Punt 437 (-38m) Qui n'és el responsable?

 Matí calorós que convida a moure's ràpid abans de què sigui encara pitjor. I és que ja portem un més de juliol amb temperatures que assoleixen els 35ºC sense dificultat. La temperatura de l'aigua ja és de 27ºC, cosa francament excepcional per aquesta zona del litoral. Decidim provar sort en un punt relativament proper al port de Blanes: punt 434, profunditat 38 metres ja tocant a la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

D'entrada dues coses que ens han xocat: 1) Quin FRED!!!! Des dels 32m de profunditat i fins al fons només 16ºC!!!  I 2) tota la roca està coberta d'aquesta alga mucilaginosa que ho tapa tot

O millor dit, quasi tot. Al centre de la imatge unes puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) que tot i el seu aspecte és un animal! 

I en contra del què diu molta bibliografia, a aquesta profunditat sí que trobem bavoses de franja negra (Parablennius rouxi). De fet si aneu amb ulleres i tub des de qualsevol platja en podreu veure per les roques

Malauradament la resta del paisatge està cobert per tota mena d'algues: vermelles, brunes i verdoses. Ja penses que per ser estiu la temperatura puja i anima a que creixin. Però és que aquí estem a només 16ºC, res a veure amb els 27ºC de la superfície! Vaja, que aquí baix la temperatura ha pujat amb prou feines un parell de graus respecte la primavera...

Però com a dominant, destacar aquesta alga mucilaginosa. Esperem que no privi d'aliment a totes les esponges i altres organismes que colonitzen la roca. 

Però el què encara ens ha deixat més parats és la quantitat de brossa abandonada que hi hem trobat! Fils de pescar...

Alguns enredats amb tovalloletes d'un sòl ús...

Xarxes que de tan colonitzades es mimetitzen amb la roca, però estan cobrin cavitats que proporcionarien un lloc per viure per a moltes espècies. En entorns com aquests acostumem a veure morenes, congres, molls roquers que aprofiten aquestes cavitats. Avui, res de res.

Allà on mires, només hi ha que brossa...

Més fijls de pescar embolicats amb tovallotetes d'ún sol ús. I fins i tot aquí aquestes algues que us comenten les embolcallen

En racons més amagats també trobem tota mena d'escombraries

I les zones més cantelludes de les roques ja semblen un bazar: a la meitat esquerra una xarxa, al centre de la imatge caps, fils de pescar i com no, MÉS TOVALLOLETES D'UN SOL ÚS!

El passat mes de març a Nairobi (Kènia) els governs del món, dins del programa de l'ONU per al Medi Ambient (UNEP), van acordar que es redactarà un tractat internacional per prohibir la contaminació per plàstics que s'ha d'aprovar el 2024. Esperem que per llavors hi hagi prou consciència col·lectiva per posar un aturador a tot plegat!

Salut!

Projecte amb el suport de:

Punt 187 (-38m) Escórpores, escorporetes i mòlleres

Matí aparentment tranquil, però les previsions meteorològiques indiquen que el vent de garbí entrarà d'hora. Es tracta del vent del sud-oest del què en aquest tram de costa, no hi ha punts arrecerats. Així que ens decidim per un punt proper al port de Blanes, per no perdre tan de temps navegant. Ens decidim pel punt 187, un aflorament rocós aïllat que es troba a 38m de profunditat davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Només arribar la primera sorpresa: l'alga verda Halimeda tuna. Segons la bibliografia se'n troba fins als 50m de profunditat, però pels què fa a Els Jardins Submergits de la Selva, aquest és el punt més profund on se'n troba!

La major part de la roca està colonitzada per tota mena d'organismes amb predomini de les esponges. I és en aquest entorn on es camufla tan bé com pot el captinyós (Scorpaena notata). Es tracta d'un tipus d'escórpora de mida petita (fins als 20cm) amb ulls ben grossos. De fet la de la imatge amb prou feines deu fer els 5cm de llargada.

Qui necessita d'espais de majors dimensions on amagar-se és el cap-roig (Scorpaena scrofa), que a Blanes es coneix com a polla. També es un tipus d'escórpora vermellosa, però de majors dimensions (fins a 50cm) i a més de la coloració vermellosa, són molt característics els apèndix cutanis de la barba i per sobre els ulls. Inclús els alevins no tenen els ulls tan grossos com els del captinyós.

Es tracta de "caçadors a l'espera": es queden ben quiets fins que la presa no és prou a prop per menjar-se-la. I tot i que a les fotografies tenen una coloració ben viva, sense el flaix es veuen bruns i es mimetitzen molt bé amb l'entorn. Tot i ser peixos que acostumen a estar quiets, tenen una arma secreta per defensar-se: les espines de l'aleta dorsal són verinoses!

  

En el capítol d'esponges, a la imatge tenim una orella d'elegant (Spongia lamella). Sovint per classificar les esponges es fa referència a la seva forma. En aquest cas estaríem parlant d'una d'erecta amb forma de copa. Ben al contrari del què hi ha a la imatge anterior que se la considera de tipus massiu: no només recobreix la roca, però també fa estructures abultades

Recobrint l'entrada del forat on s'ha decidit a amagar-se aquesta mòllera roquera (Phycis phycis), l'esponja grisa és de tipus massiu mentre que la taronjosa del costat és de tipus incrustant: fa una taca que recobreix la roca d'on només en sobresurten els òsculs (forats de sortida de l'aigua que filtra). Aquí trobareu més informació sobre esponges>>. 

Aquí tenim una altra mòllera roquera. Es tracta d'una caçadora nocturna i durant el dia s'amaga en forats i coves. Destacar les aletes modificades en forma de filaments bífids amb el què palpa el fons marí i les barbetes del mentó.

Té una "cosina", la mòllera de fang (Phycis blennoides) amb la què segur que no tindrem ocasió de confondre'ns ja que viu sobre els 200m de profunditat. Si la voleu veure, la trobareu a les peixateries!

Qui tampoc desaprofita les cavitats és aquesta llagosta (Palinurus elephas)

Tot i la proximitat a la costa, aquesta no està exempta de xarxes abandonades. 

Aquesta ja fa molt que hi és, però de ben segur que ha deixat a més d'un mero sense casa!

Malauradament, no tot són xarxes i són perfectament evitables...

I nosaltres cap a la Maru falta gent abans que el garbí bufi més fort!

Salut!

Punt 150 (-38m) Visita de control

Avui les previsions indiquen que el garbí entrarà d'hora, així que preferim fer un punt una mica més a la vora del port de Blanes. Ens decidim pel punt 150, on al maig del 2017 se'n va retirar una xarxa fantasma.

A fi que en pugueu seguir l'evolució us deixem els enllaços als posts anteriors:

Primera visita al punt 150 (13 gener 2014)>>

Abans que hi caigués la xarxa a sobre (14 juny 2015)>>

Detecció de la xarxa fantasma (30 octubre 2016)>>

Mapatge d'on es troba la xarxa (2 abril 2017)>>

Finalització del mapatge on es troba la xarxa (9 abril 2017)>>

Planificació de la retirada de la xarxa (7 maig 2017)>>

Retirada de la xarxa (21 juliol 2017)>>

Visita control (26 maig 2019)>>

Visita control (13 setembre 2020)>>

Visita control (5 juny 2021)>>

Baixem!

Avui la visibilitat és bona i ens permet valorar el grau de regeneració dels organismes que viuen sobre la roca

L'accés a forats continua totalment lliure

La clapa rosada de la imatge correspon a l'alga calcària Lithophyllum stictaeforme. De moment presenta un bon estat de salut ja que no s'hi observen vores blanques. Altres anys amb estius d'aigües molt càlides se n'ha ressentit. A veure com va aquest estiu que de moment sembla que serà molt càlid...

Les pedres petites del voltant també es presenten molt colonitzades

Entre d'altres organismes que ens agradaria destacar és aquesta esponja, la Ircinia variabilis. Es tracta d'una tot terreny que tan pot viure a praderies de Posidonia oceanica, roques ben il·luminades, com sobre fons de grapissar i fins i tot en coves. Però falta que la sàpigues reconèixer! I el "cognom" de variabilis és més que escaient.  En un post anterior sobre esponges>> us comentàvem que per dins dels tubs que la formen hi viuen bacteris amb capacitat de fer fotosíntesi. Per dur a terme la fotosíntesi calen pigments i són els pigments d'aquests bacteris els que donen color a l'esponja. A aquesta li arriba prou llum i per això és tan fosca, si visqués en una cova o forat de la roca seria ben blanca!

I és que les roques cal mirar-les amb deteniment... Veieu la clapa vermellosa? Serà una altra esponja?

Doncs ja ho veieu que en aquest cas d'esponja, res de res, sinó una parella de nudibranquis (Platydoris argo). És a dir, una mena de llimac de mar que en aquest cas s'alimenta d'esponges>>. I si us fixeu en l'individu que està a sota, cap a la part final hi té com una mena de "cràter". A la imatge es veuen les vores replegades, però quan està més relaxat les té més obertes i en sobresurten unes brànquies per on respira.

A la base d'aquesta roca hi queden restes d'una altra xarxa que no es va retirar. Això en canvi no ha desanimat a algun llimac de mar a fer-hi una posta d'ous...

El ous són aquesta mena de cinta enrotllada blanquinosa que hi ha sobre l'alga rosada. Depenent de les espècies poden tenir un aspecte molt variat

El trosso d'aquesta xarxa no obstrueixen l'entrada als forats de la roca

I en alguns casos ja està talment colonitzada que costa de distingir

Encara queden alguns petits trossos per retirar, però són de mal treure perquè estan enrotllats a la roca

Aquesta en canvi és molt més recent ja que quasi no està colonitzada

I no tot són xarxes, també continuem trobant-hi fils de pescar! A la imatge sembla gruixut perquè està molt colonitzat però probablement sigui provinent de la pesca recreativa

I nosaltres cap a la Maru falta gent que ja s'està aixecant el garbí!!!

Salut!