Buscant els fruits de la Posidonia oceanica (-18m)

 Matí rúfol, de mar tranquil·la. Avui anem a inspeccionar la praderia de Posidonia oceanica que hi ha davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Ja a primers de desembre passat vàrem veure que hi havia una floració>> i ara ja tocaria trobar-hi els fruits!

Tot i que l'aigua és força tèrbola ens sorpen trobar la Posidonia oceanica tan crescuda. Tenint en compte que les flors eren a mitja tija, ara no sabem a quina alçada de les fulles hauríem de posar més atenció

Observant les fulles veiem que ja estan epifitades, és a dir, que d'altres organismes les estan fent servir de suport per créxer-hi a sobre. Malauradament no les sabem identificar, però no deixem d'admirar-ne la seva forma. Aquests tenen forma d'arbre...

I en aquest cas hi tenim una alga que al seu torn també està epifitada! Si us fixeu en els seus contorns sembla que hi tingui pèls, doncs corresponen a un altre organisme

Entre tanta fulla costa de veure els peixos que aprofiten aquest entorn per fer-ne la seva llar. Molts d'ells tenen coloració molt semblant a les fulles de la Posidonia i alguns fins i tot tenen taques blanques com si també estiguessin epifitats! A més, una mateixa espècie, pot tenir una coloració que variï des dels tons maronosos a verd brillant. En canvi, per distingir les diferents espècies cal parar atenció a les taques negres que tenen prop de les aletes, al cap o la cua. Com que encara és d'hora perquè s'aparellin, no presenten els seus colors més característics, així que ara mateix només som capaços de dir-vos que els peixos de la imatge pertanyen al gènere Symphodus

Tot i el plaer hiptonitzant de veure com es mouen les fulles de Posidonia amb el vaivé de les onades, dels fruits, ni rastre! A veure si cap al mes vinent tenim més sort.

Salut!

Juvenils de congre dolç a la platja!

De vegades la natura ofereix moments màgics, sigui perquè t'ofereix alguna sorpresa, sigui perquè estàs en un moment capaç d'apreciar-ho. Si sou caçadors de bolets sabreu què volem dir: entres al bosc i no hi veus res fins que poc a poc, si n'hi ha, comences a veure'n. I encara quan tornes pel camí que has fet en veus més i no entens com és que una horeta abans havies pogut passar de llarg!

Doncs si ets una persona observadora per adonar-te que ets davant d'un d'aquests moments i, a més, disposes d'algun dispositiu que et permeti fer fotos, aleshores la bogeria per immortalitzar el moment està assegurada!

Diguem que si fa no fa, això és el què ha passat avui. Passejada per la platja prop de la punta del riu Tordera, són quarts de deu del matí, veus una mena de cinta que brilla sobre la sorra i et trobes això!

Un juvenil de congre dolç (Ariosoma balearicum)! És tan transparent que es poden veure els grans de sorra de sota seu!

Es tracta d'individus d'uns 12-13 cm de llarg. Els adults, que poden fer fins a 35cm, són d'hàbits nocturns i durant el dia estan totalment enterrats al sediment. Les larves en canvi són pelàgiques, viuen enmig de l'aigua i formen part del plàncton durant 20 a 22 mesos. Està clar que a aquests juvenils els han sorpès les onades de la ventada dels darrers dies!

De fet només n'hem trobat una dotzena i separats 1-3 metres de distància entre ells. Però això sí, aquí no s'han acabat les sorpreses!!!

A la cita d'avui no hi podia faltar alguna sabateta de Venus (Cymbulia peronii)

que ja en vàrem parlat en aquest post>>

I encara una sorpresenta més, mirant entre les algues brunes (Dictyota sp.) que les onades han arrossegat fins la sorra hi hem trobat aquesta Lysmata seticaudata.   Es tracta de la gambeta que sovint apareix a les guies de submarinisme fent de "respall de dents" d'alguna morena

I fins aquí el moment màgic... però hi hem tornat a la tarda perquè volíem acabar d'assegurar-nos que havíem identificat correctament el congre dolç amb els juvenils mai se sap! Però quin DESENCÍS!!!! Són quarts de cinc de la tarda, l'onatge és evident que ha minvat durant el dia ja que només hi ha sorra humida prop de l'aigua, la resta és ben seca. Tot i que el vent està tornant a bufar amb més força i les onades comencen a recuperar terreny a la terra ferma, la sensació és d'aridesa total.

Comencem a buscar juvenils de congre dolç a la franja on arriben les onades i no hi trobem res. Aleshores mirem més terra endins i ens fixem en on havien arribat les onades al matí, encara hi queden restes d'algues i canyes que les dibuixen. Al principi res, fins que....

Si al matí la seva brillantor l'havia delatat, ara és totalment sec! I encara sort dels ulls que sinó el confondríem amb un dels tants trossets de plàstic que s'acumulen a les notres platges...

I no és l'únic que s'està assecant. Aquesta sabateta de Venus també va camí de convertir-se en paper de fumar i finalment desaparèixer...

Ja durant la "sessió fotogràfica" del matí sabíem que no valia a badar, però poc ens imàginavem que només 7 hores més tard amb prou feines aconseguiríem veure'n alguna traça!

I és que com a mamífers que som, no ens n'adonem la gran feina que fa la nostra pell per evitar la desecació!

Salut!

Projecte Gorgònies Blanques: final optimista

Avui tornem a punta Santa Anna per fer l'últim mostreig del projecte: On són els gorgònies blanques de punta Santa Anna (Blanes)? Aquells que coneixeu punta Santa Anna sabeu que davant de la platgeta de darrera l'espigó del port, entre 12-16m de profunditat hi ha una roca allargada que en diem la Llosa. A la zona més profunda s'hi poden veure colònies de gorgònia blanca (Eunicella singularis), també coneguda com a pala de rem. Les altes temperatures que estan assolint les nostres aigües darrerament propicien que bacteris oportunistes les facin emmalaltir i fins i tot morir. 

Baixem!

El primer que trobem  no és molt esperançador: es tracta d'una colònia d'Eunicella singularis morta 

Però a la part de la llosa que dóna cap a mar comencen les sorpreses: una nova colònia d'uns 5 cm d'alçada!

No gaire lluny d'aquesta en trobem una altra de mida semblant

Ja en la part més profunda de la roca trobem una colònia una mica més gran, d'uns 10 cm

De tornada encara una altra i aquesta vegada de 20 cm (la més gran que hem vist)

I una altra una mica més petita, tot un èxit!

Entre els altres habitants de punta Santa Anna ens han vingut a veure un vell conegut que fa temps que no veiem: un pagre (Pagrus pagrus)

I ja casi fora de l'aigua hem trobat aquesta bavosa (Parablennius sp) que ens vigila de reüll.

Acabem aquest projecte més esperançats de quan el vàrem començar: s'està donant una recuperació parcial de la població de la gorgònia blanca Eunicella singularis. Esperem que no sigui un miratge!

Aquest projecte ha estat possible amb el suport de la campanya "Diners al Carrer" de la 
CUP - Blanes.

Punt 132 (-37 m): no només canvi climàtic (1)

Avui la mar està molt calmada i el dia assolleiat. Segons les previsions es quedarà així tot el matí. Anem al punt 132 a 37 metres de profunditat. Es tracta d'un grup de roques allargades amb molts forats de dimensions variades. 

Baixem! L'aigua com era d'esperar per l'epoca de l'any està freda, 13º !!! Però amb bona visibilitat.

El primer que trobem és una petita cova tapissada per anemones grogues (Leptosammia pruvoti) amb les forcadellas (Anhias anthias) que fan guàrdia a l'entrada.

  

 

A la zona sorrenca ens alegra la vista una colònia del briozou Pentapora fascialis de color taronja molt cridaner

I mentre nedem se'ns acosta una pastanaga (Labrus mixtus). Es tracta d'un juvenil o d'una famella ja que els colors dels mascles no tenen res a veure!

 Passant a la secció objectes perduts, començem amb una àncora (ja molt colonitzada) i el seu cap

 

La tovalloleta d'un sol ús que ha quedat enganxada en un fil de pescar abandonat

Però la foto que més ens ha sorprès és aquesta: una roca molt colonitzada amb fil de pescar enrotllat. Aquesta imatge ens ha fet reflexionar sobre la problemàtica molt actual de la degradació dels ecosistemes degut al canvi climàtic ... però potser aquesta no sigui l'única raó

I nosaltres cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Port Blanes: catàleg de salpes i...

 Avui a migdia encara es veien salpes al port de Blanes, però no hi hem distingit tooooota la resta d'organismes gelatinosos que els acompanyaven la setmana passada. Abans de continuar us voldríem fer dos aclariments:

Primer: les salpes tenen aquest aspecte si no t'hi apropes molt. Sí, sí, són aquestes cosetes que semblen trossets de plàstic o inclús escumetes... 

Segon: per fer les fotos ens hem hagut de tirar per terra de la passarel·la, tenir el mòbil a un dit de l'aigua i després encara editar les imatges perquè es vegin millor les estructures semitransparents que tenen.

Així que aquí en teniu un petit catàleg del què hem aconseguit identificar! I ho farem començant pels organismes de menys a més evolucionats i veureu perquè...

La medusa del gènere Aequorea, fixeu-vos que el cap no és nomes la part ratllada, sinó que també fa una cúpula més alta. I no té tentacles a sota, el què hi ha és una salpa!

L'Aequorea sp. és una medusa poc urticant i de nit brilla!

Aquesta altra medusa és un borm (Aurelia aurita), també és poc urticant. Les rodones rosades són les seves gònades, és a dir, el seu aparell reproductor

La Cassiopea sp. també és un tipus de medusa poc urticant

A diferència de l'Aequorea, la Cassiopea sí que té tentacles gruixuts i abundants a la part central

Aquesta altra medusa ens ha fascinat. Es tracta de la Leuckartiara octona, tot i tenir tentacles ben curtets bicolors, es mou a molta velocitat! 

Deixem els meduses i passem a uns altres organismes una mica més evolucionats: són els ctenòfors. I a la imatge tenim un cinturó de Venus (Cestus veneris). Es tracta d'aquesta cinta quasi transparent que pot arribar a fer un metre de llarg! Als seus marges hi té una mena de pèls transparents anomenats cilis, que al incidir-hi la llum el Sol sembla que brilli

I ara sí anem a parlar de les salpes! Primer de tot dir que se'ls considera organismes més evolucionats que no pas els pops, musclos, gambes o garotes de mar. Això és degut a que són els primers que tenen una mena de columna vertebral anomenada notocorda. Es tracta d'organismes filtradors i el punt vermellós és el seu estómac. El què encara és més curiós es que el seu cicle de vida té una fase sexual (que es pot reproduir) i una d'assexual. Segons en la fase que es trobi és físicament diferent.

A la imatge hi tenim una Salpa maxima en fase asexual. Segons bibliografia fa uns 10cm de llarg, però aquesta en feia uns 14cm!

I l'organisme més gros de la imatge és una altra Salpa maxima però aquesta vegada en fase sexual. És lleugerament més petita que l'anterior. Segons bibliografia fa 8cm de llarg, però aquesta feia 10cm

Aquesta foto l'hem fet avui, que no sabem perquè totes les salpes tenen "cosetes" brillants blanques enganxades. De totes maneres ens ha semblat una bona imatge de la Salpa fusiformis. La que té les dues banyes allargades està en fase sexual, mentre que la resta, amb forma de barril són en fase sexual. Segons la bibliografia la fase asexual és més gran (5cm) i la sexual és més petita (3cm). Nosaltres no sabem si és que s'han fet un fart de menjar, o senzillament estan poc estudiats, però tot i que la mida és com diu la bibliografia, ja veieu que hi ha una mica de barreja de talles!

Aquí us posem una altra  Salpa fusiformis en fase sexual perquè en pugueu apreciar millor les estructures que té que li fan com de "costelles" per mantenir la forma de sac obert

I ara bé quan no sabem què pensar. Algunes salpes quan són en fase sexual s'agreguen formant llargues files. Fins ara pensàvem que es tractava de la Salpa maxima, però ara ja no n'estem tan segurs en vistes dels especimens tan grossos que us hem descrit en aquest post. S'accepten suggeriments!

I per si no teníem prou incògnites aquí van uns altres que tampoc hem sabut identificar. Ens referim a aquestes esctructures blanc brillant

Aquí en tenim una altra

I aquí encara una altra

I aquest tan allargat en primer pla pensem que també té a veure amb les imatges anteriors. Sospitem que es tracta de trossos d'algun sinòfor, un tipus de medusa molt curiós que està format per una colònia on cada individu té una funció: uns són nedadors, uns altres reproductors... Malauradament no hem sabut trobar més informació al respecte i sospitem què hem trobat al port estan una mica trencats per l'acció de les hèlices de les embarcacions...

Així que amb interrogants i sense no hem volgut perdre l'oportunitat de mostrar-vos uns organismes que només ocasionalment veiem fent immersió durant les nostres parades de descompressió abans de pujar dalt de la Maru!

Salut!