Punt 331 (-39m) Llagostes amb tovalloletes!

Matí gris que no sembla que vulgui sortir el Sol. Mar creuada, és a dir, ens venen onades de dues bandes alhora. Tot i que es tracta d'onades de poc més de 30cm d'alçada, fan que la Maru no pari de gronxar-nos per tots cantons. No és que siguem grans mariners, però equipar-nos posa a prova la nostra resistència al mareig. I encara que l'aigua es veu ben verda i només a 14ºC, baixem!

La visibilitat és ben poca. Tot i caure a cosa de 6m de la roca amb prou feines la distingim. Entreveiem l'ombra de la roca que s'alça un parell de metres sobre el fons marí. I quan som a tocar ens adonem que aquest tros de llagosta (Palinurus elephas) es pregunta què carai hi hem anat a fer!

Ja amb la vista acostumada a la penombra podem apreciar que la roca és força gran i amb molts racons per explorar! Comencem a donar la volta...

I encara hi ha més llagostes! Nosaltres en comptem 5 i vosaltres?

Algunes de les roques dels voltants tenen formes tan curioses que disparen la nostra imaginació. A vosaltres què us a sembla que podria ser?

Però inclús les més aplanades dels voltants estan molt colonitzades. A la imatge els què semblen bolets de soca són algues calcàries (Lithophyllum stictaeforme) acompanyades sobretot per l'esponja violada Dysidea avara

I aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis) que com veieu no fa honor al seu nom. De fet són de coloració molt variable, però destaquen les punxes que té sobre els seus braços. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar que per sota el què hi té no són punxes sinó peus ambulacrals! Per entendre'ns, una mena de peus acabats en ventosa que li permeten desplaçar-se i aferrar-se a la roca. 

I just per sota d'un dels braços hi ha una leucèmia (Halocynthia papillosa). És aquesta mena de sac amb dos forats que de manera general anomenem tunicat. Es tracta d'un animal filtrador, però no tots els seus "parents" tenen un aspecte tan robust...

Els del centre de la imatge en són una versió més petita, transparent i amb un peduncle (Pycnoclavella communis). Cobrint la roca és l'esponja rosada Hexadella topsenti. Però si us hi fixeu, on no hi ha l'esponja sembla que estigui sembrat de petits paraigües translúcids de marges blanquinosos. Es tracta d'uns cucs (Myxicola aesthetica) i el què veiem és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. 

I tornant als tunicats, aquí en tenim una versió colonial Pseudodistoma crucigaster. 

Pel què fa a les esponges, també volem destacar aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) de més de 30 cm d'alçada

I aquesta anemone (Anemone viridis) que curiosament té els tentacles més curts que en d'altres ocasions, però en canvi ens permet veure el peduncle que l'aferra a la roca. Si feu clic sobre la imatge podreu apreciar que les puntes són violades!

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) ens va controlant de reüll i per si de cas decideix eriçar les seves espines verinoses de l'aleta dorsal. No es mou, però està en guàrdia! Ara, potser no prou. Li diem que està sobre un munt de fils de pescar abandonats?

I aquí, també n'hi ha més! Els podeu distingir?

I és que en l'apartat d'objectes perduts avui hi tenim de tot... Soles de sabata...

Envasos de iogurt de plàstic...

I com no podien faltar: tovalloletes d'un sol ús sobre les roques

Sobre el grapissar on aquesta pixota sorrenca (Holothuria poli) no sabem si està intentant obrir-se pas o ha decidit fer-les servir per a camuflar-se!

I d'altres queden enredades amb restes de feixos de Posidonia oceanica. Però tot i així ja veieu que no es descomponen!

Ara sí que toca tornar cap a la Maru mentre anem pensant si també caldria afegir aquest punt al projecte Restaurem!

Salut!