diumenge, 31 de juliol de 2022

Punt 437 (-38m) Qui n'és el responsable?

 Matí calorós que convida a moure's ràpid abans de què sigui encara pitjor. I és que ja portem un més de juliol amb temperatures que assoleixen els 35ºC sense dificultat. La temperatura de l'aigua ja és de 27ºC, cosa francament excepcional per aquesta zona del litoral. Decidim provar sort en un punt relativament proper al port de Blanes: punt 434, profunditat 38 metres ja tocant a la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

D'entrada dues coses que ens han xocat: 1) Quin FRED!!!! Des dels 32m de profunditat i fins al fons només 16ºC!!!  I 2) tota la roca està coberta d'aquesta alga muscilaginosa que ho tapa tot

O millor dit, quasi tot. Al centre de la imatge unes puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) que tot i el seu aspecte és un animal! 

I en contra del què diu molta bibliografia, a aquesta profunditat sí que trobem bavoses de franja negra (Parablennius rouxi). De fet si aneu amb ulleres i tub des de qualsevol platja en podreu veure per les roques

Malauradament la resta del paisatge està cobert per tota mena d'algues: vermelles, brunes i verdoses. Ja penses que per ser estiu la temperatura puja i anima a que creixin. Però és que aquí estem a només 16ºC, res a veure amb els 27ºC de la superfície! Vaja, que aquí baix la temperatura ha pujat amb prou feines un parell de graus respecte la primavera...

Però com a dominant, destacar aquesta alga muscilaginosa. Esperem que no privi d'aliment a totes les esponges i altres organismes que colonitzen la roca. 

Però el què encara ens ha deixat més parats és la quantitat de brossa abandonada que hi hem trobat! Fils de pescar...
Alguns enredats amb tovalloletes d'un sòl ús...

Xarxes que de tan colonitzades es mimetitzen amb la roca, però estan cobrin cavitats que proporcionarien un lloc per viure per a moltes espècies. En entorns com aquests acostumem a veure morenes, congres, molls roquers que aprofiten aquestes cavitats. Avui, res de res.

Allà on mires, només hi ha que brossa...

Més fijls de pescar embolicats amb tovallotetes d'ún sol ús. I fins i tot aquí aquestes algues que us comenten les embolcallen

En racons més amagats també trobem tota mena d'escombraries

I les zones més cantelludes de les roques ja semblen un bazar: a la meitat esquerra una xarxa, al centre de la imatge caps, fils de pescar i com no, MÉS TOVALLOLETES D'UN SOL ÚS!


El passat mes de març a Nairobi (Kènia) els governs del món, dins del programa de l'ONU per al Medi Ambient (UNEP), van acordar que es redactarà un tractat internacional per prohibir la contaminació per plàstics que s'ha d'aprovar el 2024. Esperem que per llavors hi hagi prou consciència col·lectiva per posar un aturador a tot plegat!

Salut!

Projecte amb el suport de:




diumenge, 22 de maig de 2022

Retirada d'una xarxa fantasma (Blanes)

Hi ha dies que reps notícies que preferiries estalviar-te i n'hi ha d'altres, que a més, són una crida al compromís. Diumenge 8 de maig al vespre vàrem rebre una de les segones: els amics de #tekkiesdepakotilla ens comuniquen de l'existència d'una xarxa fantasma a punta Santa Anna (Blanes). Es tracta d'una xarxa de tipus monofilament de 100m de llargada, sense galls, ni res que la identifiqui ni que n'indiqui la posició. És recent, les algues encara no l'han colonitzat i els peixos que està pescant no seran recullits per ningú. 

Dilluns 9 de maig, ho notifiquem a pescafantasma.cat. Dijous des de pescafantasma.cat ens informen que la Unitat Aquàtica dels Mossos d'Esquadra ha decidit que la retirarà el proper dilluns però que els hi caldrien les coordenades exactes. Ens coordinem amb els companys que l'han trobada i acordem que marcaran la posició amb globus de submarinista i nosaltres agafarem la posició i en farem fotos.

Malauradament l'endemà des de pescafantasma.cat ens informen que una altra xarxa fantasma  ha estat trobada a Sant Feliu de Guíxols>> i que serà aquesta la què la Unitat Aquàtica dels Mossos d'Esquadra retirarà primer. De totes maneres acordem que en marcarem la posició, fotografiarem i si es possible es mirarà de colapsar per evitar que continui pescant.

Dissabte 14 de maig es marquen tres punts de la xarxa: extrems nord i sud i un punt entremig:


Des des la superfície de l'aigua només es veuen els globus de submarinista que, passada una estona, enlloc de quedar drets, s'han tombat:

Extrem més al nord

Punts intermig i extrem sud 

Abans de fer res més, es filma tota la xarxa. Es fan dues passades: una de l'extrem nord fins al sud i després la tornada al punt inicial per l'altra banda. Hi ha trams que són sobre la praderia de Posidonia oceanica, trams sobre roques, trossos que han estat tallats i trossos que han estat trencats:


Mentre els companys són a l'extrem nord, nosaltres procedim a fotografiar i fer inventari dels peixos que s'han quedat enganxats a la meitat sud. Estem parlant de 60m de xarxa monofilament on hi ha enganxats 10 peixos encara reconeixibles, dels quals alguns es troben en estat de descomposició i algun més ja ha estat devorat per algun altre depredador. Aquí en teniu les imatges:

Escórpora (Scorpaena porcus)

Pagell (Pagellus erythrinus)

Aquest pagell (Pagellus erythrinus) ja veieu que porta uns dies mort...

En primer pla les restes del què ja no podem saber què és... Al centre un espet (Sphyraena sphyraena) d'uns 70 cm de llargada, un petit tacó (Bothus podas) i al fons una rata (Uranoscopus scaber) d'uns 40 cm de llargada

Mirant les restes no deixa de sorprendre veure-les tan ben apilades...


Pel què fa l'espet també fa dies que és mort i just a sota seu hi ha el cap d'un altre peix mort. De fet al vídeo del principi d'aquest post s'hi veuen 2 espets més de dimensions semblants

Des d'aquest angle es veu millor el tacó (un tipus de llenguado de poca profunditat). La seva estratègia de vida és nedar arran de sorra i si cal enterrar-s'hi. Tot i mimetitzar-se tan bé amb l'entorn, de res li ha servit per evitar la xarxa

De rates en aquest tram n'hem trobades 3. El seu cas és força deseperant ja que la seva tàctica de caça és enterrar-se i atraure les seves preses amb una mena de tentacle que té a la boca. Així que encara que quan l'alliberis sigui viu, es queda enterrat al costat de la xarxa pel què és de preveure que si no es retira aviat s'hi tornarà a quedar atrapada. La de la imatge deu fer poc que s'hi ha enganxat ja que encara és viva

Aquesta en canvi ja ens ha deixat

A la imatge un dragó (Synodus saurus) d'uns 15 cm de llargada que...

..com aquest sorell blancal (Trachurus mediterraneus), ja són prou grans com per quedar-s'hi enganxats

I encara un altre sorell blancal ben mort

Hi haurà qui li sembli que són pocs, però voldríem fer èmfasi en la col·locació tan desafortunada i en el seu potencial per a continuar pescant de forma fantasma:








L'avantatge que tenen les xarxes monofilament és que són molt lleugeres i al mateix col·lapsar-la s'ha pogut anar retirant. Això sí, amb moltíssima precaució ja que l'equipació fa que sigui molt fàcil quedar-s'hi enganxat!

Així que el control de la flotabilitat, dels moviments i la coordinació són imprescindibles

tant entre els que són a l'aigua com els què els hi donem suport des de les embarcacions. La xarxa s'ha anat retirant assegurant-se que fos neta d'organismes (vius o morts), embolicant-la fent boles i agrupant-la a les boies de senyalització posades pels submarinistes. Posteriorment des d'una embarcació s'ha tret de l'aigua. 

I aquí teniu el resultat de dos dies de feina

I la seva destinació que esperem tingui una continuitat més profitosa

Des d'aquí agrair tota la col·laboració rebuda incloent les persones que per causes alienes a la seva voluntat no han pogut venir aquests dies. I felicitar-nos als què sí que hem pogut participar per: 1) no haver pres mal i 2) una xarxa fantasma menys al mar!

I perquè aquest gra de sorra pugui convertir-se en muntanya que tan debò no tornem a veure... us ho expliquem!

Salut!




dissabte, 7 de maig de 2022

Punt 436 (-30 m). Cargols estilitzats i més!

Matí assolellat amb lleuger onatge que les previsions apunten a què no anirà a més. Avui ens agradaria poder estar una mica més de temps al fons i així aprofitar per fer proves amb la càmera nova. Enfilem cap al final de la cala de Sa Boadella (Lloret de Mar). Hi ha una barra rocosa que no sobresurt gaire del fons a 30m de profunditat. Baixem!

Tot i tractar-se d'una roca molt colonitzada, s'aprecien més algues verdes del què estem acostumats! Destacar la Halimeda tuna: formada per discs verds. És l'única representant al Mediterrani d'un gènere molt important als esculls coral·lins. I a la base de la roca, aquesta mena de boles marró-verdoses també són algues! Es tracta de les anomenades boines (Codium bursa) i poden fer fins a 40cm de diàmetre! 

 
Com veieu, les dimensions de les roques no són determinants perquè les colonitzi l'Halimeda tuna

A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides) que ens està indicant que sota seu la roca continua tot i la sorra que hi ha al seu voltant

A la secció cucs, aquí tenim una palmereta (Sabella spallanzanii). El plomall és part de l'aparell bucal amb el què captura l'aliment i, el què sembla un tronc, és realment un tub on viu la resta de l'animal. Això sí, cal anar ràpid a fer la foto perquè a la que s'espanta s'amaga dins del tub!


També trobem aquest eriçó de mar violat (Sphaerechinus granularis), és ben bé el doble de gros que els què trobem arran d'aigua. Les seves punxes en canvi, són força més curtes i gruixudes. Aprofiten el què hi ha al voltant per camuflar-se. En aquest cas, un tros de fulla de Posidonia oceanica


Avui dona la casualitat que tenim tres representants de cnidaris. És a dir, de parents de les meduses, que tenen en comú, entre d'altres coses que tenen potetes urticants anomenats pòlips com a sistema bucal que els hi permet captar l'aliment. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis) també coneguda com a pala de rem

I aquí en teniu un altre parent: la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa). En aquest cas també forma colònies, però els pòlips estan calcificats

I encara un altre parent és l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa). En aquest cas les branques són molt fines amb coloracions entre taronja i vermell. Però aquesta en particular té visitants...



Ens referim a aquests cargols tan estilitzats. Es tracta de la Simnia spelta

Aquí el podem veure una mica millor. Està mirant cap avall on se'n poden distingir el cap, els ulls i un parell de tentacles. I si fins ara havíem parlat dels pòlips de les gorgònies, aquí tenim el seu depredador! De fet es considera que la seva coloració depèn de la gorgònia de la qual s'alimenta. Això sí, no les arriben a matar: se'n mengen uns quants pòlips i després passen a una altra. 

Altres habitants d'aquest punt d'immersió són aquest gran bernat ermità (Dardanus calidus) que per si no li pesés prou la closca de cargol que s'ha agafat com a casa, resulta que s'hi han enganxat dues anemones (Calliactis parasitica)


Un esmunyedís tord negre (Labrus merula)

I el mimètic cabot d'alga (Gobius cruentatus)

Malauradament, tot i aquesta explosió de vida, també té una secció d"objectes perduts" igualment assortida: tovalloletes d'un sol ús...

caps abandonats,...

tovalloletes que inclús han quedat penjades a mitja roca (aquesta porta més temps i ja te una coloració més marronosa pels organismes que la van colonitzant), ...

i també xarxes!

I és que mentre l'activitat humana feia servir productes biodegradables (cotó, les fibres de les fulles d'atzavara, fusta...) l'impacte sobre l'entorn era mínim i poc durador. Malauradament, l'era del plàstic en què ens trobem propicia gran producció de tota mena de productes i que restaran al mar durant segles!
Així que meravellats, però alhora tristos, tornem cap a la Maru que falta gent!
Salut!

Projecte amb el suport de: