Hem sabut que a Balears les praderies de Posidonia oceanica són en floració. Tot i que habitualment es reprodueix de forma asexual per clonació, periòdicament ho fa sexualment mitjançant flors.
Ja portem dos caps de setmana amb mar de fons amb onades de mig metre a metre i mig d'alçada, no és la situació ideal per pujar dalt de la Maru amb tot l'equip. Així que hem pensat de fer una immersió més tranquil·leta a Fenals (Lloret de Mar) i de passada donar una ullada a la praderia de Posidonia oceanica que hi ha.
L'aigua és ja a 15ºC, però a fora som a 10, així a tapar-se i BAIXEM!
Som a 18 m de profunditat i encara es nota l'onatge que ens porta d'aquí cap allà com ho fan les fulles de la
Posidonia. En aquesta època de l'any ja ha perdut la fulla i queden "mates" amb fulles de poc més d'un pam de llarg
Voltant, voltant, de cop i volta ens crida l'atenció el què semblen fulletes més clares: són flors!
Fan aquesta mena d'espiga que segons com la mires sembla un ventall. És la primera vegada que en veiem, entre d'altres motius perquè no visitem aquesta mena d'entorns. Ja n'havíem sentit a parlar d'aquests esdeveniments de floració, però el què no ens esperàvem és que les flors no són pas dalt de les tigues, sinó només a uns 10 cm del fons marí. A aquesta alçada, es diria que li hauria de molestar la sorra, però no sembla que sigui aquest el cas
La praderia està força enterrada en la sorra, normlament es veu millor la base de les fulles. Tot i així hi ha molta fauna que s'hi passeja a la recerca d'aliment com aquesta estrella de mar vermella (Echinaster sepositus)
Destacar la notable presència d'ascídies. Són aquests organismes de forma tubular que s'alimenten per filtració de l'aigua. A la imatge de color vermellós aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'un organisme solitari que fa passar l'aigua pel forat que té dalt de tot i el fa sortir per un de lateral que a la imatge no es veu
Però hi ha altres ascidíes que viuen de forma colonial, és a dir, els individus estan enganxats els uns amb els altres formant una massa de contorns arrodonits. Cada parell de foradets que s'hi distingeixen corresponen a un sol individu. N'hem trobat de blanques i...
...d'ataronjades que malauradament no sabem identificar. S'accepten propostes!
Constatar a més que les nacres (Pinna nobilis) són totes mortes i des de fa temps. Com ho sabem? 1) les valves són netes (normalment hi viuen tota mena d'organismes) i 2) viuen clavades a la sorra d'on només en sobresurt un tros, pel què quan moren continuen en aquesta posició; en canvi les hem trobat tombades, podria ser degut al pas del temporal Glòria?
I no només les nàcres són mortes, altres bivalves estan tenint la mateixa sort com aquesta Venus casina. S'assembla a l'escopinya, però és menys robusta,
o les lluentes (Callista chione)
I una altra sorpresa en la línia de les desgràcies. Sobre aquesta alga calcàrea rosada hi ha una petita punteta de neptú (Reteporella grimaldii). Es tracta d'aquest organisme ataronjat amb foradets que sembla un trosset de teixit. Aquesta és molt petita i us l'ensenyem perquè les més grans...
Són mortes! Fixeu-vos bé a la imatge: això que sembla cartró blanc té els mateixos foradets... Com que porta temps morta ha perdut la coloració.
La veritat que aquest estiu passat ha estat excepcionalment càlid, amb aigües que han arribat als 26ºC quan com a molt arriben als 24 i mantingut calenta a més profunditat de l'habitual. Hi tindrà alguna cosa a veure o és que el temporal Glòria les ha colgat de sorra i ara al destapar-se es veuen mortes?
I passant al capítol d'objectes perduts, es veu que aquí la gent beu molt...
molt...
i molt!
I es neteja amb tovalloletes d'un sol ús...
per després no saber que fer de les bosses de plàstic!!
I nosaltres cap a la Maru que falta gent!
Salut!
