Després de cap de setmanes impracticables, avui tornem a sortir amb la Maru! I amb aquest solet d'hivern les ganes de tirar-nos a l'aigua ja són irresistibles!!!!
Enfilem cap al punt 148 que es troba entre les platges de Fenals i la gran de Lloret de Mar. Es tracta de dos roques allargassades que formen angle recte l'una respecte l'altra. I baixem!
Enfilem cap al punt 148 que es troba entre les platges de Fenals i la gran de Lloret de Mar. Es tracta de dos roques allargassades que formen angle recte l'una respecte l'altra. I baixem!
Argh! Quin desastre de visibilitat! Coses que passen quan es refreda tant l'aigua: es barregen les aigües fredes riques en nutrients del fons amb les càlides de més amunt, i el resultat és un fort creixement del plàncton. Vaja, que amb un microscopi veuríem bitxos de tota mena, però sense, és com si hi hagués boira, buffff!!!
Bé, acostant molt la cámara a les roques encara us podem ensenyar alguna cosa...
Novament trobem la roca molt colonitzada, envoltada de
castanyoles (Chromis chromis, els marrons) i forcadelles (Anthias anthias, els roses).
No és massa habitual trobar tantes castanyoles aquí a baix, sembla que
avui no els hi molesta tant la foscor!
Reseguint la roca també trobem aquest eriçó lila (Sphaerechinus
granularis) i aquesta estrella de mar vermella. Totes dues
espècies tampoc les acostumem a trobar a tanta profunditat a
la nostra zona d'estudi.
Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) fa guàrdia davant del seu cau.
I malauradament la presència de l'activitat humana se'ns
fa ben evident: hi ha moltes xarxes, fils de pescar i
cordes com la de la foto.
Enfilem cap a la superfície i ens trobem amb aquestes salpes!
Es tracta d'aquests animalons transparents en forma de sac que sovint
van enganxadets fent llargues tires sospeses a l'aigua.
Els de la foto són petits com el dit gros de la mà,
però n'hi ha de tan grossos com la mà sencera!
Això sí, tranquils que no tenen res a veure amb les meduses!!!
Filtren l'aigua que troben al seu pas per alimentar-se.
van enganxadets fent llargues tires sospeses a l'aigua.
Els de la foto són petits com el dit gros de la mà,
però n'hi ha de tan grossos com la mà sencera!
Això sí, tranquils que no tenen res a veure amb les meduses!!!
Filtren l'aigua que troben al seu pas per alimentar-se.
I és que algú s'havia de menjar tot aquest plàcton!
Els habituals a aquest blog veureu que hem canviat el nom comú associat al peix Anthias anthias. Erròniament l'anomenaven tres cues, però es tracta d'una forcadella. Disculpeu la confusió!
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada