diumenge, 26 d’abril del 2026

Punt 191 (-30m) Tornem a canviar l'hidròfon!

Avui aprofitant el bon temps ens hem animat a canviar l'hidròfon que vàrem col·locar el passat 21 de desembre del 2024. Estem col·laborant amb el projecte RESMED+ de la Universitat de Barcelona on a través del marcatge de diferents espècies marines i la col·locació d'hidròfons al llarg de la costa francesa i catalana, es detecta quin recorregut fan. Nosaltres vàrem col·locar-ne un a l'octubre del 2022. Aleshores vàrem tenir la sort que una cèrvia (Seriola dumerilii) marcada a Banyuls (França) es va passejar aquells mes fins a 93 vegades davant de l'aparell; posteriorment va tornar a ser detectada a aigües de Vilanova i la Geltrú.  Durant el 2023 fins al novembre 2024 no hem detectat res. Aquesta vegada porta 15 mesos fondejat, esperem que hagi aguantat la bateria i no haguem perdut deteccions. BAIXEM!

Avui cal anar ben coordinats, que la darrera vegada van caldre 2 parells de mans per treure l'hidròfon del cilindre on va col·locat. Així que ens esperem al fondeig fins que siguem tots a l'aigua. Avui l'aigua a superfícies ja és a 16ºC, veurem a baix...

Tot i que l'aigua és ben tèrbola i fresqueta (15ºC) trobem l'hidròfon de seguida. Bé, més colonitzat que mai, però encara reconeixible!

Després de tallar les brides que el subjecten, traiem el vell...

...i col·loquem el nou. Això sí, fem foto de la numeració no sigui que ens despistem!

El col·loquem dins de cilindre i el lliguem amb unes noves brides

Mirem de treure una mica de la vida que hi ha decidit fer-hi la casa per fer-lo més reconeixible, però res a fer! O millor dit, el què queda reconeixible són les brides!

Aprofitem l'avinentesa per fer una ullada pels voltants

Destacar el bon estat en què es troba aquesta colònia de madrèpora (Cladocora caespitosa) que forma aquests petits esculls coral·lins mediterranis. Ja us en vàrem parlar en aquest post, i tot que no hem tingut temps de veure la resta, ens alegra veure que està en molt bon estat!

Malauradament no podem dir el mateix de les colònies de gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Ja al 2018 les vèiem amb algunes branques malmeses. Ara són ben mortes, colonitzades per tota mena d'organismes i ni rastre de noves

Sí que trobem algunes gorgònies blanques (Eunicella singularis) amb branques malmeses

També ens ha cridat l'atenció l'estat de deteriorament d'aquesta esponja Ircinia variabilis. Al 2023 tenia aquest aspecte

I ara la trobem així. Serà d'aquest parell d'estius de temperatures persistentment altes?

Avui també tenim apartat d'objectes perduts i ja que portem la bossa reixada per l'hidròfon, afegirem aquest "souvenir"

Així que seguint el cap del fondeig iniciem el nostre retorn a la Maru...

...que s'està aixecant mar!

Salut!

dissabte, 4 d’abril del 2026

Punt 186 (-30m) Inspeccionant esponges i més!

Finalment un matí ben tranquil amb previsió que continuï així fins ben bé al migdia. Com que alguns portem des del desembre sense fer immersió ens decidim per un punt, poc profund, proper a Blanes. El punt 186 que es ben ple d'esponges canelobre. A veure en quin estat es troben després de diversos estius amb aigües apersistentment calentes. Baixem!

L'aigua és a 14 ºC pel què cal tapar-se i, a més, després de tanta pluja, és ben tèrbola. Tot i així, un cop a baix hem estat de sort, no és massa bruta!

A la part alta de les roques destaquen les algues verdes Halimeda tuna i just per sota, amb forma de ventall, la Flabellia petiolata

Mirant de prop l'Halimeda tuna es veu que no s'ho està passant gaire bé. Si no fos perquè som sota l'aigua es diria que està deshidratada!

Una mica més enllà veiem algunes esponges canelobre (Axinella polypoides). No n'hi ha tantes com a anteriors ocasions: 2020>>  2014>>

Són força menys ramificades

I en mal estat de salut. La de la imatge té ramificacions ben mortes

Inclús a les parts aparentment sanes, sembla que s'estiguin desescamant. Seran els efectes d'aquest parell d'estius persistentment calurosos?

Bé, en qualsevol cas per a aquesta esponja està clar que el problema és un altre: un fil de pescar!

A la part baixa de les roques, en algunes zones estan totalment colonitzades per l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae)

Tot i semblar flors, es tracta d'animals urticants! Vaja, vindrien a ser com medusetes amb el cap enganxat a la roca i ens ensenya la seva boca rodeja de tentacles

El més curiós del cas, és que també té predilecció per colonitzar aquesta esponja groga: Axinella damicornis. A la imatge hi ha anemones "obertes" mostrant els tentacles al costat d'altres que els tenen amagats que sembla que a l'esponja li hagin sortit berrugues!

Aquí tenim un altre exemplar d'Axinella damicornis sense colonitzar. Clicant sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar com als marges de les crestes hi ha unes estructures transparents acabades en un forat: són els òsculs, els canals de sortida de l'aigua que filtren


Continuant amb les esponges, aquí en tenim una de groga incrustant (Poecilosclerida). En aquest cas els òsculs no són tan aparents. Això sí, la taca rosada del costat no és cap esponja, sinó una alga calcària, la Mesophyllum alternans

Passant a les esponges taronjades, a la imatge una Spirastrella cunctatrix. En aquest cas sí que són evidents els canals que desenboquen als òsculs!

D'aspecte més fràgil i porós és aquesta esponja blavosa (Phorbas tenacior). Per tots els foradets petits és per on entra l'aigua que filtra l'esponja, viatja per canals cada vegada més grans fins a desembocar a l'òscul

I la que ja sembla que siguem sobre una superfície lunar és la Hemimycale columella. Als "cràters" hi ha tot de forats petits per on entra l'aigua i els òsculs formen aquestes sortides més elevades

I ni que sigui per celebrar l'èxit de l'expedició Artemis II donant la volta a la lluna, us deixem aquest detall dels "cràters" d'aquesta esponja

Però d'entre totes les esponges ens crida l'atenció aquesta que sobresurt mirant cap al terra...

Es tracta de la Dysidea fragilis i sembla que s'estigui reproduint per fragmentació, cosa gens habitual... Aquí uns en fèiem cinc cèntims!

I ben nerviosa que estiguem tan entretinguts amb les esponges hi ha aquesta petita morena (Muraena helena)

I aquest cabot d'alga (Gobius cruentatus) que mira de passar desapercebut!

Però aquí baix també és primavera i val la pena donar un cop d'ull a tot el què semblin "arbustos" que sovint són el dinar dels llimacs de mar. Avui estem de sort, uns eolidacis de Banyuls (Nemesignis banyulensis)!

Si us hi fixeu té dos parells de banyes: els blaus i llargs amb els què palpa i olora i, un altre parell ben drets amb els que sent el gust! 

Aquí el teniu de cara on es poden distingir millor.

Aquí el podem veure una mica millor la resta de la seva anatomia. Si en voleu saber més, en aquest post us en donàvem més detalls

Un cuc que imita l'anatomia de l'eolidaci de Banyuls, tot i que sense "punxes" és aquesta planària rosa (Prostheceraeus roseus). Però a part de tenir un "aire", no tenen res a veure!

Com tampoc té res a veure amb el corall vermell aquest fals corall (Myriapora truncata). Si us hi fixeu al voltant dels "branquillons" estan coberts d'una mena de plomalls. Es tracta d'un animal colonial, un briozou, on cada individu que el forma exposa el seu aparell bucal (els "plomalls") per a captar l'aliment. I per si us en queda cap dubte, no té cap valor comercial!

Un parent seu seria aquesta Pentapora fascialis i no és cap planta...

Veieu com també té petits "ventalls"?

Avui a més hem trobat dues espècies de cogombres de mar: la pitxota terrosa (Holothuria tubulosa)


I una pitxota sorrenca (Holothuria poli) mudant! Això només ho havíem vist al 2022!

I com ja sabeu, sempre estem a l'aguait de les gorgònies. Avui, només n'hem vist de blanques (Eunicella singularis). Algunes d'aspecte "despentinat" amb els pòlips amagats...

I d'altres amb aquest aspecte de pala de rem...

amb els pòlips fora... Recordar que aquests sí que estan "emparentats" amb el corall vermell que també té pòlips! Ja ho veieu que no tenen res a veure amb els "ventalls" dels briozous!


I ara sí, tot que hem pogut allargar força més la immersió per ser de menor profunditat, toca tornar dalt de la Maru!

Salut!