Punt 191 (-30m) Tornem a canviar l'hidròfon!

Avui aprofitant el bon temps ens hem animat a canviar l'hidròfon que vàrem col·locar el passat 21 de desembre del 2024. Estem col·laborant amb el projecte RESMED+ de la Universitat de Barcelona on a través del marcatge de diferents espècies marines i la col·locació d'hidròfons al llarg de la costa francesa i catalana, es detecta quin recorregut fan. Nosaltres vàrem col·locar-ne un a l'octubre del 2022. Aleshores vàrem tenir la sort que una cèrvia (Seriola dumerilii) marcada a Banyuls (França) es va passejar aquells mes fins a 93 vegades davant de l'aparell; posteriorment va tornar a ser detectada a aigües de Vilanova i la Geltrú.  Durant el 2023 fins al novembre 2024 no hem detectat res. Aquesta vegada porta 15 mesos fondejat, esperem que hagi aguantat la bateria i no haguem perdut deteccions. BAIXEM!

Avui cal anar ben coordinats, que la darrera vegada van caldre 2 parells de mans per treure l'hidròfon del cilindre on va col·locat. Així que ens esperem al fondeig fins que siguem tots a l'aigua. Avui l'aigua a superfícies ja és a 16ºC, veurem a baix...

Tot i que l'aigua és ben tèrbola i fresqueta (15ºC) trobem l'hidròfon de seguida. Bé, més colonitzat que mai, però encara reconeixible!

Després de tallar les brides que el subjecten, traiem el vell...

...i col·loquem el nou. Això sí, fem foto de la numeració no sigui que ens despistem!

El col·loquem dins de cilindre i el lliguem amb unes noves brides

Mirem de treure una mica de la vida que hi ha decidit fer-hi la casa per fer-lo més reconeixible, però res a fer! O millor dit, el què queda reconeixible són les brides!

Aprofitem l'avinentesa per fer una ullada pels voltants

Destacar el bon estat en què es troba aquesta colònia de madrèpora (Cladocora caespitosa) que forma aquests petits esculls coral·lins mediterranis. Ja us en vàrem parlar en aquest post, i tot que no hem tingut temps de veure la resta, ens alegra veure que està en molt bon estat!

Malauradament no podem dir el mateix de les colònies de gorgònia rosada (Eunicella verrucosa). Ja al 2018 les vèiem amb algunes branques malmeses. Ara són ben mortes, colonitzades per tota mena d'organismes i ni rastre de noves

Sí que trobem algunes gorgònies blanques (Eunicella singularis) amb branques malmeses

També ens ha cridat l'atenció l'estat de deteriorament d'aquesta esponja Ircinia variabilis. Al 2023 tenia aquest aspecte

I ara la trobem així. Serà d'aquest parell d'estius de temperatures persistentment altes?

Avui també tenim apartat d'objectes perduts i ja que portem la bossa reixada per l'hidròfon, afegirem aquest "souvenir"

Així que seguint el cap del fondeig iniciem el nostre retorn a la Maru...

...que s'està aixecant mar!

Salut!

Punt 191 (-31m) Una esponja en reproducció!

Aprofitant que les previsions són encara millors que les d'ahir, decidim repetir punt d'immersió. Ens hem deixat moltes coses per explicar-vos, però acompanyat de més fotos sempre s'entén millor. Baixem!

Es tracta d'un entorn de petites pedres molt colonitzades on no hi arriba molta llum solar tot i trobar-se a només 31m de profunditat. I què delata aquesta manca de llum? Doncs que es vegin tantes esponges!

Dies enrere ja us vàrem introduir a les particularitats de la seva anatomia>> En aquesta ocasió us mostrarem algunes més i unes en reproducció! A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides). Normalment les veiem com si fossin canelobres com es veu al post que us hem indicat. La d'avui en canvi fa tot d'estructures laminades.

I com sabem que es tracta de la mateixa espècie? Pels òsculs en forma d'estrella que té! Recordem que es tracta d'organismes filtradors. L'aigua entra per uns foradets petits que té per tota la superfície, es filtra per uns canals i surt per uns forats més grossos i aparents que anomenem òsculs

Un cas on els òsculs són encara més evidents és el d'Ircinia variabilis. 

Vist de prop es pot apreciar com n'és de porós i com fins a l`òscul hi desemboquen tot de canals. Es tracta d'una esponja de coloració molt variable, podent ser de rosada a violada passant pel gris o el marró! Tot depèn dels organismes fotosintètics que contingui!

D'altres són com una taca groga rugosa incrustada a la roca com la de la imatge que pertany al gènere Suberitidae

A d'altres se li poden distingir els canals perquè sobresurten con en el cas de l'esponja incrustant taronja (Spirastrella cunctatrix). D'aquesta se n'han trobat casos que arriben a cobrir un metre quadrat de superfície!

O molt semblant però de colors clars és la Phorbas tenacior

Altres tenen una forma globular amb pocs òsculs. Hi ha vàries espècies que s'hi assemblen i caldria prendre una mostra i mirar les espícules (petites punxes internes que fan funció de "costelles")

Però la què ens ha sorprès avui és aquesta Chondrosia reniformis perquè s'està reproduint! 

Bé, potser d'es d'aquest angle no és tan evident...

Veieu aquesta mena de llengua que penja? Això és que s'està per reproduir de forma asexual! Les esponges són uns organismes curiosos que es poden reproduir de forma sexual i asexual. La reproducció sexual implica la producció de cèl·lules sexuals (oòcits i esperma) que poden ser produïts tots dos pel mateix individu o per individus separats (un fa de mascle i l'altre de femella). Sovint la fecundació és dóna de forma interna i les larves resultants són expulsades al medi marí. Viuran de les seves reserves i nedaran buscant un substrat adient on adherir-se i créixer. Estem parlant de larves de menys d'un mil·límetre de llargada! Però avui estem presenciant un fet menys habitual, la reproducció asexual. En aquest cas estem presenciant el què s'anomena fragmentació: una porció de l'individu, aprofitant la força de la gravetat comença a deixar-se caure fins acabar trencant-se de la resta. Si el substrat on caigui és adient per agafar-s'hi tindrem una nova esponja totalment funcional!

Aquí en tenim una altra en una fase més inicial. La part blanca no conté organismes fotosintètics perquè fins fa poc estava enganxada a la roca

Aquest fragment en canvi ja no li falta gaire per acabar-se d'estirar i trencar-se

Això sí, tot i que les esponges competeixen per colonitzar substrats durs mitjançant substàncies químiques, hi ha altres organismes que no els hi molesta per res. Aquest és el cas d'aquests petits ascidis (Pycnoclavella sp) que, com les esponges, també s'alimenten per filtració

Entre els ascidis també en trobem de ben grans, robustos i de color vermell con la leucèmia (Halocynthia papillosa). O si us fixeu més amunt n'hi ha de transparent més petits (Clavelina lepadiformis)

I qui passa per sobre de tots endrapant el què troba pel camí aquest llimac de mar Felimare picta (tot i que a la imatge és sobre una alga i no una esponja!)

Amb gustos deferents tenim aquest Antiopella cristata que ja us en vàrem parlar dies enrere>>

O aquesta Paraflabellina ischitana que prefereix menjar-se les hidrozous (uns parents de les meduses també urticants!)

I nosaltres que ja tornem cap a la Maru pensant que potser demà caldria tornar...

Salut!

Punt 150 (-38m) Visita de control

Avui les previsions indiquen que el garbí entrarà d'hora, així que preferim fer un punt una mica més a la vora del port de Blanes. Ens decidim pel punt 150, on al maig del 2017 se'n va retirar una xarxa fantasma.

A fi que en pugueu seguir l'evolució us deixem els enllaços als posts anteriors:

Primera visita al punt 150 (13 gener 2014)>>

Abans que hi caigués la xarxa a sobre (14 juny 2015)>>

Detecció de la xarxa fantasma (30 octubre 2016)>>

Mapatge d'on es troba la xarxa (2 abril 2017)>>

Finalització del mapatge on es troba la xarxa (9 abril 2017)>>

Planificació de la retirada de la xarxa (7 maig 2017)>>

Retirada de la xarxa (21 juliol 2017)>>

Visita control (26 maig 2019)>>

Visita control (13 setembre 2020)>>

Visita control (5 juny 2021)>>

Baixem!

Avui la visibilitat és bona i ens permet valorar el grau de regeneració dels organismes que viuen sobre la roca

L'accés a forats continua totalment lliure

La clapa rosada de la imatge correspon a l'alga calcària Lithophyllum stictiforme. De moment presenta un bon estat de salut ja que no s'hi observen vores blanques. Altres anys amb estius d'aigües molt càlides se n'ha ressentit. A veure com va aquest estiu que de moment sembla que serà molt càlid...

Les pedres petites del voltant també es presenten molt colonitzades

Entre d'altres organismes que ens agradaria destacar és aquesta esponja, la Ircinia variabilis. Es tracta d'una tot terreny que tan pot viure a praderies de Posidonia oceanica, roques ben il·luminades, com sobre fons de grapissar i fins i tot en coves. Però falta que la sàpigues reconèixer! I el "cognom" de variabilis és més que escaient.  En un post anterior sobre esponges>> us comentàvem que per dins dels tubs que la formen hi viuen bacteris amb capacitat de fer fotosíntesi. Per dur a terme la fotosíntesi calen pigments i són els pigments d'aquests bacteris els que donen color a l'esponja. A aquesta li arriba prou llum i per això és tan fosca, si visqués en una cova o forat de la roca seria ben blanca!

I és que les roques cal mirar-les amb deteniment... Veieu la clapa vermellosa? Serà una altra esponja?

Doncs ja ho veieu que en aquest cas d'esponja, res de res, sinó una parella de nudibranquis (Platydoris argo). És a dir, una mena de llimac de mar que en aquest cas s'alimenta d'esponges>>. I si us fixeu en l'individu que està a sota, cap a la part final hi té com una mena de "cràter". A la imatge es veuen les vores replegades, però quan està més relaxat les té més obertes i en sobresurten unes brànquies per on respira.

A la base d'aquesta roca hi queden restes d'una altra xarxa que no es va retirar. Això en canvi no ha desanimat a algun llimac de mar a fer-hi una posta d'ous...

El ous són aquesta mena de cinta enrotllada blanquinosa que hi ha sobre l'alga rosada. Depenent de les espècies poden tenir un aspecte molt variat

El trosso d'aquesta xarxa no obstrueixen l'entrada als forats de la roca

I en alguns casos ja està talment colonitzada que costa de distingir

Encara queden alguns petits trossos per retirar, però són de mal treure perquè estan enrotllats a la roca

Aquesta en canvi és molt més recent ja que quasi no està colonitzada

I no tot són xarxes, també continuem trobant-hi fils de pescar! A la imatge sembla gruixut perquè està molt colonitzat però probablement sigui provinent de la pesca recreativa

I nosaltres cap a la Maru falta gent que ja s'està aixecant el garbí!!!

Salut!