Els Jardins Submergits de La Selva: sabella pavonina

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sabella pavonina. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de desembre del 2023

Punt 149bis (-38m) Dia d'esponges i més!

Matí assolellat i ventós, amb mar moguda. Teòricament la cosa hauria de millorar a mida que vagi passant el dia, però ja hem arribat al punt i l'onatge ens està posant a prova. Així que a equipar-se ràpid que sinó ja no ens capbussarem! Baixem!

Visibilitat força bona encara que ja es nota que l'estiu fa dies que va quedar enrere i ja no diguem per la temperatura 16 ºC tant a superfície com a baix!

Sobre la roca, a primera vista, destaca l'alga calcària Lithophyllum stictaeforme. Tot i el color rosat, és una alga!

Però tot depèn de la part que miris. A la imatge hi predomina l'esponja blavosa (Phorbas tenacior)

Aquí en tenim un detall. Es tracta d'un animal filtrador, l'aigua entra per tota aquesta estructura que semblen cràters que després s'agrupen en canals i finalment surt pels òsculs (forats ben rodons on s'ajunten diversos canals). En d'altres espècies aquesta estructura no és tan evident, sigui perquè són opaques, sigui perquè les dimensions dels forats són més petites, però totes tenen el mateix sistema per alimentar-se

Això sí, tants forats es presten perquè altres organismes ho vegin com un lloc adient per fer-hi el cau. Si mireu a l'òscul veureu que hi té un habitant! I l'arbret que veieu al costat és un hidroideu (Eudendrium capillare), un parent menys evolucionat de les gorgònies.

Aquí, en canvi, predomina l'esponja rosada Dysidea avara. Aquesta a més crea estructures en forma de dits on a la punta hi trobem l'òscul. Avui a més, aquesta esponja ve amb sorpresa: un cabot d'alga (Gobius cruentatus), tot i que no és de color rosa hi està ben mimetitzat!

I encara més curiosa és aquesta esponja ataronjada, Cliona rhodensis. Resulta que és perforant! Té predilecció per algues calcàries com aquesta rosada que veieu a la imatge, però qualsevol altre tipus de substrat calcari (roques, closques...) també li agraden. De l'esponja només en sobresurten les papil·les que són aquestes estructures globuloses que veiem. Si cliqueu sobre la imatge, la veureu més gran, i en podreu apreciar la textura reixada per on entra l'aigua, i, al mig, l'òscul per on en surt l'aigua que filtra. La resta de l'organisme es troba formant galeries per dins del substrat calcari on s'ha aferrat. Això sí, cal ser molt observador, ja que les papil·les amb prou feines fan 5mm de diàmetre!

Però no totes les esponges són tan petites, aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) fa més de 40cm d'alçada!

Depenent de la llum i l'hidrodinamisme les roques estan colonitzades per uns organismes o altres

Però no us penseu que es tracti d'un entorn pacífic, tot el contrari! Al tractar-se d'organismes que no neden, estan armats amb substàncies químiques tan per defensar-se que altres no els hi creixin per sobre, com per expandir-se pel substrat dur que han triat com a lloc on ancorar-se

I envoltant aquest tipus de roques, a aquestes profunditats hi predominen les forcadelles (Anthias anthias)

I amagant-se als forats aquest reietó (Apogon imberbis) acompanyant aquesta garota violeta (Sphaerechinus granularis) que intenta camuflar-se amb tot el què troba!

Plantat al fons sorrenc hi trobem aquest cuc de flor (Sabella pavonina) que encara s'ha deixat fotografiar abans d'amagar-se dins del tub on viu.

Més esmunyedís és el captinyós (Scorpaena notata), un tipus d'escórpora de petites dimensions que ha escollit una tovalloleta d'un sol ús per amagar-se!

I és que el capítol d'objectes perduts avui és molt extens. A la imatge fils de pescar entre d'altres coses que no sabem identificar...

caps...

una xarxa...

I fins i tot una nansa abandonada!

Però no tot són arts de pesca, també hi ha trossets d'envoltoris de plàstic aquí i allà, i això ja és responsabilitat de tots.

I nosaltres cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Punt 155: Cal Lluís (-39m)

Dia ben gris, aigües ja tirant a fredes i ben tèrboles, la tardor també ha arribat al mar! I es que quan es dóna aquest refredament de la temperatura del mar, tota l'aigua es barreja i això fa que hi hagi més plàcton. És a dir, que ens faci l'efecte que és bruta.
Això sí, a superfície la mar estava com un plat, així que si més no ha estat fàcil fer maniobres amb la Maru! Enfilem al punt 155, prop de la platja de Fenals (Lloret de Mar) a Cal Lluís!
Baixem!

Es tracta d'un conjunt de roques petites on en un punt n'hi

ha unes quantes més i arriben a fer una petita cavitat.

Per fora sobretot hi ha castanyoles (Chromis chromis) i

forcadelles (Anthias anthias) amb alguna llagosta.

Al acostar-nos a la cavitat trobem aquesta xarxa abandonada

Tot i així dins la cavitat s'hi amaguen unes quantes variades

(Diplodus vulgaris) que en veure'ns arribar fugen.

Aprofitem per mirar les parets amb més detall i hi trobem

una petita llagosta (Palinurus elephas). Veieu les banyes

com sobresurten?

En dies d'aigües tèrboles, el fons del mar es veu molt diferent.

És com anar a un bosc conegut en un dia de boira, costa saber

on ets. Bé avui no es pot dir que l'aigua fos tant bruta com això però mirant

les fotografies de la darrera vegada ens sorprèn no haver trobat cap

esponja canalobre (Axinella polypoides) de més de 50 cm d'alçada.

Avui només hem trobat aquesta petitona que amb prou feines devia fer

15 cm!

Com tampoc cap anemone gran i ens conformem amb
aquesta altra de tub (Cerianthus membranaceus)

I tampoc hem trobat cap mà de mort i no serà perquè
no hem vist coses de mida semblant com aquestes anemones
grogues incrustants (Parazoanthus axinellae)

O aquest cuc de flor (Sabela pavonina)

Sorprèn perquè no pensem que es tracti d'individus particularment joves i que per tant poden resistir a condicions ambientals variables. Potser serà la visibilitat que no ens ha permès veure-les. Hi haurem de tornar!

Des d'aquí volem agrair la col·laboració d'en Lluís per donar-nos un cop de mà amb la immersió d'avui.

Salut!

diumenge, 26 d’abril del 2015

Punt 220 (44 metres): dia de plomalls, crancs i morenes!

Després d'una setmana de mar ben plana, arriba el cap de setmana i ja hi tornem amb el vent i la mar de fons! Sí, ahir va fer molt de vent i avui, tot i haver parat, la mar encara en pateix les conseqüències, oferint-nos unes ones ben pesadetes de suportar! És aquella onada que decididament t'acaba per fer marejar!

Tot i així, amb el nostre optimisme habitual, no ens acabem de creure les previsions sobre aquest onatge i sortim de totes maneres. Enfilem a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Es tracta del punt 220 que es troba a 44 metres de profunditat.

Avui us posem la imatge del sónar d'escombrat lateral perquè és

força curiosa. La roca propiament dita es veu delineada per unes

ombres discontínues, però a nosaltres ens crida l'atenció

aquesta ratlla tan recta que indica la fletxa vermella.

Què pot ser? BAIXEM!

La part rocosa es compon de petites formacions que

sobresurten de la sorra. Novament es troben molt colonitzades

I aquí tenim la resposta a la ratlla de la imatge del sónar:

es tracta d'una xarxa que l'han tibat tant per intentar treure-la

que sembla una corda ben guixuda.

I tot al voltant s'hi han instal·lat aquestes palmeretes, o

plomalls de mar (Sabella spallanzanii), en les versions

blanques i atigrades.

Encara que costi de creure es tracta d'un cuc: aquest plomall

és part de la seva boca i, la resta del cos, es troba dins d'un tub que

és el "tronc" d'aquesta "palmera".

Tot i ser habituals a menys profunditat, per nosaltres és

tota una sorpresa trobar-ne!

I parlant de cucs emplomallats, també n'hem trobat

aquest altre, el cuc de flor (Sabella pavonina). Al contrari

de l'anterior, el seu plomall és d'un sol pis.

Just sota la xarxa trobem aquest gran bernat ermità (Dardanus

calidus). Sí, sí, es tracta d'un tipus de cranc ermità. La closca que

li fa de casa ni es veu, perquè dos anemones (Calliactis parastica) enormes

la cobreixen tota!

Explorem la roca i veiem que no és l'únic cranc del dia!

A la foto, a més de la llagosta, hi ha 2 crancs sastre d'espècies

diferents: sastre blaugrana (Galathea strigosa) i el

sastre negre (Galathea squamifera). Aquests no porten

closques a passejar, sinó que s'amaguen als forats de les

roques. La que té blau és la blaugrana!

Una mica més atrevida que la seva veïna, aquí tenim

una altra llagosta petita (Palinurus elephas)

Nosaltres, com sempre, buscant gorgònies. Avui només

hem trobat aquesta blanca (Eunicella singularis)

I quan ja pensàvem que ho teníem tot vist, trobem el què

semblava una morena (Muraena helena) i la seva cua...

Ens acostem i en surten dues disparades!

Aquí en teniu una d'elles completament fora del seu cau.

Com veieu el seu dibuix de camuflatge es va modificant

al llarg del seu cos.

Així que ha trobat un altre forat, s'hi ha tornat a amagar

i novament només treu el nas...

I nosaltres que tornem cap a la superfície per comprovar que encara hi ha mar de fons. Quin mareig!!!!

Salut!

diumenge, 15 de febrer del 2015

Punt 130 (37m): entre arts de pesca i aigües verdes

Dia fred i ennuvolat amb una mar que no es decideix a calmar-se. L'aigua és ja ben fresqueta, 12ºC i ben verda! Ja des de la barca no sabies si t'estaves per tirar al mar o a un embassament!
Som al punt 130, a l'alçada del jardí botànic Mar i Murtra de Blanes, sobre la batimetria dels 37m. Segons la sonda és una zona rocosa força gran i en alguns punts el desnivell respecte el fons arriba als 3 metres. Baixem!