dilluns, 16 d’agost de 2021

Punt 242 (-58 m) Última ullada pel "jardinet"

Un nou matí encara tranquil que s'albira com el final de la setmana d'onada de calor. La mar sembla que no es doni per al·ludida i nosaltres tampoc! Així que aprofitem per tornar cap a la zona dels Jardins Submergits de la Selva més allunyada del port de Blanes. Sí, sí, tornem a ser a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) i és que amb la Maru suposa una horeta de navegació. Encara hi ha unes pedretes més que no hem explorat mai, són a 58m de profunditat.

Baixem!

Més que pedretes, el què s'intueix és una plataforma rocosa, on d'un costat sí que es pot apreciar un caient d'uns dos metres d'alçada. Per la part de sobre és tot pla amb gorgònies de tot tipus ben "plantadetes". A la imatge una gorgònia vermella (Paramuricea clavata), amb una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) reposant-hi al damunt després d'una nit de cacera. Malauradament a la base s'hi ha enganxanda una tovalloleta d'un sol ús, així que tot apunta a què en breu la gorgònia anirà emmalaltint ja que la zona amb la tovalloleta no es pot alimentar.


De fet la presenècia d'estrelles de mar de cistell és més que notable i no totes han trobat quelcom on enfilar-se. La de la imatge és ben bé sobre la roca i només ha desplegat la part terminal d'alguns dels seus braços: són com els circells d'una parra!


Novament certifiquem l'impacte de certes arts de pesca que erosionen el fons. A la imatge una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) que li manca un tros d'una de les seves branques. Tot i així, les estrelles de cistell no hi veuen cap problema per enfilar-s'hi, de fet, n'hi ha dues. Les veieu?

La superfície d'aquesta llosa rocosa també hi tenen una notable presència algues que no sabem identificar. I d'entre aquestes sobresurten també especímens de gorgònia blanca (Eunicella singularis) i de l'esponja canalobre (Axinella polypoides). A jutjar per la disposició dels braços de l'esponja evidencia que ens trobem en zona de corrents canviants, els té ben torts i mirant a totes bandes. Habitualment la seva disposició és més regular, recordant al de les gorgònies.

Observant-nos des de la part del caient de la roca hi ha aquesta morena (Muraena helena) que no ens treu l'ull de sobre. Sí, sí, ho heu entès bé, és ella qui ens observa a nosaltres. Està totalment fora del cau i per moltes fotos que li fem, no marxa!
De fet ens estem desesperant perquè tot i tenir davant una model tan pacient, ara és la càmara fotogràfica la què ens està fallant!



Això sí, la model, per precaució, es queda enganxada a la paret. Finalment, imaginem que un xic avorrida, fa una fuetada nedat enrere i marxa. Deu pensar que som uns extraterrestre ben curiosos que només sabem fer llumetes amb els nostres flaixos!


Mirant la part baixa de la roca, constatem que aquí també les gorgònies han rebut alguna estocada: veieu la gorgònia blanca que hi ha tombada? De moment aguantarà, però només que els sediments del voltant es moguin i la comencin a soterrar serà el seu final. Això sí, és la primera vegada que veiem tanta estrella de mar vermella junta: sembla que estiguin jugant a cuit i amagar!

I nosaltres que ja ens toca pujar dalt de la Maru que s'està aixecant mar!

Salut!

diumenge, 15 d’agost de 2021

Punt 239 (-57 m) Seguim en el jardinet!

La mar segueix com un plat i aprofitant que l'aigua és molt neta decidim que el segon torn explorarà un punt només una mica més 50m més enllà del 238. Es tracta del punt 239 a 57m de profunditat també format per pedres petites.

Baixem!

Tot i tractar-se de pedres molt baixes, ha resultat ser un mostrari de gorgònies! A la imatge una gorgònia groga que sospitem es tracti d'una Paramuricea macrospina, però no n'estem segurs. Això sí, la part central ha estat decididament espaçada com a resultes de l'activitat humana: potser algú practicant l'art de pesca del curricà de fons?

Aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), també és una gorgònia de branques molt més fines. Malauradament també ha estat escapçada i al seu lloc espècies oportunistes han aprofitat per colonitzar-la. Aquest és el cas de cuc Filograna implexa que té l'aparença de tros de fregall banc desfilat. Viu de forma colonial, fent una xarxa de tubs, d'aquí que es pugui confondre amb restes de tovalloletes d'un sol ús o teixit blanquinós deteriorat.

Ja de majors dimensions, hem trobat gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), de més de 60cm d'alçada. Malauradament, la de la imatge també sembla haver patit algun accident, ja que algunes branques també han estat escapçades.

Més sort sembla que hagi tingut aquesta gorgònia rosada (Eunicella verrucosa), ja que el ventall que formen les seves branques és complet. Però si mirem la base, està totalment colonitzada, indicant que ha patit algun tipus de deteriorament: s'hi haurà refregat el cap d'alguna àncora o art de pesca?

Deixem el capítol de gorgònies que ens ha desanimat força per passar a aquesta bella esponja groga: Axinyssa digitata. És la primera vegada que ens n'adonem de la seva presència, tot i que se la considera típica d'aquests tipus de fons que s'anomena coral·ligen.


I ara sí, tornem cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Punt 238 (-58 m) Un altre petit jardí

La mar segueix com un plat i l'aigua molt neta, i aixo s'ha d'aprofitar per visitar un punt nou i llun del port de Blanes. Ens decidim per aná al punt 238 (-58m). Es part d'un conjunt de pedres petites que es troben davant de Cala Canyelles. 

Baixem!

Comencem amb pedrs molt petites però molt colonitzades: aquí veiem el anemone incrustant Parazooanthus axinellae que creix sobre l'esponja que creien Axinella damicornis 


Però en pocs metres ja estem a roca molt coloniztada que aparexia en el sonar com un escalon i trobem una esponja canelobre (Axinella polypoides) de gairabè un metre, amb un una estrella cistella (Astrospartus mediterraneus) amb els braços mig oberts  


la roca está molt foradada i molt concurreguda per les diferentes espècies. Entre aquestes hem trobat un eriçó de pues llargues (Centrosthephanus longispinus), una especie protegida dels Jardins Submergits de la Selva. 

A les gorgónies sembla que aquesta roca no els agrada molt: aquesta gorgònia vermella (Paramuricea clavata) no te pinta de passars-ho molt be

Les que tenen bona pinta estan fora de la roca, com aquesta gorgònia groga (creiem que es una Paramuricea macruspina)

O la gorgònia blanca Eunicella singularis 

I per acabar una espècie que encara no haviem trobat als Jardins: la garota cor (Spatangus purpureus) amb espines i esquelet porpres. Es molt abundant als fons de sorra gruixuda i grapissar. Encara que normalment viu enterrada, sovint s'observa fent voltes en la sorra




I nosaltres tornem cap a la Maru que falta gent!
Salut!

dissabte, 14 d’agost de 2021

Punt 260 (-55 m) Dia de coloraines

Seguim aprofitant la calor i la bona mar per explorar nous punts dels Jardins. Enfilem cap al punt 260 situat a 56 metres de profunditat, davant de Cala Canyelles (Lloret de Mar).

Baixem!!! Per sort l'agua segueix molt neta!!!

Es tracta d'una barra rocosa molt fragmentada que s'aixeca del fons mig metre als punts més alts. Només arribar al fons ens topem amb aquesta "maxi" esponja canelobre (Axinella polypoides) que fa mig metre d'alçada. 



A les roques més grans i que sobresurten més predomina la gorgonia vermella Paramuricea clavata, on les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus) s'hi agafen. Per elles és una atalaia ideal per a la captura de menjar.

Les gorgonies vermelles encara que no arriben a les dimensions espectaculars d'altres punts, semblen molt sanes i alguna amb el pólips oberts, el que vol dir que estan menjant, com hem explicat en el post anterior. 

La sorpresa del dia ha sigut trobar aquesta gorgonia molt "fashion" de color fucsia. Encara que no ho podem confirmar, creiem que es tracta de Paramuricea macruspina. Així que en tinguem novetats us n'informarem!

Una altra sorpresa ha sigut trobar un parell de gorgonies rosades (Eunicella verrucosa) de casi un metre d'alçada. I si us fixeu bé, veureu petites clapes del mateix color que corresponen a petites estrelles de mar de cistell!

Però no totes han tingut bona sort. La què està derrivada probablement ha estat tombada per un curricà de fons o alguna altra art de pesca

Les tovalloletes d'un sol ús també s'han deixat veure. Al estar colonitzades per petites algues té aquest color marronós. Però malauradament, tot i el què posa a l'envàs, no es descompondrà i dificulta que la gorgònia on està enganxada es pugui alimentar. En breu la branca d'on penja morirà

I per desgràcia encara n'hem trobat més

Per nosaltres ja s'ha acabat la immersió d'avui i ja toca continuar gaudint de l'"onada de calor"!!!

Salut!

divendres, 13 d’agost de 2021

P 4 (-55 m) No només canvi climàtic (10)

Encara sota la influència de l'onada de calor i, que per sort, ens aporta bones condicions marítimes, decidim fer el darrer mostreig del projecte No només canvi climàtic>>. Enfilem cap al punt 4 situat a 55m de profunditat, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar).

Baixem!

Es tracta d'una barra rocosa semienterrada. A la pràctica el què veiem són tot de roques disperses que s'alcen del fons marí entre el mig metre i el metre i mig d'alçada. A les més baixes, com a la imatge i predominen les esponges

A les més altes, en canvi, hi predomina la gorgònia vermella (Paramuricea clavata). Tot i així, també hi trobem altres gorgònies de dimensions considerables. Al centre de la imatge hi ha una gorgònia blanca (Eunicella singularis) de més de 30cm d'alçada

O en d'altres casos també hi trobem la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). És la que es troba al centre de la imatge. Curiosament les altres gorgònies blanques petitones corresponen a Eunicella singularis

Avui, tot i trobar aigües clares i amb poc corrent, hi ha colònies de gorgònies vermelles amb els pòlips oberts. Els pòlips són unes petites estructures que recorden a les meduses amb 8 tentacles i que recobreixen totes les branques d'una gorgònia. De fet es tracta d'organismes colonials, pel què cada pòlip correspon a un individu de la colònia. Quan estan menjant, aquests pòlips despleguen els seus tentacles i a la vista del submarinista fa que semblin esponjoses. En canvi, si no estan menjant, amaguen els tentacles, així que la gorgònia sembla un filferro colorejat. Aquest és el cas de les petites gorgònies que hi ha en primer pla

Ens crida particularment l'atenció la gran quantitat d'orelles d'elefant (Spongia lamella) que hi ha. Es tracta d'aquestes esponges amb forma de calze que antigament es fèien servir com a espoja de dutxa després de treure-li les "espines". Sí, les esponges tenen una estructura plena de forats que per mantenir-los oberts els hi calen espícules, que vindríen a ser com les seves "costelles" i acaben amb punxa! 

De fet n'hi ha algunes que sembla que facin la competència a les gorgònies vermelles per obrir-se pas. A la imatge n'hi ha una de més de 40cm de diàmetre. Això sí, per molt que ho intentem, costa molt d'il·lluminar-les adequadament, sembla com si la seva superfície rugosa absorbís la llum del flaix

La sorpresa del dia la protagonitza aquest eriçó de mar de punxes gruixudes coneguda com a tabaquera roja (Stylocidaris affinis). És un organisme propi d'aigües profundes (se n'han trobat a 1000m de profunditat) i aquí es trobaria al límit superior del seu hàbitat. Per nosaltres és només la segona vegada que en veiem!

I a més rebem la visita inesperada d'aquesta parella de peixos lluna (Mola mola), que han resultat ser força tafaners!


I com que estem de mostreig, toca treure el metre i començar a prendre mesures. Com veieu l'àrea delimitada no conté gorgònies vermelles a la seva totalitat. El motiu és que cal que siguin aleatoris, és a dir, no prioritzar les zones que ens semblen més atractives perquè del contrari ja tenim una desviació de la realitat que intentem analitzar. Nosaltres directament posem el metre allà on hem anat a caure. Al cap hi a la fi només tenim 12 minuts per fer tota la feina! (I mitja hora de pujada lenta fins dalt de la Maru!)

Malauradament, no tot el què hem observat ha estat bonic. Xocant ha estat trobar aquest gall de Sant Pere (Zeus faber) mort. L'hauran pescat i tornat a llençar a mar?

A l'apartat d'"objectes perduts" que millor que es quedessin a terra ferma trobem aquest drap. A més té l'afegit de cobrir una part de la roca, cosa que dificulta l'accés a aliments dels organismes que hi viuen enganxats

Avui a més cal afegir un nou capítol: els medicaments. A les platges és freqüent trobar-hi blísters (les làmines preformades de plàstic que contenen pastilles tipus aspirina). Doncs bé, en aquesta ocasió hem trobat quelcom diferent, ho veieu???... Us l'apropem per veure-ho millor!

Doncs tal i com es pot llegir, es tracta d'una suspensió oral d'Ibukern 600mg. És a dir, ibuprofè per veure del laboratori Kern Pharma. Tot i la cosa pràctica del format que no precisa d'aigua per prendre'l, l'usuari podria haver estat una mica més curós amb l'envàs. Es calcula que trigarà un 500 anys a descomposar-se en trossets més petits, però que de fet no desapareixerà mai!!!!

Val a dir que el problema més gran detectat tant per abundància com per capacitat de deteriorament dels organismes vius, són els fils de pescar. A la imatge n'hi ha un bon manyoc enredats amb l'orella d'elefant, algues i d'altres organismes marins

A la imatge en trobem un altre manyoc tocant les gorgònies vermelles


Segons l'art de pesca, els fils de pescar es fan servir de formes diferents. En alguns casos s'aprofita el mateix motor de l'embarcació o maquinària afegida per a moure'ls. Si en el procés d'arrossegament o d'hissat té la mala sort d'enganxar-se amb una gorgònia la pot escapçar o fins i tot arrencar. A la imatge la gorgònia vermella ha estat escapçada de forma evident. Els marges de la lesió ja estan essent colonitzats per altres organismes que li donen una tonalitat bruna. En aquest cas, la resta de la colònia encarà estarà bé per un temps...

Aquest efecte no és exclusiu de les gorgònies vermelles. A la imatge una gorgònia rosada que també ha patit algun accident pesquer


I quan els accidents pesques són freqüents i repetitius esdevenen incompatibles amb la vida de molts organismes marins. De fet som incapaços de dir quantes coses té enganxada aquesta gorgònia!

A nosaltres ja se'ns acaba el temps d'immersió i toca pujar dalt de la Maru. En breu us farem arribar un resum dels resultats d'aquest projecte.

Salut!


Projecte amb el suport de: