Punt 325 (-42m): Estrella de sorra

Matí primaveral que des de la platja semblava de mar plana i sense vent, però a mar... Molta mar de fons del la ventada del dia anterior, d'onada en general baixeta però molt seguida. Per entendre'ns: un dia de Biodramina si n'haguéssim portat! Avui tornem al punt 325, una zona de fons fangós (sorra molt fina) que és molt diferent de les roques que acostumem a visitar. Hi ha dos motius que ens conviden a fer-hi una nova visita: 1) fa dos anys era ple d'estofats (Diazona violacea) i l'any passat no n'hi havia! Hauran tornat? I 2) hi ha molts foronidis (Phoronis sp) i particularment grossos. Com que no en tenim cap foto en detall, avui tornarem a provar sort. Som davant de la platja gran de Lloret de Mar i l'aigua a superfície ja comença a escalfar-se molt ràpid, ja tenim 16ºC. Com serà al fons? BAIXEM!

L'aigua és ben tèrbola fins al fons, i és que és primavera: amb tantes pluges, han arribat molts nutrients i el plàncton està creixent. Això sí, al fons encara hi fa fred: 15ºC. I d'entrada no veiem ni estofats ni foronidis, però sí aquestes esponges de més de 20 cm d'alçada colonitzades per tota mena d'organismes

Entre d'altres esponges, aquesta Dysidea fragilis

I a la base hi ha la Tedania anhelans

Mirant-la de prop hi trobem aquests petits ascidis (Pycnoclavella sp). Es tracta d'animals filtradors de poc més d'1cm d'alçada

Un "parent" seu és aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa) que en fa més de 10 cm d'alçada. L'aigua entra per aquesta obertura apical i surt per la què es veu a la seva esquerra un xic més avall. Aquí en trobareu més detalls. Aquesta espècie està recoberta de petites espines que li donen un aspecte vellutat

Ens retrobem amb aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), i diem retrobem perquè ja la vàrem fotografiar al juny del 2025. I tot i que té un aspecte desmillorat ja que les branques acostumen a ser vermelloses fins a les puntes, no ha empitjorat des d'aleshores

Això sí, mirant-la de ven a prop veiem per una banda que es tracta d'un organisme colonial: cada "trompeteta" (pòlip) correspon a l'aparell bucal dels individus que el componen. Però a més ens hem trobat aquesta cosa blanquinosa que no aconseguim identificar. S'accepten propostes! 

I en aquest món on res és el què sembla, aquí tenim aquesta mena d'arbret...

Que resulta que també està ple de pòlips! És a dir, que som  davant d'un altre organisme colonial, un hidroïdeu. I d'arbret res, sinó que és "caçador", ja que els pòlips són urticants

Bé, urticants per a alguns, perquè aquest llimac de mar (Nemesignis banyulensis) se'ls menja! Sí, sí, aquí els llimacs de mar no són vegetarians, sinó carnívors!

I penjant sobre una pedreta trobem aquesta Alicia mirabilis. Es tracta d'un altre parent de meduses i anemones. Ara està contreta, i fa uns 10 cm d'alçada. Però a la nit, s'estira fins a 40cm i mostra un tronc encapçalat per tentacles. Impossible d'imaginar, oi?

I tot que pràcticament no hi ha substrat dur on agafar-se, destaquem aquestes algues verdes (Flabellia petiolata). Sí, sí, tot i ser a la penombra es pot fer la fotosíntesi!

Però encara són més curioses aquestes taques blanques. Podria semblar rosada si no fos perquè som sota l'aigua. Si feu la imatge més gran veureu que es tracta d'una estructura tota reticulada, és un briozou. Es un organisme que també viu en colònies, en aquest cas colonitzant algues. Microscòpicament veuríem uns plomalls que li serveixen per captar aliment. Això sí, que hi siguin no vol dir que l'alga estigui en mal estat!

I aquí tenim la sorpresa del dia: una estrella de sorra (Astropecten aranciacus). Són pròpies de fons arenosos i d'hàbits nocturns. En altres ocasions us hem parlat dels peus ambulacrals: una mena de tentacles retràctils que tenen sota les potes que li permeten desplaçar-se. Aquí amb una altra espècie es veuen particularment bé. És a dir, l'estrella no s'alça i camina per desplaçar-se, sinó que és el moviment sincrònic d'aquests peus ambulacrals que li permeten moure's. Amb l'estrella de sorra a més hi ha un munt d'espines

La veritat que aquesta estrella és desplaça a tota velocitat, i quan topa amb un obstacle com amb el rodòlit  (una alga calcària) de la imatge de seguida a aixecat la pota i ens els ha mostrat!

D'un altre tarannà és aquesta estrella vermella espinosa (Echinaster sepositus) que no s'ha mogut ni un pèl

Malauradament, en aquesta àrea de vida tan singular és a l'hora un autèntic abocador: amb tovalloletes d'un sol ús...

...i fils de pescar tan recents que es distingeixen perfectament!

I ara sí, tot i no haver trobat ni estofats ni foronidis, cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!