Punt 325 (-42m) Les meravelles del fons fangós

Avui tornem a tenir una meteorologia poc clara i encara estem moixos de la immersió d'ahir. Així que ens decidim per un punt més proper de port i que sigui tot un canvi de paisatge: anem al punt 325 situat a la zona fangosa de davant de la platja gran de Lloret de Mar. Són quarts de 8 del matí i no hi ha un fil de vent, però sortim del port i trobem onatge molt seguit de mig metre d'alçada. Per quan arribem al punt les onades encara són més altes i s'aixeca vent de gregal! Vaja, que no ho hem vist gens clar i hem anat a prop de la platja a fer un banyet... I quan estàvem resignats a tornar a port hem vist que la mar ha amainat una miiiiiiiica. Així que hem tornat al punt. Diguem que a superfície la cosa continuava mogudeta, però ja més passable... Baixem!

Com ahir, l'aigua és a 23ºC i refreda de cop a partir dels 19m que ens quedem a 16ºC fins arribar al fons, a 42m de profunditat. Aquest punt de canvi brusc de temperatura és el què s'anomena termoclina. Aquí de moment el Sol no ha aconseguit escalfar encara l'aigua. Això sí, a mitja baixada hem trobat corrent, però al fons s'hi està molt tranquil amb aigua particularment neta tot i tractar-se d'un fons fangós.

Es tracta de roquetes molt petites, però no per això són menys interessants. Anem a veure els seus habitants... Al centre de la imatge hi ha una anemone de tub (Cerianthus membranaceus). Quasi tota ella s'ha amagat tot i que deixa veure les puntes dels seus tentacles...

Aquí en tenim una altra amb el seu centenar de tentacles desplegats. Tot i ser de coloració diferent es tracta de la mateixa espècie. I a la seva base, aprofitant les restes de menjar que no aprofita hi ha foronidis!!!

En aquesta imatge es veuen millor: són aquesta mena de "flors" aparellades que surten d'un mateix tub. Encara no les localitzeu?

Aquí els veieu millor el Phoronis australis. De fet n'hi ha un en primer pla, més enrere n'hi ha un altre i a la part superior de la imatge encara se'n veu un tros d'un altre. Aquests ventalls els hi permeten filtrar l'aigua per obtenir-ne l'aliment. És un animal tan curiós que se li coneixen molt poques espècies emparentades

Però continuem amb els organismes dotats de tentacles. Ens referim a aquesta ortiga (Anemone viridis) que ja al 2024 vàrem detectar. Això sí, ens alegra veure, no només que encara hi és i que sigui viva, sinó que a més a més està força més erecta. A l'ocasió anterior era tombada sobre el fons i no feia preveure un bon desenllaç. Ens encanta comprovar que ens hem equivocat!!!

I encara una altra espècie d'anemone, l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa). Entre els seus tentacles s'hi poden amagar gambetes, però no hem estat de sort.

I passant a la versió colonial d'organismes amb tentacles, aquí tenim un olivaret (Leptogorgia sarmentosa). És un tipus de gorgònia que fa uns pòlips molt petits. Normalment tota la colònia presenta un color rogenc-vermellós. Aquesta en canvi té moltes "branques" blanques que vol dir que no està bé, però no en sabem exactament el motiu

I d'aspecte encara més fràgil és aquesta altra gorgònia. No la veieu? Es troba a la part central de la imatge, si hi feu clic la veureu més gran. Sembla un manyoc de fils, però realment està organitzat en estructures ramificades molt transparents i cobertes de pòlips. Malauradament amb la bibliografia disponible no la podem classificar

Però aquí a baix no tot són tentacles! També hi ha algues que fan la fotosíntesis com la Flabellia petiolata

Aquí, tot hi haver-n'hi menys, podem apreciar millor la seva forma de ventall. I no us penseu, se n'arriba a trobar fins a 100m de profunditat! Diguem que la podríem considerar una "planta d'ombra"!

Tot i aquesta mica de verdor, el què realment hi abunda són les esponges. Aquí us en fem un petit mostrari!

Oscarella lobularis

Tedania anhelans

Petrosia ficiformis

Raspailia viminalis

I en aquesta imatge, tot i que són les esponges les que cobreixen de forma massiva la roca, en primer pla hi trobem algues verdes i al centre un captinyós (Scorpaena notata)!

I seguint la mateixa estratègia de l'acuit i amagar tenim aquesta petita morena (Muraena helena), en veieu la cua darrera de les tovalloletes d'un sol ús?

Doncs aquí en teniu el cap!

I posats a "patrullar" tenim aquest rafalet (Trigloporus lastoviza) que com a estratègia inicial ha optat per desplegar les seves aletes pectorals mostrant el seu dibuix blavós i a alçar l'aleta dorsal com si fos una cresta. A les aletes pectorals, just a tocar del cos, hi té, a més, unes petites extensions que mou com si fossin dits i li permeten desplaçar-se "caminant" pel fons. Això no ha durat gaire que ha decidit sortir nedant ajudant-se de la cua i deixant de banda tanta exhibició. Un submarinista és decididament més gros! Bé això, ho ha estat el fàstic de passar pel costat d'aquesta tovalloleta d'un sol ús que es francament recent!

I d'altres tovalloletes recents que van ofegant els organismes que cobreixen ja que no es poden alimentar

Ara, per "patrullar" les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que tan els hi fa passejar-se per sobre d'algues roges calcàries (Lithophyllum stictaeforme)...

...fer equilibris sobre el briozou conegut com a corall bord (Myriapora truncata) i que, tot i el seu aspecte, no té res a veure amb el corall vermell...

...enfilar-se a qualsevol roqueta per molt colonitzada d'algues i esponges que estigui...

...o en un moment donat, baixar de la seva atalaia i passejar-se pel fons. L'espècimen de la imatge ens permet a més veure el seu cos en forma de disc d'on en surten els braços. I expressament parlem de braços i no de cames, perquè no els fa servir per desplaçar-se. Aleshores, com s'ho fa?

La resposta la podem observar en aquest "parent" una mica menys evolucionat, l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Les estrelles de mar tampoc es desplacen gràcies al seus braços, sinó a unes petites protuberàncies acabades en forma de ventosa que té al llarg dels seus braços per la banda de sota. Si feu clic sobre la imatge, fixeu-vos en la punta del braç que té aixecat i els veureu. Es mouen de forma coordinada permetent així el desplaçament. En el cas de les estrelles de mar de cistell, en tenen sobretot al voltant de la boca que es troba a la part inferior del disc, és a dir, que també els hi serveixen per captar l'aliment

De tant en tant sembla que no hi veiem bé o que l'aigua sigui tèrbola, i no hem estat nosaltres amb les aletes perquè és a zones on encara no hi hem passat...

Però mirant de prop són un tipus de gambeta, els misidacis! Els trobem fent aquests eixams. Pel què hem trobat a la bibliografia, el més probable es que es tracti de Siriella clausii 

I ara sí que se'ns fa tard... I amb tot el què hem vist no hem trobat cap estofat (Diazona violacea)! Al 2024  eren abundants i grossos. Caldrà fer-ne seguiment!

Salut!

Punt G1 (-52m) Queden poques gorgònies!

Ja portem tota la setmana veient la mar ben plana, però quan arriba el cap de setmana, què passa??? Doncs que les previsions indiquen que s'aixecarà molt de vent! Però com que depenent d'on consultes els resultats són contradictoris... i les ganes de gorgònies poden amb nosaltres... enfilem cap al punt G1 a 52m de profunditat, ni que sigui per poder fer un torn. Baixem!

La temperatura de l'aigua a la superfície s'ha escalfat encara mig grau respecte la setmana passada, està a 24ºC i just als 19m de profunditat passem altra vegada als 16ºC.  Això sí, avui l'aigua està força més neta. De fet està tan neta que les gorgònies estan tancades! És a dir, tenen els pòlips amagats i per això semblen filferros de colors.

Som davant d'un pendent rocós d'uns 4m d'alçada. La sensació és ben estranya: reconeixem les roques, les formes, algunes de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)... Però en falten moltes!!!

El punt d'immersió es caracteritza per una paret que comença als 48m de profunditat i baixa als 52m. Comencem per baix i a mida que pugem trobem alguna llagosta (Palinurus elephas) i gorgònies petites

I no és fins que arribem a dalt que aleshores en trobem més

Però al contrari del primer estudi que hi vàrem fer al 2011, la majoria estan en mal estat: branques trencades, molt colonitzades per organismes oportunistes o directament mortes com la del centre de la imatge. Aquí es veu com l'esponja rosada l'està fent servir com a substrat per enfilar-s'hi

En aquestes potser les algues desapareixeran quan es refredi l'aigua, però de totes maneres té branques trencades

Com aquí, les gorgònies en aquesta zona són de formar ventalls atapeïts i no branques separades com les de la imatge. Hi falten trossos!!!

Potser degut a l'alta temperatura que hi vàrem detectar l'any passat les faci emmalaltir, però aquí també hi ha un fil de pescar

Aquí en tenim una d'arrencada. Encara que s'hagi tornat a llençar a l'aigua, no serveix de res perquè no es troba dreta. Es tracta d'un animal colonial, no d'una planta que faci arrels, així que tombada, els individus que la formen aniran tenint més problemes per aconseguir menjar i acabarà morint. Això sí, tenim la sorpresa de trobar una garota de punxes llagues (Centrostephanus longispinus) que és una espècie protegida!

I encara una altra trencada. Han de ser recents ja que encara conserven la coloració i no estan particularment colonitzades

Dins de la desgràcia hi ha una bona notícia: n'hi ha de petites! Això vol dir que s'estan reproduint! A l'estudi del 2011 no en trobàvem. Eren colònies molt grans (50 cm de mitjana, el doble que el registrat al parc natural de les Illes Medes!) i tot feia pensar que en cas de desastre no en quedaria res. Doncs bé, no és el paisatge de 15 anys enrere, però sí que té capacitat de regenerar-se. Faltarà veure si es donen esdeveniments de calor massa freqüents acabin realment amb la població...

A les esponges canelobre (Axinella polypoides) no sembla que els hi estigui anant gaire millor, no és normal que estiguin així de colonitzades...

Aquest banc de xucles (Spicara maena) ens intenten alegrar el dia que la veritat ens ha deixat tocats...

Aquí teniu els enllaços a immersions anteriors al mateix punt: l'agost de l'any passat on vàrem intentar treure una mica de brossa... Juny 2024 visita prèvia a l'extracció de la brossa. Octubre 2023 es van supervisar. Agost 2022 tot i la pujada de temperatures vèiem que encara estaven força bé... Visita del setembre 2021. I ja no diguem al febrer del 2020 que s'hi passejaven peixos lluna i galls de Sant Pere! Juliol 2019 hi vàrem trobar microplàstics. I aquesta és la immersió més antiga que hem publicat Abril 2015 

I parlant de l'extracció de brossa de l'any passat, tot i no poder treure-ho tot, sembla que a aquestes llagostes els hi ha agradat trobar caus accessibles! Això sí, no us en feu il·lusions, són animals molt viatgers i de ben segur que ja són a una altra banda!

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!