Punt 331 (-40m) i els voltants...

Després de dues setmanes patint una DANA finalment un dia que podem anar a l'aigua! Ja fa un mes que no ens tirem a l'aigua i aleshores estava a 19ºC. Ara, amb tanta pluja, a quina temperatura estarà? Segons la sonda que porta la Maru marca 21ºC! No ens ho podem creure, no només per aquestes dates la temperatura acostuma a rondar els 16ºC, sinó que a més a més ha pujat! Tenim mar de fons del nord i vent de terra, estem un xic incòmodes i a mida que anem més mar endins l'onatge empitjora. Així que canviem de plans i anem al punt 331. És a 40m de profunditat, petita i molt fragmentada. De moment l'aigua és verdíssima... Baixem!

Caram! Quina correntada! Ens costa baixar ja que és tan forta que semblem banderoles agafades a un pal. En arribar al fons, afortunadament, quasi no n'hi ha. Però el fondeig s'ha mogut. Seguim la marca que ha fet a la sorra i dos metres més enllà veiem la marca d'on era inicialment. Però on és la roca? Tot és ben verd i opac... Avancem una mica més en línia recta i res, a pocs metres, veiem la roca!

Aquí ja hi vàrem venir el 16 de març i hi havia llagostes enormes acompanyades de moltes tovalloletes. Pel camí de tovalloletes ja n'hem vist. I pel què veiem, també hi ha llagostes! No tan grans com la darrera vegada però igual d'escaladores!

Realment és sorprenent com no es fan nosa amb tanta banya!

I per dins del forat encara se'n veuen més!

Com que la visibilitat és tan dolenta i la baixada ha estat tan complicada, el primer torn decideix tornar cap a la Maru de seguida. Això sí, hem verificat que hi ha 20ºC fins i tot al fons!

El segon torn va equipat amb un escúter, vaja que va motoritzat, així que encara que hi hagi corrent podrà voltar una mica. Malauradament, quan arriben al fons el fondeig encara s'ha mogut més de lloc i no troben la roca principal. Tot i així, aprofiten per fer un tomb i troben aquesta altra roca que resulta ser una "guarderia" de serrans de bou (Serranus hepatus). Són ben petits i no se n'allunyen gens!

Aquí els veieu una mica més de prop

També hi trobem algun serrà (Serranus cabrilla) que a la seva manera ens intenta fer fora del seu territori fent cara de pocs amics...

...acompanyat d'algunes julioles (Coris julis)

Malauradament, inclús en una roca tan petita hi trobem deixalles: a la imatge una ampolla verda que té la boca entaforada dins la roca i només se n'aprecia la base

I ara sí, amb una mar més pròpia del mes de setembre que de novembre, cap a la Maru falta gent!

Salut!