Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sphaerechinus granularis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sphaerechinus granularis. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de desembre del 2023

Punt 149bis (-38m) Per acabar l'any...

Avui probablement serà la darrera immersió de l'any i el punt 149bis té tants racons que ens ha vingut de gust tornar-la a explorar. És una roca allargada, d'uns 3m d'alçada plena de forats on s'hi amaga de tot. Baixem!

Com ja us vàrem explicar a la immersió passada, la roca està molt colonitzada però les preferències dels organismes que les colonitzen són fortament marcades per la llum i l'hidrodinamisme. I ja no diguem si no ets nedador!

Tot i que a part dels què neden i dels què no, també en trobem de "passejadors". Aquest és el cas d'aquesta garota violeta  (Sphaerechinus granularis). Es tracta d'un equinoderm que literalment significa pell de punxes. Bé les punxes són prou evidents, però com s'ho fa per estar en un pla inclinat i a més mantenir agafats aquests trossos d'alga que té per sobre per camuflar-se? La resposta són els peus ambulacrals! D'entre les punxes en surten una mena de tentacles acabats en ventosa que tant li serveixen per caminar, per quedar-se subjectat a un substrat, com per agafar el què trobi per camuflar-se. 

Un altre "passejador" que també és un equinoderm és aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). Tot i tenir aquests braços tan evidents, per moure's fa servir peus ambulacrals que es troben per sota!

I passant als nedadors, aquí teniu un banc de gerrets (Spicara smaris). És molt característica la seva taca fosca quadrangular al centre del cos, tot i que en alguns exemplars por estar molt difuminada. Al contrari de les xucles, que també tenen una taca, el seu cos és més allargat. Això sí, tot i anar en grups tan nombrosos, ja pots anar ràpid amb la càmera que desapareixen en un no res!

D'altres nedadors no tenen tanta pressa i van estudiant els forats de les roques. Aquest és el cas de la pastanaga (Labrus mixtus). El de la imatge podria ser una femella o un juvenil, el mascle té colors ben blaus. Al mig hi ha una forcadella (Anthias anthias) que formen grans bancs sempre fixes sobre alguna roca de fons i per últim...

Una morena (Muraena helena)! Aquí la veiem tota amagada dins d'un forat, però quan s'ho proposa, ja fa unes bones passejades anant de roca en roca. 


I parlant d'aprofitar els forats per fer-hi el cau... aquí tenim una llagosta (Palinurus elephas) que per les dimensions que té, i per les dates en què es trobem, millor que continui amagada!

I nosaltres cap a la Maru falta gent, que per avui ja hem fet prou espai pels torrons!

Salut!

dimecres, 6 de desembre del 2023

Punt 149bis (-38m) Dia d'esponges i més!

Matí assolellat i ventós, amb mar moguda. Teòricament la cosa hauria de millorar a mida que vagi passant el dia, però ja hem arribat al punt i l'onatge ens està posant a prova. Així que a equipar-se ràpid que sinó ja no ens capbussarem! Baixem!

Visibilitat força bona encara que ja es nota que l'estiu fa dies que va quedar enrere i ja no diguem per la temperatura 16 ºC tant a superfície com a baix!

Sobre la roca, a primera vista, destaca l'alga calcària Lithophyllum stictaeforme. Tot i el color rosat, és una alga!

Però tot depèn de la part que miris. A la imatge hi predomina l'esponja blavosa (Phorbas tenacior)

Aquí en tenim un detall. Es tracta d'un animal filtrador, l'aigua entra per tota aquesta estructura que semblen cràters que després s'agrupen en canals i finalment surt pels òsculs (forats ben rodons on s'ajunten diversos canals). En d'altres espècies aquesta estructura no és tan evident, sigui perquè són opaques, sigui perquè les dimensions dels forats són més petites, però totes tenen el mateix sistema per alimentar-se

Això sí, tants forats es presten perquè altres organismes ho vegin com un lloc adient per fer-hi el cau. Si mireu a l'òscul veureu que hi té un habitant! I l'arbret que veieu al costat és un hidroideu (Eudendrium capillare), un parent menys evolucionat de les gorgònies. 


Aquí, en canvi, predomina l'esponja rosada Dysidea avara. Aquesta a més crea estructures en forma de dits on a la punta hi trobem l'òscul. Avui a més, aquesta esponja ve amb sorpresa: un cabot d'alga (Gobius cruentatus), tot i que no és de color rosa hi està ben mimetitzat!

I encara més curiosa és aquesta esponja ataronjada, Cliona rhodensis. Resulta que és perforant! Té predilecció per algues calcàries com aquesta rosada que veieu a la imatge, però qualsevol altre tipus de substrat calcari (roques, closques...) també li agraden. De l'esponja només en sobresurten les papil·les que són aquestes estructures globuloses que veiem. Si cliqueu sobre la imatge, la veureu més gran, i en podreu apreciar la textura reixada per on entra l'aigua, i, al mig, l'òscul per on en surt l'aigua que filtra. La resta de l'organisme es troba formant galeries per dins del substrat calcari on s'ha aferrat. Això sí, cal ser molt observador, ja que les papil·les amb prou feines fan 5mm de diàmetre!

Però no totes les esponges són tan petites, aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) fa més de 40cm d'alçada!

Depenent de la llum i l'hidrodinamisme les roques estan colonitzades per uns organismes o altres

Però no us penseu que es tracti d'un entorn pacífic, tot el contrari! Al tractar-se d'organismes que no neden, estan armats amb substàncies químiques tan per defensar-se que altres no els hi creixin per sobre, com per expandir-se pel substrat dur que han triat com a lloc on ancorar-se

I envoltant aquest tipus de roques, a aquestes profunditats hi predominen les forcadelles (Anthias anthias)

I amagant-se als forats aquest reietó (Apogon imberbis) acompanyant aquesta garota violeta (Sphaerechinus granularis) que intenta camuflar-se amb tot el què troba!

Plantat al fons sorrenc hi trobem aquest cuc de flor (Sabella pavonina) que encara s'ha deixat fotografiar abans d'amagar-se dins del tub on viu.


Més esmunyedís és el captinyós (Scorpaena notata), un tipus d'escórpora de petites dimensions que ha escollit una tovalloleta d'un sol ús per amagar-se!

I és que el capítol d'objectes perduts avui és molt extens. A la imatge fils de pescar entre d'altres coses que no sabem identificar...

caps...

una xarxa...

I fins i tot una nansa abandonada!

Però no tot són arts de pesca, també hi ha trossets d'envoltoris de plàstic aquí i allà, i això ja és responsabilitat de tots.

I nosaltres cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

dissabte, 7 de maig del 2022

Punt 436 (-30 m). Cargols estilitzats i més!

Matí assolellat amb lleuger onatge que les previsions apunten a què no anirà a més. Avui ens agradaria poder estar una mica més de temps al fons i així aprofitar per fer proves amb la càmera nova. Enfilem cap al final de la cala de Sa Boadella (Lloret de Mar). Hi ha una barra rocosa que no sobresurt gaire del fons a 30m de profunditat. Baixem!

Tot i tractar-se d'una roca molt colonitzada, s'aprecien més algues verdes del què estem acostumats! Destacar la Halimeda tuna: formada per discs verds. És l'única representant al Mediterrani d'un gènere molt important als esculls coral·lins. I a la base de la roca, aquesta mena de boles marró-verdoses també són algues! Es tracta de les anomenades boines (Codium bursa) i poden fer fins a 40cm de diàmetre! 

 
Com veieu, les dimensions de les roques no són determinants perquè les colonitzi l'Halimeda tuna

A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides) que ens està indicant que sota seu la roca continua tot i la sorra que hi ha al seu voltant

A la secció cucs, aquí tenim una palmereta (Sabella spallanzanii). El plomall és part de l'aparell bucal amb el què captura l'aliment i, el què sembla un tronc, és realment un tub on viu la resta de l'animal. Això sí, cal anar ràpid a fer la foto perquè a la que s'espanta s'amaga dins del tub!


També trobem aquest eriçó de mar violat (Sphaerechinus granularis), és ben bé el doble de gros que els què trobem arran d'aigua. Les seves punxes en canvi, són força més curtes i gruixudes. Aprofiten el què hi ha al voltant per camuflar-se. En aquest cas, un tros de fulla de Posidonia oceanica


Avui dona la casualitat que tenim tres representants de cnidaris. És a dir, de parents de les meduses, que tenen en comú, entre d'altres coses que tenen potetes urticants anomenats pòlips com a sistema bucal que els hi permet captar l'aliment. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis) també coneguda com a pala de rem

I aquí en teniu un altre parent: la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa). En aquest cas també forma colònies, però els pòlips estan calcificats

I encara un altre parent és l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa). En aquest cas les branques són molt fines amb coloracions entre taronja i vermell. Però aquesta en particular té visitants...



Ens referim a aquests cargols tan estilitzats. Es tracta de la Simnia spelta

Aquí el podem veure una mica millor. Està mirant cap avall on se'n poden distingir el cap, els ulls i un parell de tentacles. I si fins ara havíem parlat dels pòlips de les gorgònies, aquí tenim el seu depredador! De fet es considera que la seva coloració depèn de la gorgònia de la qual s'alimenta. Això sí, no les arriben a matar: se'n mengen uns quants pòlips i després passen a una altra. 

Altres habitants d'aquest punt d'immersió són aquest gran bernat ermità (Dardanus calidus) que per si no li pesés prou la closca de cargol que s'ha agafat com a casa, resulta que s'hi han enganxat dues anemones (Calliactis parasitica)


Un esmunyedís tord negre (Labrus merula)

I el mimètic cabot d'alga (Gobius cruentatus)

Malauradament, tot i aquesta explosió de vida, també té una secció d"objectes perduts" igualment assortida: tovalloletes d'un sol ús...

caps abandonats,...

tovalloletes que inclús han quedat penjades a mitja roca (aquesta porta més temps i ja te una coloració més marronosa pels organismes que la van colonitzant), ...

i també xarxes!

I és que mentre l'activitat humana feia servir productes biodegradables (cotó, les fibres de les fulles d'atzavara, fusta...) l'impacte sobre l'entorn era mínim i poc durador. Malauradament, l'era del plàstic en què ens trobem propicia gran producció de tota mena de productes i que restaran al mar durant segles!
Així que meravellats, però alhora tristos, tornem cap a la Maru que falta gent!
Salut!

Projecte amb el suport de: 

dimecres, 6 de gener del 2021

Punt 191 (-30m) Han passat els Reis!

Avui hem estrenat el 2021 amb una immersió en el punt 191 (-30m). La mar després de diversos dies molt remoguda, s'ha calmat una miqueeeta. Som entre la platja de Fenals i la platja gran de Lloret de Mar. La temperatura de l'aire és de només 2ºC i la de l'aigua 14ºC...Baixem!


L'aigua és molt tèrbola fins al 20 metres. Afortunadament, un cop arribats al fons la visibilitat millora bastant. La roca està colonitzada majoritàriament per algues incrustants. Entre els habitants que aprofiten aquestes algues hi trobem una garota violeta (Sphaerechinus granularis)

Mirant dins d'un dels tants forats hi trobem un congre (Conger conger) realment gran: dels més grans que hem vist als Jardins! 

Encara que a principi semblava molt tímid, a poc a poc ha anat treint el cap... i aquí el veieu!

Però les sorpreses no s'han acabat. En el forat del costat, sobresurten dues pinces molt grans...un llamàntol (Homarus gammarus)!!! 

Els llamàntols són coneguts per no ser bons amfitrions. Així que quan ens apropem una mica amb la llinterna, surt fora del forat amb cara d'emprenyat. Potser per això que els morets vermells (Apogon imberbis) es queden fora...

Entre el habitants més peculiars colonitzant la roca tenim aquest ascidi vermell  amb aspecte de bolet, el Synoicum blochmanni. Encara que no ho sembla són una colònia d'animalons filtradors

De gorgònies blanques (Eunicella singularis), només en queden poques de vives i fent mala cara

Les altres colònies que hem trobat, fa temps que s'han mort. I com que al mar no es llença res, el que queda de la gorgònia blanca ho fan servir d'altres animals com  a substrat dur on incrustar-se

Si ens apropem, s'aprecia la gorgònia parasita Alcyonium coralloides que dóna un color vermellós a alguns branquillons. En d'altres parts s'observen unes "fulles taronges" que són del briozou Pentapora fascialis. És a dir, que no són cap planta, sinó un animaló!

Ala secció "objectes perduts" no hi podia faltar el fil de pescar... 

Se'ns acaba l'aire i tot i l'abric fa molt de fred, així que cap a la Maru falta gent!
 
Salut!