Finalment sembla que podem arrencar la temporada d'immersions, però com que estem una mica rovellats preferim fer una immersió de "reciclatge", només baixarem a 30 m de profunditat. Enfilem la Maru cap al punt 191 davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar).
Profunditat de Secchi: 16.8 mBaixem!
Es tracta d'un fons ple de pedres petites fragmentades. Cal estar al cas per no desorientar-nos!
Tot i que les algues són particularment abundants (es nota que és primavera!), hem trobat un mostrari de
gorgònies. A la imatge la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)
La gorgònia blanca (Eunicella singularis)
I alguna olivera (Leptogorgia sarmentosa)
També destacar la presència de grans esponges, com aquesta canelobre (Axinella polypoides)
I aquesta amb forma de calze, la Spongia lamella, que feia més de 20 cm de diàmetre. Sembla que no cal que baixem a més per trobar-la!
Una petita morena (Muraena helena) ens ha saludat, a la seva manera...
Llimacs de mar, com aquest Felimare picta, van menjant tot el què se'ls hi posa per davant...
I aquí han començat les sorpreses. Una posta del què sembla ser de calamar (Loligo vulgaris). Si pitgeu sobre la imatge, es farà més gran i podreu veure les "bombolletes", que són els petits que s'estan formant.
Però a nosaltres avui us volem parlar dels cucs de closca, els serpúlids! A la imatge sembla que es tracti d'un Hydroides elegans. Són uns cucs que viuen en tubs calcaris que ells mateixos fabriquen i dels quals només arribem a veure el seu aparell bucal. És a dir, aquest plomall de la foto que té doble funció: captar l'aliment i respirar! I si us fixeu, a la part de baix hi ha una petita trompeteta...
I què passa amb la trompeteta? Doncs que és el seu opèrcle! Vaja, que és una petita peça calcària que ha creat i que quan s'amaga dins del tub fa de tap! Així que els depredadors no se'l puguin menjar. A la foto es veu com s'està acabant d'amagar i l'opercle que en taparà l'entrada. Acostumen a tenir forma d'embut amb vores més o menys irregulars i estriacions. Els científics es fixen en el seu aspecte per a classificar-los. Per això a la imatge anterior hem dit que ens sembla saber de quina espècie es tracta, però aquest tipus d'organismes no s'identifiquen mai des d'una fotografia, sinó al laboratori.
I per rematar avui hem fet un nou fitxatge! Com aquest no n'hem vist mai cap. I sembla que es tracti d'una Bispira mariae. Afegir que és menys tímida que els seus parents, si tens una mica de paciència, al cap de no res torna a sortir del seu tub!
(A la seva esquera n'hi ha una altra amagada dins del tub)
Bé, i abans d'acabar, certificar que la llista d"'objectes perduts" continua fent-se més llarga. A part d'haver trobat fils de pescar, aquí tenim la tapa d'un motor forabord!
Salut!
