diumenge, 6 de juliol del 2014

St. Nixon, ARA SÍ!!! (-40m)

Avui tot i les desastroses condiciones de la mar ens hem animat a sortir igualment!
Bé, igualment, igualment,... tampoc ha estat. Hem deixat la Maru al port i gràcies a en Pepe i en Juan hem sortit amb la seva Zodiak. Així que si més no ens hem marejat una mica menys!

I posats a anar a llocs maleïts ens hem decidit a tornar a St. Nixon! Punt 183 a 40m de profunditat que si mireu l'entrada del 9 de maig 2014 veureu que no hi vàrem arribar mai. Per no arribar, ni tan sols vàrem assolir els 40m de profunditat. Tindrem sort aquesta vegada?

L'operació de fondeig per la nostra sorpresa no ha estat massa complicada així que comencem a tenir esperances de trobar la roca. Però mentre ens equipem ens adonem que hi ha força corrent de superficie. Bé de fet tenim dubtes si ens movem degut al vent o a la corrent. Així que ja que estem millor comprovar-ho. Baixem!

Efectivament trobem corrent als primers metres però després esdevé un relaxant camí de baixada per aigües particularment netes! I síííííííííííííííííííííííí, finalment trobem la roca!

Bé tants esforços per trobar aquesta roca esmicolada
de bones a primeres no és que inspiri massa...
Ens estarem viciant a aquests paisatges?

Trobem alguna roca més gran colonitzada per tota
mena d'esponges.

Continuem fascinats amb les esponges i ens crida l'atenció
aquesta groga que s'ha hagut d'adaptar a la part de sota de
la pedra quan normalment viu sobre les roques fent formacions
que recorden a les muntanyes de Montserrat.

 I en aquesta altra roca més aixecada trobem les ja habituals
forcadelles (Anthias anthias)

Ep! Un moment!!!!!!! Qui havia dit que els peixos cap per avall
són morts? Mireu bé la foto, el veieu? I no fa pas mala cara!
Ens rendim, no trobem explicació pel comportament d'aquest peix.
S'accepten propostes!!!


 I una sorpresa de final d'immersió: aquesta gorgònia blanca solitaria
(Eunicella singularis). 

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada