Punt 247 (-51m) Immersió poc existosa

Tot i que ahir tota Catalunya va estar en estat d'alerta per una DANA, avui el dia es desperta assolellat, de temperatura agradablement estiuenca i aire net. A Blanes en particular amb prou feines varen caure quatre gotes mal contades, però va ser l'excepció. La previsió marítima està particularment encertada: mar de fons de més de mig metre. La bona notícia és que quasi no hi ha vent, ni n'hi haurà. Així que tot i ser un dia incòmode pels tripulants de la Maru ens animem a anar a un punt nou: el 247, una zona de roques petites prop del G1 (Lloret de Mar). A veure si tenim sort i hi trobem més gorgònies. BAIXEM!

L'aigua a superfície ja s'enfila als 26,5ºC i no és fins als 30m de profunditat que topem amb la termoclina i passem a 17ºC ja fins arribar al fons. La visibilitat és particularment bona i ja des dels mateixos 30m podem entreveure el fons. Novament, moltes algues brunes (Carpomitra costata) que ho cobreixen tot...No són pas invasores, però enguany són particularment abundats. I dit això, on són les roques?

La veritat que ha estat un exercici de intuïció i observació. Tot i semblar tot pla, en alguns punts veiem organismes que necessiten d'un substrat dur on agafar-se així que, d'entre tanta alga, hem pogut intrevuere algunes roques. A la imatge destaca l'alga calcària rosada Lithophyllum stictaeforme

L'esponja groga Axinella damicornis que es troba colonitzada per l'anemone groga incrustant Parazoanthus axinellae. Així que no us confongueu, aquesta mena de "berrugues" són pòlips de l'anemone que té els tentacles amagats! En té d'altres d'oberts que tenen aspecte de "trompeta"

O aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella), que tot i fer més de 20cm de diàmetre amb prou feines destaca de les algues

Parant molta atenció descobrim aquest eixam de misidacis, unes gambetes moooolt petites que a la imatge es confonen amb les algues

I aquesta estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus) fa el què pot per anar de cacera!

Malauradament totes les pedres trobades són tan petites que més aviat hauríem d'haver baixat amb una lent macro que no pas el gran angular que portem!

Així que després de fer una mica d'inventari, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 29 (-55m) Gorgònies multicolors enmig de les algues!

Avui tot i que sembla un dia tan esplèndid com ahir, per la tarda s'espera alguna gotellada. Lluny de fer-nos canviar d'idea, ens animem a anar fins al punt 29, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta de dues barres rocoses petites, que no s'aixequen més de 50cm del fons, on, a l'ocasió anterior, hi vàrem trobar gorgònies de diferents tipus que encara ara no sabem classificar (2011, 2014). A veure aquestes com estan! BAIXEM!

A superfície hi ha una mica de corrent, però a 6m ja no n'hi ha, així que el descens és tranquil. Tornem a trobar el fons cobert d'algues (Carpomitra costata), però una mica menys abundants que al punt d'ahir. 

I això també ens permet veure algun cau, com el que ha triat aquesta morena (Muraena helena)

I aquí teniu el mostrari de gorgònies! Comencem amb aquesta gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que té els pòlips amagats, d'aquí el seu aspecte de filferro colorejat

Gorgònies grogues (Paramuricea grayi) amb els pòlips amagats...

I d'altres amb els pòlips oberts que li donen aquest aspecte esponjós. Si cliqueu sobre la imatge els podreu apreciar: són aquestes "trompetetes" urticants que li permeten caçar el seu aliment!

I encara més difícil de detectar, perquè a ull nu, sense flaix és marronosa i es confon amb les algues, és aquesta gorgònia rosada que ens sembla una paramuricea però no en sabem l'espècie. En aquests casos els científics les identifiquem com a Paramuricea sp. És a dir, indiquem de quin gènere és, però exactament l'espècie ho deixem amb l'abreviació sp.

En aquesta colònia es veuen millor els pòlips

La majoria de les gorgònies d'avui formen colònies d'uns 15cm d'alçada, pel què no destaquen gaire sobre el paisatge. Qui sí que ho fa són les esponges canelobre (Axinella polypoides)

Algunes tenen unes ramificacions molt denses

I d'altres sembla que els corrents hagin fet que se'ls hi entortolliguin els "braços"

I algunes, quan encara són petites, adopten formes curioses

Més petita, rabassuda i també groga és l'Axinella damicornis (a la dreta de la imatge). Atenció, les protuberàncies i "trompetetes" que té, no són seves, sinó que es troba recoberta de l'anemone groga incrustant (Parazoanthus axinellae)

Però no totes les esponges formes estructures erectes, n'hi ha de massives incrustants com l'Hexadella racovitzai que embolcallen el substrat que colonitzen. Si hi cliqueu veureu tot de forats petits on entra l'aigua i d'altres més grossos (òsculs) per on en surt un cop filtrada. Ens ha cridat particularment l'atenció, trobar-hi aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa) al mig. Una versió colonial d'aquesta la tenim de color taronjós a la dreta de la imatge...

I aquí una versió blanquinosa. Cal destacar els forats que mostra la colònia: cada parella de forats correspon als dos que té la leucèmia, un és per on entra l'aigua i l'altra per on en surt. Aquí us n'expliquem més detalls!

Altres organismes que també s'han deixat veure són aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata)

I la, ja més difícil de veure, estrella de braços llargs (Chaetaster longipes) que és més pròpia de zones molt més profundes 

Malauradament, tampoc podien faltar les tovalloletes d'un sol ús...

Avui tornem dalt de la Maru testimoniant que encara hi ha la mateixa diversitat detectada 14 anys enrere!

Salut!

Punt 18 (-52m) Gorgonies en un mar d'algues!

Matí fantàstic de mar plana i que no es preveu que s'aixequi molt al llarg del dia. Aprofitem per anar a la zona més allunyada dels Jardins Submergits de la Selva. Avui anem a punt 18, es troba a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Es tracta tot de pedres petites que en la darrera ocasió presentaven gorgònies (2014, 2017, 2019). A veure com els hi va a aquestes... BAIXEM!

Avui a superfície l'aigua ja frega els 27ºC, i a partir dels 25m ja només hi ha 16ºC fins al fons. Però un cop arribats quedem desconcertats: tot el paisatge està cobert d'algues de tons bruns (Carpomitra costata)!

De fet, ens costa distingir les roques, i les gorgònies que trobem amb prou feines sobresurten!

Es fa ben difícil valorar l'estat de les gorgònies, i no haver-ne trobat de les rosades que vàrem detectar al 2019 tampoc significa que no hi siguin. També hem tingut les nostres dificultats per reconèixer aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), ja que a aquesta profunditat, el vermell esdevé negre pel què sovint et passa desapercebut fins que no li fas una foto i el flaix et dona els seus colors. Acompanyant-lo hi ha una esponja canelobre (Axinella polypoides)

Gorgònies vermelles (Paramuricea clavata)

I una "escaladora" habitual: l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

En aquesta imatge es veu una mica millor que el cos central des d'on en surten els braços té forma de disc. I es que, tot i el nom, realment es tracta d'una ofiura, un "parent" una mica menys evolucionat que les estrelles de mar. Ara diguem que està "descansant", quan està de cacera aquests braços es descargolen i formen autèntiques xarxes per captar aliment!

Aquesta gorgònia groga (Paramuricea grayi) no està tan coberta d'algues...

...i en podem apreciar els seus pòlips: les estructures que semblen didals dels quals, ens alguns casos, en sobresurten tentacles urticants com les de les meduses!

I un "parent" menys evolucionat de les gorgònies és aquest hidroïdeu. També és un animal colonial i si feu clic sobre la imatge per ampliar-la, veureu que les "branquetes" estan cobertes de "trompetetes" que són pòlips amb tentacles finíssims transparents. Malauradament, no el sabem identificar. S'accepten propostes!!!

En alguns punts les roques sobresurten d'aquest mar d'algues i podem apreciar altres organismes propis del coral·ligen acompanyats d'aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). 

Aquí predomina l'alga calcària rosada amb forma de bolet de soca (Lithophyllum stictiforme). De fet estem contents que mostri tan bon estat de salut, amb l'aigua tan calenta a superfície no se sap mai com s'ho estan passant a aquestes profunditats!

I aquestes esponges de sota la roca també estan ben còmodes per poder filtrar l'aigua sense tanta alga! Destaquem la de coloració clar, Haliclona poecillastroides, que és endèmica del Mediterrani!

No tan còmode de estar aquesta altra, Ciocalypta penicillus. La major part de l'organisme es troba sobre un substrat dur i sovint recoberta de sediment i avui també d'algues... Però en sobresurten aquestes estructures amb forma de dit d'un 3cm d'alçada que són ben curioses de veure. 

Això sí, després de l'èxit d'albiraments de mantes del dia passat, ara ens sembla veure'n per tot arreu!

Però no hem tingut tanta sort, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 4 (-51m) Visitant gorgònies amb MACROSORPRESA!!!

Matí supercalurós i amb previsió que es quedi així tot el dia. Això sí, acompanyat d'unes onades moooolt baixetes, però molt seguides. Vaja, cap problema per la Maru, però caldrà estar atents als marejos! Amb aquestes condicions tan favorables cal aprofitar per anar als punts més allunyats dels Jardins Submergits de la Selva!!! Ens decidim pel punt 4, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta de pedretes petites que a la visita anterior hi havia moltes gorgònies. Els hi estarà afectant els canvis de temperatura de l'aigua? Baixem!

Comencem per les bones notícies: les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) i les gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) continuen tenint bon aspecte, les branques es veuen en bon estat, no s'hi detecta cap necrosi (mort de teixit). Ara bé, sembla que els problemes venen d'una altra banda: no trobeu que la gorgònia de la dreta li manca un tros?

I a la del centre, no li manca també un tros? I això que l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) no hi té res a veure. Aquests organismes fan servir les gorgònies com atalaies des d'on captar millor les seves preses però no les fan malbé 

Aquí en tenim una altra estrella de mar de cistell que ja és més a prop del cim. Normalment són més actives de nit, que és quan estenen els seus braços amb totes les seves ramificacions

Us la tornem a ensenya vista des de dalt, perquè us en feu una millor idea de com són!

Continuem revisant l'estat de les gorgònies i aquí són les colònies petites les que potser no ho haurien  de ser tant, fixeu-vos en les colònies de la dreta...

Aquí la part escapçada és encara més evident. Probablement sigui degut a la tècnica de pesca del curricà de fons: un fil de pescar amb esquer lligat a un plom que és arrossegat pel fons marí des d'una embarcació en marxa. Cal tenir present que les gorgònies són organismes robustos però flexibles, capaços de suportar fortes correntades sense trencar-se. De fet, només les trobarem a zones amb fort hidrodinamisme, ja que al tractar-se d'organismes que estan ancorats al substrat, depenen dels corrents perquè els hi arribi el plàncton del qual s'alimenten. Ara bé, la força dels corrent marins no es comparable a una bona estrebada feta amb una embarcació que després d'insistir i amb la por de perdre l'art la pot acabar trencant

Aquí no només té branques escapçades, sinó que un costat està tot colonitzat. Això podria ser degut al fregament amb un fil de pescar que li ha causat ferides. Aquestes ferides propicien que altres organismes les colonitzin, fent que la gorgònia perdi vitalitat fins morir. De fet, darrerament trobem pescadors esportius pescant-hi, però al no aconseguir cap tipus de protecció tampoc les podem senyalitzar per evitar que s'hi pesqui...Al cap hi a la fi, des de la superfície, tot el mar és blau

I les gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) tampoc estan tenint més sort...

La de la dreta li manca un tros i sembla a més que de la part alta té alguna ferida que ja està sent colonitzada per altres organismes

Celebrem tornar a trobar aquesta gorgònia de fons solitària, Lytocarpia myriophyllum. Però en canvi no hem trobat rastre de l'àrea on predominava la gorgònia blanca Eunicella singularis. Serà més sensible a l'augment persistent de la temperatura de l'aigua dels darrers anys?

En l'apartat d'esponges, trobem aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella) de més de 40cm de diàmetre. Avui l'hem fotografia des de sota i no és tan fàcil de reconèixer. I és que les esponges també proporcionen un hàbitat per a moltes altres espècies: algues, cucs... I a la gorgònia rosada hi ha una branca de color fúcsia: es tracta de la gorgònia incrustant Alcyonium coralloides

Avui es nota que fem una immersió de més profunditat perquè també hem trobat aquesta garota  Gracilechinus acutus que segur que no trobareu mai fent snorkel!

Se'ns acaba el temps d'exploració i cap a la Maru falta gent!

Però avui la veritable sorpresa de quasi 2m d'envergadura ha estat prop de la superfície. Hem tingut una primera visita mentre el primer grup feia descompressió: hem vist que alguna cosa venia directa cap a la Maru, hem posat la càmera a l'aigua i aquest n'és el resultat! Més tard,  ja a l'alçada de Treumal (Blanes), ens decidim a aturar-nos...Posem els nostres tendals d'estiu... I mentre dinem, més visites! Sentim la poca qualitat de les imatges, però us les hem volgut mostrar a velocitat real perquè pugueu gaudir de la seva gracilitat

I ara sí, s'està fent tard i tornem cap a port.

Salut!