Encara sota la influència de l'onada de calor i, que per sort, ens aporta bones condicions marítimes, decidim fer el darrer mostreig del projecte No només canvi climàtic>>. Enfilem cap al punt 4 situat a 55m de profunditat, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar).
Baixem!
Es tracta d'una barra rocosa semienterrada. A la pràctica el què veiem són tot de roques disperses que s'alcen del fons marí entre el mig metre i el metre i mig d'alçada. A les més baixes, com a la imatge i predominen les esponges
A les més altes, en canvi, hi predomina la gorgònia vermella (Paramuricea clavata). Tot i així, també hi trobem altres gorgònies de dimensions considerables. Al centre de la imatge hi ha una gorgònia blanca (Eunicella singularis) de més de 30cm d'alçada
O en d'altres casos també hi trobem la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). És la que es troba al centre de la imatge. Curiosament les altres gorgònies blanques petitones corresponen a Eunicella singularis
Avui, tot i trobar aigües clares i amb poc corrent, hi ha colònies de gorgònies vermelles amb els pòlips oberts. Els pòlips són unes petites estructures que recorden a les meduses amb 8 tentacles i que recobreixen totes les branques d'una gorgònia. De fet es tracta d'organismes colonials, pel què cada pòlip correspon a un individu de la colònia. Quan estan menjant, aquests pòlips despleguen els seus tentacles i a la vista del submarinista fa que semblin esponjoses. En canvi, si no estan menjant, amaguen els tentacles, així que la gorgònia sembla un filferro colorejat. Aquest és el cas de les petites gorgònies que hi ha en primer pla
Ens crida particularment l'atenció la gran quantitat d'orelles d'elefant
(Spongia lamella) que hi ha. Es tracta d'aquestes esponges amb forma de calze que antigament es fèien servir com a espoja de dutxa després de treure-li les "espines". Sí, les esponges tenen una estructura plena de forats que per mantenir-los oberts els hi calen espícules, que vindríen a ser com les seves "costelles" i acaben amb punxa!
De fet n'hi ha algunes que sembla que facin la competència a les gorgònies vermelles per obrir-se pas. A la imatge n'hi ha una de més de 40cm de diàmetre. Això sí, per molt que ho intentem, costa molt d'il·lluminar-les adequadament, sembla com si la seva superfície rugosa absorbís la llum del flaix
La sorpresa del dia la protagonitza aquest eriçó de mar de punxes gruixudes coneguda com a tabaquera roja (Stylocidaris affinis). És un organisme propi d'aigües profundes (se n'han trobat a 1000m de profunditat) i aquí es trobaria al límit superior del seu hàbitat. Per nosaltres és només la segona vegada que en veiem!
I a més rebem la visita inesperada d'aquesta parella de peixos lluna (Mola mola), que han resultat ser força tafaners!
I com que estem de mostreig, toca treure el metre i començar a prendre mesures. Com veieu l'àrea delimitada no conté gorgònies vermelles a la seva totalitat. El motiu és que cal que siguin aleatoris, és a dir, no prioritzar les zones que ens semblen més atractives perquè del contrari ja tenim una desviació de la realitat que intentem analitzar. Nosaltres directament posem el metre allà on hem anat a caure. Al cap hi a la fi només tenim 12 minuts per fer tota la feina! (I mitja hora de pujada lenta fins dalt de la Maru!)
Malauradament, no tot el què hem observat ha estat bonic. Xocant ha estat trobar aquest gall de Sant Pere (Zeus faber) mort. L'hauran pescat i tornat a llençar a mar?
A l'apartat d'"objectes perduts" que millor que es quedessin a terra ferma trobem aquest drap. A més té l'afegit de cobrir una part de la roca, cosa que dificulta l'accés a aliments dels organismes que hi viuen enganxats
Avui a més cal afegir un nou capítol: els medicaments. A les platges és freqüent trobar-hi blísters (les làmines preformades de plàstic que contenen pastilles tipus aspirina). Doncs bé, en aquesta ocasió hem trobat quelcom diferent, ho veieu???... Us l'apropem per veure-ho millor!
Doncs tal i com es pot llegir, es tracta d'una suspensió oral d'Ibukern 600mg. És a dir, ibuprofè per veure del laboratori Kern Pharma. Tot i la cosa pràctica del format que no precisa d'aigua per prendre'l, l'usuari podria haver estat una mica més curós amb l'envàs. Es calcula que trigarà un 500 anys a descomposar-se en trossets més petits, però que de fet no desapareixerà mai!!!!
Val a dir que el problema més gran detectat tant per abundància com per capacitat de deteriorament dels organismes vius, són els fils de pescar. A la imatge n'hi ha un bon manyoc enredats amb l'orella d'elefant, algues i d'altres organismes marins
A la imatge en trobem un altre manyoc tocant les gorgònies vermelles
Segons l'art de pesca, els fils de pescar es fan servir de formes diferents. En alguns casos s'aprofita el mateix motor de l'embarcació o maquinària afegida per a moure'ls. Si en el procés d'arrossegament o d'hissat té la mala sort d'enganxar-se amb una gorgònia la pot escapçar o fins i tot arrencar. A la imatge la gorgònia vermella ha estat escapçada de forma evident. Els marges de la lesió ja estan essent colonitzats per altres organismes que li donen una tonalitat bruna. En aquest cas, la resta de la colònia encarà estarà bé per un temps...
Aquest efecte no és exclusiu de les gorgònies vermelles. A la imatge una gorgònia rosada que també ha patit algun accident pesquer
I quan els accidents pesques són freqüents i repetitius esdevenen incompatibles amb la vida de molts organismes marins. De fet som incapaços de dir quantes coses té enganxada aquesta gorgònia!
A nosaltres ja se'ns acaba el temps d'immersió i toca pujar dalt de la Maru. En breu us farem arribar un resum dels resultats d'aquest projecte.
Salut!
Projecte amb el suport de:
