Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris misidiacis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris misidiacis. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de juliol del 2025

Punt 247 (-51m) Immersió poc existosa

Tot i que ahir tota Catalunya va estar en estat d'alerta per una DANA, avui el dia es desperta assolellat, de temperatura agradablement estiuenca i aire net. A Blanes en particular amb prou feines varen caure quatre gotes mal contades, però va ser l'excepció. La previsió marítima està particularment encertada: mar de fons de més de mig metre. La bona notícia és que quasi no hi ha vent, ni n'hi haurà. Així que tot i ser un dia incòmode pels tripulants de la Maru ens animem a anar a un punt nou: el 247, una zona de roques petites prop del G1 (Lloret de Mar). A veure si tenim sort i hi trobem més gorgònies. BAIXEM!

L'aigua a superfície ja s'enfila als 26,5ºC i no és fins als 30m de profunditat que topem amb la termoclina i passem a 17ºC ja fins arribar al fons. La visibilitat és particularment bona i ja des dels mateixos 30m podem entreveure el fons. Novament, moltes algues brunes (Carpomitra costata) que ho cobreixen tot...No són pas invasores, però enguany són particularment abundats. I dit això, on són les roques?

La veritat que ha estat un exercici de intuïció i observació. Tot i semblar tot pla, en alguns punts veiem organismes que necessiten d'un substrat dur on agafar-se així que, d'entre tanta alga, hem pogut intrevuere algunes roques. A la imatge destaca l'alga calcària rosada Lithophyllum stictaeforme

L'esponja groga Axinella damicornis que es troba colonitzada per l'anemone groga incrustant Parazoanthus axinellae. Així que no us confongueu, aquesta mena de "berrugues" són pòlips de l'anemone que té els tentacles amagats! En té d'altres d'oberts que tenen aspecte de "trompeta"

O aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella), que tot i fer més de 20cm de diàmetre amb prou feines destaca de les algues

Parant molta atenció descobrim aquest eixam de misidacis, unes gambetes moooolt petites que a la imatge es confonen amb les algues


I aquesta estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus) fa el què pot per anar de cacera!

Malauradament totes les pedres trobades són tan petites que més aviat hauríem d'haver baixat amb una lent macro que no pas el gran angular que portem!

Així que després de fer una mica d'inventari, cap a la Maru falta gent!

Salut!

diumenge, 14 d’abril del 2024

Punt 325 (-42m) Un jardí al mig del fang!

Avui les previsions són excepcionals: calor de juny i mar planxada! I el què encara és millor, pràcticament no hi haurà vent en tot el dia! Si haguéssim pogut anar a l'aigua més sovint, avui no ens ho pensaríem i aniríem a veure gorgònies. Però estem una mica desentrenats, així que preferim, ser una mica més conservadors i no baixar a tanta profunditat. 

Ens decidim per un punt que a priori hauria ser diferent, una barra de roquetes molt plantes al mig d'una zona fangosa davant de la platja gran de Lloret de Mar. Caldrà estar atents a les aletes, en aquest tipus de fons, la mínima turbulència aixeca un núvol de pols que no t'hi veus! Baixem!


Caram, quina rebuda! Un banc de besucs petits que no paren de girar al voltant nostre! L'aigua és ben tèrbola pel sediment, i de bon començament no els sabem identificar. Però revisant les fotografies no hi ha dubte, són besucs!

El paisatge és ben curiós, hi ha molt de llot cobrint-ho tot, però al paisatge no hi dominen les espècies que estem habituats. Aquí els ascídis són enormes i formen unes colònies impressionants! A la imatge un estofat (Diazona violacea)

També destaquen les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que a manca de punts que els hi serveixin d'atalaia, opten per estirar els seus braços cap amunt! I n'hi ha que s'hi posen amb força braços ben estesos!


Però sobretot ens crida l'atenció la gran quantitat d'anemones de tub (Cerianthus membranaceus). Es troben ancorades al sediment i poden tenir més de 100 tentacles!

Algunes són tan grosses que semblen palmeres. I el què encara ens agrada més és que algunes tenen a la seva base foronidis (Phoronis sp.)! (a la imatge semblen llumetes rosades). Si cliqueu sobre la imatge veureu que tenen un peduncle amb un plomall rosat. Només se'n coneixen 5 espècies al mediterrani. Normalment són molt petits i passen desapercebuts, però avui aquests també molt grossos i visibles!

Físicament semblant al foronidis, però que no tenen res a veure són les palmeretes (Sabella spallanzanii). En aquest cas es tracta d'un cuc de tub. El plomall que veiem correspon a la seva boca amb la què capta l'aliment.

En canvi, només hem trobat una ortiga (Anemonia viridis) que enlloc d'estar dreta, està tombada. I el seu tronc és ben rosat, en altres ocasions l'havíem vist taronjós

Tot i així, per la disposició dels tentacles que té, encara li pot caçar

A l'apartat d'esponges destaquem aquesta Petrosia ficiformis que segons els microorganismes simbionts que hi conviuen, en zones poc il·luminades pot ser ben blanca

Aquesta altra esponja taronjosa pensem que es tracta d'una Raspailia viminalis

I la que no havíem observat fins ara és aquesta Tedania anhelans. I és que a aquesta esponja li agraden els fons fangosos com el d'avui!

Aquesta esponja rosada (Disidea avara) ja us l'hem ensenyada en altres ocasions. Però avui aprofitem per que us fixeu en les bestioletes que hi ha a l'esquerra...

Aquí els hem pogut fotografiar de més a prop. Són misidiacis, us parents de les gambes ben petits que formen eixams

I continuant amb els organismes petits aquí tenim un llimac de mar anomenat eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis). Avui el trobem sobre un hidroïdeu (parent de les gorgònies tot i que a la imatge sembla una planta morta), però també els trobem sobre gorgònies, coral·ligen i algues


I a qui no hem vist, però també li ha agradat aquest lloc, és a un calamar (Loligo vulgaris). Aquí en teniu la seva posta!


Malauradament, tot i la singularitat de la vida que hi hem trobat, hi ha més tovalloletes d'un sol ús que mai!!!




Són ben bé com unes estovalles que ho cobreixen tot, ofegant la vida que hi ha sota

I tampoc hi podien faltar els fils de pescar... Són a la dreta de la imatge

També hi ha embolcalls de plàstic...

I encara hi ha qui al acabar-se una ampolla de vi, no sap què fer-ne, i la tira per la borda...

Avui hem allargat el temps de fons per poder captar tota aquesta vida que normalment no veiem, així que aprofitarem per fer el ronso dalt de la Maru

Salut!