon. 

L'aparell en si, de moment, no està gaire colonitzat

Però no podem dir el mateix del cap que vam lligar a una boia per trobar-lo més fàcilment: ja s'hi han enganxat un bon grapat d'organismes. Esperem que per la propera vegada no hagin enfonsat la boia! 

L'objectiu de l’hidròfon és detectar la presència de peixos que han estat marcats amb un transmissor i veure quins desplaçaments fan. Això no treu que d'altres de tafaners s'hi acostin per veure de què es tracta com aquest sarg imperial (Diplodus cervinus). Això sí, curiós però mantenint una distància prudencial, potser degut a l'ensurt que ha tingut: fixeu-vos que just a l'inici d'on hauria de ser l'aleta dorsal li falta un tros!

Altres "passants" d'interès comercial és aquesta morruda (Diplodus puntazzo), que és de fàcil distingir amb aquest "nas" tan punxegut

Acompanyant-la tenim castanyoletes (Chromis chromis)

I alguns encara són juvenils com ho demostren les marques blau brillant del cap que encara li queden

Ens trobem prop d'una praderia de Posidonia oceanica que fa que sigui habitual veure els cabots d'alga (Gobius cruentatus)

És molt característic en adults que tinguin els llavis tacats de vermells. A nosaltres ens fan gràcia les seves aletes pectorals, sembla que intenti fer flexions!

I fent guàrdia a l'entrada de qualsevol part de la roca que pugui recordar a una cova hi trobem els reietons (Apogon imberbis). De fet no és habitual veure'n tants fora del cau

Però vistos de prop ja veieu que fan cara de pocs amics

I ara sí que per nosaltres ja toca tornar cap a la Maru!

Salut!

BONES FESTES I FELIÇ 2023

 

Gavots a Blanes!

Avui, per tercera setmana consecutiva, hem vist gavots (Alca torda) al port de Blanes! Es tracta d'un ocell nòrdic que ve a passar l'hivern en aigües mediterrànies. És de mida semblant a una gavina i recorda a un pingüí. 

El seu cant és com el d'un ànec però una mica més greu

Ara llueixen el seu plomatge hivernal, però a l'estiu canvia una mica i tot el cap serà negre. Aquí en teniu unes imatges>> on podreu apreciar a més les línies blanques ben fines que tenen al bec i les ales.

El què ens ha deixat molt impressionats són les seves apnees: no només per la seva durada, sinó també per la seva freqüència. A estones han estat alternant com a mínim mig minut sota de l'aigua amb respiracions de només 3 segons! I si descansen més temps, tranquil·lament s'hi estan minut i mig. I tot això acompanyat d'uns bons desplaçaments! Així que ja us podeu imaginar que intentar fotografiar-los, sense teleobjectiu i enmig d'un port ha estat molt entretingut!

Però com s'ho fan?

Just abans de cabussar-se estiren el coll fins que toca l'aigua, obren el bec per agafar aire, separen les ales i...

XOF!

I a partir d'aquí a afinar la vista per veure per on surt!

Però és que a més a més, hem passat de veure'n només un diumenge 27 de novembre a veure'n 4! Ja els vàrem veure dimarts i avui encara hi són!

Els amics d'ornitho.cat informen que, a Catalunya, normalment se'n veuen de l'ordre de 2-10 individus al llarg del mes de novembre. En canvi, enguany ja portem més d'un centenar d'albiraments! I és que les fortes borrasques al nord d'Europa ha fet que a molts els hi hagin vingut ganes de passar l'hivern a la Mediterrània. Més informació>>

Salut!

Punt: Posidonia de Fenals amb sorpresa! (-18m)

Matí de veritable tardor finalment! Només 10ºC amb vent de terral persistent. Hem sentit que a Tarragona i Balears hi ha floracions de Posidonia oceanica. Un esdeveniment considerat poc freqüent que passa cada 5-10 anys. Com que també tenim mar de fons de vora un metre, ens hem decidit a anar a la praderia que hi ha davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Tot i el Sol, el dia és incòmode per la mar creuada: el vent ve en una direcció i l'onatge arriba d'un altre degut a la tramuntana que bufa mar endins. Avui excepcionalment preferim esperar a veure si es confirmen les prediccions i baixa el vent... I després de mitja hora... la cosa millora, així que baixem!

I aquí tenim la praderia ben florida! Hmmm... no veieu les flors? Un moment que ens posem arran de terra!

Les flors són aquesta mena de de brots verd clar. No queden per sobre la praderia sinó, respecte les fulles, es troben a mitjana alçada

Aquí en teniu un detall. 

I com veieu es van obrint en forma de ventall. Cap al maig es convertiran en fruits que suraran i es coneixen com a olives de mar

Però en aquest entorn també s'hi amaguen d'altres organismes com els ascidis. A la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa). S'alimenta filtrant l'aigua a través de les dues obertures que funcionen com un sifó.

Però hi ha altres espècies que viuen formant colònies. Com en el cas de la Pseudodistoma crucigaster, on cada parell de puntets corresponen a un individu. 

I d'altres són pedunculats, és a dir, que s'agafen al substrat a través d'una mena de peu. Aquest és el cas de la Pycnoclavella communis. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu veure les "costelles" que té per mantenir els seu cos en forma de sac obert!

Però no tot són organismes petits, aquí tenim aquesta morena (Muraena helena) que es passeja molt ben camuflada

Malauradament també s'hi camuflen "objectes perduts" com ara ampolles de cervesa...

O algun nedador o nedadora intrèpida que ha perdut les ulleres...

Ups! Però amb tant de prat no sabem com tornar cap a la Maru. Ah! Allà al fons hi ha el globus amb un llum estroboscòpic penjat. Estan lligats a una boia que fem servir per marcar la nostra posició. Avui sí que ens estan fent molt de servei!

I ara sí, cap a la Maru falta gent! 

*  *  *  *  *

Ei! Que encara no s'han acabat les sorpreses per avui. Al recollir la boia semblava que tingués sorra enganxada. Però no pot ser perquè el fons es troba a 18m de profunditat! Aleshores hem vist que els granets de sorra es movien... Així que hem vist que es tractava d'algun tipus de larva i els hem tornat a l'aigua.

Però al arribar a casa n'hem trobat alguns més enganxats a l'equip i aquí en teniu el resultat!

És una larva de cranc del gènere Liocarcinus. Les larves passen per diferents fases on canvien de forma, la de la imatge és una larva megalopa. Si us hi fixeu té un parell de potes acabades en pinça i després encara 4 parells més de potes. La cua és força llarga i els ulls sobresurten molt!

Aquí teniu el detall del cap d'un altre individu. Sobretot us la mostrem perquè es veu molt bé la forma de la pinça. Justament és amb les pinces que s'arriba a definir de quina espècie es tracta. Però no tenim bibliografia per poder acabar-la de classificar. S'accepten propostes!!!

I ara sí, donem per finalitzades les aventures d'avui.

Salut!