Punt 324 (-41m) Segona restauració de Restaurem!

Aprofitant que les condicions meteorològiques es mantenen ens animem a realitzar la segona restauració del projecte Restaurem! La xarxa enorme que vàrem detectar a l'exploració està fora del nostre abast, però hi ha força més coses que es poden retirar. Baixem!

Avui la visibilitat és tan bona que us podem mostrar una imatge general del punt d'immersió

i que la roca està desbordant de vida! 

Els forats de les roques poden semblar insignificants, però per a aquestes llagostes (Palinurus elephas) són un gran amagatall. A la imatge fins i tot se'n veuen cap per avall!

Algunes han hagut d'aprofitar altres racons de les pedres menys prominents

La xarxa que comentàvem a l'inici del post encara hi és

De fet és una llàstima que recobreixi part de la roca, en vistes de com van de buscats els forats per amagar-se...

Ens resignem a les coses que sí que podem recollir, com aquestes tovalloletes d'un sol ús...

...encara més tovalloletes d'un sol ús...

...altres plàstics...

...altres envasos plàstics amb fils de pescar...

I ara sí, no ens hi podem entretenir més. Així que cap a la Maru falta gent!

I aquí tenim la trista collita d'avui. Pot semblar poc, però a 41m de profunditat cada moviment fa que es dispari el consum d'aire. I un minut de més pot significar tranquil·lament 10 minuts més de descompressió. És a dir, només per voler agafar una cosa més pots acabar no tenint prou aire per finalitzar la immersió. I després encara hem estat mitja hora en aigua molt calenta (27ºC), mentre que al fons només hi havia 15ºC cosa que fàcilment fa que et maregis o senzillament et sentis sufocat. Per fer-vos una idea: seria com entrar en un ascensor atapeït de gent en un dia molt calorós, oi que no hi ha manera de trobar-s'hi còmode? Doncs igual, amb l'afegit que si ens angoixem respirarem més ràpid i se'ns acabarà l'aire abans d'hora! Certament, quan no es coneix la dificultat, pot semblar poca cosa, però les persones no estem fetes per ser sota l'aigua, així que ens haurem de conformar i insistir en EVITAR ja que restaurar és poc viable.

Salut!

Amb el suport de:

Punt 330 (-40m) Primera restauració de Restaurem!

Després d'un mes de caps de setmana amb mala mar, avui, que la cosa sembla una mica més tranquil·la, SORTIM!!! Es tracta del punt 330 i continuant amb el projecte Restaurem! anem a intentar restaurar, en la mesura del possible, aquest enclavament. 

El primer obstacle és la temperatura! I és que a superfície estem a 26ºC i a baix només 15ªC. Com t'equipes per no passar fred, però alhora, no morir-te de calor? Nosaltres anem amb el què s'anomena un "traje sec", és a dir, una mena de bossa de plàstic amb braços i cames. Té una cremallera que és per on ens fiquem dins, i només en sobresurten les mans i el cap que protegim amb guants i caputxa. La resta del cos queda dins de la "bossa" i estarà sec. Però per evitar que entri aigua, els canells i el coll estrenyen molt i la calor no ajuda a suportar-ho. Per què ho fem? Bàsicament per dos motius: 1) perquè a l'hivern no pateixes gens de fred, et pots posar tants jerseis a sota com vulguis! I 2) per seguretat, nosaltres portem una armilla inflable que ens permet pujar i baixar dins de la columna d'aigua. Si s'espatllés, encara podríem fer servir el traje com a sistema per fer-nos pujar i baixar, ja que també és ple d'aire que podem controlar. Aleshores a l'estiu què fem si l'aigua no està tan freda? Doncs anem amb poca roba, però tècnica que ens ajudi a no passar massa fred ni massa calor... Baixem!

La zona rocosa continua plena de vida. Aquí ens ha cridat l'atenció les restes de petxina de pelegrí (Pecten jacobaeus), i no pensem que s'hagi passat cap pelegrí per fer el Camino de Santiago, sinó més aviat, són les restes del sopar d'algun pop!

Mirant-la amb més deteniment hi observem aquesta mà de mort (Alcyonium acaule) amb els seus pòlips blancs oberts. És un parent de les gorgònies!

I aquests ascidis (Synoicum blochmanni) que semblen bolets, però que es tracta d'animals colonials filtradors! Sí us agraden, aquí en trobareu d'altres!

I ara sí, anem a veure què hi podem fer amb aquestes"boles" que es formen que són una barreja de fils de pescar, tovalloletes d'un sol ús i d'altres objectes no compostables resultants de l'activitat humana... En trobareu més imatges a la immersió passada... La veritat és que està tot molt enganxat i de seguida ens trobem anant de banda a banda del fons marí. Nosaltres ja no ens hi podem quedar gaire estona més, així que hem de tallar el fil i recollir el que puguem. 

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

I aquest és el resultat de la retirada de brossa d'avui. Els caps grans que vàrem fotografiar el dia passat els hem hagut de deixar, massa llargs i difícil de valorar si es poden treure o no. I sap greu veure tants organismes incrustats, però és que acaben funcionant com barreres de brossa que prop de les roques, acaben tapant els forats que són la llar de molts organismes.

Continuarem informant!

Salut!

Amb el suport de:

Punt G1 (-52m) Tercera exploració de Restaurem!

Sí, sí, és Sant Joan i a nosaltres no se'ns acudeix res millor que celebrar-ho sota l'aigua! I és que ahir les condicions marítimes no eren gaire bones i per avui semblava que la cosa seria millor. Pel què fa a Sol i temperatura les previsions són encertades, però pel què fa a l'estat de la mar... Mar de fons creuada i amb ventet que no deixa de fer la guitza! Tot i així no hauria d'empitjorar gaire més, així que ens animem a anar al punt on hi ha gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) del nostre mostreig del projecte Restaurem! Baixem!

L'aigua es molt verda de tots els nutrients que han aportat les pluges d'aquests darrers dos mesos. La temperatura a superfície és de 24ºC, però quan som a 24m hi ha només 16ºC! I ja fins al fons amb aquesta temperatura. Però no tenim gaire temps per pensar-hi perquè hi ha força corrent. Anem baixant, a 35m la visibilitat millora notablement i ja veiem que les gorgònies van movent les branques degut al corrent. Poca cosa a fer!

Mirem de fer 4 fotos perquè no sigui dit abans de marxar. Així que això és el què podem destacar de moment:

Les gorgònies grans presenten un bon estat de salut: senceres, les branques tenen bon aspecte fins a les puntes tot i que algunes hi tenen organismes visquent-hi a sobre, cosa que ens delata que alguna ferida hi deuen tenir.

Ens fa l'efecte que no n'hi ha tantes com anys enrere, però el dia no permet pujar dalt de la cresta de la roca per veure'n la resta. Així que ens conformem amb el què hi ha a tocar del fondeig: MOLTES DE PETITES! I això és senyal de què s'estan reproduint! Vaja que la cosa ens té amb el cor dividit: l'any passat l'aigua calenta arribava a aquestes profunditats, això n'ha matat de centenàries? Però per altra banda sabem que es reprodueixen quan hi ha canvis de temperatura sobtats, així que potser també n'ha estimulat la seva reproducció? Amb tantes preguntes haurem de mirar les fotografies d'immersions anteriors al mateix punt, però també estem pensant en visitar d'altres punts d'immersió on sí que tenim la certesa que no hi havia colònies petites...

A més hi continuem trobant la nostra escaladora habitual de gorgònies, l'estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus)

I pel què fa a la brossa, aquí tenim tovalloletes d'un sòl ús...

I fils de pescar que sí que estan fent molt de mal a les gorgònies. I és que les gorgònies viuen en llocs on els forts corrents marins són habituals. Això fa que el fil de pescar que s'hi enganxa li provoqui un fregament que esdevé una ferida que altres organismes aprofitaran per colonitzar-la i finalment matar-la. A veure què hi podem fer a la propera immersió!

I ara sí, amb tanta correntada no ens podem entretenir més i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Amb el suport de:

Punt 339 (-52m) Phycis point!

Un altre cap de setmana de previsions meteorològiques estranyes però que permeten anar més lluny de l'habitual. Estranyes perquè a partir de migdia no comença la garbinada que sempre fa els retorns a port més pesat, però acceptable perquè tot i que tenim ones molt baixes i seguides encara ens permet fer immersió. Potser algú s'haurà de prendre alguna cosa per al mareig, però es pot fer. Així que ens hem animat a anar a un punt nou, el 339 que queda a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta d'una zona de roca baixa, fragmentada, a 52m de profunditat. Tot feia preveure trobar-hi més gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), però no ha estat ben bé així. Ara, el lloc ha estat tan fascinant que hi hem anat dissabte i diumenge. Aquí en teniu el resum: baixem!

Primer impacte del dia: a la part de la roca on hem caigut no hi ha gorgònies, però a l'entrada dels forats més grossos de la roca hi ha una mòllera roquera (Phycis phycis). Es tracta d'un peix molt esquerp que així que et veu s'amaga. En canvi avui, per algun motiu que no entenem, no només n'hi ha moltes, sinó que a més són totes fora del cau! Malauradament som massa lluny perquè hi arribi la llum dels flaixos, així que baixem arran de roca i intentem plasmar el moment... però al fer-ho, noten la nostra presència i es comencen a amagar... A la imatge en veiem 4, i vosaltres?

Aquí en teniu un primer pla perquè la pugueu veure millor

Aixequem el cap i encara un altre peix en una postura que fa temps que no vèiem... Fem CLICK i... no es veu de la quantitat de forcadelles (Anthias anthias) que té davant! En deixarà apropar-nos-hi per una segona oportunitat?

I aquí la tenim: una morena (Muraena helena), ben dreta que a poc a poc es va amagant...

Però que més endavant tornem a trobar amb un posat gens amistós. I és que a mar, cadascú té les seves estratègies per no ser devorat!

I un altre que acostuma a ser petit, però avui hem trobat un bon exemplar és aquest serrà (Serranus cabrilla). Són tan territorials que qualsevol diria que estava fent el possible per sortir a la foto!

Cap a l'extrem oposat de la roca, ja no trobem mólleres però sí gorgònies. A la imatge una gorgònia groga Paramuricea grayi

Aquí la versió bicolor de la Paramuricea clavata que és més coneguda com a gorgònia vermella

I aquí un detall d'una altra gorgònia amb unes petites estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

Però no us penseu, també s'enfilen sobre gorgònies blanques (Eunicella singularis) per escarransides que siguin...

O inclús poden passar sense gorgònies, enfilant-se sobre altres organismes a fi de tenir una bona talaia

Són d'hàbits més aviat nocturs, per això normalment us les mostrem amb els braços cargolats, però es veu que aquesta s'ha quedat amb gana i està de cacera!

De fet les estrelles de cistell són realment ofiures. Si us fixeu a les fotografies anteriors veureu que els braços sobresurten a partir d'una estructura circular. Són ben diferents de per exemple aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

O aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis)

Pel què fa als cucs, us en volem presentar dos de particularment vistosos: a la imatge una Protula sp que per distingir-la d'altres espècies cal observar-la al laboratori

I aquests petits Dialychone. Tan els uns com els altres, així que t'hi apropes s'amaguen dins del tub.  Així que normalment, i amb sort, només et donen una sola oportunitat de fer-los-hi una foto que ja no els veus més!

I després de parlar de tants caçadors, aquests produiran els seus residus que altres organismes aprofiten com a aliment. Estem parlant de filtradors: ascidis i esponges. A la imatge uns ascidis que els individus viuen separats uns dels altres, les leucèmies (Halocynthia papillosa), tot i que a la imatge estan físicament molt junts

N'hi ha que prefereixen tenir pràcticament tot el cos amagat com el cas d'aquests budells (Ciona edwardsi) d'on només en sobresurten els seus sifons grocs

Uns altres tenen un peu llarg i són ben transparents com les Pycnoclavella sp de color groc de la imatge. Però de color blavós tenim un altre tipus d'ascidi, aquest Cystodytes dellechiajei forma colònies incrustants.  Aquí sí que a ull nu no podem distingir els forats que els hi fan de sifó que us vàrem explicar a la passada immersió>>

D'altres també incrustants, com Diplosoma spongiforme, són transparents i no cobreixen del tot l'organisme que fan servir de substrat on agafar-se de manera que continuïn vius.

Altres ascidis colonials formen aquestes estructures globuloses d'uns 15cm d'alçada com aquest Pseudodistoma crucigaster

Els altres grans filtradors però amb estructures internes molt menys evolucionades són les esponges. Les que més destaquen en aquest entorn són les esponges canelobre (Axinella polypoides) amb mides que a la immersió d'avui oscil·len entre els 15-40cm d'alçada, 

Menys vistosa, però també de grans dimensions (30 cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella)

I també aprofitem per presentar-vos la sorprenent Ciocalypta penicillus. Resulta que la major part de l'organisme es troba sota el sediment formant una base incrustant continua i només en sobresurten aquestes estructures còniques d'uns 3-4cm d'alçada que veieu. 

i ja no diguem de les esponges que semblen ascidis i dels ascidis que semblen esponges... I és que en aquests entorns, quan et pares a mirar hi ha de tot! 

Desgraciadament, aquí també trobem xarxes abandonades que fa força temps que hi són

però que si més no, ja no pesquen de forma fantasma

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!