Punt 330 (-40m) Primera restauració de Restaurem!

Després d'un mes de caps de setmana amb mala mar, avui, que la cosa sembla una mica més tranquil·la, SORTIM!!! Es tracta del punt 330 i continuant amb el projecte Restaurem! anem a intentar restaurar, en la mesura del possible, aquest enclavament. 

El primer obstacle és la temperatura! I és que a superfície estem a 26ºC i a baix només 15ªC. Com t'equipes per no passar fred, però alhora, no morir-te de calor? Nosaltres anem amb el què s'anomena un "traje sec", és a dir, una mena de bossa de plàstic amb braços i cames. Té una cremallera que és per on ens fiquem dins, i només en sobresurten les mans i el cap que protegim amb guants i caputxa. La resta del cos queda dins de la "bossa" i estarà sec. Però per evitar que entri aigua, els canells i el coll estrenyen molt i la calor no ajuda a suportar-ho. Per què ho fem? Bàsicament per dos motius: 1) perquè a l'hivern no pateixes gens de fred, et pots posar tants jerseis a sota com vulguis! I 2) per seguretat, nosaltres portem una armilla inflable que ens permet pujar i baixar dins de la columna d'aigua. Si s'espatllés, encara podríem fer servir el traje com a sistema per fer-nos pujar i baixar, ja que també és ple d'aire que podem controlar. Aleshores a l'estiu què fem si l'aigua no està tan freda? Doncs anem amb poca roba, però tècnica que ens ajudi a no passar massa fred ni massa calor... Baixem!

La zona rocosa continua plena de vida. Aquí ens ha cridat l'atenció les restes de petxina de pelegrí (Pecten jacobaeus), i no pensem que s'hagi passat cap pelegrí per fer el Camino de Santiago, sinó més aviat, són les restes del sopar d'algun pop!

Mirant-la amb més deteniment hi observem aquesta mà de mort (Alcyonium acaule) amb els seus pòlips blancs oberts. És un parent de les gorgònies!

I aquests ascidis (Synoicum blochmanni) que semblen bolets, però que es tracta d'animals colonials filtradors! Sí us agraden, aquí en trobareu d'altres!

I ara sí, anem a veure què hi podem fer amb aquestes"boles" que es formen que són una barreja de fils de pescar, tovalloletes d'un sol ús i d'altres objectes no compostables resultants de l'activitat humana... En trobareu més imatges a la immersió passada... La veritat és que està tot molt enganxat i de seguida ens trobem anant de banda a banda del fons marí. Nosaltres ja no ens hi podem quedar gaire estona més, així que hem de tallar el fil i recollir el que puguem. 

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

I aquest és el resultat de la retirada de brossa d'avui. Els caps grans que vàrem fotografiar el dia passat els hem hagut de deixar, massa llargs i difícil de valorar si es poden treure o no. I sap greu veure tants organismes incrustats, però és que acaben funcionant com barreres de brossa que prop de les roques, acaben tapant els forats que són la llar de molts organismes.

Continuarem informant!

Salut!

Amb el suport de: