Punt 125 (-41m)

Tot i la previsió de fort vent, avui ens hem animat a sortir. I és que essent tramuntana, per Blanes, si et quedes prop de la costa, encara estàs força a recer.

Sortim del port i la mar és ben plana, tot i que mirant a l'horitzó veiem que hi ha tràngol (com diríen els pescadors). És a dir, que es veu que hi ha onades més enllà.

Posem rumb al punt 125, ben a prop sigui del port que de la costa, tant per estar resguardats com per si cal tornar corrents!
Baixem a 41m de profunditat on hi ha una zona de roques plena de forats.

Primera bona notícia és que l'aigua és ben neta! Res a veure amb la setmana passada! I la segona, és que tot arribant a la roca, aquest grup de variades (Diplodus vulgaris) ens dóna la benvinguda!

La roca és ben colonitzada i amb molts forats! En primer pla l'esponja groga (Aplysina cavernicola)

Hi ha peixos que sembla que hi facin guàrdia. Veieu el captinyós (Scorpaena notata) de l'esquerra?

D'altres organismes de colors ben vius, com aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que a aquesta profunditat és més vermellosa

Aquestes julioles (Coris julis) hi busquen menjar

I nosaltres no ens podem estar de certificar que sí que hi ha una petita gorgònia. Aquesta vegada blanca (Eunicella singularis) i amb no massa bon aspecte.

Curiosament dins d'un forat hem trobat aquesta palmereta (Sabella spallanzanii). Normalment són a zones més exposades als corrents per captar aliment.

I ara cap amunt que la previsió és que el vent empitjori i no val a badar!

Salut!

Punt 130 (-37m): entre arts de pesca i aigües verdes

Dia fred i ennuvolat amb una mar que no es decideix a calmar-se. L'aigua és ja ben fresqueta, 12ºC i ben verda! Ja des de la barca no sabies si t'estaves per tirar al mar o a un embassament!
Som al punt 130, a l'alçada del jardí botànic Mar i Murtra de Blanes, sobre la batimetria dels 37m. Segons la sonda és una zona rocosa força gran i en alguns punts el desnivell respecte el fons arriba als 3 metres. Baixem!

La roca està molt colonitzada

Tot i que amb la poca visibilitat fa difícil distingir les formes

Ara bé, es nota que som prop del port perquè avui hem trobat tot un mostrari d'arts de pesca!

Xarxes més gruixudes...

Fils de pescar...

Xarxes més primes...

Amb aquest panorama, normal que no hàgim vist ni un sol peix mitjanet!

Per sopresa nostra, i esquivant totes les arts de pesca, sí que hem trobat algunes llagostes (Palinurus elephas) ben petites

D'altres més grosses

I com no podia ser d'una altra manera, també d'equilibristes!

Tot i així no volem oblidar les notes de color que també ens han alegrat el dia com aquesta punta de neptú (Reteporella grimaldii)

Aquests cucs emplomallats (Sabella pavonina). Si feu clic sobre la imatge veureu com són de delicats!

L'anemone groga incrustant (Parazonathus axinellae).

I aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus), pròpia d'aigües més profundes.

Fins la propera, salut!

Actualització de l'explicació del Projecte

Aquells que seguiu el notre blog sabeu que en els darrers 2 anys hem estat fent moltes coses, però per si ja heu perdut el fil, o senzillament en voleu un resum, mireu la pestanya d'aquest mateix blog:
El Projecte Jardins Submergits de La Selva

Salut!

Punt 215 (-49m): Ara sí!

Tot i haver fer sorra i el corrent, el segon torn considera que les condicions estan millorant. Bé la mar continua ben plana, però això no té res a veure amb el què ens podem trobar a baix... Es decideix intentar el punt 215, una roqueta la meitat de gran del punt 177 per la què haurem de filar molt prim sinó volem tornar a fer sorra...

La maniobra de fondeig deixa marge a l'optimisme, així que baixem!

Ara sí que hem trobat la roca encara que a la imatge no ho sembli! Sovint abans d'arribar a la roca el què ens trobem són aquests bancs de variades (Diplodus vulgaris) -els peixos platejats- que així que ens acostem es fan fonedissos. Per això gairebé mail els arribem a fotografiar.

I no és fins que som ben bé sobre la roca que la mola de forcadelles (Anthias anthias) es fa visible

Novament es tracta d'una roca molt colonitzada, on dalt de tot aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) fa guàrdia

Tot i semblar petit al principi, veiem que és un bon exemplar!

Mirant pels forats trobem llagostes (Palinurus elephas). Algunes ben grosses i amb cara de pocs amics!

De fet n'hi ha de talles diferents que fa pensar que es portin anys de diferència d'edat. En aquesta foto n'hi ha dues. Una petitona i l'altra és enorme!

Feu clic sobre la imatge a veure si les sabeu trobar!

Repassant les roques en han sorprès aquestes leucèmies (Halocynthia papillosa), aquesta mena de saquets amb la punta vermella. Normalment són solitàries, encanvi a quí les trobem ben arrenglerades i quasi fent-se nosa les unes amb les altres

Les petites pedretes que envolten la roca principal també estan forament colonitzades, on dominen les esponges

Per una vegada no hem trobar restes de xarxes ni fils de pescar. Però ens deixa parats trobar aquest tros de roca exposat quasi sense colonitzar.

I ja dalt de la Maru, veiem com el vent comença a dibuixar estries sobre l'aigua. Hora de tornar abans de que s'aixequi més vent!

Salut!

Punt 177 (-48m): Dia de comandos!

En vistes que l'anticicló insisteix a quedar-se, nosaltres no perdem el temps i carreguem els trastos dalt de la Maru. Enfilem cap a la platja gran de Lloret de Mar, al punt 177 que es troba a 48m de profunditat.

Hmmmm... La barca, tot i la mar tan plana, va frenada. Això vol dir corrent! Caldrà avaluar al moment de fondejar com n'és de fort.

Arribem al punt 177 i fondegem la boia

La boia és allargada i només agafada per un extrem, quan hi ha molt corrent queda com un pal dret.

Bé, no sembla que sigui massa fort com per no intentar-ho tot i que no se sap mai què ens podem trobar  a baix. BAIXEM!

Durant la baixada el cap (la corda que diríem a terra ferma), és ben tibant i què trobem? Que hem mogut el fondeig! A baix hi ha força corrent i resseguim a poc a poc el rastre del fondeig. Arribem al punt, però res, no es veu la roca 177! Com que el dia no dóna per gaires voltes, nadem una mica contracorrent i després deixem que ens empenyi fins altra cop ser al fondeig tot fent algunes fotos. 

Doncs ja ho veieu, hem fet sorra. Però aquesta sorra també està molt colonitzada. Aquí destacar l'estrella de mar vermella (Echinaster sepositus) i l'esquelet d'eriçó (l'objecte blanc)

I la presència humana se'ns fa evident amb aquest barret! Ja és un canvi dels fils de pescar, però amb el corrent no hem pogut parar per mirar si hi viu algú.

Tot i així avui volem destacar aquest parent dels coralls, Lytocarpia myriophyllum. La seva tàctica per capturar menjar continua sent la mateixa: els tentàcles!, Bé, aquest presenta una versió emplomallada. De forma genèrica se'ls anomena hidrozous.

Mirat de prop, tot i el "despantinament" degut al corrent, veiem que un calamar ha decidit deixar-hi els seus ous! Són aquesta mena de tubs que en pengen i que no es desenganxen.

I nosaltres cap amunt que falta gent!

Salut!

Punt 139 (-45m)

Encara estem per davant de la platja de Lloret de Mar i el Sol no es decideix a sortir, la mar però acompanya, així que ens animem a provar el punt 139. També es tracta d'una roca d'uns 20m de llargada però que es troba només a 300m d'un dels "boscos"de gorgònia vermella (Paramuricea clavata). Estarà també tan colonitzada per aquest organisme?
Baixem!

Pels afores de la roca principal aquest cap-roig, o polla com en diuen a Blanes (Scorpaena scrofa), ja ens dóna la benvinguda

La roca en sí està molt colonitzada i és un focus d'atracció per les ja habituals forcadelles (Anthias anthias). Aquí ja hi tornem a trobar caps! 

I aquesta vaqueta suïssa (Peltodoris atromaculata), el llimac de mar del centre de la imatge, que es mira

el fil de pescar de baix a l'esquerra...

Pels voltants de la roca principal trobem tot de pedres petites molt colonitzades. Aquestes són un bon punt d'ancoratge per a moltes espècies com ara les ascídies vermelles (Halocynthia papillosa)

I les esponges canalobre (Axinella polypoides)

També trobem algunes estrelles de mar ataronjades (Hacelia attenuata), tot i que avui les veiem més vermelloses, són més habituals a poca fondària, 

Així doncs, aquesta roca, tot i la proximitat a un "bosc" de gorgònies vermelles no sembla adient perquè aquestes s'hi instal·lin.

Salut!

Punt 141 (-45m)

Matí fred i ventós que fa que el barret de llana sigui una necessitat!

Enfilem amb la Maru a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Es tracta del punt 141, una roca aïllada d'uns 20m de llargada, situada a 45m de profunditat.
Baixem!

El ja habitual núvol de forcadelles (Anthias anthias) ens dóna la benvinguda

La roca molt colonitzada té molts forats on s'hi amaga de tot!

Com ara aquestes variades (Diplodus vulgaris)

Avui ens centrarem en el cap-roig (Scorpaena scrofa), una tipus d'escórpora de profunditat. Tot i ser de color vermell viu sovint passa desaparçebuda. Mireu aquesta imatge presa com habitualment veiem les coses els submarinistes: des de dalt. Hi ha un cap-roig enorme! El veieu?

(mireu a la dreta de la imatge!)

Aquí en teniu un altre

Però el què no ens havia passat mai era veure'ls cap per avall!!!

Qui diu que els peixos panxa enlaire són morts?

Hem al·lucinat tant, que hem repetit la foto de cos sencer des de sota. 

Aquest en canvi és un captinyós (Scorpaena notata) que és molt més petit i amb ulls particlarment grossos

I per no ser menys, també en aquesta roca hem trobat aquests caps (cordes gruixudes) abandonades...

Salut!