divendres, 9 d’abril de 2021

Juvenils de congre dolç a la platja!

De vegades la natura ofereix moments màgics, sigui perquè t'ofereix alguna sorpresa, sigui perquè estàs en un moment capaç d'apreciar-ho. Si sou caçadors de bolets sabreu què volem dir: entres al bosc i no hi veus res fins que poc a poc, si n'hi ha, comences a veure'n. I encara quan tornes pel camí que has fet en veus més i no entens com és que una horeta abans havies pogut passar de llarg!

Doncs si ets una persona observadora per adonar-te que ets davant d'un d'aquests moments i, a més, disposes d'algun dispositiu que et permeti fer fotos, aleshores la bogeria per immortalitzar el moment està assegurada!

Diguem que si fa no fa, això és el què ha passat avui. Passejada per la platja prop de la punta del riu Tordera, són quarts de deu del matí, veus una mena de cinta que brilla sobre la sorra i et trobes això!

Un juvenil de congre dolç (Ariosoma balearicum)! És tan transparent que es poden veure els grans de sorra de sota seu!

Es tracta d'individus d'uns 12-13 cm de llarg. Els adults, que poden fer fins a 35cm, són d'hàbits nocturns i durant el dia estan totalment enterrats al sediment. Les larves en canvi són pelàgiques, viuen enmig de l'aigua i formen part del plàncton durant 20 a 22 mesos. Està clar que a aquests juvenils els han sorpès les onades de la ventada dels darrers dies!

De fet només n'hem trobat una dotzena i separats 1-3 metres de distància entre ells. Però això sí, aquí no s'han acabat les sorpreses!!!

A la cita d'avui no hi podia faltar alguna sabateta de Venus (Cymbulia peronii)
que ja en vàrem parlat en aquest post>>

I encara una sorpresenta més, mirant entre les algues brunes (Dictyota sp.) que les onades han arrossegat fins la sorra hi hem trobat aquesta Lysmata seticaudata.   Es tracta de la gambeta que sovint apareix a les guies de submarinisme fent de "respall de dents" d'alguna morena

I fins aquí el moment màgic... però hi hem tornat a la tarda perquè volíem acabar d'assegurar-nos que havíem identificat correctament el congre dolç amb els juvenils mai se sap! Però quin DESENCÍS!!!! Són quarts de cinc de la tarda, l'onatge és evident que ha minvat durant el dia ja que només hi ha sorra humida prop de l'aigua, la resta és ben seca. Tot i que el vent està tornant a bufar amb més força i les onades comencen a recuperar terreny a la terra ferma, la sensació és d'aridesa total.

Comencem a buscar juvenils de congre dolç a la franja on arriben les onades i no hi trobem res. Aleshores mirem més terra endins i ens fixem en on havien arribat les onades al matí, encara hi queden restes d'algues i canyes que les dibuixen. Al principi res, fins que....

Si al matí la seva brillantor l'havia delatat, ara és totalment sec! I encara sort dels ulls que sinó el confondríem amb un dels tants trossets de plàstic que s'acumulen a les notres platges...

I no és l'únic que s'està assecant. Aquesta sabateta de Venus també va camí de convertir-se en paper de fumar i finalment desaparèixer...

Ja durant la "sessió fotogràfica" del matí sabíem que no valia a badar, però poc ens imàginavem que només 7 hores més tard amb prou feines aconseguiríem veure'n alguna traça!

I és que com a mamífers que som, no ens n'adonem la gran feina que fa la nostra pell per evitar la desecació!

Salut!

diumenge, 21 de març de 2021

Port Blanes: catàleg de salpes i...

 Avui a migdia encara es veien salpes al port de Blanes, però no hi hem distingit tooooota la resta d'organismes gelatinosos que els acompanyaven la setmana passada. Abans de continuar us voldríem fer dos aclariments:

Primer: les salpes tenen aquest aspecte si no t'hi apropes molt. Sí, sí, són aquestes cosetes que semblen trossets de plàstic o inclús escumetes... 

Segon: per fer les fotos ens hem hagut de tirar per terra de la passarel·la, tenir el mòbil a un dit de l'aigua i després encara editar les imatges perquè es vegin millor les estructures semitransparents que tenen.

Així que aquí en teniu un petit catàleg del què hem aconseguit identificar! I ho farem començant pels organismes de menys a més evolucionats i veureu perquè...

La medusa del gènere Aequorea, fixeu-vos que el cap no és nomes la part ratllada, sinó que també fa una cúpula més alta. I no té tentacles a sota, el què hi ha és una salpa!

L'Aequorea sp. és una medusa poc urticant i de nit brilla!

Aquesta altra medusa és un borm (Aurelia aurita), també és poc urticant. Les rodones rosades són les seves gònades, és a dir, el seu aparell reproductor

La Cassiopea sp. també és un tipus de medusa poc urticant

A diferència de l'Aequorea, la Cassiopea sí que té tentacles gruixuts i abundants a la part central

Aquesta altra medusa ens ha fascinat. Es tracta de la Leuckartiara octona, tot i tenir tentacles ben curtets bicolors, es mou a molta velocitat! 

Deixem els meduses i passem a uns altres organismes una mica més evolucionats: són els ctenòfors. I a la imatge tenim un cinturó de Venus (Cestus veneris). Es tracta d'aquesta cinta quasi transparent que pot arribar a fer un metre de llarg! Als seus marges hi té una mena de pèls transparents anomenats cilis, que al incidir-hi la llum el Sol sembla que brilli

I ara sí anem a parlar de les salpes! Primer de tot dir que se'ls considera organismes més evolucionats que no pas els pops, musclos, gambes o garotes de mar. Això és degut a que són els primers que tenen una mena de columna vertebral anomenada notocorda. Es tracta d'organismes filtradors i el punt vermellós és el seu estómac. El què encara és més curiós es que el seu cicle de vida té una fase sexual (que es pot reproduir) i una d'assexual. Segons en la fase que es trobi és físicament diferent.
A la imatge hi tenim una Salpa maxima en fase asexual. Segons bibliografia fa uns 10cm de llarg, però aquesta en feia uns 14cm!

I l'organisme més gros de la imatge és una altra Salpa maxima però aquesta vegada en fase sexual. És lleugerament més petita que l'anterior. Segons bibliografia fa 8cm de llarg, però aquesta feia 10cm



Aquesta foto l'hem fet avui, que no sabem perquè totes les salpes tenen "cosetes" brillants blanques enganxades. De totes maneres ens ha semblat una bona imatge de la Salpa fusiformis. La que té les dues banyes allargades està en fase sexual, mentre que la resta, amb forma de barril són en fase sexual. Segons la bibliografia la fase asexual és més gran (5cm) i la sexual és més petita (3cm). Nosaltres no sabem si és que s'han fet un fart de menjar, o senzillament estan poc estudiats, però tot i que la mida és com diu la bibliografia, ja veieu que hi ha una mica de barreja de talles!

Aquí us posem una altra  Salpa fusiformis en fase sexual perquè en pugueu apreciar millor les estructures que té que li fan com de "costelles" per mantenir la forma de sac obert

I ara bé quan no sabem què pensar. Algunes salpes quan són en fase sexual s'agreguen formant llargues files. Fins ara pensàvem que es tractava de la Salpa maxima, però ara ja no n'estem tan segurs en vistes dels especimens tan grossos que us hem descrit en aquest post. S'accepten suggeriments!

I per si no teníem prou incògnites aquí van uns altres que tampoc hem sabut identificar. Ens referim a aquestes esctructures blanc brillant

Aquí en tenim una altra

I aquí encara una altra

I aquest tan allargat en primer pla pensem que també té a veure amb les imatges anteriors. Sospitem que es tracta de trossos d'algun sinòfor, un tipus de medusa molt curiós que està format per una colònia on cada individu té una funció: uns són nedadors, uns altres reproductors... Malauradament no hem sabut trobar més informació al respecte i sospitem què hem trobat al port estan una mica trencats per l'acció de les hèlices de les embarcacions...

Així que amb interrogants i sense no hem volgut perdre l'oportunitat de mostrar-vos uns organismes que només ocasionalment veiem fent immersió durant les nostres parades de descompressió abans de pujar dalt de la Maru!

Salut!

diumenge, 14 de març de 2021

Port de Blanes: salpes i molt més!

Novament ahir teníem un bon dia per fer immersió, però per restriccions de la pandèmia i motius laborals no ha estat possible. Tot i així ens hem acostat a la Maru per fer-li el manteniment i... SORPRESA!

Si dimecres us informàvem que estàvem trobant salpes a la platja >>, ara ja les podeu veure vives acompanyades d'altres organismes gelationosos i sense haver-vos de mullar!

De fet ens fa molta il·lusió poder-vos-els mostrar, al ser transparents són molt difícils de fotografiar. I a més, a mar obert, aquella mica de corrent fa que et passin de llarg en no res!
Així que si no sabeu on passejar aquest matí acosteu-vos a ports i espigons, és tot un espectacle!

Salut!


dimecres, 10 de març de 2021

Salpes a la platja!

Aquest diumenge semblava que era el dia bo per sortir a fer immersió, però un cop a mar ens hem trobat amb un nus i mig de corrent! Per entendre'ns: tot i no haver gens de vent la Maru no feia més que allunyar-se continuament del punt d'immersió. Així que pla B: anem a passejar per la platja que no se sap mai!

Doncs diumenge en vàrem començar a veure però avui prop de la punta del riu Tordera tenia aquest aspecte!

De lluny semblava com una massa gelatinosa

Al acostar-nos, hem anat veient que les onades n'anaven portant més, fent un dibuix com si es tractés de la bava d'un cargol gegant. Però vistos de prop en realitat es tracta d'un conjunt d'individus...

I més enllà n'hem vist que estaven separats individualment


Al principi ens ha semblat que podia ser una altra espècie de sabateta de venus, però la seva consistència és definitivament més tova. De fet la seva forma real és de sac i feina hem tingut a treure'n els grans de sorra que tenia dins. I aquí en teniu el resultat, una salpa (Salpa sp.)!


Perquè us en feu una idea, aquests feien entre 4 i 5 cm de llarg.  I el què sembla un gra de sorra és realment el seu aparell digestiu!

Aquí en teniu unes de vives que vàrem fotografiar durant una immersió. Es tracta d'organismes filtradors que sovint van en grup fent aquestes "cintes". I com que a la primavera i la tardor la mar és més productiva, doncs aquests organismes es fan ben visibles als nostres ulls! Trobareu més curiositats aquí>> 


Això sí, parant una mica d'atenció de tant en tant també hem trobat alguna sabateta de venus (Cymbulia peronii)

Serà que a nosaltres ens agrada més mullar-nos, però val a dir que en aquesta època de l'any és particularment entretingut ficar-se a l'aigua i quedar-te prop de la superfície, es veuen passar tota mena d'organismes transparents com les salpes! 
ATENCIÓ: abstenir-vos de tocar-les si no us agrada que després les mans us facin olor de sardina!

Salut!


dissabte, 6 de febrer de 2021

Sabatetes de Venus a Blanes!

 Avui ens ha arribat que a Malgrat han trobat sabatetes de Venus a la platja, així que ens hi hem acostat i hem tingut sort!

Vistes d'aquesta manera es podria dir que són les sabatetes de la ventafocs. De fet a la punta t'hi cap el dit petit de la mà. Però què són exactament?

Bé potser vist així ens dóna més pistes: es tracta de la closca gelatinosa d'un tipus de cargol de mar. De fet, tot i el seu aspecte delicat, és molt consistent!

Es tracta de la Cymbulia peronii, aquí en teniu un individu sencer. La part que sembla una ala és el "peu" del cargol. I si us fixeu en la forma allargassada central hi distingireu els puntets i les serretes de les fotografies anteriors

I de fet no han estat pas pocs els què han acabat a la platja! Això sí, els punts negres que hi veieu són grans de sorra, les closques són rugoses però ben transparents. I és que a l'hivern no se sap mai què pots trobar a la platja!

I nosaltres avui no podem dir que tornem cap a la Maru perquè la mar no està acompanyant, però ni que sigui a terra ferma, continuem explorant!
Salut!




dimarts, 12 de gener de 2021

DePlaMar, projecte finalitzat!


Ens fa molta il·lusió informar que finalment hem pogut acabar el projecte DePlaMar, de detecció de plàstics des de l'aire mitjançant drones! Encara que la situació de pandèmia de Covid-19 ha obligat a repensar-lo, tant per calendari com per col·laboracions previstes, finalment us en podem mostrar els resultats! I què millor que un tastet de les imatges que hem gravat amb el Borinot? Sí, sí, hi trobareu plàstics i d'altres sorpreses... Esperem que us agradi!



Més informació >> 

Des de S'Agulla volem agrair el #proyectolibera pel seu suport, sense el qual no hauria estat possible veure els Jardins Submergits de la Selva des de l'aire!  

L'Equip de S'Agulla 

Amb el suport de:


dimecres, 6 de gener de 2021

Punt 191 (-30m) Han passat els Reis!

Avui hem estrenat el 2021 amb una immersió en el punt 191 (-30m). La mar després de diversos dies molt remoguda, s'ha calmat una miqueeeta. Som entre la platja de Fenals i la platja gran de Lloret de Mar. La temperatura de l'aire és de només 2ºC i la de l'aigua 14ºC...Baixem!


L'aigua és molt tèrbola fins al 20 metres. Afortunadament, un cop arribats al fons la visibilitat millora bastant. La roca està colonitzada majoritàriament per algues incrustants. Entre els habitants que aprofiten aquestes algues hi trobem una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Mirant dins d'un dels tants forats hi trobem un congre (Conger conger) realment gran: dels més grans que hem vist als Jardins! 

Encara que a principi semblava molt tímid, a poc a poc ha anat treint el cap... i aquí el veieu!

Però les sorpreses no s'han acabat. En el forat del costat, sobresurten dues pinces molt grans...un llamàntol (Homarus gammarus)!!! 

Els llamàntols són coneguts per no ser bons amfitrions. Així que quan ens apropem una mica amb la llinterna, surt fora del forat amb cara d'emprenyat. Potser per això que els morets vermells (Apogon imberbis) es queden fora...

Entre el habitants més peculiars colonitzant la roca tenim aquest ascidi vermell  amb aspecte de bolet, el Synoicum blochmanni. Encara que no ho sembla són una colònia d'animalons filtradors

De gorgònies blanques (Eunicella singularis), només en queden poques de vives i fent mala cara

Les altres colònies que hem trobat, fa temps que s'han mort. I com que al mar no es llença res, el que queda de la gorgònia blanca ho fan servir d'altres animals com  a substrat dur on incrustar-se

Si ens apropem, s'aprecia la gorgònia parasita Alcyonium coralloides que dóna un color vermellós a alguns branquillons. En d'altres parts s'observen unes "fulles taronges" que són del briozou Pentapora fascialis. És a dir, que no són cap planta, sinó un animaló!

Ala secció "objectes perduts" no hi podia faltar el fil de pescar... 

Se'ns acaba l'aire i tot i l'abric fa molt de fred, així que cap a la Maru falta gent!
 
Salut!