Punt 186 (-30m) Inspeccionant esponges i més!

Finalment un matí ben tranquil amb previsió que continuï així fins ben bé al migdia. Com que alguns portem des del desembre sense fer immersió ens decidim per un punt, poc profund, proper a Blanes. El punt 186 que es ben ple d'esponges canelobre. A veure en quin estat es troben després de diversos estius amb aigües apersistentment calentes. Baixem!

L'aigua és a 14 ºC pel què cal tapar-se i, a més, després de tanta pluja, és ben tèrbola. Tot i així, un cop a baix hem estat de sort, no és massa bruta!

A la part alta de les roques destaquen les algues verdes Halimeda tuna i just per sota, amb forma de ventall, la Flabellia petiolata

Mirant de prop l'Halimeda tuna es veu que no s'ho està passant gaire bé. Si no fos perquè som sota l'aigua es diria que està deshidratada!

Una mica més enllà veiem algunes esponges canelobre (Axinella polypoides). No n'hi ha tantes com a anteriors ocasions: 2020>>  2014>>

Són força menys ramificades

I en mal estat de salut. La de la imatge té ramificacions ben mortes

Inclús a les parts aparentment sanes, sembla que s'estiguin desescamant. Seran els efectes d'aquest parell d'estius persistentment calurosos?

Bé, en qualsevol cas per a aquesta esponja està clar que el problema és un altre: un fil de pescar!

A la part baixa de les roques, en algunes zones estan totalment colonitzades per l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae)

Tot i semblar flors, es tracta d'animals urticants! Vaja, vindrien a ser com medusetes amb el cap enganxat a la roca i ens ensenya la seva boca rodeja de tentacles

El més curiós del cas, és que també té predilecció per colonitzar aquesta esponja groga: Axinella damicornis. A la imatge hi ha anemones "obertes" mostrant els tentacles al costat d'altres que els tenen amagats que sembla que a l'esponja li hagin sortit berrugues!

Aquí tenim un altre exemplar d'Axinella damicornis sense colonitzar. Clicant sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar com als marges de les crestes hi ha unes estructures transparents acabades en un forat: són els òsculs, els canals de sortida de l'aigua que filtren

Continuant amb les esponges, aquí en tenim una de groga incrustant (Poecilosclerida). En aquest cas els òsculs no són tan aparents. Això sí, la taca rosada del costat no és cap esponja, sinó una alga calcària, la Mesophyllum alternans

Passant a les esponges taronjades, a la imatge una Spirastrella cunctatrix. En aquest cas sí que són evidents els canals que desenboquen als òsculs!

D'aspecte més fràgil i porós és aquesta esponja blavosa (Phorbas tenacior). Per tots els foradets petits és per on entra l'aigua que filtra l'esponja, viatja per canals cada vegada més grans fins a desembocar a l'òscul

I la que ja sembla que siguem sobre una superfície lunar és la Hemimycale columella. Als "cràters" hi ha tot de forats petits per on entra l'aigua i els òsculs formen aquestes sortides més elevades

I ni que sigui per celebrar l'èxit de l'expedició Artemis II donant la volta a la lluna, us deixem aquest detall dels "cràters" d'aquesta esponja

Però d'entre totes les esponges ens crida l'atenció aquesta que sobresurt mirant cap al terra...

Es tracta de la Dysidea fragilis i sembla que s'estigui reproduint per fragmentació, cosa gens habitual... Aquí uns en fèiem cinc cèntims!

I ben nerviosa que estiguem tan entretinguts amb les esponges hi ha aquesta petita morena (Muraena helena)

I aquest cabot d'alga (Gobius cruentatus) que mira de passar desapercebut!

Però aquí baix també és primavera i val la pena donar un cop d'ull a tot el què semblin "arbustos" que sovint són el dinar dels llimacs de mar. Avui estem de sort, uns eolidacis de Banyuls (Nemesignis banyulensis)!

Si us hi fixeu té dos parells de banyes: els blaus i llargs amb els què palpa i olora i, un altre parell ben drets amb els que sent el gust! 

Aquí el teniu de cara on es poden distingir millor.

Aquí el podem veure una mica millor la resta de la seva anatomia. Si en voleu saber més, en aquest post us en donàvem més detalls

Un cuc que imita l'anatomia de l'eolidaci de Banyuls, tot i que sense "punxes" és aquesta planària rosa (Prostheceraeus roseus). Però a part de tenir un "aire", no tenen res a veure!

Com tampoc té res a veure amb el corall vermell aquest fals corall (Myriapora truncata). Si us hi fixeu al voltant dels "branquillons" estan coberts d'una mena de plomalls. Es tracta d'un animal colonial, un briozou, on cada individu que el forma exposa el seu aparell bucal (els "plomalls") per a captar l'aliment. I per si us en queda cap dubte, no té cap valor comercial!

Un parent seu seria aquesta Pentapora fascialis i no és cap planta...

Veieu com també té petits "ventalls"?

Avui a més hem trobat dues espècies de cogombres de mar: la pitxota terrosa (Holothuria tubulosa)

I una pitxota sorrenca (Holothuria poli) mudant! Això només ho havíem vist al 2022!

I com ja sabeu, sempre estem a l'aguait de les gorgònies. Avui, només n'hem vist de blanques (Eunicella singularis). Algunes d'aspecte "despentinat" amb els pòlips amagats...

I d'altres amb aquest aspecte de pala de rem...

amb els pòlips fora... Recordar que aquests sí que estan "emparentats" amb el corall vermell que també té pòlips! Ja ho veieu que no tenen res a veure amb els "ventalls" dels briozous!

I ara sí, tot que hem pogut allargar força més la immersió per ser de menor profunditat, toca tornar dalt de la Maru!

Salut!

Un bot davant de Blanes!

Mentre restem a l'espera d'un dia apte per fer immersió amb la Maru, continuem traient-la a passejar. Com que no para de bufar vent de garbí (del sud-oest) ens decidim a anar en direcció sud, així de tornada el tindrem de popa i s'estarà millor. Tot i l'onatge, cal estar a l'aguait que mai se sap... I l'espera ha tingut recompensa: un bot (Mola mola)! Per aquí és com en diem dels peixos lluna.

En aquesta època de l'any se'n veuen prop de la costa prenent el Sol. Es posen de costat, immòbils, surant a l'aigua. Degut a aquest costum en anglès se'ls coneix com a "sunfish" (peix Sol)

Però així que t'hi acostes comencen a agitar les aletes fins a posar-se verticals i després submergir-se. Curiosament, aquest exemplar petit, de poc més d'un metre, encara s'ha deixat fotografiar. Malauradament, no hem pogut filmar-lo mentre es capbussava com vàrem fer l'any passat>>

Salut!

Tot fent manteniment...SORPRESA!

No ens ho podem creure, a aquestes alçades d'any i encara no ens hem tornat a submergir als Jardins Submergits de la Selva. I és que el temps, l'estat de la mar i la terbolesa de l'aigua resultant no ens estan donant treva!

La Tordera va tan carregada que fins i tot des de dalt del castell de Sant Joan es veu com n'és de tèrbola l'aigua! És esplèndid per la vida marina, perquè aporta molts nutrients i aviat en gaudirem dels resultats. Però també fa que sigui millor no tenir pressa per tirar-se a l'aigua...

Aleshores, què estem fent? MANTENIMENT!

La Maru és ben velleta i el motor necessitava una bona repassada que malauradament no acaba de fer net. Tot i així, convé fer-lo treballar encara que el dia sigui ben gris. I avui hem tingut la nostra recompensa...

Salut!

BONES FESTES I TOT EL MILLOR PEL 2026!!!

 

Punt 201 (-56m) Seguim al pessebre!

Avui la previsió no és gaire clara, però després de l'èxit de la setmana passada hem decidit intentar tornar a explorar la mateixa barra però a un altre extrem. Mentre ens hi apropem, les onades són de mig metre d'alçada, però de tant en tant n'hi ha vàries de més d'un metre... No és tant per l'alçada, sinó que durant la parada de descompressió, un metre vol dir que t'anirà sacsejant contínuament... Arribem al punt, ja s'està aixecant gregal, però no amb gaire força. De moment comença el primer grup. BAIXEM!

L'aigua fresqueta: 16ºC a superfície fins trobar 15ºC a baix. Sort que ja portem l'equip d'hivern! Arribem a la part més alta de la roca i és ben curiós: d'una banda veiem sobretot esponges i algun trosset de fals corall (Myriapora truncata)...

...amb aquests cap-rojos (Scorpaena scrofa) que sembla que facin guàrdia

I per l'altra banda tot aquest corall vermell (Corallium rubrum) decorant un pessebre submarí!

Però enlloc de bous i ases hi tenim serrans (Serranus cabrilla) i forcadelles (Anthias anthias)!

Malauradament, avui tampoc tenen els pòlips oberts, sinó que són amagats en el què semblen "berrugues", però són força més grossos que les del dia passat!

Tot i estar emparentat amb les gorgònies, és l'únic que produeix un esquelet de calcita vermella, dur i ramificat. Potser per això creix tan a poc a poc. En els estudis s'ha vist que el seu creixement en llargada pot variar molt segons on es trobi oscil·lant entre 1- 4 mm l'any. I també, com més vella sigui la colònia, més lent és el seu creixement. De fet per a estudis comparatius de diferents poblacions s'acostuma a agafar de referència el gruix del seu tronc (entre la base i la primera branca) que creix de l'ordre de 0.25 - 0.85mm l'any. Sí, sí, no ens hem confós, estem parlant de mil·límetres!!!

Es tracta d'un organisme colonial, on cada colònia és tota ella d'un sexe o d'un altre. Però per arribar a la maduresa sexual de tota la colònia cal que passin 5 anys

La fecundació i incubació dels ous fecundats té lloc dins dels pòlips de les colònies femelles. Quan siguin madurs expulsaran dues larves per pòlip anomenades plànules. Les plànules del corall vermell són bones nedadores, tot i que, quan s'estan quietes, tendeixen a caure cap al fons marí. Aquesta fase dura un mes i els hi permet colonitzar nous ambients.  Més informació>>

Ara que ens mirem aquestes colònies, de quin sexe deuen ser?

Però avui a més, tenim un vigilant d'excepció: un gall de Sant Pere (Zeus faber)!

I és que si hi ha una cosa que no es pot apreciar quan te'l posen al plat és la seva forma de nedar: sembla un helicòpter! Sí, té molt control de la flotabilitat, pel què sembla estar estàtic. El seu cap és pràcticament la meitat del seu cos, que mou a dreta i esquerra. Però per desplaçar-se en petites distàncies són les petites aletes entre la "cresta" i la cua, les que no paren de moure's de manera imperceptible. Com que la resta d'aletes es queden estàtiques la impressió és que es mou sense fer cap esforç

Pels voltants de la roca principal, en trobem d'altres que també semblen petits pessebres...

Malauradament, com més grossa és una barra rocosa, més evident és l'empremta de l'activitat humana. A la imatge, restes de xarxa monofilament, és a dir, pesca professional...

palangró que també és pesca professional...

...i un pneumàtic com el consideraríeu? Penseu que som a 3 milles nàutiques de la costa (5 km aprox.)!!!

Bé, ara sí, toca donar per finalitzada la darrera immersió de l'any als Jardins Submergits de la Selva, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!