Punt 325 (-42m) Un jardí al mig del fang!

Avui les previsions són excepcionals: calor de juny i mar planxada! I el què encara és millor, pràcticament no hi haurà vent en tot el dia! Si haguéssim pogut anar a l'aigua més sovint, avui no ens ho pensaríem i aniríem a veure gorgònies. Però estem una mica desentrenats, així que preferim, ser una mica més conservadors i no baixar a tanta profunditat. 

Ens decidim per un punt que a priori hauria ser diferent, una barra de roquetes molt plantes al mig d'una zona fangosa davant de la platja gran de Lloret de Mar. Caldrà estar atents a les aletes, en aquest tipus de fons, la mínima turbulència aixeca un núvol de pols que no t'hi veus! Baixem!

Caram, quina rebuda! Un banc de besucs petits que no paren de girar al voltant nostre! L'aigua és ben tèrbola pel sediment, i de bon començament no els sabem identificar. Però revisant les fotografies no hi ha dubte, són besucs!

El paisatge és ben curiós, hi ha molt de llot cobrint-ho tot, però al paisatge no hi dominen les espècies que estem habituats. Aquí els ascídis són enormes i formen unes colònies impressionants! A la imatge un estofat (Diazona violacea)

També destaquen les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que a manca de punts que els hi serveixin d'atalaia, opten per estirar els seus braços cap amunt! I n'hi ha que s'hi posen amb força braços ben estesos!

Però sobretot ens crida l'atenció la gran quantitat d'anemones de tub (Cerianthus membranaceus). Es troben ancorades al sediment i poden tenir més de 100 tentacles!

Algunes són tan grosses que semblen palmeres. I el què encara ens agrada més és que algunes tenen a la seva base foronidis (Phoronis sp.)! (a la imatge semblen llumetes rosades). Si cliqueu sobre la imatge veureu que tenen un peduncle amb un plomall rosat. Només se'n coneixen 5 espècies al mediterrani. Normalment són molt petits i passen desapercebuts, però avui aquests també molt grossos i visibles!

Físicament semblant al foronidis, però que no tenen res a veure són les palmeretes (Sabella spallanzanii). En aquest cas es tracta d'un cuc de tub. El plomall que veiem correspon a la seva boca amb la què capta l'aliment.

En canvi, només hem trobat una ortiga (Anemonia viridis) que enlloc d'estar dreta, està tombada. I el seu tronc és ben rosat, en altres ocasions l'havíem vist taronjós

Tot i així, per la disposició dels tentacles que té, encara li pot caçar

A l'apartat d'esponges destaquem aquesta Petrosia ficiformis que segons els microorganismes simbionts que hi conviuen, en zones poc il·luminades pot ser ben blanca

Aquesta altra esponja taronjosa pensem que es tracta d'una Raspailia viminalis. 

I la que no havíem observat fins ara és aquesta Tedania anhelans. I és que a aquesta esponja li agraden els fons fangosos com el d'avui!

Aquesta esponja rosada (Disidea avara) ja us l'hem ensenyada en altres ocasions. Però avui aprofitem per que us fixeu en les bestioletes que hi ha a l'esquerra...

Aquí els hem pogut fotografiar de més a prop. Són misidiacis, us parents de les gambes ben petits que formen eixams

I continuant amb els organismes petits aquí tenim un llimac de mar anomenat eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis). Avui el trobem sobre un hidroïdeu (parent de les gorgònies tot i que a la imatge sembla una planta morta), però també els trobem sobre gorgònies, coral·ligen i algues

I a qui no hem vist, però també li ha agradat aquest lloc, és a un calamar (Loligo vulgaris). Aquí en teniu la seva posta!

Malauradament, tot i la singularitat de la vida que hi hem trobat, hi ha més tovalloletes d'un sol ús que mai!!!

Són ben bé com unes estovalles que ho cobreixen tot, ofegant la vida que hi ha sota

I tampoc hi podien faltar els fils de pescar... Són a la dreta de la imatge

També hi ha embolcalls de plàstic...

I encara hi ha qui al acabar-se una ampolla de vi, no sap què fer-ne, i la tira per la borda...

Avui hem allargat el temps de fons per poder captar tota aquesta vida que normalment no veiem, així que aprofitarem per fer el ronso dalt de la Maru

Salut!

Punt 169 (-40m) Avui maërl i equinoderms!

Avui és el tercer dia consecutiu de temps primaveral i no ens ho hem volgut perdre. Sí, tot i que la mar està pràcticament plana i poquíssim vent, l'aigua està verdíssima i només a 13ºC, però ja ens abrigarem! Com que estem força desentrenats ens decidim per un punt proper: el 169, som davant de Fenals i hauríem de trobar unes pedres petites. Baixem!

Vaja, hem fet sorra! Bé, aquesta és la primera impressió quan ets al mig del no res amb visibilitat de 2 metres sense cap altre objecte prou gran que et serveixi de referència per tornar al fondeig. Però no tot són coses "estranyes". A veure si us ho podem explicar millor... Tornem-m'hi!

Vaja, hem fet sorra i tot i que el paisatge sembla uniforme, distingim aquestes estrelles vermelles  (Echinaster sepositus) que li donen una nota de color. Fins a on arriba la vista no es veu cap roca. I ara cap on anar?

O potser no cal anar enlloc... Si torneu a mirar les fotos del post d'avui veureu que de sorra se'n veu ben poca i en canvi està ple de "palets" calcaris. Es tracta d'algues dures que conformen aquest tipus de paisatge conegut com a maërl o grapissar. Al centre de la imatge a més hi tenim un rodòlit! Literalment vol dir: pedra creada a partir d'algues vermelles. Bé, tot i que les coloracions viren del gris al rosat fosc, són estructures formades a partir d'un gra de sorra o un fragment d'alguna cosa dura on hi creix una alga coral·lina que la va recobrint a estrats creant aquesta mena de pilota. Tot i l'aspecte de pedra, el rodòlit és ben viu per tots els seus costats, ja que els corrents marins i la fauna el fan rodolar. El de la imatge és de l'alga Lithophyllum racemus

A la part de baix de la imatge un rodòlit de l'alga Lithothamnion valens. Aquesta sí que és més rosada! Però al centre de la imatge tenim un tros d'esquelet d'un dels animalons que fan rodolar els rodòlits: una garota de sorra (Echinocardium cordatum). És un eriçó de mar d'uns 9 cm de llargada que viu enterrat a la sorra. Si cliqueu sobre la imatge veureu que té tot de foradets que fan un dibuix en forma d'estrella

Aquí en teniu un altre de sencer. El forat més gros hi trobaríem la boca i el foradet que es veu a la part de dalt correspon a la zona anal. Però veieu el dibuix de foradets petits que té en forma d'estrella? Heu pensat mai com s'ho fa un eriçó de mar per quedar-se fixat a una roca o inclús per mantenir fulles i altres petxines per camuflar-se? Resulta que està equipat amb peus ambulacrals! Per entendre'ns, serien com una mena de potetes acabades amb forma de ventosa. En el cas de les garotes de sorra estan una mica modificats per poder viure enterrats: els que sortirien per el dibuix d'estrella que envolta l'anus capten l'oxigen present a l'aigua, al voltant de la boca hi trobaríem d'altres que permeten apropar el menjar cap a la boca

Això sí, hi ha crancs ermitans que els hi sembla que és un lloc fantàstic per fer-la petar!

I emparentats amb les garotes tenim les estrelles de mar, són els anomenats equinoderms. I què tenen en comú? Doncs que podem distingir el què es diu una simetria radial que acostuma a estar dividit en 5 parts. L'estrella vermella té 5 potes, la garota d'abans veiem el dibuix d'estrella de 5 punxes

Mirant-la de prop veurem que la superfície és més aviat punxosa, tot i que no tant com les garotes. Però tot i així explica que en diguem equinoderms: pell coberta de punxes. I ara fixeu-vos per sota, veieu aquesta mena de tentacles? Són els peus ambulacrals! És a dir, l'estrella no "camina" per la sorra posant-se dreta sobre les potes, sinó que són els peus ambulacrals, que movent-se de forma sincronitzada fan que es desplaci. 

L'altra troballa que ens té intrigats és aquesta pota amputada. I és que en cas de sentir-se en perill es pot autoamputar una pota que més endavant se li regenerarà. Serà aquest el cas? Per part nostra no hem vist cap estrella que li faltés cap pota. I pel què fa a la poteta en sí, sabem d'espècies que són capaces de regenerar-se fins a tenir un individu complet però no hem trobat a la bibliografia que sigui el seu cas

Això sí, abans de marxar sí que hem trobat unes pedretes molt colonitzades

On destaquem aquest estofat (Diazona violacea): colònia d'organismes filtradors amb un tub digestiu com un sifó. Aquí>>en trobareu d'altres presents a menys profunditat!

La Pentapora fascialis, que tot i el seu aspecte, no és una alga sinó un briozou. Vaja, que de planta no en té res, sinó que és un animal colonial!

També trobem un feix de Posidonia oceanica de la praderia propera on sembla que hi té enganxat una plamereta (Sabella spallanzanii). Tot el tub és on s'hi amaga un cuc i la "palmereta" és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Ara, després de la primera foto, no ha dubtat a amagar-se dins el tub!

En primer pla un altre equinoderm, la pitxota (Holothuria sp)! També coneguda com a cagarro de mar. Si cliqueu per fer la imatge més gran veureu que també està coberta d'espines. I per sota algunes espècies també tenen peus ambulacrals que fa servir sobretot per fixar-se a les roques més que no pas per  desplaçar-se.

Ara bé, al centre de la imatge hi trobem una tovalloleta d'un sol ús...

I una altra...

I dues més...

I encara més...

I el què faltava, un "peix compresa"... Quan posaran a l'etiquetatge que no s'han de llençar pel WC???

I ara ja sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 436 (-30 m) Els cogombres de mar muden!

Tornem al punt d'ahir aprofitant que les condicions es mantenen bones. I és que a aquesta profunditat podem allargar les nostres pràctiques amb la càmera nova! Baixem!

Continuem gaudint de veure l'espectacle d'algues verdes a les parts altes de les roques. Aquí domina l'Halimeda tuna, però la massa fosca que sobresurt no és roca, sinó una esponja! Es tracta d'una Chondrosia reniformis

 

Tot i que també hi ha esponges d'aspecte particularment cridaner com aquesta esponja d'or (Aplysina aerophoba). Els punts negres són un forats anomenats òsculs que permeten el pas de l'aigua. De fet es tracta d'un animal filtrador. Però com funciona? L'aigua entra per petits forats que tenen arreu del cos i estan connectats entre ells mitjançant un sistema de canals. Els canals estan folrats d'unes cèl·lules proveïdes d'una mena de pèls (cilis) que capturen l'aliment. I finalment l'aigua que ha entrat troba un forat de sortida, l'òscul!  A ull nu, només s'aprecien els òsculs tot i que en d'altres espècies també s'intueixen els canals principals.

I aquí els nostres cucs preferits: les palmeretes (Sabella spallanzanii). La part bucal amb el què captura l'aliment és el plomall, la resta de l'animal es troba dins del tub calcari que ell mateix ha fabricat. Si l'espantes tot ell s'acaba d'amagar dins del tub. Aquests dos ens han fet gràcia perquè estan cap per avall a tocar del fons de sorra. Normalment els veiem drets o inclinats, però en poques ocasions n'hem vist cap per avall!

En alguns racons de les roques s'hi agafen anemones (Anemonia viridis) de grans dimensions. Els tentacles d'aquesta fan prop de 15cm de llarg

El què ja ens preocupa més és l'aspecte d'aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa). Aquesta gorgònia acostuma a ser de color taronja o vermell brillant i uniforme des de la base fins les puntes de les branques. Aquesta decoloració ens fa sospitar que les altes temperatures d'aquests dies l'estant fent emmalaltir. Haurem d'estar al cas a veure si hi ha més colònies afectades.

I aquí tenim la curiositat del dia: un cogombre de mar mudant! Aquesta espècie en concret se la coneix com a pixota sorrenca (Holothuria poli). Aquest animal, tot i el seu aspecte està emparentat amb els eriçons i les estrelles de mar. Però caldria que el talléssim per la meitat per explicar-vos les similituds i això no ho farem... Però el què no sabíem, ni ho hem trobat enlloc descrit, és que mudin la pell com les serps. Així que aquí en teniu l'evidència!

Hem continuat explorant una mica més enllà d'ahir i ens hem trobat amb una praderia de Posidonia oceanica morta! Per l'estat en què es troba, pensem que ja fa un grapat d'anys que es va morir. La Posidonia colonitza fons sorrencs, però té dificultats per mantenir-se arrelada en cas de temporal. Així que els nous individus creixen sobre els més vells fent aquesta mena de talús. A dalt de tots sempre hi trobarem les plantes joves que ofereixen un entorn perquè s'hi reprodueixin moltes espècies de peixos. Però tota l'estructura ,a més a més, fa de barrera, evitant que la sorra es mogui. Antigament en aquesta zona s'hi havia practicat la tècnica de l'arrossegament que consisteix en arrossegar una xarxa pel fons marí. Aquesta en seria la conseqüència si es passa per sobre d'una praderia de Posidonia: arrenca les plantes vives i només queda la base morta. 

 

I continuant amb el capítol d"objectes perduts": un fil de pescar! Normalment tenim molts problemes per fer fotos on es vegin, ja que acostumen a ser de color verdós transparent. El de la imatge està tan colonitzat que sembla un fil d'estendre la roba! 

I nosaltres cap a la Maru falta gent.

Salut!