Punt 29 (-55m) Nova espècie de gorgònia?

Avui amb el Ninu ens quedem per davant de la platja de Lloret de Mar. Fem un punt nou, les roques son baixes (menys de 2 m d'alçada) i més aviat planes. Profunditat 55m.

Baixem!

L'aigua es tèrbola i fosca. Durant la baixada hem passat una capa amb molt poca visiblititat però just al fons la cosa millora una mica. Reseguint les roques trobem unes gorgònies. Ostres! Són una mica estranyes, més aviat rosades, no semblen tan robustes com les de Paramuricea clavata... Tocarà buscar a veure de què es tracta així que arribem a terra!

 

Gorgònia pendent de classificar. No tenim clar que es tracti de la Paramuricea clavata de sempre...

 

I aquesta medusa (Pelagica noctiluca) que insiteix en acompanyar-nos, sort que anem ben tapats amb el neoprè!

Gràcies David!

Avui qui ens ha salvat el dia a nivell logístic ha estat en David Palomé membre del CESC (Club Esportiu Subaquàtic Calella). Ens acompanya amb la seva Zodiak i amb un no res ja som davant de les platges de Lloret a provar aquest nou punt a 55m (per variar).

No fa massa fred i la mar és tan plana que sembla gelatinosa. Fondegem una boia i cap avall!!!

Tampoc avui estem tenint sort amb les gorgònies. El fons és de roca cobert per una fina capa de sediment, aquí i allà trobem zones colonitzades per esponges que ens confirmen l'existència d'aquest substrat rocós.

Dia tranquil pel què fa al mostreig de gorgònies i com sempre, molta feina fotogràfica.

Aquesta vegada aprofitem per presentar-vos les ascídies. Es tracta d'uns organimes bastant primitius que recorden una mica a les antigues ampolles de sifont o càntir: l'aigua entre per forat de dalt i surt pel del costat. Pel camí aquesta aigua és filtrada i l'animal n'agafa l'aliment. N'hi ha de 2 tipus: individual com els de la foto de dalt, són aquesta espècie d'ampolletes vermelles i blanques. I d'altres de tipus colonial (veure foto de baix) on tots estan tan enganxats entre ells que només es poden distinguir els foradets dins d'aquesta massa d'aspecte esponjós. N'hi ha de molts colors i fins i tot transparents!

Estem per sortir de l'aigua que ens acostem a la barca i la nostra primera visió és la dels peus d'en David que en pengen pel costat. La veritat que és la imatge del relax! ja,ja!

Gràcies David i a veure si la propera ens pots acompanyar també a baix!

Ascidis vermells "individuals" conegudes com a leucèmies(Halocynthia papillosa) 

I un altre ascidi però aquest de tipus colonial (Pseudodistoma crucigaster)

Gràcies Bastida!

Ahir tot passejant pel port topàvem novament amb l'inconvenient més gran que tenim: la logística! Tot i que la zona de mostreig no es troba gaire lluny de la costa (un parell de milles que vindrien a ser cap a 3km) el problema és que sense barca no s'hi pot arribar! I si afegim que es tracta d'immersions profundes, fer esforços després, tipus una gran nadada, no és gens aconsellable.

Doncs el què dèiem, passejàvem pel port de Blanes pensant que per un dia que fa bon temps quina llàstima no poder-ho aprofitar quan ens trobem en Joan Bastida amb la família. Li comentem la situació i s'anima a portar-nos l'endemà a l'aigua!

Aquesta vegada anem amb la Maru, un taylor petitó que necessitaria una bona mà de pintura però que té un motor dièsel a prova de bombes! Això sí, la immersió d'avui té gust a una altra època: la velocitat màxima és de 5 nusos així que qualsevol petita onada ens gronxa. De fet ja sortir del port ha estat un mica aparatós perquè el vent de terral que bufava ens empenyia contra les embarcacions que hi havia amarrades i la nostra velocitat de navegació no ho podia compensar! Ja som a mar obert i tenim temps de sobra per preparar l'equip, explicar-nos batalletes de submarinistes i disfrutar d'un matí d'octubre que més aviat es diria que es de final de setembre per la temperatura que fa.

Som cap a Cala Canyelles i hem trigat una bona horeta en arribar! (Normalment ho fem en 10-20 minuts depenent de l'embarcació i l'estat de la mar). Això sí, més relaxats que mai ens tirem a l'aigua. Dia fantàstic també aquest!!!

Res de gorgònies vermelles però en trobem d'altres espècies i les esponges de canalobre són particularment impressionats: més de 50cm d'alçada i de formes ben capritxoses!

I el curiós ha estat trobar aquesta medusa a aquesta fondària, nosaltres més aviat les tenim presents de patir les seves picades prop de la platja!

Això sí, la Maru és complicadeta de pujar si vas carregat d'equip de submarinisme. T'ho pot assegurar la Carol que amb un cop de mar va caure altra vegada a l'aigua! ja,ja!

Ens afanyem a pujar tot dalt de la barca i cap a Blanes que en cara ens queda una altra horeta de navegació!

Gràcies Bastida, la propera ens acompanyes a baix també!

Gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Esponges canalobre (Axinella polyploides)

Medusa (Pelagia noctiluca) És de les que més pica tot i ser ben petitona!

Repetim!

Avui la colla del Ninu tenia ganes de repetir la immersió del 2 d'octubre i com resistir-s'hi?
Som a tocar de Tossa de Mar, dia assoleiat, mar força plana, aigües clares i corrent durant tota la baixada!
Coses de la mar, no saps mai què trobaràs a sota. Però és justament a zones de corrent freqüent on es troben les gorgònies ja que en depenen perquè els hi porti l'aliment.

La corrent fa una mica apartós el mostreig de les gorgònies, però com que ja teníem les dades del dia anterior decidim limitar-nos a fer l'inventari fotogràfic. Ja casi que podríem dir que ens estem viciant de tanta gorgònia!

Un altre espectacle de gorgònies! (-53m)

Avui no només ens acompanya en Dídac del Blanes Sub amb la Zodiak sinó que també ha vingut en Delfí, un submarinsita membre del Club Mola Mola de Blanes.
La veritat que tampoc volíem donar massa expectatives, es tracta d'un mostreig i de vegades pot ser que no trobis la praderia fantàstica de gorgònies que pel tipus de fons t'esperaries trobar. I com que baixar a 53m no és cap passejada, avisem primer a en Delfí de què potser no en trobarem.

Dit això baixem!

Les aigües són molt tèrboles fent difícil veure'ns entre nosaltres si no fos pels focus que portem. De fet la visibilitat és tan dolenta que quasi xoquem contra una fantàstica praderia de gorgònies!

Es nota que es tardor perquè hi ha un creixement d'algues. Sí, a la tardor amb el refredament de les aigües hi ha un moviment vertical dels nutrients dins de la columan d'aigua cosa que els fa accessible a les algues i per això creixen tant. També fa que en trobem algunes penjades de les gorgònies com si les embrutessin, però a part de l'efecte estètic, les gorgònies es troben en un estat de salut immillorable!

Uf! Em quedat la mar de bé davant el Delfí, ja,ja!

Gorgònia rosada (Eunicella verrucosa)

Gorgònia vermella (Paramuricea clavata)

Tornant a visitar la praderia més propera a Blanes

Avui el Ninu enfila cap a la praderia més propera a Blanes que es troba a 50m de profunditat. Sí, ja hi hem anat abans, però la zona és tan extensa que decidim explorar-ne l'extrem nord.

Finalment un dia d'aigües clares! L'espectacle de gorgònies esdevé senzillament embriagador. Ens posem a fer el mostreig de les gorgònies i per la zona descobrim per primera vegada que n'hi ha un parell de mortes. Ja tenim una nova pregunta a la llista: sempre les hem trobat amb molt bona salut, què els hi ha passat a aquestes?

Praderia de gorgònia vermella (Paramuricea clavata)

Gorgònia vermella morta.

Havíem dit que hi tornaríem...

Dia assoleiat i tranquil que amb el Ninu ens permet anar a veure aquell "castell de gorgònies" que només vàrem poder divisar el passat 17 de setembre. I la veritat que l'espera s'ho valia!
Gorgònies fantàstiques que coronen unes roques aplanades amb bona visibilitat per poder-les gaudir! Si no són les més grans que hem vist fins ara, poc n'hi deu faltar!