Punt 356 (-54m) Algues i esponges a -54m!

Matí de final d'estiu, núvols alts i quasi sense vent. Tot i haver mar de fons, les bones condicions es preveu que aguantin fins ben bé l'hora de dinar, i amb l'aigua a 25ºC... Aprofitem per anar a l'extrem oriental dels Jardins Submergits de la Selva! Avui punt nou, el 356: clapa de zona rocosa d'uns 30m de llargada a l'alçada de cala Canyelles. Baixem!

Avui la termoclina la tenim a 20m de profunditat i d'allà en avall l'aigua està a 16ºC. Això sí, fins als 20m hi ha força corrent pel què costa baixar, però a partir d'allà molt bona visibilitat i zero corrent!

Les roques més altes només fan prop d'un metre i mig d'alçada, però són plenes de forats perquè s'hi amagui de tot! Per començar ens fixem amb els habitants de la part més alta de la roca: l'alga calcària rosada que recorda a un bolet de soca (Lithophyllum stictaeforme).  Avui veiem que la major part és blanca i per tant morta

I no en trobem que tingui millor estat de salut

I qui sembla que ho estigui inspeccionant és aquesta petita bavosa de franja negra (Parablennius rouxi). Cal dir que no n'estem del tot segurs de la seva identificació, ja que per la profunditat on ens trobem, és més probable que es tracti d'un cabot ratllat (Gobius vittatus), però per la postura i a falta de millors imatges ens hem decidit per la bavosa. I és que la major part de la bibliografia no recull informació de més de 40m de profunditat degut a les dificultats tècniques per arribar-hi...

Tot i que a d'altres algues no sembla que els hi vagi pas malament. Com ara la Peyssonnelia sp. que té un aspecte semblant a l'anterior, també és calcària, però més vermellosa. Hi ha tot d'espècies semblants que només es poden distingir amb l'ajuda d'un microscopi

També presenta bon aspecte l'alga incrustant verda Palmophyllum crassum. Si no fos pel color, es diria que es tracta d'una esponja!

I avui encara hem estat de sort amb una alga bruna, la Zanardinia tipus. Tot i que és pròpia de fons foscos inclosos el coral·ligen, és la primera vegada que la veiem!

I parlant de profunditat, aquí el clar dominador del paisatge són les esponges. Particularment abundant és l'Haliclona poecillastroides que fa clapes massives de coloració clara. Es tracta d'una espècie endèmica del Mediterrani

Una altra esponja que avui ens ha cridat particularment l'atenció és l'Haliclona mucosa. Si mireu a les vores veureu que forma unes prolongacions en forma d'arbret molt particulars. Aquesta esponja, com en el cas d'avui, sovint creix sobre una altra esponja, l'Agelas oroides, recobrint-la parcialment

Aquí teniu l'Agelas oroides sense ser recoberta per altra esponja!

Pel què fa a gorgònies, aquesta vegada n'hem trobat ben poca cosa tot i que l'entorn semblava que els hi fos propici. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I alguna gorgònia groga (Paramuricea gray) 

Els espècimens trobats encara tenen penjats restes de l'alga bruna Carpomitra costata que aquest estiu ha cobert tot el fons!

A la immersió passada vàrem parlar molt sobre els equinoderms compost per estrelles de mar... A la imatge una estrella taronjada (Hacelia attenuata)

Eriçons de mar... A la imatge una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Però avui encara hem estat més de sort i hem trobat aquesta garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida!

I aquesta estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus) sembla que vulgui investigar què hi ha en aquest forat...

On hi descobrim aquesta posta de calamar (Loligo vulgaris)!

Ara, qui està encara més indecís que nosaltres sobre quin forat explorar és aquest cap-roig (Scorpaena scrofa)!

I si semblava que en aquest paisatge de roca tan fragmentada, no hi trobaríem evidències de l'activitat humana... aquí teniu un tros de xarxa recent!

Ja s'ha aixecat migjorn, que encara fa que ens costi més tornar a port! Ara mateix un dia de ple estiu tot i que per demà sembla que finalment serà tardor!

Salut!