Punt 18 (-52m) Gorgonies en un mar d'algues!

Matí fantàstic de mar plana i que no es preveu que s'aixequi molt al llarg del dia. Aprofitem per anar a la zona més allunyada dels Jardins Submergits de la Selva. Avui anem a punt 18, es troba a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Es tracta tot de pedres petites que en la darrera ocasió presentaven gorgònies (2014, 2017, 2019). A veure com els hi va a aquestes... BAIXEM!

Avui a superfície l'aigua ja frega els 27ºC, i a partir dels 25m ja només hi ha 16ºC fins al fons. Però un cop arribats quedem desconcertats: tot el paisatge està cobert d'algues de tons bruns (Sporochnus pedunculatus)!

De fet, ens costa distingir les roques, i les gorgònies que trobem amb prou feines sobresurten!

Es fa ben difícil valorar l'estat de les gorgònies, i no haver-ne trobat de les rosades que vàrem detectar al 2019 tampoc significa que no hi siguin. També hem tingut les nostres dificultats per reconèixer aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), ja que a aquesta profunditat, el vermell esdevé negre pel què sovint et passa desapercebut fins que no li fas una foto i el flaix et dona els seus colors. Acompanyant-lo hi ha una esponja canelobre (Axinella polypoides)

Gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)

I una "escaladora" habitual: l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

En aquesta imatge es veu una mica millor que el cos central des d'on en surten els braços té forma de disc. I es que, tot i el nom, realment es tracta d'una ofiura, un "parent" una mica menys evolucionat que les estrelles de mar. Ara diguem que està "descansant", quan està de cacera aquests braços es descargolen i formen autèntiques xarxes per captar aliment!

Aquesta gorgònia groga (Paramuricea gray) no està tan coberta d'algues...

...i en podem apreciar els seus pòlips: les estructures que semblen didals dels quals, ens alguns casos, en sobresurten tentacles urticants com les de les meduses!

I un "parent" menys evolucionat de les gorgònies és aquest hidroïdeu. També és un animal colonial i si feu clic sobre la imatge per ampliar-la, veureu que les "branquetes" estan cobertes de "trompetetes" que són pòlips amb tentacles finíssims transparents. Malauradament, no el sabem identificar. S'accepten propostes!!!

En alguns punts les roques sobresurten d'aquest mar d'algues i podem apreciar altres organismes propis del coral·ligen acompanyats d'aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). 

Aquí predomina l'alga calcària rosada amb forma de bolet de soca (Lithophyllum stictaeforme). De fet estem contents que mostri tan bon estat de salut, amb l'aigua tan calenta a superfície no se sap mai com s'ho estan passant a aquestes profunditats!

I aquestes esponges de sota la roca també estan ben còmodes per poder filtrar l'aigua sense tanta alga! Destaquem la de coloració clar, Haliclona poecillastroides, que és endèmica del Mediterrani!

No tan còmode de estar aquesta altra, Ciocalypta penicillus. La major part de l'organisme es troba sobre un substrat dur i sovint recoberta de sediment i avui també d'algues... Però en sobresurten aquestes estructures amb forma de dit d'un 3cm d'alçada que són ben curioses de veure. 

Això sí, després de l'èxit d'albiraments de mantes del dia passat, ara ens sembla veure'n per tot arreu!

Però no hem tingut tanta sort, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 4 (-51m) Visitant gorgònies amb MACROSORPRESA!!!

Matí supercalurós i amb previsió que es quedi així tot el dia. Això sí, acompanyat d'unes onades moooolt baixetes, però molt seguides. Vaja, cap problema per la Maru, però caldrà estar atents als marejos! Amb aquestes condicions tan favorables cal aprofitar per anar als punts més allunyats dels Jardins Submergits de la Selva!!! Ens decidim pel punt 4, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta de pedretes petites que a la visita anterior hi havia moltes gorgònies. Els hi estarà afectant els canvis de temperatura de l'aigua? Baixem!

Comencem per les bones notícies: les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) i les gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) continuen tenint bon aspecte, les branques es veuen en bon estat, no s'hi detecta cap necrosi (mort de teixit). Ara bé, sembla que els problemes venen d'una altra banda: no trobeu que la gorgònia de la dreta li manca un tros?

I a la del centre, no li manca també un tros? I això que l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) no hi té res a veure. Aquests organismes fan servir les gorgònies com atalaies des d'on captar millor les seves preses però no les fan malbé 

Aquí en tenim una altra estrella de mar de cistell que ja és més a prop del cim. Normalment són més actives de nit, que és quan estenen els seus braços amb totes les seves ramificacions

Us la tornem a ensenya vista des de dalt, perquè us en feu una millor idea de com són!

Continuem revisant l'estat de les gorgònies i aquí són les colònies petites les que potser no ho haurien  de ser tant, fixeu-vos en les colònies de la dreta...

Aquí la part escapçada és encara més evident. Probablement sigui degut a la tècnica de pesca del curricà de fons: un fil de pescar amb esquer lligat a un plom que és arrossegat pel fons marí des d'una embarcació en marxa. Cal tenir present que les gorgònies són organismes robustos però flexibles, capaços de suportar fortes correntades sense trencar-se. De fet, només les trobarem a zones amb fort hidrodinamisme, ja que al tractar-se d'organismes que estan ancorats al substrat, depenen dels corrents perquè els hi arribi el plàncton del qual s'alimenten. Ara bé, la força dels corrent marins no es comparable a una bona estrebada feta amb una embarcació que després d'insistir i amb la por de perdre l'art la pot acabar trencant

Aquí no només té branques escapçades, sinó que un costat està tot colonitzat. Això podria ser degut al fregament amb un fil de pescar que li ha causat ferides. Aquestes ferides propicien que altres organismes les colonitzin, fent que la gorgònia perdi vitalitat fins morir. De fet, darrerament trobem pescadors esportius pescant-hi, però al no aconseguir cap tipus de protecció tampoc les podem senyalitzar per evitar que s'hi pesqui...Al cap hi a la fi, des de la superfície, tot el mar és blau

I les gorgònies rosades tampoc estan tenint més sort...

La de la dreta li manca un tros i sembla a més que de la part alta té alguna ferida que ja està sent colonitzada per altres organismes

Celebrem tornar a trobar aquesta gorgònia de fons solitària, Callogorgia verticillata. Però en canvi no hem trobat rastre de l'àrea on predominava la gorgònia blanca Eunicella singularis. Serà més sensible a l'augment persistent de la temperatura de l'aigua dels darrers anys?

En l'apartat d'esponges, trobem aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella) de més de 40cm de diàmetre. Avui l'hem fotografia des de sota i no és tan fàcil de reconèixer. I és que les esponges també proporcionen un hàbitat per a moltes altres espècies: algues, cucs... I a la gorgònia rosada hi ha una branca de color fúcsia: es tracta de la gorgònia incrustant Alcyonium coralloides

Avui es nota que fem una immersió de més profunditat perquè també hem trobat aquesta garota de fons (Echinus melo) que segur que no trobareu mai fent snorkel!

Se'ns acaba el temps d'exploració i cap a la Maru falta gent!

Però avui la veritable sorpresa de quasi 2m d'envergadura ha estat prop de la superfície. Hem tingut una primera visita mentre el primer grup feia descompressió: hem vist que alguna cosa venia directa cap a la Maru, hem posat la càmera a l'aigua i aquest n'és el resultat! Més tard,  ja a l'alçada de Treumal (Blanes), ens decidim a aturar-nos...Posem els nostres tendals d'estiu... I mentre dinem, més visites! Sentim la poca qualitat de les imatges, però us les hem volgut mostrar a velocitat real perquè pugueu gaudir de la seva gracilitat

I ara sí, s'està fent tard i tornem cap a port.

Salut!

Punt 20 (-54m) Gorgònies a tope!

Matí assolellat, pràcticament gens de vent i un suau onatge que amb prou feines fa un pam d'alçada.... Llàstima que les onades siguin tan seguides!!!! Tot i així, ens animem a anar al punt 20 que es troba a una hora de navegació. Es tracta d'una zona rocosa, plana, envoltada de grapissar que al 2020 ens va sorprendre per la varietat de gorgònies que hi vàrem trobar. I és que després del disgust de l'estat en què es troba el G1, volem veure si és més aviat degut a l'impacte directe de l'activitat humana o si en canvi, és degut al canvi climàtic. Aquí serem a una mica més de profunditat encara, 54m, a veure què hi trobem. Baixem!

Avui a la superfície l'aigua està a 25ºC, però el canvi sobtat de temperatura (termoclina) el trobem més amunt, a 16m. Això sí, a partir d'aquesta fondària ja no ens movem dels 16ºC. La visibilitat continua sent molt bona, tant que moltes gorgònies amaguen els seus pòlips: avui no hi ha gaire menjar a l'aigua per capturar

Les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) de la imatge no estan massa bé: a la del centre li falten branques i la de la banda dreta està totalment colonitzada, cosa que no ens fa ser gaire optimistes respecte a la seva supervivència

Aquesta en canvi, es pot apreciar com són d'atapeïdes les ramificacions i no està gens colonitzada. I és que les gorgònies estan formades pel que vindrien a ser petites medusetes. Per tant, estan recoberts de tentacles urticants. Així que si estan bé de salut, cap altre organisme té oportunitat d'adherir-s'hi. La gorgònia de la imatge a més té els pòlips oberts i d'aquí el seu aspecte esponjós, però realment es que les "medusetes" que el componen ensenyen els tentacles!

Algunes colònies són francament espectaculars. Aquesta fa més de 90cm d'alçada. Malauradament si ens hi fixem bé, veurem que té branques trencades i a la part esquerra del ventall està força colonitzat

En d'altres el motiu de l'afectació és ben evident: fils de pescar. A la imatge semblen molt gruixuts, però és perquè han estat colonitzats per altres organismes. Si gratéssim hi trobaríem el fil. El problema dels fils és que freguen la superfície de les gorgònies, causant-li ferides que la debiliten. És aleshores quan d'altres organismes oportunistes (esponges, ascidis, briozous...) s'hi adhereixen. Per aquests últims, les restes d'una gorgònia són un substrat fantàstic on enfilar-s'hi i captar aliment!

Aquí tenim més fils de pescar...

Aquesta en canvi presenta senyals evidents de que alguna cosa arrossegada pel fons ha xocat amb ella, deixant la base pràcticament morta. Les ramificacions, amb el temps, també acabaran morint

Aquesta altra també ha rebut una bona estomacada a la part central...

Aquesta altra també ha estat trencada de les puntes de les branques centrals i també per la banda esquerra està molt malmesa

I d'aquesta ja no en queda res...

Això sí, el cas de les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) seria l'excepció que confirma la norma: s'enfilen sobre les gorgònies indolents als seus tentacles minúsculs, però tampoc els hi fan cap mal

De les gorgònies sempre crida l'atenció la seva pauta de creixement: d'una banda els ventalls que formen són sempre perpendiculars al corrent principal. I l'altra és la mida del substrat on s'han subjectat, no cal que sigui de grans dimensions per subjectar colònies tan grans!

Aquesta roca de majors dimensions en canvi, quasi no en té. Però la bona notícia és que n'hi ha de petites, cosa que significa que no fa tant que s'han reproduït!

Canviem d'espècie de gorgònia i ara ens fixarem en les blanques (Eunicella singularis). Són de menors dimensions, però tot i així també han rebut. La de la imatge, que amb prou feines fa 20cm d'alçada, ja té una branca trencada i està colonitzada

Aquesta en canvi, té els pòlips oberts. Aquí, a més, aprofitem per mostrar-vos el cuc, Protula tubularia, que de moment no s'ha amagat dins del seu tub!

Aquesta altra gorgònia, l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa), presenta unes branques molt més fines. Però això no desanima aquesta petita estrella de mar de cistell a enfilar-s'hi!

També trobem gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) que tenen un aspecte com si estiguessin recobertes de punxes. Això sí, també ha rebut un cop, podria ser per un curricà de fons? 

La part afectada ja està colonitzada per l'anomenat fals corall (Alcyonium coralloides). No deixa de ser un parent de les gorgònies també, però en aquest cas fa una massa habitualment vermellosa amb pòlips grocs i blancs que recobreix els substrats on s'adhereix. El de la imatge té els pòlips amagats pel què semblen granets grocs. 

A aquesta encara li ha anat pitjor: ja només queda viva una tercera part de la colònia. Malauradament la base de la colònia està molt afectada, pel què no tenim gaires esperances de supervivència de la part que queda viva

Això sí, des del punt de vista d'aquestes estrelles de mar de cistell, les gorgònies rosades també són un lloc fantàstic on agafar-s'hi. Sí, sí, semblen tires de xiclet de maduixa enrotllades a les branques. Quantes en compteu?

Però no tot són estrelles de mar de cistell petites, també n'hi ha de ben grosses que en un moment donat decideixen canviar de talaia i s'han de passejar pel fons marí. Aquí té la major part dels braços doblegats fent honor a l'altre nom amb què se la coneix: fregall!

Pels voltants de les gorgònies també hi trobem esponges com aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella) que fa uns 20 cm de diàmetre

L'esponja canelobre (Axinella polypoides) on algunes branques no tenen gaire bon aspecte

I ja no diguem d'aquesta altra totalment colonitzada per diferents espècies d'ascidis. Aquí us vàrem explicar què són exactament... 

I abans de marxar, voldríem fer esment de les algues roges calcàries, Lithophyllum stictaeforme. Són aquestes làmines rosades que semblen bolets de soca. Darrerament sempre us diem que tenen mal aspecte, en canvi avui estan fantàstiques!

Resumint, si és per canvi climàtic en el sentit de temperatures més altes de l'habitual, a 54m de profunditat sembla que de moment no estigui afectar. Ara bé, l'activitat pesquera sigui per fils de pescar, sigui per l'ús del curricà de fons està devastant gorgònies que tenen més de 100 anys! 

Decididament cal una gestió clara i decidida del nostre patrimoni natural si volem que en quedi res...

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!