Avui aprofitant el bon temps ens hem animat a canviar l'hidròfon que vàrem col·locar el passat 21 de desembre del 2024. Estem col·laborant amb el projecte RESMED+ de la Universitat de Barcelona on a través del marcatge de diferents espècies marines i la col·locació d'hidròfons al llarg de la costa francesa i catalana, es detecta quin recorregut fan. Nosaltres vàrem col·locar-ne un a l'octubre del 2022. Aleshores vàrem tenir la sort que una cèrvia (Seriola dumerilii) marcada a Banyuls (França) es va passejar aquells mes fins a 93 vegades davant de l'aparell; posteriorment va tornar a ser detectada a aigües de Vilanova i la Geltrú. Durant el 2023 fins al novembre 2024 no hem detectat res. Aquesta vegada porta 15 mesos fondejat, esperem que hagi aguantat la bateria i no haguem perdut deteccions. BAIXEM!
diumenge, 26 d’abril del 2026
Punt 191 (-30m) Tornem a canviar l'hidròfon!
Avui cal anar ben coordinats, que la darrera vegada van caldre 2 parells de mans per treure l'hidròfon del cilindre on va col·locat. Així que ens esperem al fondeig fins que siguem tots a l'aigua. Avui l'aigua a superfícies ja és a 16ºC, veurem a baix...
Tot i que l'aigua és ben tèrbola i fresqueta (15ºC) trobem l'hidròfon de seguida. Bé, més colonitzat que mai, però encara reconeixible!
Després de tallar les brides que el subjecten, traiem el vell...
...i col·loquem el nou. Això sí, fem foto de la numeració no sigui que ens despistem!
El col·loquem dins de cilindre i el lliguem amb unes noves brides
Mirem de treure una mica de la vida que hi ha decidit fer-hi la casa per fer-lo més reconeixible, però res a fer! O millor dit, el què queda reconeixible són les brides!
Aprofitem l'avinentesa per fer una ullada pels voltants
Destacar el bon estat en què es troba aquesta colònia de madrèpora (Cladocora caespitosa) que forma aquests petits esculls coral·lins mediterranis. Ja us en vàrem parlar en aquest post, i tot que no hem tingut temps de veure la resta, ens alegra veure que està en molt bon estat!
Malauradament no podem dir el mateix de les colònies de gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Ja al 2018 les vèiem amb algunes branques malmeses. Ara són ben mortes, colonitzades per tota mena d'organismes i ni rastre de noves
Sí que trobem algunes gorgònies blanques (Eunicella singularis) amb branques malmeses
També ens ha cridat l'atenció l'estat de deteriorament d'aquesta esponja Ircinia variabilis. Al 2023 tenia aquest aspecte
I ara la trobem així. Serà d'aquest parell d'estius de temperatures persistentment altes?
Avui també tenim apartat d'objectes perduts i ja que portem la bossa reixada per l'hidròfon, afegirem aquest "souvenir"
Així que seguint el cap del fondeig iniciem el nostre retorn a la Maru...
...que s'està aixecant mar!
Salut!
Etiquetes de comentaris:
cladocora caespitosa,
eunicella singularis,
eunicella verrucosa,
hidròfon,
ircinia variabilis,
resmed,
seriola dumerilii
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada