BONES FESTES I TOT EL MILLOR PEL 2024!!!

 

Punt 149bis (-38m) Per acabar l'any...

Avui probablement serà la darrera immersió de l'any i el punt 149bis té tants racons que ens ha vingut de gust tornar-la a explorar. És una roca allargada, d'uns 3m d'alçada plena de forats on s'hi amaga de tot. Baixem!

Com ja us vàrem explicar a la immersió passada, la roca està molt colonitzada però les preferències dels organismes que les colonitzen són fortament marcades per la llum i l'hidrodinamisme. I ja no diguem si no ets nedador!

Tot i que a part dels què neden i dels què no, també en trobem de "passejadors". Aquest és el cas d'aquesta garota violeta  (Sphaerechinus granularis). Es tracta d'un equinoderm que literalment significa pell de punxes. Bé les punxes són prou evidents, però com s'ho fa per estar en un pla inclinat i a més mantenir agafats aquests trossos d'alga que té per sobre per camuflar-se? La resposta són els peus ambulacrals! D'entre les punxes en surten una mena de tentacles acabats en ventosa que tant li serveixen per caminar, per quedar-se subjectat a un substrat, com per agafar el què trobi per camuflar-se. 

Un altre "passejador" que també és un equinoderm és aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). Tot i tenir aquests braços tan evidents, per moure's fa servir peus ambulacrals que es troben per sota!

I passant als nedadors, aquí teniu un banc de gerrets (Spicara smaris). És molt característica la seva taca fosca quadrangular al centre del cos, tot i que en alguns exemplars por estar molt difuminada. Al contrari de les xucles, que també tenen una taca, el seu cos és més allargat. Això sí, tot i anar en grups tan nombrosos, ja pots anar ràpid amb la càmera que desapareixen en un no res!

D'altres nedadors no tenen tanta pressa i van estudiant els forats de les roques. Aquest és el cas de la pastanaga (Labrus mixtus). El de la imatge podria ser una femella o un juvenil, el mascle té colors ben blaus. Al mig hi ha una forcadella (Anthias anthias) que formen grans bancs sempre fixes sobre alguna roca de fons i per últim...

Una morena (Muraena helena)! Aquí la veiem tota amagada dins d'un forat, però quan s'ho proposa, ja fa unes bones passejades anant de roca en roca. 

I parlant d'aprofitar els forats per fer-hi el cau... aquí tenim una llagosta (Palinurus elephas) que per les dimensions que té, i per les dates en què es trobem, millor que continui amagada!

I nosaltres cap a la Maru falta gent, que per avui ja hem fet prou espai pels torrons!

Salut!

Punt 149bis (-38m) Dia d'esponges i més!

Matí assolellat i ventós, amb mar moguda. Teòricament la cosa hauria de millorar a mida que vagi passant el dia, però ja hem arribat al punt i l'onatge ens està posant a prova. Així que a equipar-se ràpid que sinó ja no ens capbussarem! Baixem!

Visibilitat força bona encara que ja es nota que l'estiu fa dies que va quedar enrere i ja no diguem per la temperatura 16 ºC tant a superfície com a baix!

Sobre la roca, a primera vista, destaca l'alga calcària Lithophyllum stictaeforme. Tot i el color rosat, és una alga!

Però tot depèn de la part que miris. A la imatge hi predomina l'esponja blavosa (Phorbas tenacior)

Aquí en tenim un detall. Es tracta d'un animal filtrador, l'aigua entra per tota aquesta estructura que semblen cràters que després s'agrupen en canals i finalment surt pels òsculs (forats ben rodons on s'ajunten diversos canals). En d'altres espècies aquesta estructura no és tan evident, sigui perquè són opaques, sigui perquè les dimensions dels forats són més petites, però totes tenen el mateix sistema per alimentar-se

Això sí, tants forats es presten perquè altres organismes ho vegin com un lloc adient per fer-hi el cau. Si mireu a l'òscul veureu que hi té un habitant! I l'arbret que veieu al costat és un hidroideu (Eudendrium capillare), un parent menys evolucionat de les gorgònies. 

Aquí, en canvi, predomina l'esponja rosada Dysidea avara. Aquesta a més crea estructures en forma de dits on a la punta hi trobem l'òscul. Avui a més, aquesta esponja ve amb sorpresa: un cabot d'alga (Gobius cruentatus), tot i que no és de color rosa hi està ben mimetitzat!

I encara més curiosa és aquesta esponja ataronjada, Cliona rhodensis. Resulta que és perforant! Té predilecció per algues calcàries com aquesta rosada que veieu a la imatge, però qualsevol altre tipus de substrat calcari (roques, closques...) també li agraden. De l'esponja només en sobresurten les papil·les que són aquestes estructures globuloses que veiem. Si cliqueu sobre la imatge, la veureu més gran, i en podreu apreciar la textura reixada per on entra l'aigua, i, al mig, l'òscul per on en surt l'aigua que filtra. La resta de l'organisme es troba formant galeries per dins del substrat calcari on s'ha aferrat. Això sí, cal ser molt observador, ja que les papil·les amb prou feines fan 5mm de diàmetre!

Però no totes les esponges són tan petites, aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) fa més de 40cm d'alçada!

Depenent de la llum i l'hidrodinamisme les roques estan colonitzades per uns organismes o altres

Però no us penseu que es tracti d'un entorn pacífic, tot el contrari! Al tractar-se d'organismes que no neden, estan armats amb substàncies químiques tan per defensar-se que altres no els hi creixin per sobre, com per expandir-se pel substrat dur que han triat com a lloc on ancorar-se

I envoltant aquest tipus de roques, a aquestes profunditats hi predominen les forcadelles (Anthias anthias)

I amagant-se als forats aquest reietó (Apogon imberbis) acompanyant aquesta garota violeta (Sphaerechinus granularis) que intenta camuflar-se amb tot el què troba!

Plantat al fons sorrenc hi trobem aquest cuc de flor (Sabella pavonina) que encara s'ha deixat fotografiar abans d'amagar-se dins del tub on viu.

Més esmunyedís és el captinyós (Scorpaena notata), un tipus d'escórpora de petites dimensions que ha escollit una tovalloleta d'un sol ús per amagar-se!

I és que el capítol d'objectes perduts avui és molt extens. A la imatge fils de pescar entre d'altres coses que no sabem identificar...

caps...

una xarxa...

I fins i tot una nansa abandonada!

Però no tot són arts de pesca, també hi ha trossets d'envoltoris de plàstic aquí i allà, i això ja és responsabilitat de tots.

I nosaltres cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 187 bis (-40m) El plan B...ascidis!

Després d'un dia tan esplèndid com ahir, les previsions semblaven apuntar a un dia semblant. Així que hem començat el matí fent un intent del Sant Miquel. Teníem ganes de gorgònies, l'any ha estat tèrmicament molt excepcional i amb una aportació de pluges de pràcticament zero. Però ja al sortir del port semblava que no tindríem tanta sort. Massa mar de fons no prevista. Però tenint en compte les dates, qui sap quan tindríem una nova oportunitat. Així que hi hem anat de totes maneres. El Sant Miquel queda a l'alçada de cala Canyelles i amb la Maru és una hora de navegació. Tot i que a mig camí semblava que la mar s'aplanava, però així que hem sortit de la zona resguardada de Sant Feliu de Guíxols ens hem trobat amb una mar força més moguda. Gens recomanable per una descompressió que es preveu llarga.

Girem cua, i un cop hem tornat a estar resguardats ens animem a anar al punt 187 bis. Som davant de la platja de Fenals. El vent ha parat, però en canvi l'onatge és d'ona molt curta i seguida... Ja mentre ens equipem el mareig es comença a notar, però ho volem intentar de totes maneres. Baixem!

Es tracta de pedretes planes molt colonitzades

A la imatge de color taronja són les puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii). De fet es tracta d'uns animals anomenats briozous que formen aquestes colònies de formes tan curioses. I just al costat unes algues verdes, Halimeda tuna, que tot i la foscor, aconsegueixen fer la fotosíntesi! 

Aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa) només que separés un xic més els seus tentacles ens permetria veure'n la boca, però no hem estat de sort. Al seu voltant de color rosat són algues incrustants del gènere Lithophyllum sp. Sí, sí, també hi ha algues rosades. Aquestes tenen clapes blanques que indiquen no estar gaire bé de salut. Potser encara estan ressentides de la calor de l'any passat. Caldrà veure com evolucionen

I sobresortint de l'extrem de la roca, aquesta esponja, Petrosia ficiformis. És de tipus massiu i dura, així que ens preguntem què hi deu haver sota, potser només pedra?

Però del què avui en trobem molts són ascidis! A la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors i en aquest cas és de tipus solitari

D'altres, a més de ser transparents viuen agrupats com aquest estofat (Diazona violacea).

I d'altres formen colònies (Aplidium sp) de formes curioses. Si cliqueu a sobre, la veureu més gran i podreu apreciar que cada parella de foradets correspon a un individu. 

Malauradament, tot i tractar-se d'una roca tan petita, també hi tenim secció d'objectes perduts! A la imatge un munt de fil de pescar que deu ser ben recent perquè està molt poc colonitzat.

I el "peix" no biodegradable més abundant del Mediterrani: el peix compresa... Quan entendran les senyores que el WC no és una paperera?

I ara sí, una mica menys marejats que a l'inici toca tornat dalt de la Maru.

Salut!

Punt 191 (-30m) Recanvi d'hidròfon!

Després d'un mes sencer de condicions marítimes desfavorables finalment un dia idíl·lic. De tan esplèndid que no podíem deixar passar l'oportunitat per canviar l'hidròfon que vàrem col·locar el passat 1 d'octubre! Així que amb una mar mooooolt plana, una temperatura de principis d'octubre i aigua a 17ºC no val a badar. Tornem al punt 191 a canviar l'hidròfon. Esperem que la bateria encara aguanti. Baixem!

Sí, a la foto fa gràcia, però si us fixeu estic aguantant l'hidròfon amb les mans perquè hem oblidat d'agafar una bossa reixada! Com em caigui de les mans podem passar una bona estona buscant-la...

Bé, primera bona notícia, hem trobat l'hidròfon a la primera! Ara bé, de tan bé que ho hem fet quasi que li donem un cop. Així que haurem de prendre nota per la propera vegada de mirar de caure un xic més enllà...

El què veieu és un cilindre que dins conté l'hidròfon. Està lligat amb brides, així que tocarà tallar-les. Per sort no està massa colonitzat així que no tenim gaire problema... Bé, el problema ha estat que després el tub ens ha fet el buit i no hi ha manera de treure l'hidròfon!!!

Després de tombar tota l'estructura entre dos finalment el tenim fora. N'hem posat el nou dins i lligat. El què ha estat un any a mar encara té bateria, té un llum vermell que pampalluga...

Així que primera part de l'aventura superada! 

Però ja posats, seria una llàstima no aprofitar per fer una volta. 

Això sí, amb compte de no desorientar-nos que aquí està ple de pedretes que semblen totes iguals!

Sort d'alguns espècimens espectaculars com aquesta anemone (Anemone viridis) que ens ajuden a saber per on hem passat!

Nosaltres com sempre, ens fixem particularment amb les gorgònies com aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa) que a més de la fulla de posidònia hi té tot d'algues i altres organismes a les seves branques. Això no és gens habitual, estarà ferida?

I això és el què en queda d'una gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Fa cosa de 10 anys n'hi havia moltes i de dimensions notables (30cm d'alçada). Però ja  no en trobem de vives. Només aquestes restes que ens recorden que no hem somiat.

Arribem fins al escull antiarrossegament que ja us hem comentat en anteriors ocasions. Sí, sí, què hi fa en una zona de roca on igualment no hi podem passar les barques de ròssec?

Però de camí de tornada, sorpresa: una clavellada (Raja undulata). Cliqueu sobre la imatge i en podeu admirar tot el dibuix de taques i ratlles que té. És hipnotitzant!

És molt temptador seguir-la, però ja toca pujar dalt de la Maru. Sort que al fondeig hi tenim penjat un llum estroboscòpic, que té un terç de la potència del què porten els avions que ens ajuda a no despistar-nos!

I sí, ara toca fer una parada de descompressió amb l'hidròfon entre les mans. Com em caigui perdríem les dades!

Bé ara sí, ja som dalt de la Maru amb l'hidròfon! I pel què veiem, ha recollit dades!!!

Seguirem informant, salut!