diumenge, 17 de juliol del 2016

Punt 322 (-26m) Llimacs de mar i gambetes!

Avui tot i continuar fent un temps esplèndid, les previsions indiquen que cap a migdia es pot aixecar mar, així que decidim quedar-nos més a prop de Blanes. Enfilem la Maru a l'alçada de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Volem resseguir la barra ja detectada amb els punts 320 i 321 que es troba sobre els 26 m de profunditat.

Avui hi ha una mica de corrent, així no llancem el disc de Secchi, ja no caurà vertical sota nostre.
Baixem!


Vaja, el què semblava un caient resulta que és un graó
de sorra. Pero aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) 
ja ens confirma que sota hi ha roca.


Bé trobem sorra amb alguna pedreta petita. Avancem en el sentit
dels punts ja visitats i comencen a aparèixer roques més grosses.
A la imatge aquests rogers (Mullus surmuletus) que no tenen 
ganes de visites.

Més enllà una roca ja de 6m de llargada ens crida 
l'atenció tot aquest peix ben petit que hi ha arran de terra.

Bé, no passarem a la història per aquesta fotografia, però ens hem
dedicat a mirar de prop aquest núvol per descobrir que no són
peixos sinó gambes! 
Fixeu-vos que tenen els ulls que els hi surten del cap i un
 "nas" ben llarg!
(Pitjant sobre la imatge la veureu més gran)

Com que avui tot és petit ens hem posat a resseguir amb més 
paciència les roques. De cop i volta veiem el què sembla una
fulla morta es mou. Ens n'adonem perquè sota és ben taronja. 
Es tracta d'un llimacs de mar ben curiosos, Platydoris argo.
A la fotografia se'ls distingeix bé, però sense flaix són marró
fosc, fent que es mimetitzin molt bé amb l'entorn.
Al contrari d'altres espècies ben acolorides que trobem al mar,
aquests s'assemblen més als seus "cosins" terrestres.
I fixeu-vos en aquesta mena de carxofa que tenen són les 
seves brànquies per on respira!

I si voleu saber com són les seves postes d'ous aquí les teniu!
És aquesta mena de cinta groga del centre de la imatge. 
I ja heu vist la "parella feliç" que hi ha al costat?
Curiosament en tots dos casos sembla que un mossegui la cua
de l'altre...

I encara que sembli impossible, en aquestes 4 pedretes de no res
també he trobat restes d'arts de pesca!

De fet fa tant de temps que hi són que hi ha crescut de tot a sobre
i aquests reietons (Apogon imberbis) aprofiten per amagar-s'hi.

I nosaltres cap a la Maru falta gent! 
Salut!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada