diumenge, 22 de maig de 2022

Retirada d'una xarxa fantasma (Blanes)

Hi ha dies que reps notícies que preferiries estalviar-te i n'hi ha d'altres, que a més, són una crida al compromís. Diumenge 8 de maig al vespre vàrem rebre una de les segones: els amics de TdP ens comuniquen de l'existència d'una xarxa fantasma a punta Santa Anna (Blanes). Es tracta d'una xarxa de tipus monofilament de 100m de llargada, sense galls, ni res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. És recent, les algues encara no l'han colonitzat i els peixos que està pescant no seran recullits per ningú. 

Dilluns 9 de maig, ho notifiquem a pescafantasma.cat. Dijous des de pescafantasma.cat ens informen que la Unitat Aquàtica dels Mossos d'Esquadra ha decidit que la retirarà el proper dilluns però que els hi caldrien les coordenades exactes. Ens coordinem amb els companys que l'han trobada i acordem que marcaran la posició amb globus de submarinista i nosaltres agafarem la posició i en farem fotos.

Malauradament l'endemà des de pescafantasma.cat ens informen que una altra xarxa fantasma  ha estat trobada a Sant Feliu de Guíxols>> i que serà aquesta la què la Unitat Aquàtica dels Mossos d'Esquadra retirarà primer. De totes maneres acordem que en marcarem la posició, fotografiarem i si es possible es mirarà de colapsar per evitar que continui pescant.

Dissabte 14 de maig es marquen tres punts de la xarxa: extrems nord i sud i un punt entremig:


Des des la superfície de l'aigua només es veuen els globus de submarinista que, passada una estona, enlloc de quedar drets, s'han tombat:

Extrem més al nord

Punts intermig i extrem sud 

Abans de fer res més, es filma tota la xarxa. Es fan dues passades: una de l'extrem nord fins al sud i després la tornada al punt inicial per l'altra banda. Hi ha trams que són sobre la praderia de Posidonia oceanica, trams sobre roques, trossos que han estat tallats i trossos que han estat trencats:


Mentre els companys són a l'extrem nord, nosaltres procedim a fotografiar i fer inventari dels peixos que s'han quedat enganxats a la meitat sud. Estem parlant de 60m de xarxa monofilament on hi ha enganxats 10 peixos encara reconeixibles, dels quals alguns es troben en estat de descomposició i algun més ja ha estat devorat per algun altre depredador. Aquí en teniu les imatges:

Escórpora (Scorpaena porcus)

Pagell (Pagellus erythrinus)

Aquest pagell (Pagellus erythrinus) ja veieu que porta uns dies mort...

En primer pla les restes del què ja no podem saber què és... Al centre un espet (Sphyraena sphyraena) d'uns 70 cm de llargada, un petit tacó (Bothus podas) i al fons una rata (Uranoscopus scaber) d'uns 40 cm de llargada

Mirant les restes no deixa de sorprendre veure-les tan ben apilades...


Pel què fa l'espet també fa dies que és mort i just a sota seu hi ha el cap d'un altre peix mort. De fet al vídeo del principi d'aquest post s'hi veuen 2 espets més de dimensions semblants

Des d'aquest angle es veu millor el tacó (un tipus de llenguado de poca profunditat). La seva estratègia de vida és nedar arran de sorra i si cal enterrar-s'hi. Tot i mimetitzar-se tan bé amb l'entorn, de res li ha servit per evitar la xarxa

De rates en aquest tram n'hem trobades 3. El seu cas és força deseperant ja que la seva tàctica de caça és enterrar-se i atraure les seves preses amb una mena de tentacle que té a la boca. Així que encara que quan l'alliberis sigui viu, es queda enterrat al costat de la xarxa pel què és de preveure que si no es retira aviat s'hi tornarà a quedar atrapada. La de la imatge deu fer poc que s'hi ha enganxat ja que encara és viva

Aquesta en canvi ja ens ha deixat

A la imatge un dragó (Synodus saurus) d'uns 15 cm de llargada que...

..com aquest sorell blancal (Trachurus mediterraneus), ja són prou grans com per quedar-s'hi enganxats

I encara un altre sorell blancal ben mort

Hi haurà qui li sembli que són pocs, però voldríem fer èmfasi en la col·locació tan desafortunada i en el seu potencial per a continuar pescant de forma fantasma:








L'avantatge que tenen les xarxes monofilament és que són molt lleugeres i al mateix col·lapsar-la s'ha pogut anar retirant. Això sí, amb moltíssima precaució ja que l'equipació fa que sigui molt fàcil quedar-s'hi enganxat!

Així que el control de la flotabilitat, dels moviments i la coordinació són imprescindibles

tant entre els que són a l'aigua com els què els hi donem suport des de les embarcacions. La xarxa s'ha anat retirant assegurant-se que fos neta d'organismes (vius o morts), embolicant-la fent boles i agrupant-la a les boies de senyalització posades pels submarinistes. Posteriorment des d'una embaració s'ha tret de l'aigua. 

I aquí teniu el resultat de dos dies de feina

I la seva destinació que esperem tingui una continuitat més profitosa

Des d'aquí agrair tota la col·laboració rebuda incloent les persones que per causes alienes a la seva voluntat no han pogut venir aquests dies. I felicitar-nos als què sí que hem pogut participar per: 1) no haver pres mal i 2) una xarxa fantasma menys al mar!

I perquè aquest gra de sorra pugui convertir-se en muntanya que tan debò no tornem a veure... us ho expliquem!

Salut!




diumenge, 6 de febrer de 2022

Punt 223 (-41 m) Un petit jardí

Continuem fent proves amb la càmera nova, però aquesta vegada sense la lent de gran angular. Això ens hauria de permetre fotografiar detalls que amb la càmera anterior (Canon G12) no era possible. Avui ens decidim pel punt 223, es troba a la barra rocosa de davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) a 41 metres de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una barra molt fragmentada on en alguns trams s'eleva 1 metres del fons del mar. Lloc ideal perquè s'hi amaguin animals de mitjanes dimensions. A la imatge un serrà (Serranus cabrilla), peix molt territorial que intenta plantar-nos cara per defensar el seu territori. Això sí, quan ja no ho veu clar, tampoc dubta a sortir corrents!
Ah! I no us feu il·lusions, l'organisme vermellós no és corall vermell, sinó la Myriapora truncata, més coneguda com a fals corall. De fet no té res a veure, es tracta d'un briozou. Vaja, que de corall, res de res!

Entre els organismes colonitzadors de la roca destaquem la presència d'esponges canalobre (Axinella polypoides). Normalment les trobem lliures d'epífits (organismes que hi creixen a sobre), però aquesta no és el cas. Serà que està malalta? Per l'aspecte general no ho sembla i la temperatura de l'aigua (13ºC) ja és normal per l'època de l'any cosa que en ocasions la podria estressar. Però pel cas d'avui no sabem què pensar.

I aquí tenim la primera sorpresa del dia, una garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida i és només la cinquena vegada que en veiem!

Ja més habitual és trobar aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que es distingeix
per aquests petits forats que ressegueixen els seus braços de dalt a 
baix

Avui ens fa particular il·lusió mostrar-vos aquesta anemone: Anemone viridis. Sovint quan en trobem només veiem la part dels tentacles, però no s'aprecia com s'ho fa per restar subjecte a la roca. Doncs aquí ho veieu,  té tot un peduncle que fa de ventosa i d'allà ningú la mou!


I just al costat hi hem trobat aquesta petita gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Cada vegada que parlem de gorgònies us expliquem que es tracta d'animals colonials. De fet són parents de les meduses, però enlloc de viure lliurement, estan unides entre si pel què seria el cap formant branques

Avui amb la càmera nova us ho podem mostrar millor!!! Cada "trompeteta" de la imatge, són un conjunt de 8 tentacles urticants que formen el seu sistema bucal. Els científics els anomenen pòlips i el fet que tingui 8 tentacles es fa servir per a classificar-la com de la subclasse Octocorallia. Avui està de "cacera" i els podem observar. Ja veieu que de fet, cada tentacle és com un petit arbret. Quan hi ha pocs nutrients a l'aigua, tota aquesta estructura s'amaga dins de la part més robusta de la branca. Vist a ull nu, les branques d'una gorgònia quan té els pòlips oberts li dóna una especte esponjós i, quan estan amagats, aleshores semblen filferros. Però no ens ha d'enganyar, està ben viva!

Ja de camí de tornada, la roca no disposa de grans forats i aquestes morenes (Muraena helena) han trobat la solució: compartir forat! Ara, perquè encara són petites hi caben però d'aquí un parell de mesos ja no ho veiem tan clar que sigui possible!

Abans d'acabar novament tenim apartat "objectes perduts". A la imatge fils de pescar abandonats que estan molt colonitzats. 

I novament una tovalloleta d'un sol ús. Aquesta és ben recent que encara es veu de color blanc. Fins quan deixaran de dir que són biodegradables??? A mar es colonitzen però no desapareixen!

I nosaltres cap a la Maru falta gent. 
Salut!

Projecte amb el suport de: 



 

dissabte, 5 de febrer de 2022

Punt 172 (-42m) Mostrari d'objectes perduts

Matí ennuvolat però amb onatge acceptable per fer immersió amb la Maru. Volem aprofitar per continuar fent proves amb la càmera nova i la lent de gran angular. Ens decidim pel punt 172 situat sobre la barra d'en Goula, davant de Fenals (Lloret de Mar). L'aigua continua fresqueta (12ºC) així que millor no pensar-s'ho gaire... Baixem!

Bé, serà que som força a prop del port de Blanes, serà que la barra és molt coneguda pels pescadors professionals i esportius, però l'espectacle d'avui es pot resumir com a: mostrari d'arts de pesca abandonats! Ja al 2018 vàrem fer un mapejat de xarxes i altres arts de pesca abandonades>> també amb el suport de #ProyectoLibera>>. Però avui us podrem ensenyar com aquestes arts queden passat un temps al fons del mar. Si mireu cap al centre de la imatge hi ha una estructura estriada que penja de la roca fins tocar la sorra: són caps d'alguna xarxa abandonada. Ja es troba totalment colonitzada per tota mena d'organismes (algues, espoges, briozous...) fent que es mimetitzi amb el paisatge.

A la zona central de la barra la presència de les forcadelles (Anthias anthias), el banc de peixos rosats, és particularment notable. A més es pot observar l'estructura d'esquerdes i forats on molts peixos aprofiten per fer-hi el seu cau. Si cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran, observareu que a l'àrea foradada del centre és plena de fils de pescar.

Hi ha parts de la roca que sobresurten més que d'altres, però inclús en aquesta, si us fixeu a la meitat dreta de la imatge, hi ha fils de pescar i fins i tot una tovalloleta d'un sol ús enganxades! 

A aquest altre extrem de la barra rocosa hi ha més fils de pescar abandonats que ja quasi ni es reconeixen. Però si queden tan ben colonitzats, quin problema hi ha? Doncs que acaben esdevenint com unes estovalles que cobreixen els forats, fent que molts organismes no hi puguin viure.

En algunes zones els forats són tan grossos que si no fos per les ampolles que portem a l'esquena hi podríem entrar dins. Molls de roca, sargs, variades i meros són habitants habituals però avui no n'hem trobat cap. Potser els fils de pescar que es veuen per sobre la roca hi tenen alguna cosa a veure?
 
I per si en quedava cap dubte del què us hem estat explicant, aquí teniu una nansa. Pops o llagostes hi poden entrar dins però no en poden sortir. Al estar abandonada la nansa continua pescant, essent una trampa mortal però de cap profit per ningú. Aquesta activitat passiva és el què s'anomena pesca fantasma. Un gran problema a la nostra costa.


I com que el temps és una mica boig, millor no refiar-se'n i cap a la Maru falta gent!
Salut!

Projecte amb el suport de:

diumenge, 30 de gener de 2022

Punt 125 (-41m) Una mica de paisatge

Matí assolellat amb mar de fons de mig metre. Aquest onatge no és l'ideal amb la Maru ja que es fa sentir molt, però amb el bon dia que fa no es pot desaprofitar! De fet estem provant una càmara nova, així que intentarem resoldre uns dels problemes que tenim al fer fotos: els paisatges! Sovint us expliquem la forma de les roques on anem, però a les imatges només us n'ensenyem trossos d'aquestes. I és que si la volem fotografiar sencera, ens n'hem d'allunyar massa per la potència que tenen els flaixos. Ja ho intentem, però ens surten tan fosques que ni les pengem de la pena que fan! Avui amb aquesta càmera li hem afegit una lent humida de gran angular. Què vol dir això? Anem per parts: el gran angular ens permet acostar-nos més a les roques i encara agafar-les senceres. Així que els nostres flaixos les podran il·luminar millor. I al ser humida vol dir que deixem que hi hagi aigua entre la lent i la càmara. De fet, la podem treure mentre fem la immersió i tornar-la a posar! Això sí, com que amb la nostra respiració fem bombolles, hem d'anar amb compte que no se'ns en fiquin entre la lent i la càmara, sinó a les fotos ens hi sortiran unes rodones. De fet, estem tan nerviosos que no ens atrevim a treure la lent, així que avui les imatges seran de paisatges. Baixem!

Tot i que s'està acostant la primavera, l'aigua encara és força clara. Els peixos més habituals que ja ens alertem de que som davant d'una roca gran (més de 2 metres de llargada) són les forcadelles (Anthias anthias), els peixos rosats de la imatge. Formen bancs molt nombrosos i quan t'hi acostes es queden a un metre de distància per sobre teu.

Tot i que la roca està colonitzada per organismes de molts tipus, les esponges destaquen per la seva forma i colors. Al centre de la imatge la Dysidea avara, tot i que presenta un color rosa clar, sovint presenta un color més fort i tirant a violat. 

Aquí les forcadelles ja s'han allunyat una mica i podem apreciar la forma de la roca. Tots els organismes de coloracions vermelloses i taronjoses no les veiem durant la immersió, només quan fem la fotografia apareixen. I és que la franja de llum vermella penetra molt poc a l'aigua, als primers metres ja es deixa de veure d'aquest color per tornar-se en marronós fosc. Així que fer una foto és sempre una sorpresa!

Aquestes formacions rocoses tan foradades no són d'origen geològic sinó biogènic! Això és de bon comprovar: si pots pessigar-ne un trosset és que és de tipus biogènic(restes d'organismes vius i carbonat càlcic que ha precipitat i ho encimenta tot). De fet és molt característic que estiguin plenes de forats. Vaja, l'ambient ideal perquè tota mena d'organismes s'hi pugin amagar, incloent-hi els peixos. O que les estrelles de mar hi facin escalada!

El conjunt fa una mena de barres que sobresurten de forma irregular sobre el fons sorrenc. Als extrems acostumen a ser més baixes i presentar petits passadissos.

I tornant a l'apartat d'"objectes perduts", tampoc en aquesta ocasió hi podia faltar un fil de pescar. I és que els pescadors amb canya tenen sempre problemes amb aquest tipus de roques, a qualsevol punt se'ls hi poden quedar enganxades i les tenen que abandonar. Potser haurien d'aprendre que és per fora d'aquestes roques on trobaran els dèntols més grossos?


Final de la sessió de proves. I ara cap a la Maru falta gent!
Salut!